Skip to main content

UTILIZACION DE LINEAS DE INTROGRESION Y MAGIC EN LA MEJORA GENETICA E IDENTIFICACION DE GENES DE CARACTERES CLAVE EN BERENJENA

PID2021-128148OB-I00

•
Funding agency name Agencia Estatal de Investigación
Funding agency acronym AEI
Program Programa Estatal para Impulsar la Investigación Científico-Técnica y su Transferencia
Subprogram Subprograma Estatal de Generación de Conocimiento
Call Proyectos de I+D+i (Generación de Conocimiento y Retos Investigación)
Call year 2021
State Plan 2021-2023 Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación
Beneficiary centre UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 2
Encontrada(s) 1 página(s)

RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publication Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Linking Genetic Resources, Genomes and Phenotypes of Solanaceus Crops

  • Alonso Martín, David
[ES] El impacto del cambio climático en los cultivos hortícolas es cada vez más evidente, lo que ha llevado a la pérdida y erosión de diversidad genética de manera drástica. Esto plantea importantes desafíos para la mejora de los cultivos, que requiere la exploración de los recursos fitogenéticos conservados en los bancos de germoplasma y el desarrollo de tecnologías que permitan evaluar el valor fenotípico y genotípico de estos materiales. Sin embargo, la situación actual de las colecciones de germoplasma es la existencia de duplicados no identificados entre colecciones, errores en la clasificación taxonómica, documentación insuficiente y no disponible para investigadores y mejoradores, añadido a la falta de financiación para la conservación y gestión adecuadas. Esto dificulta enormemente la utilización de estos recursos. En la presente Tesis se aborda este problema comenzando por la unificación de datos de pasaporte, fenotipado e imágenes de las principales colecciones de tomate, pimiento y berenjena en un mismo repositorio en el primer capítulo. El segundo capítulo se centra en el desarrollo y optimización de un método de extracción de ADN genómico de alta calidad, rápido y económico que combina las ventajas del método de extracción basado en el CTAB, añadido a la purificación de los ácidos nucleicos en una matriz de sílice. Es un método universal que puede utilizarse para diferentes especies y tejidos. Se ha evaluado la eficiencia del ADN genómico resultante en diferentes plataformas de secuenciación como SPET (Single Primer Enrichment Technology) y Oxford Nanopore, generando resultados muy prometedores. Esto facilita el paso previo al genotipado de las colecciones que es la extracción de ADN. En el tercer capítulo se aborda el genotipado de las colecciones. El elevado número de accesiones de cada cultivo, en particular el tomate, supone un problema de tipo económico, en ocasiones irresoluble. Por ello, el tercer capítulo está orientado a la evaluación del potencial de la tecnología de secuenciación SPET, más económica que otras conocidas, para el genotipado de alto rendimiento de colecciones de germoplasma de tomate y berenjena. Los resultados revelan que el genotipado SPET es una tecnología robusta y de alto rendimiento para estudios genéticos, incluyendo la posibilidad de identificación de duplicados y errores de clasificación taxonómica en las entradas conservadas en los bancos. Con la información generada en los primeros tres capítulos se establecieron las colecciones nucleares para cada cultivo, abarcando la máxima diversidad genética y fenotípica en un conjunto de 450 individuos. Finalmente, en el cuarto capítulo, se analiza y describe la colección nuclear de tomate a nivel genético y fenotípico, mediante un enfoque basado en el establecimiento de grupos genéticos basados en su proximidad genética. El análisis de la diversidad genética y fenotípica reveló patrones de variación distintos entre diferentes grupos genéticos, contradiciendo afirmaciones anteriores que proponían una disminución en la diversidad genética como consecuencia de la mejora genética y descubriendo correlaciones entre rasgos morfológicos únicas dentro de los diferentes grupos. En resumen, esta tesis aumenta el conocimiento y accesibilidad a las colecciones de Solanaceae en bancos de germoplasma y proporciona herramientas moleculares. Destaca la importancia de estos bancos como reservorios de diversidad genética, aunque enfrenten desafíos como datos