Skip to main content

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 18
Encontrada(s) 1 página(s)

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo preliminar (WorkingPaper)

Socioeconomic and other determinants of mortality differences in Europe, a pooled, cross-country, time-series analysis

  • Spijker, Jeroen|||0000-0002-3957-9553
L'interès principal d'aquest estudi és considerar simultàniament a nivell agregat la influència dels nivells de vida (absoluts i relatius) en les diferències de mortalitat entre els països europeus i amb el pas del temps, tenint en compte possibles factors de confusió. Els resultats se situen en el marc del curs vital, perquè les diferències de mortalitat, ja siguin socioeconòmiques, geogràfiques, segons el gènere o no, no es produeixen durant la nit, sinó que són el resultat de l'acumulació d'exposicions de diferents factors de risc que s'han acumulat a partir del període abans de néixer fins a l'edat adulta.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo preliminar (WorkingPaper)

Movilidad residencial, trabajo y vivienda en Europa

  • Módenes Cabrerizo, Juan Antonio|||0000-0003-3049-7495
  • López Colás, Julián|||0000-0003-4953-8031
El principal objectiu és analitzar la influència del tipus d'inserció laboral en la intensitat de la mobilitat residencial, en relació amb els principals factors coneguts (cicles de vida i sistema residencial). Les variables laborals (disponibilitat de treball dels membres de la llar, categoria professional, estabilitat contractual) expliquen la existència dels recursos necessaris i, el més important, la seva seguretat temporal. L'efecte sobre la mobilitat residencial és influït pel sistema de tinència residencial dominant. En la comunicació partim d'una doble perspectiva comparativa: la internacional i la interna en cada país, segons la posició sociolaboral objectiva i subjectiva., The main aim is to analyze the influence of diversity in labor insertion on the intensity of residential mobility, in relation to the main known factors (life course and residential system). Labor factors (if working or not, number of working members in household, job category, stability over time) explain the availability of monetary resources and, moreover, confidence about their duration over time. The effect upon residential mobility is filtered by the predominant tenure system. In this paper, a double, comparative perspective is adopted: international and within each country, following the social and labor classification, both objective and subjective., El objetivo principal es analizar la influencia del tipo de inserción laboral en la intensidad de la movilidad residencial, en relación con los principales factores conocidos (ciclos de vida y sistema residencial). Las variables laborales (disponibilidad de trabajo de los miembros del hogar, categoría profesional, estabilidad contractual) explican la existencia de los recursos necesarios y, lo más importante, de su seguridad temporal. El efecto sobre la movilidad residencial es influido por el sistema de tenencia residencial dominante. En la comunicación partimos de una doble perspectiva comparativa: la internacional y la interna en cada país, según la posición sociolaboral objetiva y subjetiva.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo preliminar (WorkingPaper)

Les pays du sud de l'Europe comme modèle des Pays de l'est dans l'évolution récente de la fécondité

  • Devolder, Daniel|||0000-0003-0812-3585
Dans ce travail, nous cherchons à savoir dans quelle mesure la baisse récente et rapide de la fécondité dans les pays d'Europe de l'Est dans les années 1990 a des points de comparaisons et dans quelle mesure elle diffère de la baisse dans les pays d'Europe du Sud dans les années 1980. Ces deux groupes de pays avaient un niveau de fécondité comparable au reste de l'Europe dans les années 1970, alors qu'actuellement ils ont les niveaux les plus bas, avec un nombre d'enfants par femme aux alentours de 1,2. Nous centrons la comparaison sur les caractéristiques de la fécondité par rang, principalement par le calcul des probabilités d'agrandissement du moment à partir des données des enquêtes "Fertility and Family Surveys" (FFS) et des indicateurs du calendrier de la fécondité. Les pays analysés sont pour le Sud de l'Europe l'Espagne, l'Italie et le Portugal, et pour l'Est de l'Europe, la Lettonie, la Lituanie, la Slovénie et la République Tchèque., En aquest treball analitzem la recent i ràpida caiguda de la fecunditat que va tenir lloc en els països de l'Europa de l'Est als anys 1990, i tractem de veure en quina mesura és comparable amb el descens en els països de l'Europa del Sud que es va produir deu anys abans. Aquests dos grups de països tenien uns nivells de fecunditat semblant a la resta d'Europa a finals dels anys 1970, quan tenen a l'actualitat nivells netament inferior, amb un promig al voltant d'1,2 fills per dona. Centrem la comparació sobre la fecunditat per rang i calculem a partir dels Fertility and Family Surveys (FFS) indicadors com les probabilitats d'augment del moment, l'edat a la primera maternitat i la duració de l'intèrval entre el primer i el segon naixement. Es realitza una anàlisi per tres països del Sud (Espanya, Itàlia i Portugal) i quatre de l'Est (la República Txeca, Letònia, Lituània i Eslovènia)., In this work we analyze the recent and rapid fall in fertility which took place in Eastern European countries during the 1990s and try to determine whether it is comparable with the fall in Southern European countries which began in the 1980s. These two groups of countries had fertility levels comparable to the rest of Europe at the end of the 1970s, but have now much lower levels, around 1.2 children per woman. We focus on the comparison at the parity level. We estimate the period parity progression ratios using data from the Fertility and Family Surveys (FFS), as well as the age at first motherhood, and the duration of the interval between the first and the second births. We conduct this analysis for seven European countries, three Southern one (Italy, Portugal and Spain) and four Eastern one (the Czech Republic, Latvia, Lithuania and Slovenia).
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo preliminar (WorkingPaper)

