Skip to main content

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 4
Encontrada(s) 1 página(s)

RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publication Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Neural tissue engineering strategies for the in vitro stimulation of neural cells on aligned platforms

  • Cuenca Ortolá, Irene
[ES] Las lesiones en el sistema nervioso central suelen causar daños irreversibles debido a su limitada capacidad de regeneración. Los tratamientos clínicos actuales son incapaces de restaurar las conexiones neuronales dañadas y habitualmente se centran en tratar los síntomas. Para abordar esto, la ingeniería de tejidos neural surge como un campo prometedor para reparar o reemplazar el tejido nervioso dañado, combinando células, estructuras llamadas scaffolds y estimulación externa. Con ello, pretenden favorecer la supervivencia celular, guiar el crecimiento axonal y recrear el entorno nativo del tejido nervioso. En este contexto, esta Tesis Doctoral presenta dos estrategias complementarias de ingeniería de tejidos, que combinan señales topográficas alineadas con estimulación exógena para tratar de guiar el comportamiento de células neurales in vitro. La primera estrategia se centra en la aplicación simultánea de estímulos magnéticos y eléctricos (sin electrodos invasivos) a células progenitoras neurales cultivadas sobre membranas de fibras alineadas de electrospining de ácido poliláctico (PLA). Se evaluaron dos patrones de estimulación: continuo (una estimulación larga diaria) e intermitente (estímulos más cortos tres veces al día). En comparación con el grupo control, la estimulación continua aumentó la proliferación y densidad celular, incrementó en un 65% la diferenciación a neuronas, promovió la proporción de oligodendrocitos y favoreció una morfología astrocitaria más fibrilar. Por el contrario, la estimulación intermitente no mostró beneficios en la proliferación y redujo la proporción de neuronas, lo que podría ser desfavorable para aplicaciones regenerativas. La segunda estrategia se centra en el diseño, fabricación y caracterización de un dispositivo de estimulación eléctrica que integra microfibras de PLA alineadas y electrodos de oro. El dispositivo mostró una correcta integración de ambos componentes, así como estabilidad eléctrica. En los ensayos biológicos con células de Schwann, la estimulación con corriente continua causó muerte celular debido a efectos electroquímicos nocivos en el medio de cultivo. Por el contrario, el uso de corriente alterna a bajas frecuencias (1-10 Hz) evitó estos efectos y mantuvo la viabilidad celular. Estos resultados validan el sistema para futuros estudios in vitro y avanzan en el desarrollo de dispositivos implantables para la regeneración nerviosa. En conjunto, estos resultados validan ambas plataformas como estrategias eficaces para la estimulación celular y trazan el camino para combinarlas en el futuro en un único dispositivo implantable e inalámbrico enfocado en regenerar el SNC., [EN] Lesions in the central nervous system often cause irreversible damage due to its limited regenerative capacity. Current clinical treatments are unable to restore the neural connections that are damaged and are generally focused on treating the symptoms. To address this challenge, neural tissue engineering has emerged as a promising field aimed at repairing or replacing damaged nervous tissue through the combination of cells, scaffold structures, and external stimulation. These approaches intend to enhance cell survival, guide axonal growth, and recreate the native neural environment, offering new perspectives for recovery after central nervous system injuries. In this context, this Doctoral Thesis presents two complementary tissue engineering strategies that combine aligned topographical cues with exogenous stimulation to guide the behaviour of neural cells in vitro. The first strategy focuses on the simultaneous application of magnetic and electric stimulation (without invasive electrodes) to neural progenitor cells cultured on aligned electrospun polylactic acid (PLA) fibre membranes. Two stimulation patterns were evaluated: continuous (one prolonged daily stimulation) and intermittent (shorter stimulations applied three times per day). Compared with the control group, continuous stimulation increased cell proliferation and density, enhanced neuronal differentiation by 65%, promoted the proportion of