limitados y duplicados. Estos avances sientan las bases para la conservación y programas de mejora futuros., [CA] L'impacte del canvi climàtic en els cultius hortícoles és cada vegada més evident, la qual cosa ha portat a la dràstica pèrdua i erosió de la diversitat genètica. La reduïda diversitat genètica planteja importants reptes per a la millora dels cultius. Sent necessari l'exploració dels recursos genètics vegetals conservats en els bancs de germoplasma i el desenvolupament de tecnologies que permeten avaluar el valor fenotípic i genotípic d'aquests materials. Pel que fa a les col·leccions de germoplasma presenten duplicats no identificats entre col·leccions, errors en la classificació taxonòmica, falta de finançament per a la conservació i gestió adequades a banda de documentació insuficient i no disponible (investigadors i milloradors vegetals). En la present tesi doctoral en el primer capítol s'aborda aquest problema unificant les dades de passaport, fenotipat i imatges de les principals col·leccions de tomaca, pebre i albergínia en un mateix repositori. El segon capítol es focalitza en el desenvolupament i optimització d'un mètode d'extracció de ADN genòmic d'alta qualitat, ràpid i econòmic que combina els avantatges del mètode d'extracció basat en el CTAB amb l'ús de matrius de sílice. El mètode desenvolupat pot utilitzar-se de manera universal per a diferents espècies i teixits vegetals. S'ha avaluat l'eficiència del ADN genòmic resultant en diferents plataformes de seqüenciació com SPET (Single Primer Enrichment Technology) i Oxford Nanopore, generant resultats molt prometedors. Això facilita el pas previ al genotipat de les col·leccions que és l'extracció d'ADN. En el tercer capítol aborda l'optimització del procés de genotipat de les col·leccions generades. L'elevat nombre d'accessions de cada cultiu, en particular la tomaca, suposa un problema de tipus econòmic, a vegades irresoluble. Per això, aquest capítol està orientat a l'avaluació del potencial de la tecnologia de seqüenciació SPET per al genotipat d'alt rendiment de col·leccions de germoplasma de tomaca i albergínia a un preu econòmic. Els resultats revelen que el genotipat SPET és una tecnologia robusta i d'alt rendiment per a estudis genètics, incloent-hi la possibilitat d'identificació de duplicats i errors de classificació taxonòmica en les entrades conservades en els bancs de germoplasma. La informació generada va permetre establir col·leccions nuclears per a cada cultiu, abastant la màxima diversitat genètica i fenotípica en un conjunt de 450 individus. Finalment, en el quart capítol, s'analitza i descrigué la col·lecció nuclear de tomaca a nivell genètic i fenotípic, focalitzant-se en l'establiment de grups genètics basats en la seua proximitat genètica. L'anàlisi de la diversitat genètica i fenotípica va revelar patrons de variació diferents entre diferents grups genètics, contradient afirmacions anteriors que proposaven una disminució en la diversitat genètica a conseqüència de la millora genètica. També és descobriren noves correlacions entre trets morfològics únics dins dels diferents grups. L'estudi destaca la importància d'abordar les iniciatives de millora de la tomaca tenint en compte tant la diversitat genètica com la fenotípica, amb especial èmfasi en aspectes com la grandària, la forma, el color i la qualitat del fruit. En definitiva, els treballs realitzats en aquesta tesi doctoral augmenten, d'una banda, el coneixement i l'accessibilitat a les principals col·leccions de solanàcies conservades en els bancs de germoplasma. Per un altre, generen eines moleculars que permeten l' avaluació genotípica de les col·leccions analizades. En resum, aquests avanços suposen una base per al futur, proporcionant informació valuosa per a la pròpia conservació de les col·leccions i el seu ús en programes de millora., [EN] The impact of climate change on horticultural crops is increasingly evident, leading to drastic loss and erosion of genetic diversity. This poses significant challenges for crop improvement, which requires the exploration of plant genetic resources conserved in germplasm banks and the development of technologies. However, the current situation of germplasm collections is characterized by the existence of unidentified duplicates among collections, taxonomic mislabelling, insufficient and unavailable documentation for