Analfabetismo en la Cataluña central. La comarca del El Berguedà (1860-1930)

  • Valls Fígols, Miquel|||0000-0001-8289-4535
En este trabajo queremos profundizar sobre la evolución del analfabetismo en los municipios de la comarca del Berguedà, en la Cataluña Central, de 1860 a 1930. Conocemos la evolución del analfabetismo para las grandes unidades territoriales, pero, ¿Cómo se produjo la transición del analfabetismo en áreas pequeñas del territorio? ¿Cuales fueron sus determinantes? Para ello, analizaremos los factores más determinantes en las causas del analfabetismo como el factor escolar (la falta de colegios y su implantación en el territorio), y el factor económico (medio rural o industrial) y el factor poblacional (distribución de la población), interrelacionados con las diferencias de sexos, la estructura de la población y las migraciones. Por otro lado realizaremos un análisis más detallado de la estructura del analfabetismo dentro del municipio de Bagà, a partir de los datos extraídos del Padrón municipal de habitantes de 1930., En aquest treball volem aprofundir sobre l'evolució de l'analfabetisme en els municipis de la comarca del Berguedà, a la Catalunya Central, des de 1860 a 1930. Coneixem l'evolució de l'analfabetisme per les grans unitats territorials, però, com es va produir la transició de l'analfabetisme en les àrees petites del territori? Quins foren els seus determinants?. Per això, analitzarem els factors més determinants en les causes de l'analfabetisme, com són el factor escolar (la manca de col·legis i la seva implantació en el territori), el factor econòmic (medi rural o industrial) i el factor poblacional (distribució de la població), interrelacionats amb les diferències de sexe, l'estructura de la població i les migracions. Per altra banda, realitzarem un anàlisis més detallat de l'estructura de l'analfabetisme dins del municipi de Bagà, mitjançant les dades extretes del Padró municipal d'habitants de 1930., In this work we want to deepen on the evolution of the illiteracy in the municipalities of the Bergueda region, in the Central Catalunya, from 1860 to 1930. We know the evolution the illiteracy for territorial formation force, but‚ as the transition of the illiteracy in small area took place of the territory?. As was their determinants? For it, we will analyze the determining factors in the causes of the illiteracy, like the scholastic factor (the lack of schools and its implantation in the territory), and the economic factor (rural or industrial) and the population factor (distribution of the population), interrelated with the differences of sexes, the structure of the population and the migrations. On the other hand we will make a analisis more detailed of the structure of the illiteracy within the municipality of Bagà , from the data of the municipal population register of 1930.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo preliminar (WorkingPaper)

Demografía y vías de comunicación, unos apuntes teóricos referidos al caso de Cataluña