oligodendrocytes, and favoured a more fibrillar astrocytic morphology. In contrast, intermittent stimulation did not improve proliferation and reduced the proportion of neurons, which may be unfavourable for regenerative applications. The second strategy focuses on the design, fabrication, and characterisation of an electrical stimulation device integrating aligned PLA microfibres and gold electrodes. The device showed successful integration of both components as well as electrical stability. In biological assays using Schwann cells, direct current stimulation caused cell death due to harmful electrochemical effects in the culture medium. In contrast, the use of low-frequency alternating current (1-10 Hz) prevented these effects and maintained cell viability. These results validate the system for future in vitro studies and represent a step forward in the development of implantable devices for neural regeneration. Overall, these findings validate both platforms as effective strategies for cellular stimulation and create the groundwork for their future integration into a single wireless implantable device aimed at promoting central nervous system regeneration., [CA] Les lesions en el sistema nerviós central solen causar danys irreversibles a causa de la seua limitada capacitat de regeneració. Els tractaments clínics actuals són incapaços de restaurar les connexions neuronals danyades i habitualment es centren a tractar els símptomes. Per tal d'abordar aquest repte, l'enginyeria de teixits neurals ha emergit com un camp prometedor orientat a reparar o substituir el teixit nerviós danyat mitjançant la combinació de cèl·lules, estructures anomenades scaffolds i estimulació externa. Aquestes estratègies pretenen afavorir la supervivència cel·lular, guiar el creixement axonal i recrear l'entorn natiu del teixit nerviós. En aquest context, aquesta Tesi Doctoral presenta dues estratègies complementàries d'enginyeria de teixits que combinen senyals topogràfiques alineades amb estimulació exògena per tal de guiar el comportament de les cèl·lules neurals in vitro. La primera estratègia se centra en l'aplicació simultània d'estímuls magnètics i elèctrics (sense elèctrodes invasius) a cèl·lules progenitores neurals cultivades sobre membranes de fibres alineades d'àcid polilàctic (PLA) obtingudes mitjançant electrospinning. Es van avaluar dos patrons d'estimulació: continu (una estimulació llarga diària) i intermitent (estímuls més curts tres vegades al dia). En comparació amb el grup control, l'estimulació contínua va augmentar la proliferació i la densitat cel·lular, va incrementar en un 65 % la diferenciació neuronal, va afavorir la proporció d'oligodendròcits i va promoure una morfologia astrocitària més fibril·lar. Per contra, l'estimulació intermitent no va mostrar beneficis en la proliferació i va reduir la proporció de neurones, fet que podria resultar desfavorable per a aplicacions regeneratives. La segona estratègia es centra en el disseny, la fabricació i la caracterització d'un dispositiu d'estimulació elèctrica que integra microfibres alineades de PLA i elèctrodes d'or. El dispositiu va mostrar una correcta integració dels dos components i una bona estabilitat elèctrica. En els assajos biològics amb cèl·lules de Schwann, l'estimulació amb corrent continu va provocar mort cel·lular pels efectes electroquímics nocius generats en el medi de cultiu. En canvi, l'ús de corrent altern de baixa freqüència (1-10 Hz) va evitar aquests efectes i va mantindre la viabilitat cel·lular. Aquests resultats validen el sistema per a futurs estudis in vitro i representen un avanç en el desenvolupament de dispositius implantables per a la regeneració nerviosa. En conjunt, aquests resultats validen ambdues plataformes com a estratègies eficaces d'estimulació cel·lular i obrin el camí per a la seua futura integració en un únic dispositiu implantable i sense fils orientat a promoure la regeneració del sistema nerviós central., Finalmente, esta tesis doctoral no podría haber posible sin la financiación del Ministerio de Ciencia e Innovación por el proyecto RTI2018-095872-B-C22/ERDF (BioCord) y PID2021- 12661OB-I00 (BioNerv), la financiación de la Unión Europea a través del Horizon 2020 Framework Programme FET OPEN Research and innovation, bajo el acuerdo de subvención N.° 964562 (Riseup Project). Tampoco habría sido posible sin la ayuda predoctoral PRE2019- 090716 de la Agencia Estatal de Investigación.
