Skip to main content

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 9
Encontrada(s) 1 página(s)

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo preliminar (WorkingPaper)

La evolución de las redes personales de la población inmigrada en Cataluña. Un análisis desde los métodos mixtos

  • Verd Pericàs, Joan Miquel|||0000-0002-8636-3659
  • Bolíbar, Mireia|||0000-0001-9525-0907
  • Martí Olivé, Joel|||0000-0002-8648-4266
La investigación presentada en el documento se interesa por la composición y evolución de la red de contactos personales en dos colectivos de población inmigrada (marroquíes y ecuatorianos) en Cataluña. En primer lugar, se pretende describir el grado en que el paso de los años tras la llegada a la sociedad de acogida transforma o no la composición de la red de contactos. Por otro lado, se busca identificar cuáles son los factores que marcan la continuidad o cambio en la composición de las redes pre y postmigratorias. Ambos aspectos se vinculan, primeramente, a las condiciones y circunstancias personales previas a la emigración y, en segundo lugar, a los entornos en que trascrurre la vida cotidiana de las personas inmigradas en la sociedad de destino. Entre los primeros factores se tiene en cuenta el proyecto migratorio y los recursos relacionales de partida, y entre los segundos, prestamos especial atención a las interacciones en diferentes esferas de sociabilidad (familiares, laborales y comunitarias). Las características individuales que pueden constituir factores de desigualdad son también tomadas en consideración, así como los factores estructurales e institucionales que interactúan con estos factores de desigualdad. En la investigación se han producido y analizado datos de carácter cuantitativo y cualitativo. La información cuantitativa proviene de una encuesta de redes presonales a 153 personas de origen marroquí y ecuatoriano. La información cualitativa proviene de entrevistas narrativas realizadas a 18 informantes, que fueron seleccionados de la muestra cuantitativa anterior. Los resultados obtenidos muestran que no existe un patrón único de desarrollo de la red de contactos personales en la población inmigrada. Esta variabilidad se atribuye a los diferentes patrones de asentamiento detectados, que a su vez dependen en buena medida del proyecto migratorio y los contactos previos a la migración con personas autóctonas y connacionales residentes en el país de acogida. Las características individuales, particulamente el género, así como institucionales, tienen también un fuerte efecto en la configuración y desarrollo de las redes personales., The research presented in the paper focuses on the composition and evolution of the contacts' network of two immigrant groups (Moroccan and Equadorian) in Catalonia. Firstly, the research intends to describe the degree to which the composition of the contacts' network is transformed along the years after the arrival in the host society. On the other hand, it seeks to identify what are the factors that influence the continuity or change in the composition of pre and post-migratory networks. In the research, both aspects are related, firstly, to the personal conditions and circumstances prior to emigration and, secondly, to the contexts in the host society where the everyday lives of immigrants develop. Among the first factors we take into account the migratory project and relational resources before migration, and between the latter, we pay special attention to interactions in different spheres of sociability (family, employment and community). Those individual characteristics that may constitute factors of inequality are also taken into account, as well as the structural and institutional factors that interact with these factors of inequality. The research has produced and analysed quantitative and qualitative data. Quantitative information comes from a personal networks survey to 153 individuals from Morocan and Equadorian origin. Qualitative information comes from narrative interviews conducted with 18 informants, who were selected from the previous quantitative sample. Results show that there is no single pattern of development in personal contacts' networks of immigrants. This variability is attributed in the research to the different settlement patterns detected, which in turn depend to a great extent on the migration project and the pre-migration contacts with natives and fellow nationals residing in the host country. Individual characteristics, particularly gender, as well as institutional characteristics, also have a strong effect on the composition and development of personal networks.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo preliminar (WorkingPaper)

Mediterranean Europe and the Maghreb, are migration flows determined by differences in population structure?, L'Europa Mediterrània i el Magrib, Europa Mediterránea y el Magreb