  • Sánchez Lancis, Carlos Eliseo|||0000-0001-9111-1563
Este estudio presenta los principales resultados obtenidos, dentro del marco teórico, de la memoria correspondiente al período de investigación de los estudios de Tercer Ciclo (Demografía) que lleva por titulo: "Demografía y vías de comunicación. Un estudio en la área de influencia del Eix Transversal". Se realiza un repaso a las principales aportaciones de aquellos trabajos que han relacionado variables demográficas y vías de comunicación y cuyo ámbito territorial de aplicación es Cataluña. Desde los trabajos precursores hasta aquellos que han reflexionado entorno al territorio y transporte, pasando por aquellos que han analizado el impacto territorial de las infraestructuras, se intenta evaluar el grado de implicación o relación que ha existido entre las variables población y vías de comunicación.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo preliminar (WorkingPaper)

Las migraciones internas de retorno en España durante la primera mitad de la década de los noventa, implicaciones demográficas y territoriales

  • Recaño Valverde, Joaquín|||0000-0002-7105-5768
El objetivo es el análisis de las migraciones internas de retorno durante la primera mitad de la década de los noventa con datos de la Estadística de Variaciones Residenciales y el censo de 1991. Los aspectos tratados son: la estructura demográfica, el impacto territorial, la intensidad y la distribución regional según áreas de origen y destino del retorno. Este tipo de migraciones está protagonizada por jóvenes, su impacto territorial es muy variado; desde el punto de vista de la región de residencia son las regiones insulares (Baleares y Canarias) y las comunidades históricamente emigratorias las que tienen las mayores intensidades relativas de retorno con relación a regiones como Cataluña, Madrid y el País Vasco. Desde el punto de vista de la región de nacimiento, los nacidos en Galicia son el colectivo de emigrantes con una mayor intensidad de retorno, muy por encima de andaluces y castellano-leoneses, estos últimos el colectivo con menor propensión al retorno.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo preliminar (WorkingPaper)

(Re-)visitando García Faria, un estudio de los factores espaciales y medioambientales de la mortalidad en la Barcelona de finales del Siglo XIX, (Re-)visitant García Faria, Garcia Faria revisited, Revisitant Garcia Faria

  • Recaño Valverde, Joaquín|||0000-0002-7105-5768
  • Esteve, Albert|||0000-0001-9916-386X
En este artículo se analiza la mortalidad de la ciudad de Barcelona a finales del siglo XIX (1880-1889). Con el objetivo de identificar el grado de autocorrelación espacial y la asociación de la mortalidad con diferentes variables explicativas, se han empleado diferentes técnicas estadísticas de análisis espacial y de regresión múltiple que permiten establecer la influencia de factores ambientales y espaciales en las causas de muerte de los 53 barrios que constituían la ciudad de Barcelona a finales del siglo XIX. Los datos de mortalidad proceden de la recopilación del Registro Civil, realizada por el ingeniero civil Pedro García Faria en su propuesta para extender el sistema del alcantarillado en la ciudad. La mortalidad de Barcelona muestra diferencias significativas por barrios y una elevada asociación espacial en algunas causas de muerte, entre las que destacan las enfermedades transmitidas por el agua y los alimentos, y especialmente la gastroenteritis. La calidad del entorno urbano ha demostrado tener una mayor capacidad explicativa de las diferencias en la mortalidad por barrios que la que ofrece la variable densidad. La robustez de los modelos de regresión de la mortalidad crece significativamente cuando se considera el retardo espacial de la causa de muerte., En aquest article s'analitza la mortalitat a la ciutat de Barcelona a finals del segle XIX (1880-1889). Amb l'objectiu d'identificar el grau d'autocorrelació espacial i l'associació de la mortalitat amb diferents variables explicatives, s'han utilitzat diferents tècniques estadístiques d'anàlisis espacial i de regressió múltiple que permeten establir la influència de factors ambientals i espacials en les causes de mort dels 53 barris que conformaven la ciutat de Barcelona a finals del segle XIX. Les dades de mortalitat provenen de la recopilació del Registre Civil, realitzada per l'enginyer civil Pedro García Faria, en la seva proposta per extendre el sistema de clavegaram a la ciutat. La mortalitat de Barcelona mostra diferències significatives per barris i una elevada associació espacial en algunes causes de mort, entre les que destaquen les malalties transmesses per l'aigua i els aliments, especialment la gastroenteritits. La qualitat de l'entorn urbà ha demostrat tenir una més alta capacitat explicativa de les diferències en la mortalitat per barris que la que ofereix la variable densitat. La solidesa dels models de regressió de la mortalitat creix significativament quan es considera el retard espacial de la causa de mort., This paper explores mortality patterns in the city of Barcelona at the end of the nineteenth century (1880-1889). We use spatial statistics and regression analysis to examine the degree of spatial autocorrelation and explanatory factors (spatial and environmental) associated with a selection of mortality causes. Data come from the compilation prepared by civil engineer Pedro García Faria using data from the Vital Statistics register to demonstrate the need to extend the sewage system in Barcelona, given the relationship between lack of sewage and high mortality rates. Data are organized in 53 districts. Results shows that, first, the mortality of Barcelona varies significantly by district and presents a high degree of spatial association for certain mortality causes, specifically among water and food transmitted diseases, such as 'gastroenteritis'. Second, differences between districts are better explained by the quality of the environment than by the population density. In addition, the regression models perform significantly better when the spatial lag of the dependent variable is taken into account.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo preliminar (WorkingPaper)