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publication Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Study of Combinatorial Cell Therapy and Neuroprotective Agents for the Treatment of Spinal Cord Injury in Experimental Models

  • Bonilla Villamil, Pablo
[ES] La lesión medular (LM) es un trastorno neurológico devastador y debilitante que se caracteriza por un grado variable de disfunción motora, sensorial y/o autonómica permanente. El trasplante de células madre neurales (NSC) ofrece una herramienta terapéutica prometedora para el tratamiento de la LM al proporcionar neuroprotección y neuroregeneración. Sin embargo, el entorno generado tras la lesión limita el potencial terapéutico de las terapias celulares al dar lugar a una escasa supervivencia y engraftment de las células y a una diferenciación inadecuada. Además, las terapias celulares han mostrado hasta la fecha una recuperación funcional limitada en los ensayos clínicos. Por lo tanto, se ha postulado el uso de terapias combinatorias para superar estas limitaciones y potenciar los beneficios terapéuticos de las terapias celulares. En esta tesis doctoral, se han estudiado distintas estrategias de combinación con el trasplante de NSC, como el uso de fármacos y biomateriales, con el objetivo de mejorar y potenciar el efecto de la terapia celular en el rescate de la actividad neuronal, en la modulación del proceso inflamatorio, en la supervivencia del trasplante, así como en su integración y diferenciación en el tejido medular. Así, En el capítulo 1 evaluamos la terapia combinada de células madre neurales humanas derivadas de células madre pluripotentes inducidas (iPSC-NSCs), células madre mesenquimales (MSCs) y un nanoconjugado de curcumina (PA-C) en un modelo de LM subagudo, proporcionando un mayor grado de neuroprotección en comparación con los tratamientos individuales. En el capítulo 2 desarrollamos una estrategia mínimamente invasiva mediante el uso de un scaffold de ácido hialurónico en forma de semi-luna para el transplante de iPSC-NSCs combinado con PA-C. Así, los análisis histológicos demostraron que el tratamiento combinado de iPSC-NSCs y la PA-C presentaban una mayor preservación de fibras neuronales en la zona de la lesión y una reducción de la extensión de la cicatriz fibrótica. Por último, en el capítulo 3 se describe una estrategia terapéutica que se aproxima más a la traslación clínica mediante el trasplante de progenitores neurales fetales humanos (hfNPCs) condicionados previamente con una forma conjugada del inhibidor de Rho/Rock fasudil (PGA-SS-FAS). Así, la combinación de las hfNPCs con el PGA-SS-FAS favoreció la migración del transplante en el tejido medular, la preservación de las interneuronas somatosensoriales Lbx1 inhibitorias y las Tlx3 excitatorias, así como la activación neuronal alrededor del epicentro de la lesión. Así pues, en la presente tesis doctoral se estudia y describe el beneficio aportado por tres estrategias combinatorias, que incrementan los efectos neuroprotectores proporcionados por la terapia celular en el tratamiento de lesiones medulares agudas y sub-agudas., [CA] La lesió medul·lar (LM) és un trastorn neurològic devastador i debilitant que es caracteritza per un grau variable de disfunció motora, sensorial i/o autonòmica permanent. El trasplantament de cèl·lules mare neurals (NSC) ofereix una eina terapèutica prometedora per al tractament de la LM proporcionant neuroprotecció i neuroregeneració. Tot i això, l'entorn generat després de la lesió limita el potencial terapèutic de les teràpies cel·lulars donant lloc a una escassa supervivència i engraftment de les cèl·lules i a una diferenciació inadequada. A més, les teràpies cel·lulars han mostrat fins ara una recuperació funcional limitada als assajos clínics. Per tant, s'ha postulat l'ús de teràpies combinatòries per superar aquestes limitacions i potenciar els beneficis terapèutics de les teràpies cel·lulars. En aquesta tesi doctoral, s'han estudiat diferents estratègies de combinació amb el trasplantament de NSC, com ara l'ús de fàrmacs i biomaterials, amb l'objectiu de millorar i potenciar l'efecte de la teràpia cel·lular en el rescat de l'activitat neuronal, en la modulació del procés inflamatori, en la supervivència del trasplantament, així com en la seva integració i diferenciació al teixit medul·lar. Així, Al capítol 1 avaluem la teràpia combinada de cèl·llules mare neurals humanes derivades de cèl·lules mare pluripotents induïdes (iPSC-NSCs), cèl·lules mare mesenquimals (MSCs) i un nanoconjugat de curcumina (PA-C) en un model de LM subagut, proporcionant un major grau de neuroprotecció en comparació dels tractaments individuals. Al capítol 2 desenvolupem una estratègia