researchers and breeders, and a lack of funding for proper conservation and management. This greatly hampers the utilization of these resources. This thesis addresses this problem by starting with the unification of passport, phenotyping, and image data from the main collections of tomato, pepper, and eggplant. Genotyping these collections enables the creation of core collections, enhancing knowledge of genotypic and phenotypic variability for researchers and breeders. In the first chapter, an inventory of available passport and phenotypic data of tomato, pepper, and eggplant accessions conserved in major European and non-European germplasm banks were conducted to improve the efficiency of plant genetic resource management. The second chapter focuses on the development and optimization of a high-quality, fast, and cost-effective genomic DNA extraction method that combines the advantages of the CTAB-based extraction method with nucleic acid purification on a silica matrix. The efficiency of the resulting genomic DNA was evaluated on different sequencing platforms, such as Single Primer Enrichment Technology (SPET) and Oxford Nanopore, yielding promising results. This facilitates the prerequisite step of DNA extraction before genotyping the collections. Chapter three addresses the genotyping of the collections. The high number of accessions for each crop, particularly tomato, poses an often insurmountable economic problem. Therefore, chapter three is focused on evaluating the potential of SPET sequencing technology, which is more cost-effective than other known methods, for high-throughput genotyping of tomato and eggplant germplasm collections. The results reveal that SPET genotyping is a robust and high-performance technology for genetic studies, including the identification of duplicates and taxonomic misclassifications in the accessions stored in the germplasm banks. Based on the information generated in the first three chapters, core collections were established for each crop, encompassing maximum genetic and phenotypic diversity in a set of 450 individuals. Finally, in the fourth chapter, the genetic and phenotypic analysis of the tomato core collection is examined and described using an approach based on establishing genetic groups based on their genetic proximity. Genetic and phenotypic diversity analysis revealed distinct patterns of variation among different genetic groups, contradicting previous claims of a decrease in genetic diversity due to genetic improvement and uncovering unique correlations between morphological traits within different groups. The study highlights the importance of considering both genetic and phenotypic diversity in tomato breeding initiatives, with a particular emphasis on aspects such as fruit size, shape, color, and quality. In conclusion, this thesis enhances knowledge and accessibility to major Solanaceae collections in germplasm banks, while providing molecular tools for genotypic evaluation. It underscores germplasm banks' role as genetic diversity reservoirs, despite challenges such as data limitations and inaccuracies, emphasizing the importance of data standardization and maintenance. These advancements lay a foundation for conservation and breeding programs in the future., This work was supported by grants CIPROM/2021/020 from Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital (Generalitat Valenciana, Spain), PID2021-128148OB-I00 funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ and by “ERDF A way of making Europe”, PDC2022-133513-I00 funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033/, and by “European Union NextGenerationEU/PRTR”, by Grant Agreement No. 677379 (G2P-SOL project: Linking genetic resources, genomes and phenotypes of Solanaceous crops) from European Union’s Horizon 2020 Research and Innovation Programme, by the Grant Agreement No. 101094738 (PRO-GRACE project: Promoting a Plant Genetic Resource Community for Europe) from the European Union’s Horizon Europe programme, as well as by the initiative "Adapting Agriculture to Climate Change: Collecting, Protecting and Preparing Crop Wild Relatives", which is supported by the Government of Norway. This later project is managed by the Global Crop Diversity Trust with the Millennium Seed Bank of the Royal Botanic Gardens, Kew and implemented in partnership with national and international gene banks and plant breeding institutes around the world. For further information, see the project website: htp://www.cwrdiversity.org/. The overall work also partially fulfils some goals of the Agritech National Research Center and received funding from the European Union Next-Generation EU (PIANO NAZIONALE DI RIPRESA E RESILIENZA (PNRR)–MISSIONE 4 COMPONENTE 2, INVESTIMENTO 1.4—D.D. 1032 17/06/2022, CN00000022). David Alonso is grateful to Universitat Politècnica de València for a predoctoral (PAID-01-16)