  • Gil-Alonso, Fernando|||0000-0002-8910-1881
  • Domingo i Valls, Andreu|||0000-0003-3270-1939
  • Bayona, Jordi|||0000-0003-2819-9085
Taking the Western Mediterranean Europe and the Maghreb as an example, the present paper aims to contribute to the debate on whether population structure differences between world regions are a demographic determinant of migration flows between them. To this end, the recent change in the three Southern European Mediterranean countries (France, Spain and Italy) population structures and that of three North African ones (Morocco, Algeria and Tunisia) are firstly compared, taking "replacement migration" and "demographic dividend" theories as the exercise's starting point. Results show that differences in the receiving countries' working age population structures do not seem to be the main cause of immigration flows. Therefore, other factors like education and labour participation differences are then analysed, concluding that the key factors explaining immigration between both Mediterranean shores would be, in a context of economic growth, younger generations' upgrading in the receiving countries, combined with high unemployment and underemployment in the sending countries., Prenent l'Europa Mediterrània Occidental, i el Magrib com exemple, el treball pretén contribuir al debat sobre si les diferències en les estructures de la població entre les diferents regions del món són un factor demogràfic determinant dels fluxos migratoris entre elles. En aquest sentit, es comparen els canvis en les estructures de població en els tres països mediterranis del sud d'Europa (França, Espanya i Itàlia) i tres països del nord d'Àfrica (Marroc, Algèria i Tunísia) prenent com a punt de partida de l'exercici, les teories de "migració de reemplaçament" i de "dividend demogràfic. Els resultats mostren que l'estructura de la població en edat de treballar en els països receptors, no sembla ser la causa principal dels fluxos d'immigració. Per això s'analitzen altres factors com el nivell d'instrucció i les diferències en la participació laboral. Es conclou que, en un context de creixement econòmic, els principals factors que explicarien la immigració entre les dues ribes de la Mediterrània seria la millor situació de les generacions més joves en els països receptors unit a l'alt atur i la subocupació que es dóna en els països d'origen., Tomando Europa Mediterránea Occidental y el Magreb como ejemplo, el presente trabajo pretende contribuir al debate sobre si las diferencias entre las estructuras de población entre regiones son un factor determinante de los flujos migratorios entre ellas. En este sentido, se comparas los cambios en las estructuras de la población en los tres países mediterráneos del sur de Europa (Francia, España e Italia) y en los tres países del norte de África (Marruecos, Argelia y Túnez), tomando como punto de partida del ejercicio, las teorías de "migración de reemplazo" y de "dividendo demográfico". Los resultados muestran que la estructura de la población en edad de trabajar en los países receptores, no parece ser la causa principal de los flujos de inmigración. Por ello, se analizan otros factores como el nivel de instrucción y las diferencias de participación laboral. Se concluye que los principales factores que explican la inmigración entre las dos orillas del Mediterráneo son, en un contexto de crecimiento económico, la mejor situación de las generaciones más jóvenes en los países receptores unido al importante desempleo y el subempleo en los países de origen.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo preliminar (WorkingPaper)

Autochthonous and foreign workers in the spanish labour market, substitution, competition and segregation, Treballadors autòctons i estrangers en el mercat de treball espanyol, Trabajadores autóctonos y extranjeros en el mercado de trabajos español

