Skip to main content

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 4
Encontrada(s) 1 página(s)

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo preliminar (WorkingPaper)

Global multidimensional poverty and COVID-19, a decade of progress at risk?

  • Alkire, Sabina
  • Nogales, Ricardo
  • Quinn, Natalie Naïri|||0000-0001-6075-008X
  • Suppa, Nicolai|||0000-0002-4773-3864
According to the global Multidimensional Poverty Index (MPI), an internationally comparable measure, poverty in developing countries has fallen substantially over the last 15 years. The COVID-19 pandemic and associated economic contraction are negatively impacting multiple dimensions of poverty and jeopardising this progress. This paper uses quantitative assessments of increases in food insecurity and out of school children made by UN agencies to inform microsimulations of potential impacts of the pandemic under six alternative scenarios. These simulations use the nationally representative datasets underlying the 2020 update of the global MPI. Because these datasets were collected between one and 12 years pre-pandemic, we develop models to translate the simulated impacts to 2020 while accounting for underlying poverty reduction trends and country-specific factors. Aggregating results across 70 countries that account for 89% of the global poor according to the 2020 global MPI, we find that the potential setback to multidimensional poverty reduction is between 3.6 and 9.9 years under the alternative scenarios.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo preliminar (WorkingPaper)

Viure menys anys i en pitjor salut, el peatge de la població amb menor nivell educatiu a Espanya, Espanya Vivir menos y con peor salud, Shorter lives with poor health

  • Blanes, Amand|||0000-0001-8411-9567
  • Trias Llimós, Sergi|||0000-0002-8052-6736
Més de tres anys separen l'esperança de vida als 30 anys dels grups més intruïts en relació als que tenen uns nivells educatius més baixos. A les darreres dècades s'ha produït una substancial millora en la longevitat de la població espanyola, però aquestes millores emmascaren la persistència de significatives desigualtats en salut i mortalitat. El nivell socioeconòmic discrimina l'estat de salut de les persones al llarg de la seva vida, essent l'educació un dels indicadors més emprats en els estudis sobre desigualtats socials en mortalitat i salut. El nivell educatiu, a més de ser una variable indirecta de la situació socioeconòmica, condiciona en gran mesura els estils de vida i les preferències cap a la salut de les persones, així com l'ús que fan dels recursos del sistema sociosanitari. En aquest número de Perspectives Demogràfiques abordem les diferències actuals de mortalitat i salut a Espanya segons el nivell educatiu. Aquestes desigualtats poden resumir-se com una triple penalització de les persones amb menys educació en relació amb les més instruïdes: a) una menor esperança de vida; b) una major desigualtat en l'edat a la mort; i c) una menor proporció de la seva vida amb qualitat de vida., Más de tres años separan la expectativa de vida a la edad 30 de los grupos más instruidos en comparación con aquellos con niveles de instrucción más bajos. En las últimas décadas se ha asistido a un sustancial avance en la longevidad de la población española, pero esas mejoras enmascaran la persistencia de significativas desigualdades en salud y mortalidad. El nivel socioeconómico constituye un factor discriminante del estado de salud de las personas a lo largo de su vida, siendo la educación uno de los indicadores más utilizados en los estudios sobre desigualdades sociales en mortalidad y salud. El nivel educativo, además de variable indirecta de la situación socioeconómica, condiciona en gran medida los estilos de vida y las preferencias hacia la salud de los individuos, así como el uso de los recursos del sistema sociosanitario. En este número de Perspectives Demogràfiques abordamos las actuales diferencias en mortalidad y salud en España según nivel educativo. Esas desigualdades pueden sintetizarse como una triple penalización de los menos instruidos en relación con los de mayor nivel educativo: a) unas menores expectativas de vida; b) una mayor desigualdad en la edad a la muerte; y c) una menor proporción de años con calidad de vida., More than three years separate life expectancy at the age of 30 in more educated groups compared with those with low levels of education. Recent decades have seen considerable advances in the longevity of the Spanish population but these improvements mask the persistence of significant inequalities in health and mortality. Socioeconomic level is a discriminating factor in the health status of individuals throughout their lives and education is one of the most frequently used indicators in studies on social inequalities in health and mortality. In addition to being an indirect variable of the socioeconomic situation, educational level largely conditions the lifestyles and health preferences of individuals as well as their use of the resources of the social and healthcare system. In this issue of Perspectives Demogràfiques, we discuss the present-day differences in health and mortality in Spain according to educational level. These inequalities can be summarised as a threefold penalisation of less educated individuals in comparison with those with a high educational level: lower life expectancy; b) greater inequality in age at death; and c) a smaller proportion of years with quality of life.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo preliminar (WorkingPaper)

L'augment de la longevitat a Europa, afegint anys a la vida o vida als anys?, Increased longevity in Europe, El aumento de la longevidad en Europa