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publication Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Evaluation of Eggplant Introgression Lines and MAGIC Population under Water Stress Conditions

  • Flores-Saavedra, Martín Ignacio|||0000-0002-8470-2362
[ES] El cambio climático, caracterizado por el aumento de temperaturas y la disminución de precipitaciones, está generando un mayor estrés hídrico en los cultivos debido a la mayor evapotranspiración y la escasez de agua para riego. La berenjena (Solanum melongena), una especie hortícola moderadamente tolerante al estrés hídrico, presenta una gran diversidad morfológica y genotípica, y cuenta con parientes silvestres resistentes al estrés, lo que brinda una oportunidad para la mejora genética. Esta tesis doctoral aborda la tolerancia al estrés hídrico en la berenjena, enfocándose en dos poblaciones de mejora: las líneas de introgresión (ILs) de S. incanum sobre el fondo genético de la berenjena cultivada, y una población MAGIC (Multi-parent Advanced Generation InterCross) derivada de siete parentales de berenjena y uno de S. incanum. El objetivo fue analizar las respuestas morfológicas, fisiológicas y bioquímicas asociadas con la tolerancia a la sequía, identificar genes candidatos y regiones genómicas implicadas, y seleccionar los genotipos más prometedores para programas de mejora. En el primer capítulo, se evaluó la respuesta al estrés hídrico en nueve ILs que cubren el 71,6% del genoma de S. incanum y dos parentales (S. melongena AN-S-26 y S. incanum MM577) bajo dos condiciones de riego: 100% y 30% de la capacidad de campo. El estrés hídrico afectó negativamente el crecimiento de todos los genotipos, pero algunos ILs mostraron una mejor respuesta, con menores efectos de estrés oxidativo, relacionados con un mayor contenido de fenoles y flavonoides. Se identificaron ILs con regiones genómicas asociadas a caracteres clave como el desarrollo radicular y la eficiencia en el uso del agua, superiores al parental cultivado. El segundo capítulo evaluó la respuesta al estrés hídrico en la población MAGIC y sus ocho parentales. En el primer ensayo, se evaluaron los parentales, cuatro híbridos F1, cinco líneas recombinantes endogámicas seleccionadas por su diversidad genética y un híbrido comercial bajo dos condiciones de riego. Se observó una variabilidad significativa entre los parentales, algunos de los cuales mostraron características de tolerancia al estrés superiores al híbrido comercial, como una menor superficie foliar y mayor desarrollo radicular. Los flavonoides jugaron un papel antioxidante, reduciendo el contenido de malondialdehído (MDA). La respuesta de los híbridos F1 fue impredecible, mostrando heterosis positiva y negativa. En el segundo ensayo, se evaluaron 184 líneas MAGIC bajo condiciones de estrés hídrico, confirmando una amplia variabilidad en la respuesta al estrés oxidativo, con algunas líneas destacando en crecimiento, biomasa, contenido de agua, pigmentos y prolina. Mediante un estudio de asociación de todo el genoma (GWAS), se identificaron tres regiones genómicas y genes candidatos relacionados con caracteres importantes para la tolerancia al estrés, como el peso seco, el contenido de agua y los flavonoles. El análisis permitió identificar las tres líneas más tolerantes y las más susceptibles utilizando un índice de selección basado en ganancias de biomasa y otras características relacionadas con la tolerancia al estrés. La capacidad predictiva del modelo utilizado se evaluó con dos metodologías, obteniendo valores de precisión de bajos a medios. El estudio de las poblaciones de mejora ILs y MAGIC permitió una mejor comprensión de los mecanismos de tolerancia al estrés hídrico en berenjena, identificando caracteres clave y líneas con mayor potencial para ser incorporadas en programas de mejora genética, con el fin de