Skip to main content

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 2
Encontrada(s) 1 página(s)

RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publication Tesis doctoral (DoctoralThesis)

The Two Genomes of Gilthead Sea Bream (Sparus aurata): a Multi-Omics and Holobiont Approach

  • Naya Català, Fernando
[ES] La acuicultura se proyecta como un medio vital para alimentar de manera sostenible a la creciente población mundial. Sin embargo, para lograrlo, la producción de peces debe abordarse con sostenibilidad y adaptabilidad en mente, especialmente frente a desafíos como el cambio climático y la disminución de recursos. Esto requiere innovaciones en genética y nutrición para garantizar la resiliencia de las poblaciones de peces cultivados. Comprender las interacciones entre organismos, microbiota y el medio ambiente es crucial, y las tecnologías ómicas ofrecen una manera de profundizar en estas dinámicas. Se ha secuenciado el genoma del dorado, una especie significativa de acuicultura europea, lo que ha llevado a conocer la expansión génica y la plasticidad fenotípica. Esta tesis tuvo como objetivo aprovechar este conocimiento integrando diversas aproximaciones ómicas para anotar el genoma y la microbiota intestinal de esta importante especie mediterránea. El enfoque se centró en acciones para hacer más sostenibles las prácticas futuras de acuicultura. Un aspecto crítico abordado fue la gestión de los niveles de oxígeno, dada su disminución debido al cambio climático. Comprender las respuestas de los peces al oxígeno reducido es vital para la acuicultura sostenible. La investigación sobre el dorado reveló adaptaciones a la hipoxia leve, incluida una disminución general de la respuesta metabólica y variaciones a nivel de expresión génica. La selección genética y los avances en piensos acuícolas también son esenciales para la acuicultura sostenible. La tesis monitoreó la evolución de los peces y la dieta junto con un programa de cría para el crecimiento, revelando respuestas diferenciales en peces alimentados con recursos marinos reducidos. La selección genética por un crecimiento rápido es capaz de influir en la composición y la actividad de la microbiota intestinal. La caracterización de esta comunidad también reveló su importancia en la salud y el crecimiento de los peces. Los factores genéticos parecían jugar un papel más importante que la dieta en la formación de la composición de la microbiota intestinal, pero las interacciones entre genética y dieta influenciaron tanto las respuestas del huésped como las microbianas. En resumen, la tesis presenta resultados prometedores para mejorar el crecimiento, la salud y la adaptación ambiental en especies de acuicultura, contribuyendo también a la sostenibilidad del sector acuícola., [CA] L'aqüicultura es projecta com un mitjà vital per a alimentar de manera sostenible la creixent població mundial. No obstant això, per a aconseguir-ho, la producció de peixos ha d'abordar-se amb sostenibilitat i adaptabilitat en ment, especialment front a desafiaments com el canvi climàtic i la disminució de recursos. Això requereix innovacions en genètica i nutrició per a garantir la resiliència de les poblacions de peixos cultivats. Comprendre les interaccions entre organismes, microbiota i el medi ambient és crucial, i les tecnologies òmiques oferixen una manera de profunditzar en aquestes dinàmiques. S'ha sequenciat el genoma de l'orada, una espècie significativa d'aqüicultura europea, la qual cosa ha portat a conèixer l'expansió gènica i la plasticitat fenotípica de l'espècie. Aquesta tesi té com a objectiu aprofitar aquest coneixement integrant diverses aproximacions òmiques per a anotar el genoma i la microbiota intestinal d'aquesta important espècie mediterrània. L'enfocament es va centrar en accions per a fer més sostenibles les pràctiques futures d'aqüicultura. Un aspecte crític abordat va ser la gestió dels nivells d'oxigen, donada la seua disminució a causa del canvi climàtic. Comprendre les respostes dels peixos a l'oxigen reduït és vital per a l'aqüicultura sostenible. La investigació va revelar adaptacions a la hipòxia lleu, inclosa una disminució general de la resposta metabòlica i variacions a nivell d'expressió gènica. La selecció genètica i els avanços en pinso per a l'aqüicultura també són essencials per a la sostenibilitat del sector. La tesi va monitorar l'evolució dels peixos i la dieta juntament amb un programa de sel·lecció genètica per creixement, revelant respostes diferencials en peixos alimentats amb recursos