  • Permanyer, Iñaki|||0000-0002-7051-5144
  • Bramajo, Octavio|||0000-0002-4148-6030
L'esperança de vida en néixer a Espanya, l'any 1950 era de 64.2 y 59.3 anys per a dones i homes. D'aleshores ençà, l'esperança de vida ha augmentat de forma pràcticament ininterrompuda fins arribar als 85.1 i 79.6 anys el 2020, respectivament. El cas d'Espanya no és l'únic, atès que els habitants de la majoria de països del món sobreviuen fins a unes edats que es creien inabastables tan sols unes dècades enrere - fet que representa una fita històrica per a la humanitat (Vaupel et al., 2021). Si bé és cert que el retard generalitzat de la mortalitat constitueix un èxit col·lectiu sense precedents, cal preguntar-se si estem tenint el mateix èxit en el nostre esforç per ajornar l'aparició de malalties i discapacitats (és a dir, de la morbiditat). Si els davallades en les taxes de mortalitat no vénen acompanyades per descensos equivalents en les taxes de morbiditat, les persones que viuen en aquestes societats tendiran a viure més anys, però en pitjor estat de salut (Gruenberg, 1977) - un fenomen amb conseqüències enormes per a la sostenibilitat dels sistemes de salut i de pensions tal i com els coneixem. En aquesta edició del Perspectives Demogràfiques explorem en quina mesura els increments de longevitat registrats a Europa els darrers 30 anys s'han produït amb guanys d'anys en bona salut (és a dir: 'afegint vida als anys') o en mala salut ('afegint anys a la vida'). Posant el focus no tan sols en la quantitat sinó també en la qualitat dels anys guanyats, volem aportar noves evidències sobre una qüestió de candent actualitat que ha de ser tinguda en compte en l'elaboració d'un gran ventall de polítiques públiques que, necessàriament, han d'anar més enllà de l'àmbit estrictament sanitari., La esperanza de vida al nacer en España en el año 1950 era de 64.2 y 59.3 años para mujeres y hombres. Desde entonces hasta ahora, dicha esperanza de vida ha aumentado de forma prácticamente ininterrumpida hasta llegar a los 85.1 y 79.6 años en 2020, respectivamente. El caso de España no es el único, puesto que los habitantes de la mayoría de países del mundo sobreviven hasta unas edades que se antojaban inalcanzables tan solo unas décadas atrás - lo que representa un hito histórico para la humanidad (Vaupel et al., 2021). Si bien es cierto que el retraso generalizado de la mortalidad constituye un éxito colectivo sin parangón, cabe preguntarse si estamos siendo igualmente exitosos en nuestro esfuerzo por retrasar la aparición de enfermedades y discapacidades (es decir, de la morbilidad). Si los descensos en las tasas de mortalidad no vienen acompañados por descensos equivalentes en las tasas de morbilidad, las personas viviendo en dichas sociedades tenderán a vivir más años, pero en peor estado de salud (Gruenberg,1977) - un fenómeno con enormes consecuencias para la sostenibilidad de los sistemas de salud y de pensiones tal y como los conocemos. En este número de Perspectives Demogràfiques exploramos en qué medida los incrementos de longevidad registrados en Europa durante los últimos 30 años se han producido con ganancia de años en buena salud (es decir: 'añadiendo vida a los años') o en mala salud ('añadiendo años a la vida'). Poniendo el foco no solamente en la cantidad sino también en la calidad de los años ganados, queremos arrojar nueva luz sobre una cuestión de candente actualidad que debe ser tenida en cuenta en la elaboración de un gran abanico de políticas públicas que, necesariamente, deben ir más allá del ámbito estrictamente sanitario., In 1950, life expectancy at birth in Spain was 64.2 years for women and 59.3 years for men. Thereafter and to the present day, this life expectancy has risen practically uninterruptedly to reach, in 2020, 85.1 and 79.6 years, respectively. The case of Spain is not the only one, since the inhabitants of most countries in the world are living to ages that seemed unattainable only a few decades ago, and this represents a historic landmark for humanity (Vaupel et al., 2021). While it is true that the generalised postponement of mortality is an unprecedented collective success, it must be asked whether we are equally successful in our efforts to delay the onset of disease and disability (or, in other words, morbidity). If decreasing mortality rates are not matched by an equivalent decline in morbidity rates, people in these societies tend to live for more years but in a worse state of health (Gruenberg, 1977). This is a phenomenon with enormous consequences for the sustainability of health and pensions systems, as we know them. In this issue of Perspectives Demogràfiques we explore the extent to which the increases in longevity recorded in Spain over the last 30 years have happened with gains in years in good health (which is to say, "adding life to years") or in bad health ("adding years to life"). Focusing not only on quantity but also on the quality of the years gained, we aim to shed new light on a pressing issue of today which should be taken into account in the designing of a wide range of public policies that must, as a matter of necessity, go beyond the confines of what is strictly understood as the domain of health.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo preliminar (WorkingPaper)