Estrategias migratorias y estructuras del hogar en Cataluña, 1996

  • Domingo i Valls, Andreu|||0000-0003-3270-1939
  • Brancós Coll, Inés|||0000-0002-3344-3719
  • Bayona, Jordi|||0000-0003-2819-9085
Las estrategias familiares pueden explicarnos las cadenas migratorias existentes entre el lugar de origen y el lugar de destino de la población de nacionalidad extranjera, estrategias que condicionaran las estructuras de los hogares donde residen. Su estudio nos permitirá obtener información sobre su grado de asentamiento en el país, así como realizar una primera aproximación a las redes de parentesco y a su situación familiar.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo preliminar (WorkingPaper)

Trends in fertility by parity in Europe

  • Devolder, Daniel|||0000-0003-0812-3585
  • González, María José|||0000-0003-4570-248X
  • Gavino, Karine
In this work we review and assess current trends and differences in fertility in European countries, and also the USA and Canada, with a particular emphasis on birth by order. Fertility levels are estimated for 11 countries using FFS data. We use indicators known as the Period Parity Progression Ratios (P-PPRs). These offer a more detailed view of the family formation process than the traditional Total Fertility Rate (TFR). They also yield better estimates of period total fertility intensity, because these ratios are free of the effects of changes in mean age at childbearing and in the distribution of births by order that affect the TFR.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo preliminar (WorkingPaper)

Changement démographique et social au Mexique du XXème siècle, premières étapes de la vie familiare et trajectoires migratoires

  • Sébille, Pascal
Le Mexique a vécu au cours de ces cinquante dernières années de nombreuses transformations sociales, économiques et démographiques. Parmi les changements les plus importants, l'urbanisation et la généralisation du processus migratoire ont été les stigmates des fortes mutations des milieux ruraux et urbains. Dans un tel contexte, le présent travail permet d'apporter de nouveaux éléments à l'étude de la dynamique démographique mexicaine et tout particulièrement à celle des processus différenciés de formation de la famille. L'approche biographique que nous proposons nous offre la possibilité d'étudier, au travers des trajectoires migratoires, les premières étapes du processus de constitution familiale et le rôle joué par la migration dans l'élaboration de modèles distincts de première union et de naissance du premier enfant. Au delà de l'histoire migratoire de chacun des individus, des lieux de résidences ruraux ou urbains, le milieu social de la famille d'origine, l'activité économique prédominante dans le ménage parental, mais aussi les parcours éducatifs et professionnels de l'individu, sont parmi les principales variables qui composent le capital culturel qu'il convient d'intégrer à l'étude des comportements individuels de constitution familiale. L'utilisation de données biographiques au travers de l'Enquête Nationale Démographique Rétrospective (EDER 98) nous permet de reconstituer l'histoire de vie de 2344 hommes et femmes depuis la naissance, et ce pour trois groupes de générations représentatifs des changements démographiques du Mexique de ces cinquante dernières années. Si les processus de formation de la famille diffèrent selon l'expérience migratoire vécue par les individus avant leur entrée en union et l'arrivée du premier enfant, nous vérifions l'hypothèse selon laquelle, ce n'est pas tant l'avènement de la migration dans l'histoire de vie des individus qui modifie le processus de constitution familiale, mais bien les caractéristiques sociales et économiques acquises au cours de l'ensemble de l'histoire migratoire qui déterminent les différences de comportements et les changements de calendriers observés dans les premières étapes de la formation familiale.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo preliminar (WorkingPaper)