marins reduïts. La selecció genètica per a un creixement ràpid és capaç d'influir en la composició i l'activitat de la microbiota intestinal. La caracterització d'aquesta comunitat també va revelar la seua importància en la salut i el creixement dels peixos. Els factors genètics semblaven jugar un paper més important que la dieta en la formació de la composició de la microbiota intestinal, però les interaccions entre genètica i dieta van influir tant en les respostes de l'organisme com en les microbianes. En resum, la tesi presenta resultats prometedors per a millorar el creixement, la salut i l'adaptació ambiental en espècies d'aqüicultura, contribuint també a la sostenibilitat del sector aqüícola., [EN] Aquaculture is projected as a vital means to feed the growing global population sustainably. However, to achieve this, fish production must be approached with sustainability and adaptability in mind, especially in the face of challenges like climate change and resource depletion. This requires innovations in genetics and nutrition to ensure the resilience of farmed fish populations. Understanding the interactions between organisms, microbiota, and the environment is crucial, and omics technologies offer a way to delve deeper into these dynamics. The genome of the gilthead sea bream, a significant European aquaculture species, has been sequenced, leading to insights into gene expansion and phenotypic plasticity. This thesis aimed to leverage this knowledge by integrating various omics approaches to annotate the genome and gut microbiome of this important Mediterranean species. The focus was on actions to conserve and "green" future aquaculture practices. One critical aspect addressed was the management of oxygen levels, given their declining availability due to climate change. Understanding fish responses to reduced oxygen is vital for sustainable aquaculture. Research on gilthead sea bream revealed adaptations to mild hypoxia, including a hypo-metabolic general response and changes in metabolic processes and gene expression profiling. Selective breeding and advancements in aquafeeds are also essential for sustainable aquaculture. The thesis monitored fish and diet evolution alongside a breeding program for growth, revealing differential responses in fish fed with reduced marine resources. Genetic selection for fast growth influenced the gut microbiota, highlighting the interconnectedness of genetics, diet, and microbial communities. Characterization of the gut microbiota revealed its importance in fish health and growth. Genetic factors appeared to play a more significant role than diet in shaping the gut microbiota composition, but interactions between genetics and diet influenced both host and microbial responses. Overall, the thesis presents promising outcomes for enhancing growth, health, and environmental adaptation in aquaculture species. By understanding the interconnectedness of genetics, nutrition, and microbiota, it aims to contribute to the sustainability of the aquaculture sector., This PhD thesis has been elaborated by the PhD candidate thanks to two research contracts appointed to the framework of two H2020 European projects: AQUAEXCEL2020 “AQUAculture infrastructures for EXCELlence in European fish research towards 2020” (2015-2020; grant agreement nº 652831), and AquaIMPACT “Genomic and nutritional innovations for genetically superior farmed fish to improve efficiency in European aquaculture” (2019-2023; grant agreement nº 818367). During the thesis, the candidate completed a 3-months (91 days) stay in the Centre for Integrative Genetics (CIGENE), belonging to the Norwegian University of Life Sciences (NMBU) in Ås, Norway. This stay was financed by an EMBO Scientific Exchange Grant (grant agreement nº 10168). A grant from the iMOVE program from CSIC (grant agreement nº IMOVE23080) was also awarded, but not financially executed. Core publications of this thesis were funded by: AQUAEXCEL2020 H2020 EU Project (652831); PerformFISH H2020 EU Project (H2020-SFS-2016-2017; 727610); AquaIMPACT H2020 EU Project (818367); ThinkInAzul (THINKINAZUL/2021/024, PRTR-C17.I1); Bream-AquaINTECH (RTI2018–094128-B-I00); The rest of publications in which the candidate was involved received extra funding from: GAIN H2020 EU Project (773330) y AQUAEXCEL3.0 H2020 EU Project (871108)
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publication Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Fin-tastic bacteria: Exploring the link between fish and its mucosal microbiome in aquaculture