A Espanya, treballar més anys ha de venir de jove, apunts sobre la sortida del mercat laboral dels 50 als 65 anys en la darrera década, En España trabajar más años tiene que venir de joven, Working more years in Spain has to start from a Young age

  • López Gómez, María Andrée
A partir de 2013, l'edat de jubilació a Espanya, que era als 65 anys, augmenta paulatinament, de manera que el 2027 se situarà als 67 anys, amb el consegüent increment del llindar mínim d'anys de cotització, que passa dels 35 als 38 anys. La justificació d'aquesta mesura ha vingut de la mà de la sostenibilitat del sistema de seguretat social, atès que l'efectiu de persones grans augmenta a major velocitat que el nombre de contribuents. Però aquesta política ha estat criticada, atès que no té en compte la diversitat de vides laborals: el mercat laboral i la construcció social del treball són molt diferents en funció de l'ocupació i del sexe, generant-se múltiples tipologies de vida laboral. I si la vida laboral és variada, també ho hauria de ser també la sortida del mercat laboral. La política d'endarrerir de manera uniforme l'edat de jubilació no té en compte l'estat actual de les jubilacions. L'objectiu d'aquest estudi és conèixer, en la darrera dècada, qui s'ha jubilat abans o després i quines són les causes de la sortida del mercat laboral i la seva repercussió sobre el nombre d'anys cotitzats. A partir de les dades de la Mostra Contínua de Vides Laborals (MCLV) de la seguretat social, s'analitzen les sortides prematures del mercat laboral dels 50 als 65 anys d'edat, durant la dècada de 2010 a 2020. Es tracta de les generacions nascudes entre 1945 i 1954. Els resultats revelen que les dones treballen fins a edats més tardanes que els homes, que les persones en ocupacions rutinàries tendeixen a sortir prematurament del mercat laboral, i que, malgrat les diferències entre homes i dones, els anys treballats entre els 50 i els 59 anys són un bon predictor de l'allargament de la vida laboral a partir dels 60 anys., Desde el 2013, la edad de jubilación en España aumenta paulatinamente de los 65 a los 67 años para el año 2027 y, con ella, sube también el mínimo de años de cotización de 35 a 38. La justificación de esta política es la sostenibilidad del sistema de seguridad social dado que las personas mayores incrementan con más velocidad que el número de contribuyentes. Sin embargo, esta política ha sido criticada por no tomar en cuenta la diversidad de vidas laborales. El mercado laboral y la construcción social del trabajo difieren entre ocupaciones y entre sexos, creando pluralidades de vidas laborales. Por lo cual, las formas de salir del mercado laboral deberían tener en cuenta esta diversidad. La actual política universal de retrasar la edad de jubilación a todos por igual no toma en cuenta el estado actual de las jubilaciones. En este estudio se busca conocer quién se ha jubilado antes o después en la última década y cuáles son las causas de las salidas del mercado laboral y su repercusión sobre el número de años cotizados. Analizamos las salidas prematuras del mercado laboral en personas de 50 a 65 años de edad durante la década de 2010 a 2020 utilizando datos de la Muestra Continua de Vidas Laborales (MCVL) de la seguridad social en España. Son las personas nacidas entre 1945 y 1954. Los resultados muestran que las mujeres trabajan hasta más tarde que los hombres, que las personas en ocupaciones rutinarias tienden a salir prematuramente del mercado laboral y que los años trabajados entre los 50 y 59 años de edad resultan un buen predictor del alargamiento de la vida laboral a partir de los 60 con diferencias entre sexos., Since 2013, retirement age in Spain has been rising slowly from 65 to an expected 67 in 2027 and, with it, the minimum number of years of National Insurance contributions from 35 to 38. This policy is justified by sustainability of the social security system since the number of older people is increasing faster than the number of contributors. However, the policy has been criticised for not taking into account the diversity of working lives. The labour market and social construction of work differ with occupations and with gender, thus creating pluralities of working lives. Hence, the ways of leaving the labour market should take this diversity into account. Since the present wholesale policy of equally postponing retirement age for everyone overlooks the actual state of retirements, the aim of this study is to ascertain who has retired earlier or later in the last decade, the causes of exits from the labour market, and the repercussions on the number of years of National Insurance contributions. Premature exits from the labour market of people aged between 50 and 65 during the decade from 2010 to 2020 are analysed using data from the Continuous Sample of Working Lives (CSWL) taken from Spanish Social Security records. These are people who were born between 1945 and 1954. The results show that women work later than men, that people in Routine occupations tend to leave the labour market early, and that the number of years worked between the ages of 50 and 59 are a good predictor of prolongation of working life after the age of 60, although there are differences between the sexes.