La conciliation vie familiale - vie professionnelle, un apercu des realités en Europe Méridionale

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo preliminar (WorkingPaper)

Employment flexibility in Spain and its impact on transitions to adulthood

  • Golsch, Katrin
In contemporary countries, the growing need for flexibility and its impact on labour markets are highly debated issues. The flexibilisation of labour markets has led to a growing proportion of workers in various atypical employment relationships such as temporary jobs. In this respect Spain stands out from a European perspective as a country that experienced a fast and intense shift from one of the most rigid employment protection systems to a highly flexible labour market with an extraordinarily high proportion of temporary employees. The Spanish Labour market is highly segmented in insiders on permanent positions, outsiders (unemployed and inactive) and work-insecure employees on temporary posts, particularly among youth. This paper attempts to gauge the impact of increasing flexibilisation on transitions to adulthood in Spain. We concentrate on three interrelated transitions, labour market entry, first marriage and first parenthood. Previous contributions have well elaborated the repercussions of nonemployment on transitions to adulthood. What makes this paper distinct is the particular focus on precarious employment relationships and individuals' perception of job security. We find some first indication that the type of employment relationship and the perception of job security seem to matter in the studied transition processes.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo preliminar (WorkingPaper)

Vecindad, concentración y segregación de los extranjeros en Mataró

  • Torner Boixet, Isaac
Como primera etapa de un proyecto actualmente en curso que tiene como objetivo el análisis de las relaciones de vecindad entre extranjeros y españoles, exploramos, desde la demografía, la vecindad física: el hecho de compartir el espacio residencial. Basándonos en los datos padronales de Mataró, con fecha de referencia 1 de enero de 2001 y en la localización a nivel de sección censal, analizamos la distribución residencial de la población de nacionalidad extranjera. Una vez identificadas sus áreas de concentración, alejadas del centro histórico, entramos a considerar las características sociodemográficas de quienes comparten el mismo espacio. Paralelamente tratamos la cuestión complementaria de quien no comparte el espacio residencial con quien, mediante el concepto segregación, desagregando los extranjeros por continente y los españoles por lugar de nacimiento. Encontramos la contraposición de las pautas espaciales de africanos y europeos comunitarios, al mismo tiempo que una mayor afinidad residencial entre los nacidos en el resto de España y africanos, que entre éstos y los nacidos en Cataluña.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo preliminar (WorkingPaper)

Reinventando España, migración internacional estrenando el siglo XXI

  • Domingo i Valls, Andreu|||0000-0003-3270-1939
Desde finales de los años sesenta, en los países de la Unión Europea, se ha producido una mutación radical en la construcción social de las edades y en las relaciones de género. Tan importante ha sido su impacto en la evolución demográfica, que algunos autores hablan de Segunda Transición Demográfica. En los países del sur de la Unión Europea la transición se inició a mediados de los años setenta, caracterizándose respecto a la evolución en los países septentrionales por el retraso y la alta intensidad de las transformaciones acaecidas, coincidiendo con un período de reestructuración económica. Es durante ese período que España invertirá el signo de su saldo migratorio, de negativo a positivo. En el presente texto se hace un repaso a las políticas migratorias en España desde 1985 y cómo han afectado a la visibilidad estadística de las migraciones y la población extranjera, a la vez que se reflexiona, desde la perspectiva demográfica, sobre la inmigración internacional, teniendo la igualación de los sexos y la redefinición de las edades como telón de fondo., Des de finals dels anys seixanta, en els països de la Unió Europea s'ha produït una mutació radical en la construcció social de les edats i en les relacions de gènere. El seu impacte ha esdevingut tan important en l'evolució demogràfica, que alguns autors parlen de la Segona Transició Demogràfica. En els països del sud de la Unió Europea, la transició es va iniciar a mitjans dels anys setanta, caracteritzant-se en l'evolució dels països septentrionals pel retard i l'alta intensitat de les transformacions patides, coïncidint amb un període de reestructuració econòmica. Serà durant aquest període quan Espanya invertirà el signe del seu saldo migratori, de negatiu a positiu. En aquest text es fa un repàs a les polítiques migratòries d'Espanya des de 1985 i es copsa com han afectat a la visibilitat estadística de les migracions i de la població estrangera, a la vegada que es reflexiona, des de la perspectiva demográfica, sobre la immigració internacional, tenint com a teló de fons, la igualació dels sexes i la redefinició de les edats., From the end of sixties radical changes have taken place in the social construction of ageing and in gender relations in the European Union (EU) countries. These changes are of central importance in explaining the demographic evolution that some authors have already termed the Second Demographic Transition. In the Southern countries of the EU the transition began in the middle of the seventies, and since then it has been characterized by the late nature and intensity of transformation compared to the evolution in the northern countries, coinciding with an period of economic of restructuring. It is during that period that Spain changed its current net migration from negative to positive. In this way the present article deals with the revision of migratory policies that have happened in Spain since 1985 and how they have affected the statistical visibility of both migration and foreign population. At the same time the article stresses, from a demographic perspective, the importance of international immigration and progress in gender equality as the main background.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo preliminar (WorkingPaper)