  • Toxqui Rodríguez, María del Socorro
[ES] Con el crecimiento de la industria acuícola, el interés en manipular los microbiomas de los peces para mejorar su salud ha aumentado, ya que estos desempeñan un papel crítico en funciones clave para el hospedador, como la digestión, el metabolismo de nutrientes, la resistencia a enfermedades y la respuesta inmunitaria. Los peces teleósteos poseen comunidades microbianas complejas en todas las superficies mucosas de su cuerpo. La piel, las branquias y el intestino, junto con sus microbiomas asociados, son esenciales para mantener la homeostasis de las barreras mucosas, actuando como intermediarios entre los peces y el ambiente que los rodea, además, están continuamente expuestos a agentes externos que pueden resultar estresantes. La estabilidad y resiliencia microbianas, consideradas características comunes de un microbioma sano, están asociadas con la homeostasis del hospedador. Por lo tanto, los cambios en la composición del microbioma podrían utilizarse para monitorizar cambios en la salud de los peces de cultivo. Actualmente, los avances en las técnicas de secuenciación y las herramientas bioinformáticas han revolucionado la capacidad de clasificar y monitorizar cambios en el microbioma, en donde la secuenciación del gen del ARN ribosómico 16S (rRNA 16S) es el método más utilizado. Las prácticas acuícolas tienen impacto en el microbioma, ya que factores como la manipulación de los peces, la densidad de cultivo, la concentración de oxígeno, los cambios en la temperatura y las enfermedades infecciosas pueden moldear el microbioma de las mucosas, ya que estas condiciones generan estrés en el hospedador y alteran la estabilidad de sus bacterias asociadas. Por estas razones, el objetivo de esta tesis ha sido caracterizar las comunidades microbianas de las barreras mucosas de peces de cultivo bajo la influencia de factores bióticos y abióticos, buscando definir biomarcadores microbianos que, en combinación con análisis transcriptómicos y metatranscriptómicos, puedan proporcionar información acerca de las interacciones entre el hospedador y el microbioma de la dorada (Sparus aurata) y el salmón Altántico (Salmo salar) con el fin de desarrollar soluciones y estrategias para mejorar su salud., [CA] Amb el creixement de la indústria aqüícola, l'interés per manipular els microbiomes dels peixos per tal de millorar la seua salut ha augmentat, degut al seu paper fonamental en funcions clau per a l'hoste, com la digestió, el metabolisme de nutrients, la resistència a malalties, i la resposta immunitària. Els peixos teleostis posseïxen comunitats microbianes complexes en totes les superfícies mucoses del seu cos. La pell, les brànquies i l'intestí, juntament amb els seus microbiomes associats, són essencials per mantindre l'homeòstasi dins de la barrera mucosa, actuant com a intermediaris entre els peixos i l'ambient que els envolta, en estar exposats contínuament a factors d'estrés i agents externs. L'estabilitat i resiliència microbianes, considerades característiques comunes d'un microbioma saludable, estan associades amb l'homeòstasi de l'hoste. Per tant, els canvis en la composició del microbioma podrien utilitzar-se per a monitoritzar els canvis en la salut dels peixos de cultiu. Actualment, els avanços en les tècniques de seqüenciació i les ferramentes bioinformàtiques han revolucionat la capacitat de classificar i monitoritzar els canvis en el microbioma, on la seqüenciació del gen de l'ARN ribosòmic 16S (rRNA 16S) és el mètode més utilitzat. Les pràctiques aqüícoles tenen impacte en el microbioma, ja que factors com la manipulació dels peixos, la densitat de cultiu, la concentració d'oxigen, els canvis en la temperatura i les malalties infeccioses poden modelar el microbioma de la mucosa, ja que estes condicions generen estrés en l'hoste i alteren l'estabilitat dels seus bacteris associats. Per estes raons, l'objectiu d'esta tesi ha sigut caracteritzar les comunitats microbianes de la mucosa sota la influència de factors biòtics i abiòtics, buscant definir biomarcadors microbians que, en combinació amb anàlisis transcriptòmics i metatranscriptòmics, puguen proporcionar informació sobre les interaccions entre l'hoste i el microbioma de l'orada (Sparus aurata) i el salmó de l'Altàntic (Salmo salar) amb la finalitat de desenvolupar solucions i estratègies que milloren la salut dels peixos de cultiu., [EN] With the growth of the aquaculture industry, there has been an increasing interest in manipulating fish microbiomes to improve fish health since they play a critical role in many host functions, such as digestion, nutrient metabolism, disease resistance, and immune response. Teleost fish are known to have complex microbial communities on every mucosal surface of the body. The skin, gill, and intestinal mucosa and their associated microbiomes are essential for maintaining homeostasis within the mucosal barrier, acting as an intermediary between fish and external environments by being continuously exposed to stressors and external agents. Microbial stability and resilience, considered common hallmarks of a healthy microbiome, are associated with host homeostasis. Hence, shifts in microbiome composition could be used to monitor changes in fish health. Nowadays, the advances in next-generation sequencing techniques and bioinformatic tools have revolutionised the ability to classify and monitor changes in microbial communities, making the sequencing of the 16S ribosomal RNA (16S rRNA) gene the most widely used approach. Aquaculture practices impact microbial communities, given that factors such as fish handling, stocking densities, oxygen concentrations, temperature variations, and infectious diseases can shape fish mucosal microbiomes as these conditions result in host stress and disrupt the stability of host-associated bacteria. For that reason, this thesis aimed to characterise mucosal microbial communities under different biotic and abiotic factors, to define microbial biomarkers, which, in combination with transcriptomic and metatranscriptomic analysis, will provide insights into host-microbiome interactions in gilthead seabream (Sparus aurata) and Atlantic salmon (Salmo salar) to develop solutions and strategies for fish health improvement., This PhD was carried out within the MSCA-ITN EATFISH (Grant 956697, WP2 “Aquaculture Operations”). It received additional support from H2020 AQUAEXCEL2020 (Grant 652831), H2020 AQUAEXCEL3.0 (Grant 871108), MucosalFrontier (PID2020-115070RA-I00, MCIN/AEI/10.13039/501100011033), SpariControl (RTI2018-098664-B-I00, AEI/FEDER, UE), the ThinkInAzul programme (PRTR-C17.I1; Generalitat Valenciana GVATHINKINAZUL/2021/022 and THINKINAZUL/2021/024), and AICO2023 (CIAICO/2022/144, Generalitat Valenciana). We also acknowledge funding from the Research Council of Norway (SIS Insight, ref. 194050) and CSIC Open Access publication support. MCP was supported by a Ramón y Cajal Fellowship (RYC2018-024049-I) and ACOND/2022 (Generalitat Valenciana); STR by an MSCA-ITN fellowship (EATFISH, 956697); ERF by an FPI contract (PRE2019-087409, MCIN/AEI/10.13039/501100011033); and RDP by the PTA Programme (PTA2018-015315-I). Contracts were co-funded by the European Social Fund (ESF).