mínimament invasiva mitjançant l'ús d'un scaffold d'àcid hialurònic en forma de semilluna per al trasplantament d'iPSC-NSC combinat amb PA-C. Així, els anàlisis histològics mostraren que el tractament combinat d'iPSC-NSCs i la PA-C incrementaba la preservació de fibres neuronals a la zona de la lesió i reduïa l'extensió de la cicatriu fibròtica. Finalment, al capítol 3 es descriu una estratègia terapèutica que s'aproxima més a la translació clínica mitjançant el trasplantament de progenitors neurals fetals humans (hfNPCs) condicionats prèviament amb una forma conjugada de l'inhibidor de Rho/Rock fasudil (PGA-SS-FAS. Així, la combinació de les hfNPCs amb el PGA-SS-FAS va afavorir la migració del trasplantament al teixit medul·lar, la preservació de les interneurones somatosensorials Lbx1 inhibitòries i les Tlx3 excitatòries, així com l'activació neuronal al voltant de l'epicentre de la lesió. Així doncs, en aquesta tesi doctoral s'estudia i descriu el benefici aportat per tres estratègies combinatòries, que incrementen els efectes neuroprotectors proporcionats per la teràpia cel·lular en el tractament de lesions medul·lars agudes i sub-agudes., [EN] Spinal cord injury (SCI) is a devastating and debilitating neurological disorder characterized by a variable degree of permanent motor, sensory and/or autonomic dysfunction. Neural stem cell (NSC) transplantation offers a promising therapeutic tool for the treatment of SCI by providing neuroprotection and neuroregeneration. However, the environment generated after injury limits the therapeutic potential of cell therapies by resulting in poor cell survival and engraftment and inadequate differentiation. In addition, cell therapies have shown limited functional recovery in clinical trials to date. Therefore, the use of combinatorial therapies has been postulated to overcome these limitations and enhance the therapeutic benefits of cell therapies. In this doctoral thesis, we have studied different combination strategies with NSC transplantation, such as the use of drugs and biomaterials, with the aim of improving and enhancing the effect of cell therapy in the rescue of neuronal activity, in the modulation of the inflammatory process, in the survival of the transplant, as well as in its integration and differentiation in the medullary tissue. Thus, In Chapter 1 we evaluated the combined therapy of human induced pluripotent stem cell-derived neural stem cells (iPSC-NSCs), mesenchymal stem cells (MSCs) and a curcumin nanoconjugate (PA-C) in a subacute LM model, providing a higher degree of neuroprotection compared to single treatments. In Chapter 2, we developed a minimally invasive strategy by using a demilune hyaluronic acid scaffold for combined transplantation of iPSC-NSCs with PA-C. Thus, histological analyses demonstrated that the combined treatment of iPSC-NSCs and PA-C exhibited increased preservation of neuronal fibers in the lesion area and a reduction in the extension of the fibrotic scar. Finally, Chapter 3 describes a therapeutic strategy that more closely approximates clinical translation by transplanting human fetal neural progenitors (hfNPCs) preconditioned with a conjugated form of the Rho/Rock inhibitor fasudil (PGA-SS-FAS). Thus, the combination of hfNPCs with PGA-SS-FAS favored transplant migration within the spinal parenchyma, preservation of endogenous inhibitory Lbx1 and excitatory Tlx3 somatosensory interneurons, as well as endogenous neuronal activation around the lesion epicenter. Thus, this PhD thesis studies and describes the benefit provided by three combinatorial strategies, which increase the neuroprotective effects provided by cell therapy in the treatment of acute and sub-acute spinal cord injury., This research was funded by Fundació Marató TV3 2017/refs.20172230, 20172231 and 20172110; FEDER/Ministerio de Ciencia e Innovación–Agencia Estatal de Investigación “RTI2018- 095872-B-C21/ERDF”, Agencia Valenciana de Innovación (AVI) INNVAL10/19/047 and TERCEL (RD12/0019/0011) funds from the Instituto de Salud Carlos III of Spain; Science by Women program, Women for Africa Foundation to HE and the grants FEDER/Ministerio de Ciencia e Innovación – Agencia Estatal de Investigación [RTI2018-095872-B-C21 and –C22/ERDF]; RISEUP project FetOpen in H2020 Program: H2020-ETOPEN-2018-2019-2020-01 and by Grants RTI2018-095872-B-C21 and PDI2021-1243590B-I00/ERDF funded by MCIN/AEI//10.13039/501100011033 and by ERDF A way of making Europe). This project was also funded by Project 964562 (RISEUP), H2020 FetOpen program
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publication Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Bioengineered Stem Cell-Based Approaches for Spinal Cord Injury: Bio-Functionalized Poly-Lactic Membranes and Optogenetic Modulation to Enhance Neuronal Regeneration