Générations démographiques, générations familiales

  • Devolder, Daniel|||0000-0003-0812-3585
Les travaux démographiques peuvent aider à cerner ce qui fait la spécificité du concept de génération et en particulier la question de savoir pourquoi les individus se reconnaissent comme membres d'un groupe sur la base de l'âge. Dans ce travail, nous présentons un exemple de l'approche démographique qui va dans ce sens. Il se réfère au concept de génération familiale, c'est-à-dire le partage des parents d'une personne considérée entre le groupe de parenté latérale proche (les frères et les cousins germains) et les groupes de la parenté ascendante (père et mère, oncles, grands parents) ou descendante (enfants, neveux, petits-enfants). Dans les sociétés du passé, il n'y avait pas une claire barrière d'âge entre ces trois groupes de parenté, alors que par contre les mélanges d'âge entre générations familiales ne se produisent plus dans les sociétés contemporaines. Ceci pourrait aider à mieux comprendre pourquoi les traditionnels "conflits de génération" ne concernaient pas nos ancêtres. Nous apportons ici des éléments numériques basés sur un modèle de simulation qui nous permettent d'analyser les dimensions de cette séparation progressive des âges des différents groupes de la parenté., Demographers can help to define the concept of generation, and specifically why people feel they belong to a group on the basis of their age. We present in this paper an example of the demographic approach, in which we look at a better understanding of that concept and those feelings. It refers to the kin generations, that is the partition of all living kin of a person in three groups: the lateral one formed by brothers and first cousins, the ascending one formed by father, mother, uncles, aunts, grandfathers and grandmothers, and finally the descending group composed of children, nephews, nieces and grandchildren. There was no clear age barrier between these three groups in past societies when on the contrary there is no more age mixes between kin generations in contemporaries' societies. This could help in understanding why our classical conflicts between generations didn't bother our ancestors. We bring numerical examples based on a simulation model of kinship, that allow us to study the multiple dimensions of the process leading to the age separation of kin generations., Les investigacions demogràfiques poden ajudar-nos a especificar el concepte de generació i més específicament, el problema de saber el perquè els individus es reconeixen com a membres d'un grup a partir de la seva edat. En aquest sentit, en el present estudi es presenta un exemple d'aquest enfocament demogràfic. Es refereix al concepte de generació de parentiu, és a dir, la separació del parentiu d'una persona en tres grups: la parentela lateral propera (germans i cosins-germans), la parentela ascendent (pares i avis) i la parentela descendent (fills, nebots i néts). En les societats del passat no hi havia una barrera d'edat clara entre aquests tres grups mentre que en les societats contemporànies no hi ha cap tipus de superposició d'edat de les generacions. Això podria ajudar-nos a entendre el perquè, abans, els tradicionals conflictes entre generacions no es donaven. Aquí s'aporten elements numèrics, basats en un model de simulació, que ens permeten analitzar les dimensions d'aquesta progressiva separació de les edats entre grups de parentiu.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo preliminar (WorkingPaper)