  • Gil-Alonso, Fernando|||0000-0002-8910-1881
  • Domingo i Valls, Andreu|||0000-0003-3270-1939
This last decade, southern EU countries have seen a significant increase of their foreign population, who has mainly arrived for labour reasons, and Spain would be the most paradigmatic case among them. The latter would not however be an example of "replacement migration", as the Spanish workforce has also grown during the same period, particularly the female one. Authors argue that this "migration boom" is partly due to the educational, labour and social promotion of the autochthonous workforce, which creates a "vacuum cleaner effect" attracting foreign workers who, in a segmented or dual labour market with specific niches for both nationals and foreigners, fill the vacant posts that national workers do not want or are no longer able to cover. However, this process has not evolved in the same way in each economic activity sector, as it can be observed both by the numbers of national and the foreign people working in each of them, and by variations in their socio-demographic characteristics. This paper intends to differentiate -firstly at a national level, then at the regional one- three groups of activity sectors experiencing substitution, competition or segregation dynamics between the national and foreign workforces, by using 2000 and 2007 EPA (Spanish labour force) survey data., Durant la darrera dècada, en els països del sud d'Europa s'ha produït un increment significatiu de la població estrangera, arribada principalment per motius laborals. D'entre ells, Espanya seria el cas més paradigmàtic. Seria un exemple de "migració de reemplaçament", ja que la força de treball espanyola també ha crescut en el mateix període, especialment la femenina. Els autors sostenen que aquest "boom migratori" es deu, en part, a la promoció educativa, laboral i social de la mà d'obra autòctona, el que crea un "efecte aspirador", atraient treballadors estrangers que, en un mercat laboral segmentat o dual i amb nínxols específics (tant per als nacionals com pels estrangers), els migrants omplen els llocs vacants que els treballadors nacionals no volen o no són capaços de cobrir. Malgrat això, aquest procés no ha evolucionat de la mateixa manera a cada sector d'activitat econòmica, com es pot observar, tant pel nombre de nacionals i estrangers que treballen a cada sector, com per les variacions en les seves característiques sociodemogràfiques. L'article distingeix a nivell nacional i regional, tres grups de sectors d'activitat que experimenten dinàmiques de substitució, competència o dinàmiques de segregació entre les forces de treball nacionals i estrangeres. L'anàlisi es basa en les dades de l'Enquesta de la Població Activa-EPA (mà d'obra espanyola), dels anys 2.000 i 2.007., Durante la última década, en los países del sur de Europa se ha producido un aumento significativo de la población extranjera, llegada principalmente por motivos laborales. Entre ellos, España sería el caso más paradigmático. Sería un ejemplo de "migración de reemplazo", ya que la fuerza de trabajo española también ha crecido en el mismo período, en especial la femenina. Los autores sostienen que este "boom migratorio" se debe, en parte, al incremento del nivel educativo, la promoción laboral y social de la mano de obra autóctona, lo que crea un "efecto aspirador", atrayendo a trabajadores extranjeros que, en un mercado laboral segmentado o dual y con nichos específicos (tanto para los nacionales como para los extranjeros), los migrantes llenan los puestos vacantes que los trabajadores nacionales no quieren o no son capaces de cubrir. Sin embargo, este proceso no ha evolucionado de la misma manera en cada sector de la actividad económica, como puede observarse, tanto por el número de nacionales y extranjeros que trabajan en cada sector, como por las variaciones en sus características socio-demográficas. El artículo distingue a nivel nacional y regional, tres grupos de sectores de actividad que experimentan dinámicas de sustitución, competencia o dinámicas de segregación entre las fuerzas de trabajo nacionales y extranjeras. El análisis se basa en los datos de la Encuesta de Población Activa-EPA (mano de obra española), de los años 2.000 y 2.007.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo preliminar (WorkingPaper)

Salud autopercibida y mortalidad en España, tendencias recientes y componentes demográficos, Salut autopercebuda i mortalitat a Espanya, Self-rated Health and mortality in Spain

  • Gumà, Jordi|||0000-0003-2640-5391
  • Cámara, Antonio D.|||0000-0002-6199-1106
Se analizan los microdatos de la Encuesta Nacional de Salud-ENS y del Movimiento Natural de la Población-MNP, entre 1987 y 2006. Se presentan tendencias por categoría de respuesta, edad y sexo de la población adulta española (16+) y se realiza un análisis comparado de la salud autopercibida negativa y de los cocientes de mortalidad según las mismas variables. La salud autopercibida de la ENS permite una aproximación indirecta a la evolución de las condiciones objetivas de salud de la población española por edad y sexo. El indicador posee una buena capacidad descriptiva de las transiciones de salud, discapacidad y dependencia en el ciclo vital de la población adulta española. No obstante, la selección en términos de supervivencia y salud asociada a la población no institucionalizada condiciona en gran medida este indicador para fines prospectivos en materia de supervivencia (las tendencias de mortalidad y de salud percibida son divergentes en el tiempo durante el periodo analizado)., S'analitzen les microdades de l'Enquesta Nacional de Salut-ENS i del Moviment Natural de la Població-MNP, entre 1987 i 2006; es presenten tendències per categoria de resposta, edat i sexe de la població adulta espanyola (16 +); i es realitza una anàlisi comparada de la salut autopercebuda negativa i dels quocients de mortalitat segons les mateixes variables. La salut autopercebuda de l'ENS permet una aproximació indirecta a l'evolució de les condicions objectives de salut de la població espanyola per edat i sexe. L'indicador mostra una bona capacitat descriptiva de les transicions de salut, discapacitat i dependència en el cicle vital de la població adulta espanyola. Malgrat això, la selecció en termes de supervivència i salut associada a la població no institucionalitzada condiciona en gran mesura aquest indicador per a fins prospectius en matèria de supervivència (les tendències de mortalitat i de salut percebuda són divergents en el temps durant el període analitzat)., Demographic analysis of microdata from the Spanish Health Interview Survey-ENS and the National Population Register-MNP. Trends by response category, age and sex are constructed between 1987 and 2006 for adult Spanish population (aged 16+). A comparative analysis of trends in (negative) self-rated health and age-specific death probabilities by sex is also analyzed. Self-rated health from the ENS allows for an indirect approach to the evolution of objective health conditions of the Spanish population according to sex and age. This indicator properly describes transitions in health and disability over the life cycle of the Spanish adult population. However, any prospective function of the indicator with respect to survival must be discarded because trends in mortality and self-rated health diverge. A plausible explanation for this divergence is the selection process both in terms of survivorship and health that is associated to the noninstitutionalized population.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo preliminar (WorkingPaper)