  • Sánchez Martín, María del Mar
[ES] Potenciar la capacidad regenerativa del sistema nervioso central tras una lesión medular (LM) sigue siendo un reto. La interrupción de la interconexión entre el cerebro y los circuitos medulares causa secuelas motoras, sensoriales y autonómicas, como parálisis, pérdida de sensibilidad o disautonomía. Aunque la investigación preclínica ha avanzado, no existen tratamientos clínicos eficaces debido a la complejidad de la fisiopatología y la limitada capacidad regenerativa del sistema nervioso central adulto. Actualmente, las terapias se enfocan en los síntomas y la rehabilitación, sin abordar las causas subyacentes. Las terapias celulares, especialmente con células progenitoras neurales (CPN), destacan como prometedoras gracias a su capacidad para reemplazar células dañadas, brindar apoyo trófico y modular la neuroinflamación. No obstante, persisten retos como la mejora en la supervivencia celular, la diferenciación en tipos funcionales y la promoción de la conectividad sináptica. Es necesario abordar la naturaleza multifacética de la LM mediante enfoques combinados. Esta tesis propone dos estrategias innovadoras para optimizar el uso de CPN en el tratamiento de la LM. En el Capítulo 1, se desarrollaron membranas de ácido poliláctico (PLA) funcionalizadas por electrohilado para liberar de manera sostenida pequeñas moléculas y actuar como soportes para el trasplante de CPN. Las membranas, cargadas con curcumina, compuesta con propiedades neuroprotectoras y antiinflamatorias, mejoran el entorno adverso de la LM. Las membranas PLA-curcumina permiten una liberación sostenida durante las fases críticas de la lesión, protegen a las CPN del estrés oxidativo y reducen la inflamación al inhibir NF-κB. Estudios in vitro mostraron que las CPN adheridas a estas membranas mantenían su capacidad de diferenciación tras la retirada de factores mitóticos. In vivo, las membranas resultaron biocompatibles, promovieron la preservación de fibras neuronales y redujeron el área lesionada, evidenciando su potencial terapéutico. En el Capítulo 2, se exploró la optogenética como herramienta para modular propiedades neuroregenerativas intrínsecas de las CPN de forma controlada en el tiempo. CPN que expresan canalrodopsina-2 (CPN-ChR2) se estimularon con luz azul, aumentando la proliferación y el crecimiento de neuritas en presencia de factores de crecimiento. Al retirarlos, la estimulación favoreció la diferenciación en neuronas y oligodendrocitos, además de astrocitos antiinflamatorios. Las neuronas derivadas de CPN estimuladas mostraron un mayor crecimiento axonal y un fenotipo maduro, lo que refuerza su aplicabilidad in vivo. En el Capítulo 3, se evaluó este enfoque optogenético en un modelo de LM en roedores. CPN-ChR2 se trasplantaron en lesiones incompletas y se estimularon con luz azul durante cuatro semanas. La estimulación mejoró la recuperación funcional motora, promoviendo la supervivencia y diferenciación neuronal de las CPN. Además, se moduló la reactividad astrocítica endógena, preservando poblaciones neuronales y fibras serotoninérgicas. Estas contribuyeron a la recuperación locomotora mediante la inervación de motoneuronas ChAT-positivas. La caracterización electrofisiológica destacó una mayor formación de redes sinápticas funcionales con actividad sincrónica, subrayando la relevancia de la optogenética. En conclusión, esta tesis evidencia el potencial de las terapias con CPN para abordar la LM mediante enfoques combinados que maximizan su capacidad regenerativa. Si bien los resultados son prometedores, se requiere más investigación para garantizar su aplicación clínica y eficacia a largo plazo., [CA] Potenciar la capacitat regenerativa del sistema nerviós central després d'una lesió medul·lar (LM) continua sent un gran repte. La interrupció de la connexió entre el cervell i els circuits medul·lars causa greus seqüeles motores, sensorials i autonòmiques, com paràlisi, pèrdua de sensibilitat o disautonomia. Malgrat els avanços en investigació preclínica, encara no existeixen tractaments clínics efectius, principalment per la complexitat de la fisiopatologia i la limitada capacitat regenerativa del sistema nerviós central adult. Les teràpies actuals se centren en pal·liar els símptomes i rehabilitar, sense abordar les causes subjacents. Les teràpies cel·lulars, especialment les que utilitzen cèl·lules progenitores neurals (CPN), emergeixen com una opció prometedora gràcies a la seua capacitat per reemplaçar cèl·lules danyades, proporcionar suport tròfic i modular la neuroinflamació. Tanmateix, persisteixen