RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publication
Capítulo o parte de un libro (BookPart)
Els grans mestres de la pintura en la Cartoixa de Portaceli cap a l&apos, any 1400
[CA] El capítol situa la Cartoixa de Portaceli com un focus artístic de primer ordre en el trànsit del segle XIV al XV i explica per què, cap a 1400, hi conflueixen alguns dels noms més rellevants del gòtic internacional valencià (amb una atenció especial a Gherardo di Jacopo Alies “Starnina”, Pere Nicolau i Marçal de Sas, a més d’obres vinculades a Gonçal Peris Sarrià). Una part substancial del text reconstrueix la pèrdua i la dispersió del patrimoni pictòric de Portaceli arran de la desamortització del segle XIX, i descriu com els retaules i les taules van acabar fragmentats i reubicats, i quin paper van tenir inventaris, comissions patrimonials i museus/col·leccions en la conservació (i, alhora, en la descontextualització) d’aquestes peces. En el nucli del capítol s’analitzen les grans obres i encàrrecs: es destaca el Retaule dels Sagraments (connexió amb Bonifaci Ferrer i la capella de la Santa Creu) com una peça clau per entendre l’ambició artística del monestir i la interacció entre tallers locals i aportacions foranes, i s’examina la trajectòria de Starnina a la Península (la seua “ruta hispana”) per contextualitzar atribucions, cronologies i circulació de models. El tancament aborda igualment el retaule major i la significació de Portaceli com a espai on es consoliden fórmules iconogràfiques i solucions estilístiques que marcaran la pintura valenciana del primer quatre-cents., [ES] El capítulo sitúa a la Cartuja de Portaceli como un foco artístico de primer orden en el tránsito del siglo XIV al XV y explica por qué, hacia 1400, confluyen allí algunos de los nombres más relevantes del gótico internacional valenciano (con especial atención a Gherardo di Jacopo Alies “Starnina”, Pere Nicolau y Marçal de Sas, además de obras vinculadas a Gonçal Peris Sarrià). Una parte sustancial del texto reconstruye la pérdida y dispersión del patrimonio pictórico de Portaceli a raíz de la desamortización del siglo XIX, describiendo cómo los retablos y tablas acabaron fragmentados y reubicados, y qué papel tuvieron inventarios, comisiones patrimoniales y museos/colecciones en la conservación (y, a la vez, en la descontextualización) de esas piezas. En el núcleo del capítulo se analizan las grandes obras y encargos: se destaca el Retaule dels Sagraments (conexión con Bonifaci Ferrer y la capilla de la Santa Cruz) como pieza clave para entender la ambición artística del monasterio y la interacción entre talleres locales y aportaciones foráneas, y se examina la trayectoria de Starnina en la Península (su “ruta hispana”) para contextualizar atribuciones, cronologías y circulación de modelos. El cierre aborda asimismo el retablo mayor y la significación de Portaceli como espacio donde se consolidan fórmulas iconográficas y soluciones estilísticas que marcarán la pintura valenciana del primer cuatrocientos.