Current status and trends of african migration to Spain, Situació actual i tendències de la migració africana a Espanya, Situación actual y tendencias de la migración africana en España

  • Domingo i Valls, Andreu|||0000-0003-3270-1939
  • López Falcón, Diana
  • Rey Poveda, Luis Alberto del|||0000-0002-4262-5557
From the beginning of the 21st Century, Spain has experienced a migratory boom reaching the top of the European Union's destination countries, not only with respect to inflows - with more than three million people from 2000 to 2006- but to population stocks with 4,519,554 non-native residents in 2007 (10 percent of the registered population). The recent migratory wave -led by Latin-Americans- has changed the foreign population's composition traditionally dominated by Moroccans. African origin migrants, who represent 19 percent (860,217 people) of the immigrant population in 2007, have experienced a double effect during the same period. First, positive discrimination favoring LatinAmericans has apparently compromised the settlement process of African nationals. Second, restrictive immigration policies have also affected the composition of African inflows. Traditionally composed by Moroccans (13.75 percent of the 2007 foreign population), Gambians (0.31 percent) or Senegalese (0.79 percent) nationals, new sending countries have emerged during the last years. That is the case of Algeria (1.11 percent), Nigeria (0.66 percent) and Equatorial Guinea (0.44 percent). The aim of this paper is to analyze and contextualize the recent heterogeneous African diaspora in Spain under the socio-demographic point of view. Our findings will shed some light to the differential demographic behaviors of this group, particularly with respect to fertility and reproductive behavior., Des de començaments del segle XXI, Espanya ha experimentat un increment migratori notable, fins a situar-se com un dels principals països de destinació de la Unió Europea, no només pel que fa a les entrades (més de tres milions de persones, de 2000 a 2006) sinó també pel nombre de població de nacionalitat estrangera (al 2007, 4.519.554 persones, un 10% de la població de dret). L'actual onada immigratòria, encapçalada pels llatinoamericans, ha fet canviar la composició tradicional de la població estrangera que, fins feia poc, estava dominada pels marroquins. Els immigrants d'origen africà, que representen el 19% (860.217 persones) de la població immigrant al 2007, han experimentat un doble efecte: en primer lloc, la discriminació positiva cap a la població llatinoamericana no ha afavorit el seu procés d'integració; en segon lloc, les polítiques d'immigració restrictives també han afectat a la composició dels fluxos d'africans. La composició de la població africana estava formada per marroquins (13,75% de la població estrangera al 2007), gambians (0,31%) i senegalesos (0.79 %). En els darrers anys, nous països han entrat en escena, com Algèria (1,11%), Nigèria (0,66%) i Guinea Equatorial (0,44%). Davant aquest escenari, l'article analitza i contextualitza l'actual i heterogènia diàspora africana a Espanya, des del punt de vista sociodemogràfic. Els resultats permeten entendre els actuals comportaments demogràfics diferencials d'aquest grup, en particular pel que fa a la fecunditat i al comportament reproductiu., Desde inicios del siglo XXI, España ha experimentado un incremento migratorio notable, situándose como uno de los principales países de destino de la Unión Europea, no sólo en cuanto a las entradas (más de tres millones de personas, de 2000 a 2006) sino también por el número de población de nacionalidad extranjera (en 2007, 4.519.554 personas, un 10% de la población de derecho). La actual ola migratoria, encabezada por los latinoamericanos, ha hecho cambiar la composición tradicional de la población extranjera, hasta hace poco dominada por los marroquíes. Los inmigrantes de origen africano, que representan el 19% (860.217 personas) de la población inmigrante en 2007, han experimentado un doble efecto: en primer lugar, la discriminación positiva hacia la población latinoamericana no ha favorecido su proceso de integración; en segundo lugar, las políticas de inmigración restrictivas también han afectado a la composición de los flujos de africanos. La composición de la población africana estaba formada por marroquíes (13,75% de la población extranjera en 2007), gambianos (0,31%) i senegaleses (0.79%). En los últimos años, nuevos países han entrado en escena, como Argelia (1,11%), Nigeria (0,66%) y Guinea Ecuatorial (0,44%). Ante este escenario, el artículo analiza y contextualiza la actual y heterogénea diáspora africana en España desde el punto de vista sociodemográfico. Los resultados permitirán entender los actuales comportamientos demográficos diferenciales de este grupo, en particular en cuanto a la fecundidad y al comportamiento reproductivo.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo preliminar (WorkingPaper)