desafiaments com la millora en la supervivència cel·lular, la diferenciació en tipus funcionals i la promoció de la connectivitat sinàptica. Per abordar la complexitat de la LM, calen enfocaments combinats. Aquesta tesi planteja dues estratègies innovadores per optimitzar l'ús de les CPN en el tractament de la LM. Al Capítol 1, es van desenvolupar membranes d'àcid polilàctic (PLA) funcionalitzades mitjançant electrofilat per a l'alliberament sostingut de xicotetes molècules i com a suports per al trasplantament de CPN. Les membranes, carregades amb curcumina, un compost amb propietats neuroprotectores i antiinflamatòries, milloren l'entorn advers de la LM. Les membranes PLA-curcumina permeten l'alliberament continu del compost durant les fases aguda i subaguda, protegeixen les CPN de l'estrés oxidatiu i redueixen la inflamació inhibint NF-κB. Els estudis in vitro van demostrar que les CPN adherides a aquestes membranes mantenien la seua capacitat de diferenciació després de la retirada dels factors mitòtics. In vivo, les membranes van resultar biocompatibles, van promoure la preservació de fibres neuronals i van reduir l'àrea lesionada, evidenciant el seu potencial terapèutic. Al Capítol 2, es va explorar l'optogenètica com a eina per modular les propietats neuroregeneratives intrínseques de les CPN de manera controlada en el temps. Les CPN que expressaven canalrodopsina-2 (CPN-ChR2) es van estimular amb llum blava, augmentant la proliferació i el creixement de neurites en presència de factors de creixement. En retirar-los, l'estimulació va afavorir la diferenciació en neurones i oligodendròcits, a més d'astrocits antiinflamatoris. Les neurones derivades de CPN estimulades mostraren un major creixement axonal i un fenotip més madur, reforçant el seu potencial per a aplicacions in vivo. Al Capítol 3, es va avaluar aquest enfocament optogenètic en un model de LM en rosegadors. Les CPN-ChR2 es van trasplantar en lesions incompletes i es van estimular amb llum blava durant quatre setmanes. L'estimulació va millorar la recuperació motora funcional, promovent la supervivència i diferenciació neuronal de les CPN. A més, es va modular la reactivitat astrocítica endògena, preservant poblacions neuronals i fibres serotoninèrgiques. Aquestes fibres contribuïren a la recuperació locomotora mitjançant la inervació de motoneurones ChAT-positives. La caracterització electrofisiològica va destacar una major formació de xarxes sinàptiques funcionals amb activitat sincrònica, subratllant la rellevància translacional de l'optogenètica. En conclusió, aquesta tesi evidencia el potencial de les teràpies amb CPN per abordar la LM mitjançant enfocaments combinats que maximitzen la seua capacitat regenerativa. Tot i que els resultats són prometedors, cal més investigació per garantir la seua aplicació clínica i eficàcia a llarg termini, [EN] Enhancing the regenerative capacity of the central nervous system (CNS) after spinal cord injury (SCI) remains a significant challenge. SCI disrupts communication between the brain and spinal circuits, leading to severe motor, sensory, and autonomic impairments, often resulting in paralysis, loss of sensation, or dysautonomia. Despite advances in preclinical research, no effective clinical treatments are available, largely due to SCI's complex pathophysiology and the limited regenerative capacity of the adult CNS. Current therapeutic approaches focus on symptom management and rehabilitation without addressing the injury's underlying causes. Cell-based therapies, particularly those using neural progenitor cells (NPCs), have emerged as promising strategies for SCI treatment due to their potential to replace damaged cells, provide trophic support, and modulate neuroinflammation. However, challenges persist, including improving NPC survival, guiding differentiation into functional cell types, and promoting synaptic connectivity to enhance recovery. This thesis explores two innovative approaches to optimize NPC use in SCI treatment. Chapter 1 describes electrospun polylactic acid (PLA) membranes functionalized for sustained drug delivery and as scaffolds for NPC transplantation. These membranes were loaded with curcumin, a compound with neuroprotective and anti-inflammatory properties, to improve the hostile post-SCI environment. PLA-curcumin membranes enabled sustained curcumin release during the acute and subacute SCI phases, protecting NPCs from oxidative stress and reducing inflammation by inhibiting NF-κB signaling. In vitro studies showed favorable adhesion and migration of NPCs on the membranes, with retained differentiation capacity after mitogen withdrawal. In vivo, the membranes were biocompatible, supported NPC