Facts and factors on low fertility in Southern Europe, the case of Spain

  • Cabré, Anna|||0000-0001-9824-3817
Spain constitutes a clear example of lowest low fertility in Southern European countries. Having experienced a sharp decrease during the 1970s, its fertility levels have remained constantly low until now. This article describes the evolution of fertility within the context of other spanish demographic changes during the final decades of XXth century. Theoretical work explaining low fertility is reviewed here and summarized into four basic approches centered on cycles, gender role transititon, growing life expectancy and geopolitics., La fecunditat espanyola constitueix un cas paradigmàtic entre els països del sud d'Europa: després d'un brusc descens durant els anys 70, els nivells de fecunditat s'han mantingut, de forma sostinguda, excepcionalment baixos. Aquest article analitza l'evolució de la fecunditat en el marc del conjunt de transformacions demogràfiques experimentades per la població espanyola en l'últim quart del segle XX. L'anàlisi es completa amb la presentación dels diferents plantejaments teòrics surgits per explicar la baixa fecunditat i vinculats, respectivament, a l'allargament de l'esperança de vida, a la transició dels rols de gènere, a l'efecte cíclic de l'evolució econòmica i demogràfica i, finalment, als condicionants geopolítics., La fecundidad española constituye un caso paradigmático entre los países del sur de Europa: tras un descenso brusco durante los años 70, los niveles de fecundidad se han mantenido de forma sostenida excepcionalmente bajos. Este artículo analiza la evolución de la fecundidad en el marco de las transformaciones demográficas experimentadas por la población española en los últimos decenios del siglo XX. El análisis se completa con la presentación de los distintos planteamientos teóricos surgidos para explicar la baja fecundidad y vinculados, respectivamente, al aumento de la esperanza de vida, a la transición de los roles de género, al efecto cíclico de la evolución económica y demográfica y, finalmente, a los condicionantes geopolíticos.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo preliminar (WorkingPaper)

La utilització de la variable població en els indicadors d'accessibilitat, avantatges i inconvenients

  • Ajenjo, Marc|||0000-0002-6912-6264
  • Alberich González, Joan|||0000-0002-9979-2559
En l'anàlisi de l'accessibilitat territorial, sovint esdevé interessant expressar la magnitud de cada un dels nodes analitzats per tal de reflectir la utilitat que es deriva de la seva facilitat d'accés, que es pot interpretar com un indicador indirecte del benefici que una bona connexió genera per als altres nodes. Les possibilitats per reflectir la dimensió i la jerarquització dels nodes en el territori són múltiples i si bé l'elecció d'una o una altra es troba necessàriament en funció de l'objecte d'estudi, sovint s'utilitza la població que, si bé presenta una sèrie d'avantatges, evidencia, al mateix temps, i segons quin tractament rebi en cadascun dels indicadors d'accessibilitat, un seguit d'inconvenients. L'anàlisi d'aquests avantatges i inconvenients és l'objectiu principal d'aquest treball, objectiu que es pretén assolir mitjançant l'aplicació al territori català de diversos indicadors -amb i sense la introducció de la variable demogràfica- per tal de discutir-ne, contrastar-ne i avaluar-ne la seva validesa., En el análisis de la accesibilidad territorial, a menudo es interesante expresar la magnitud de cada un de los nodos analizados con el objetivo de reflejar la utilidad que se deriva de la su facilidad de acceso, que se puede interpretar como un indicador indirecto del beneficio que una buena conexión genera a los otros nodos. Las posibilidades para reflejar la dimensión y la jerarquización de los nodos en el territorio son múltiples y si bien la elección de una u otra se encuentra necesariamente en función del objeto de estudio, a menudo se utiliza la población, la cual, si bien presenta una serie de ventajas, muestra, igualmente, y según cuál sea el tratamiento que reciba en cada uno de los indicadores de accesibilidad, una serie de inconvenientes. El análisis de estas ventajas e inconvenientes es el objetivo principal de este trabajo, objetivo que se pretende alcanzar mediante la aplicación al territorio catalán de varios indicadores -con y sin la introducción de la variable demográfica- para discutir, contrastar y evaluar su validez., In the analysis of the territorial accessibility, it is often useful to determine the magnitude of each of the nodes analysed, in order to show the utility deriving from its accessibility, which can be interpreted as an indirect indicator of the benefits which Good connections generate for other nodes. There are many possible ways to reflect the dimensión and hierarchal order of nodes in a territory, and though the choice of one or another method are determined by the object of the analysis, a population variable is normally used. Although this can have a series of advantages, of course, it can also have a number of difficulties depending on its treatment. The main aim of this article is to analyse the advantages and disadvantages when the variable population constitutes a feature in the indicators of accessibility. To reach this objective various indicators have been used for the Catalan territory -with and without the introduction of the demographic variable- to evaluate, to contrast and discuss its validity.