Human capital and biological well-being, a first exploration of intragenerational and intergenerational effects in 20th-century Spain, Capital humà i benestar biològic, Capital humano y bienestar biológico

  • Cámara, Antonio D.|||0000-0002-6199-1106
  • López Falcón, Diana
During the last five decades, Spain experienced a rapid transition towards high levels of development and well-being standards among Western societies. The specific contribution of human capital to the attainment of high development levels and its interaction with wellbeing and its biological components remains understudied. It is ignored to what extend economic growth and modernization would have rendered in terms of health without the improvement of educational status, particularly among mothers. It is also unknown to what extent differences in health status among Spanish regions and social classes are due to the human capital factor. In this paper it is aimed to explore the relationship between human capital formation and the biological wellbeing throughout the 20th century in Spain. The former will be approached by educational levels whereas cohort adult height will serve as a proxy of biological well-being. We will study both intra and intergenerational effects of human capital accumulation on the biological well-being of the Spanish population born between 1910 and 1976. A number of sociodemographic and socioeconomic characteristics will be used as control variables. The bulk of this work is based on microdata from the waves of the Spanish National Health Survey (ENSE) held between 1987 and 2006. Demographic analysis together with regression techniques form the core of the methodology., Durant les darreres cinc dècades, Espanya ha experimentat una ràpida transició cap a nivells de desenvolupament i benestar més alts. La contribució específica del capital humà a aquest procés i la seva interacció amb el benestar biològic és un aspecte encara poc investigat dins d'aquesta transició. En aquest sentit, desconeixem fins a quin punt el creixement econòmic espanyol hauria repercutit, en termes de salut, si no s'hagués donat, en paral·lel, una millora en els nivells de formació, particularment entre les mares. Es desconeix també el paper específic que ha jugat la formació del capital humà, en la configuració de les diferències de salut entre les regions espanyoles i entre les classes socials. En aquest treball s'explora, per a Espanya, la relació entre el capital humà i el benestar biològic de la població al llarg del segle XX,. El capital humà es troba a partir del nivell d'instrucció, mentre que pel benestar biològic s'utilitza l'alçada adulta de les generacions. Es plantegen dos nivells d'anàlisi: intrageneracional i intergeneracional, per a les cohorts nascudes entre 1910 i 1976, a partir de microdades de l'Enquesta Nacional de Salut (ENSE; edicions 1987-2006). Es combina l'anàlisi demogràfica amb l'anàlisi de regressió i s'introdueixen diverses variables sociodemogràfiques com a controladors de la relació abans esmentada., Durante las últimas cinco décadas, España ha experimentado una rápida transición hacia altos niveles de desarrollo y bienestar. La contribución específica del capital humano a este proceso así como su interacción con el bienestar biológico, es un aspecto aún poco investigado dentro de esa transición. En este sentido, se desconoce hasta qué punto el crecimiento económico español habría repercutido de igual forma, en términos de salud, sin una mejora en paralelo de los niveles de formación, particularmente entre las madres. Se desconoce también el papel específico de la formación del capital humano, en la configuración de las diferencias de salud entre las regiones españolas y las clases sociales. En este trabajo se explora la relación entre el capital humano y el bienestar biológico de la población a lo largo del siglo XX en España. El capital humano se deduce del nivel educativo mientras que para el bienestar biológico se utiliza la estatura adulta de las generaciones. Se plantean dos niveles de análisis: intrageneracional e intergeneracional para las cohortes nacidas entre 1910 y 1976 a partir de microdatos de la Encuesta Nacional de Salud (ENSE; ediciones 1987-2006). Se combina el análisis demográfico con el análisis de regresión y se introducen diversas variables sociodemográficas como controladores de la relación mencionada.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo preliminar (WorkingPaper)