transplantation, preserved neuronal fibers, and reduced lesion size, demonstrating their therapeutic potential. Chapter 2 introduces optogenetics as a tool to selectively modulate NPCs' intrinsic neuroregenerative properties in a temporally controlled manner. NPCs expressing channelrhodopsin-2 (NPC-ChR2) were stimulated with blue light, enhancing proliferation and neurite outgrowth in the presence of growth factors. Upon growth factor withdrawal, optogenetic stimulation promoted differentiation into neurons and oligodendrocytes while inducing anti-inflammatory astrocyte phenotypes. Optogenetically stimulated NPC-derived neurons exhibited greater axonal growth and branching, indicating a more mature neuronal phenotype, supporting the approach's potential for preclinical applications. Chapter 3 evaluates the translational potential of optogenetics in a rodent SCI model. NPC-ChR2 cells were transplanted into an incomplete SCI model and stimulated daily with blue light for four weeks. Optogenetic stimulation significantly improved motor recovery, enhanced NPC survival, and promoted differentiation into neurons. Additionally, it modulated astrocytic reactivity, fostering a microenvironment conducive to graft integration and repair. This modulation preserved neuronal populations near the injury and serotonergic fibers caudal to the lesion, which innervated ChAT-positive motoneurons, correlating with locomotor improvements. Short propriospinal interneurons rostral to the injury were also preserved. Furthermore, optogenetic stimulation increased excitatory VGlut2 expression in host neurons surrounding the lesion. Electrophysiological characterization revealed the potential of optogenetics to promote functional synaptic networks with enhanced synchronous activity, underscoring its translational relevance. In summary, this thesis highlights the promise of NPC-based therapies as viable and effective interventions for SCI. These approaches significantly enhance NPCs' intrinsic neuroregenerative potential. However, further research is needed to ensure their consistent incorporation into clinical practice., This research was funded by FEDER/Ministerio de Ciencia e Innovación – Agencia Estatal de Investigación (AEI) PID2021-1243590B-I100 (to VMM) and PID2021-126612OB-I00 (to MMP) funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033 and by ERDF A way of making Europe, as well as the RISEUP EU grant (Ref. 964562) from FetOpen H2020 program. F.G.R. and M.M.P. acknowledge financing from Vicerrectorado de Investigación de la Universitat Politècnica de València (PAID-10-22). María del Mar Sánchez Martin was supported by a grant from the AEI in the FPI program. The Generalitat Valenciana funded part of the equipment employed in this work and co-financed with ERDF funds (OP ERDF of Comunitat Valenciana 2014–2020) and the UE; Fondo Europeo de Desarrollo Regional (FEDER) included in the Programa Operativo FEDER de la Comunidad Valenciana 2014-2020.
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publication Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Sistemas optoelectrónicos para terapias fototérmicas dirigidas al cáncer de piel y optogenética en la regeneración de tejido nervioso

  • Terrés-Haro, José Manuel|||0000-0001-5794-7332
[ES] Esta tesis doctoral se enfoca en la creación y validación de sistemas optoelectrónicos para aplicaciones biomédicas, en concreto para la terapia fototérmica contra el cáncer de piel y la optogenética para la regeneración de tejido nervioso. En su transcurso, se ha desarrollado un conjunto de herramientas y dispositivos que abarcan desde la experimentación sobre cultivos celulares hasta modelos computacionales que simulan el tratamiento. Para la terapia fototérmica, se ha diseñado y construido un equipo de experimentación in vitro validado sobre cultivos celulares. Este dispositivo, equipado con funcionalidades para controlar la potencia del láser, gestionar los tiempos de irradiación, realizar un posicionamiento automático de varias muestras bajo el haz, y monitorizar la evolución de la temperatura, se presenta como una herramienta altamente beneficiosa para la investigación en esta área. Después, se exploró la simulación mediante el Método de Elementos Finitos para analizar el comportamiento de las nanopartículas y sus suspensiones en agua, arrojando luz sobre sus potenciales aplicaciones en terapias fototérmicas y campos relacionados. Gracias al aprendizaje obtenido en los primeros pasos de este estudio, se logró el desarrollo de dos nuevos equipos que habilitan la realización de experimentos in vivo. Además, se ha implementado un modelo computacional diseñado para investigar el impacto de la terapia fototérmica