La encuesta nacional de salud (1987-2006), notas técnicas para el estudio de tendencias de salud en la población española, L'Enquesta Nacional de Salut (1987-2006), The National Health Survey (1987-2006)

  • Cámara, Antonio D.|||0000-0002-6199-1106
  • Trias Llimós, Sergi|||0000-0002-8052-6736
Este trabajo revisa la documentación técnica de las muestras de adultos de la Encuesta Nacional de Salud de España (ENSE) entre 1987 y 2006. Se discuten algunas potencialidades y limitaciones de esta fuente para el estudio de tendencias de salud en la población adulta española. En los dos primeros apartados se analizan los sistemas de muestreo de la ENSE y se ilustran algunos problemas de representatividad de las muestras. El tercer apartado analiza el sistema de entrevista y algunos sesgos potenciales derivados de la utilización de informantes indirectos (proxies) en las ediciones de 2003 y 2006. En el cuarto apartado se realizan algunos análisis descriptivos de tendencia basados en los microdatos de la ENSE. Se presentan tendencias de dos ítems fundamentales para el estudio de las condiciones de salud de la población: limitaciones funcionales entre la población mayor y condiciones crónicas en el conjunto de la población adulta española. Para este último ítem se incluyen los microdatos de la Encuesta Europea de Salud (EES) de 2009 para ilustrar las limitaciones asociadas al cambio en el diseño de los cuestionarios. En un anexo final se incluyen tablas de ponderación por edad, sexo y comunidad autónoma basadas en las muestras originales de la ENSE y en datos oficiales de población del Instituto Nacional de Estadística. Estas tablas armonizan los sistemas de ponderación utilizados en las distintas ediciones de la ENSE. Los datos y la documentación técnica utilizados para la realización de este trabajo son de acceso público y gratuito a través del Instituto Nacional de Estadística y el Ministerio de Sanidad y Consumo., S'examina la documentació tècnica de les mostres d'adults de l'Enquesta Nacional de Salut de Espanya (ENSE), entre 1987 i 2006. Es presenten algunes potencialitats i limitacions d'aquesta font per a l'estudi de tendències de salut de la població adulta espanyola. En els dos primers apartats, es fa una síntesi dels sistemes de mostreig i es presenten alguns problemes de representativitat de les mostres. El tercer apartat analitza el sistema d'entrevista i alguns biaixos potencials derivats de l'ús d'informants indirectes (proxies) a les edicions de 2003 i 2006. El quart apartat realitza una anàlisi descriptiva de tendències a partir de microdades de l'ENSE. Es mostren tendències de dos ítems fonamentals per a l'estudi de les condicions de salut de la població: limitacions funcionals (entre la gent gran) i condicions cròniques (entre la població adulta en general). Per aquest últim ítem, s'inclouen les microdades de l'Enquesta Europea de Salut (EES) de 2009 per il·lustrar les limitacions associades amb el canvi en el disseny dels qüestionaris. En un annex final s'inclouen taules de ponderació per edat, sexe i comunitat autònoma basades en les mostres originals de l'ENSE així como en dades oficials de població de l'INE. Aquestes ponderacions harmonitzen diferents sistemes utilitzats a les distintes edicions de l'ENSE. Les dades i documentació tècnica que s'han fet servir en aquest treball són de lliure accés a través de l'INE i el Ministeri de Sanitat i Consum., This paper revises technical documents and metadata on the adult samples of the Spanish Health Interview Survey (ENSE) taken between 1987 and 2006. Some strengths and shortcomings of this survey in the study of health trends are discussed. The two first sections of this work summarize the sampling procedures of the ENSE and some representativeness problems are illustrated. The third section analyzes the interview modes and some potential biases related to the utilization of indirect informants (proxies) in the waves of 2003 and 2006. The fourth section presents health trends based on ENSE microdata for two key items in the study of the health conditions of a population: functional impairments (among the elderly) and chronic conditions (among the whole of the adult population). The latter includes the analysis of microdata from the European Health Survey (EES 2009) in order to introduce the shortcomings that are associated with the change in the design of questionnaires. A final appendix provides with weighting tables by age, sex and region that harmonize different weighting systems utilized across different waves of the ENSE. All data and technical documents utilized in this work are free-access through the National Statistics Office (INE) and the Ministry of Health and Consumption.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo preliminar (WorkingPaper)

Anthropometrics and development, cohort trends and spatial patterns of height and robustness in 20th-century Spain, Mesures antropomètriques i desenvolupament, Medidas antropométricas y desarrollo

  • Cámara, Antonio D.|||0000-0002-6199-1106
  • Garcia Roman, Joan|||0000-0003-2254-5450
This paper seeks new insights concerning the relationship between environmental conditions and the anthropometric measures of a population. We analyse cohort trends and spatial patterns of physical robustness (height, weight and chest circumference) during the process of economic development in twentieth-century Spain. The data were drawn from Spanish Military Statistics that record male cohorts from 1934 to 1973. Dramatic socioeconomic and demographic changes occurred during that period and consequently the life course of those cohorts witnessed very diverse environmental contexts. Time-cohort series and anthropometric cartography are presented and discussed in light of supplementary data on GDP and infant mortality. Our results show convergence in height and robustness across Spanish regions. This process was especially intense among cohorts born during the 1950s and the 1960s. Spatial patterns -primarily tall-robust North-Eastern regions and short-weak Central-Southern regions- of development persisted at least until the 1990s (cohorts born during the 1970s). These patterns are only partly associated to economic disparities and there are also remarkable discrepancies between height and robustness patterns which moderates conclusions on the evolution of living conditions exclusively approached by height., Es cerquen noves idees explicatives de la relació entre les condicions ambientals i les mesures antropomètriques de la població. S'analitzen les tendències de cohort i els patrons espacials de variables físiques (alçada, pes i mesura pectoral) durant el procés de desenvolupament econòmic a l'Espanya del segle XX. Les dades provenen d'estadístiques militars espanyoles que registren cohorts masculines nascudes entre 1934 i 1973. Durant aquest període, es donaren importants canvis socioeconòmics i demogràfics i, en conseqüència, aquestes cohorts han viscuts contextos ambientals molt diversos. Es mostren les sèries temporals de cohort i la cartografia antropomètrica i es complementa l'anàlisi amb dades sobre el PIB i la mortalitat infantil. Els resultats mostren una convergència, a totes les regions espanyoles, en l'alçada i el pes. Aquest procés va ser especialment intens entre les cohorts nascudes durant els anys 1950 i 1960 en les regions del Nord-Est i menys intens en les regions del Centre i Sud, a on aquest procés de convergència va persistir, almenys fins a la dècada de 1990 (cohorts nascudes durant els anys setanta). Aquests patrons venen només en part associats a les disparitats econòmiques. De fet, sí que expliquen l'homogeneïtzació de l'alçada però menys en la del pes, que derivaria d'altres condicions., Este documento busca nuevas ideas explicativas sobre la relación entre las condiciones ambientales y las medidas antropométricas de la población. Se analizan las tendencias de cohortes y los patrones espaciales de variables físicas (altura, peso y medida pectoral) durante el proceso de desarrollo económico en la España del siglo XX. Los datos provienen de estadísticas militares españolas que registran cohortes masculinas nacidas entre 1934 y 1973. Durante este período, se dieron importantes cambios socioeconómicos y demográficos y, como consecuencia de ello, estas cohortes han vivido contextos ambientales muy diversos. Se muestran las series temporales de cohorte y la cartografía antropométrica y se complementa el análisis con datos sobre el PIB y la mortalidad infantil. Los resultados muestran una convergencia, en todas las regiones españolas, en altura y peso. Este proceso fue especialmente intenso entre las cohortes nacidas durante los años 1950 y 1960 en las regiones del Noreste y menos intenso en las regiones del Centro y Sur, donde, este proceso de convergencia, persistió por lo menos hasta la década de 1990 (cohortes nacidas durante los años setenta). Estos patrones no sólo vienen asociados a las disparidades económicas. De hecho, sí que explican la homogeneización de la altura pero menos la del peso, que derivaría de otras condiciones.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo preliminar (WorkingPaper)