en tejido biológico. Por último, se desarrolló un dispositivo optoelectrónico de reducidas dimensiones y alta potencia para la estimulación optogenética de neuronas modificadas genéticamente, con el objetivo de observar el transitorio de la estimulación y así entender en mayor medida las posibilidades que ofrece la optogenética en el campo de la regeneración de tejidos., [CA] Aquesta tesi doctoral es centra en la creació i validació de sistemes optoelectrònics per a aplicacions biomèdiques, específicament per a la teràpia fototèrmica contra el càncer de pell i l'optogenètica per a la regeneració del teixit nerviós. Durant el seu desenvolupament, s'han dut a terme un conjunt d'eines i dispositius, des de l'experimentació en cultius cel·lulars fins a models computacionals que simulen el tractament. Per a la teràpia fototèrmica, s'ha dissenyat i construït un dispositiu de experimentació in vitro validat en cultius cel·lulars. Aquest dispositiu, equipat amb funcionalitats per controlar la potència del làser, gestionar els temps d'irradiació, realitzar un posicionament automàtic de diverses mostres sota el feix i monitoritzar l'evolució de la temperatura, es presenta com una eina altament beneficiosa per a la recerca en aquest àmbit. A continuació, s'ha explorat la simulació mitjançant el Mètode d'Elements Finits per analitzar el comportament de les nanopartícules i les seves suspensions en aigua, aportant llum a les seves possibles aplicacions en teràpies fototèrmiques i camps relacionats. Gràcies al coneixement adquirit en les primeres etapes d'aquest estudi, s'ha aconseguit el desenvolupament de dos nous dispositius que possibiliten realitzar experiments in vivo. A més, s'ha implementat un model computacional dissenyat per investigar l'impacte de la teràpia fototèrmica en teixit biològic. Finalment, s'ha desenvolupat un dispositiu optoelectrònic de reduïdes dimensions i alta potència per a l'estimulació optogenètica de neurones modificades genèticament, amb l'objectiu d'observar la estimulació transitoria i comprendre millor les possibilitats que ofereix l'optogenètica en el camp de la regeneració de teixits., [EN] This doctoral thesis focuses on the creation and validation of optoelectronic systems for biomedical applications, specifically for photothermal therapy against skin cancer and optogenetics for nerve tissue regeneration. During its course, a set of tools and devices has been developed, ranging from experimentation on cell cultures to computational models simulating the treatment. For photothermal therapy, an in vitro device has been designed and constructed for experimentation in cell cultures. This device, equipped with functionalities to control laser power, manage irradiation times, perform automatic positioning of multiple samples under the beam, and monitor temperature evolution, emerges as a highly beneficial tool for research in this area. Next, simulation using the Finite Element Method was explored to analyze the behavior of nanoparticles and their suspensions in water, shedding light on their potential applications in photothermal therapies and related fields. Thanks to the knowledge gained in the early stages of this study, the development of two new devices enabling in vivo experiments was achieved. Furthermore, a computational model designed to investigate the impact of photothermal therapy on biological tissue has been implemented. Finally, a compact, high-power optoelectronic device was developed for the optogenetic stimulation of genetically modified neurons, with the aim of observing the stimulation transient and gaining a better understanding of the possibilities that optogenetics offers in the field of tissue regeneration., El material y las instalaciones utilizados en el desarrollo de este trabajo fueron financiados por las ayudas PID2021-126304OB-C44 y PID2021-124359OB-I00 de MCIN/AEI/10.13039/5011000110-33, el programa H2020 FetOpen con el proyecto número 964562, la ayuda de la Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte de la Generalitat Valenciana CIPROM/2021/007 y el proyecto PROMETEO 2018/024, la Fundación Social Europea ACIF/2019/120, y el Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades con las becas doctorales FPU17/03239 y FPU17/03800. El trabajo ha recibido también financiación de la Agencia Estatal de Investigación con los proyectos números RTI2018-100910-B-C41, RTI2018-100910-B-C43-AR y PID2021-126304OB-C41, el Instituto de Salud Carlos III - CIBER-BBN: Safe N Medtech and Smart-4-Fabry Projects (asociado a los programas europeos del marco H2020 (H2020/2014-2020) con la ayuda número 814607) y el Ministerio de Ciencia e Innovación con las beca predoctorales FPU17/03800 y FPU17/03239