Envejecer más allá de la edad, Diferencias de género, generación y clase social en salud en la población española, Envellir més enllà de l'edat, Aging beyond age, Vieillir au-delà de l'âge. Différences liées au sexe, la cohorte et la classe sociale en matière de santé de la population espagnole

  • Cámara, Antonio D.|||0000-0002-6199-1106
  • Zueras Castillo, Pilar|||0000-0002-3345-8865
  • Trias Llimós, Sergi|||0000-0002-8052-6736
  • Blanes, Amand|||0000-0001-8411-9567
Se utilizan las ocho ediciones disponibles de la Encuesta Nacional de Salud en España (ENSE, 1987-2011) para analizar tendencias de cohorte y determinantes socioeconómicos en tres indicadores de salud y condiciones de vida: el estado nutricional neto (aproximado por la estatura), las condiciones crónicas cardiovasculares (CCC) y la discapacidad. Los resultados revelan un fuerte contraste intergeneracional en el estado nutricional neto, mediado por el estatus socioeconómico individual. Las diferencias socioeconómicas persisten entre cohortes y son mayores entre los hombres, mientras que las diferencias socioeconómicas en el nivel de discapacidad y CCC son más significativas entre las mujeres. Las generaciones más recientes de españoles muestran una mayor prevalencia de CCC, probablemente como resultado de cambios en los estilos de vida, pero no se encuentran tendencias de cohorte consistentes en los niveles de discapacidad. El gradiente socioeconómico aparece como el mediador más importante en los resultados de salud observados., S'utilitzen les vuit edicions disponibles de l'Enquesta Nacional de Salut a Espanya (ENSE, 1987-2011) per analitzar tendències de cohort i determinants socioeconòmics en tres indicadors de salut i condicions de vida: l'estat nutricional net, (aproximat per l'alçada), les condicions cròniques cardiovasculars (CCC) i la discapacitat. Els resultats revelen un fort contrast intergeneracional en l'estat nutricional net, mediat per l'estatus socioeconòmic individual. Les diferències socioeconòmiques persisteixen entre cohorts i són més grans entre els homes, mentre que les diferències socioeconòmiques en el nivell de discapacitat i CCC són més significatives entre les dones. Les generacions més recents d'espanyols mostren una major prevalença de CCC, probablement com a resultat de canvis en els estils de vida, però no es troben tendències de cohort consistents en els nivells de discapacitat. El gradient socioeconòmic apareix com el mediador més important en els resultats de salut observats., The eight available editions of the Spanish National Health Survey (ENSE, 1987-2011) are used to analyze cohort trends and socioeconomic determinants with respect to three indicators of health and living standards: the net nutritional status (based on height), chronic cardiovascular conditions (CCCs) and disability. The results reveal a strong inter-generational contrast in the net nutritional status that is mediated by an individual's socioeconomic status (SES). SES-related differences persist across cohorts, and they are larger among males, while SES-related differentials in disability levels and CCCs are more meaningful among females. Younger cohorts of Spaniards display a higher prevalence of CCCs, likely as a result of lifestyle changes, but not consistent trends are found in disability levels. The SES gradient appears as the most important mediator of the observed health outcomes.