desarrollar variedades más tolerantes a la sequía y enfrentar los desafíos agrícolas actuales., [CA] El canvi climàtic, caracteritzat per l'augment de les temperatures i la disminució de les precipitacions, està causant un major estrès hídric en els cultius degut a l'augment de l'evapotranspiració i l'escassetat d'aigua per a l'irrigació. La berenjena (Solanum melongena), una espècie hortícola moderadament tolerant a l'estrès hídric, presenta una gran diversitat morfològica i genotípica, i compta amb parents salvatges resistents a l'estrès, la qual cosa ofereix una oportunitat per a la millora genètica. Aquesta tesi doctoral aborda la tolerància a l'estrès hídric en la berenjena, centrant-se en dues poblacions de millora: les línies d'introgressió (ILs) de S. incanum sobre el fons genètic de la berenjena cultivada i una població MAGIC (Multi-parent Advanced Generation InterCross) derivada de set parents de berenjena i un de S. incanum. L'objectiu va ser analitzar les respostes morfològiques, fisiològiques i bioquímiques associades amb la tolerància a la sequera, identificar gens candidats i regions genòmiques implicades, i seleccionar els genotips més prometedors per a programes de millora. En el primer capítol, es va avaluar la resposta a l'estrès hídric en nou ILs que cobreixen el 71,6% del genoma de S. incanum i dos parents (S. melongena AN-S-26 i S. incanum MM577) sota dues condicions de reg: 100% i 30% de la capacitat de camp. L'estrès hídric va afectar negativament el creixement de tots els genotips, però alguns ILs van mostrar una millor resposta, amb menors efectes d'estrès oxidatiu, relacionats amb un major contingut de fenols i flavonoides. Es van identificar ILs amb regions genòmiques associades a caràcters clau com el desenvolupament radicular i l'eficiència en l'ús de l'aigua, superiors al parental cultivat. El segon capítol es va centrar en l'avaluació de la resposta a l'estrès hídric en la població MAGIC i els seus vuit parents. En el primer assaig, es van avaluar els parents, quatre híbrids F1, cinc línies recombinants endogàmiques seleccionades per la seva diversitat genètica i un híbrid comercial sota dues condicions de reg. Es va observar una variabilitat significativa entre els parents, alguns dels quals van mostrar característiques de tolerància a l'estrès superiors a l'híbrid comercial, com una menor superfície foliar i un major desenvolupament radicular. Els flavonoides van jugar un paper antioxidant, reduint el contingut de malondialdehid (MDA). La resposta dels híbrids F1 va ser imprevisible, mostrant heterosi positiva i negativa. En el segon assaig, es van avaluar 184 línies MAGIC sota condicions d'estrès hídric, confirmant una àmplia variabilitat en la resposta a l'estrès oxidatiu, amb algunes línies destacant en creixement, biomassa, contingut d'aigua, pigments i prolina. Mitjançant un estudi d'associació de tot el genoma (GWAS), es van identificar tres regions genòmiques i gens candidats relacionats amb caràcters importants per a la tolerància a l'estrès, com el pes sec, el contingut d'aigua i els flavonoides. L'anàlisi va permetre identificar les tres línies més tolerants i les més susceptibles utilitzant un índex de selecció basat en guanys de biomassa i altres caràcters relacionats amb la tolerància a l'estrès. La capacitat predictiva del model utilitzat es va avaluar amb dues metodologies, obtenint valors de precisió de baixos a mitjans. L'estudi de les poblacions de millora ILs i MAGIC va permetre una millor comprensió dels mecanismes de tolerància a l'estrès hídric en berenjena, identificant caràcters clau i línies amb un major potencial per a ser incorporades en programes de millora genètica, amb l'objectiu de desenvolupar varietats més tolerants a la sequera i afrontar els reptes agrícoles actuals., [EN] Climate change, characterized by rising temperatures and decreasing precipitation, is causing greater water stress in crops due to increased evapotranspiration and water scarcity for irrigation. Eggplant (Solanum melongena), a horticultural species moderately tolerant to water stress, presents significant morphological and genotypic diversity, and has wild relatives resistant to stress, providing an opportunity for genetic improvement. This doctoral thesis addresses water stress tolerance in eggplant, focusing on two improvement populations: introgression lines (ILs) of S. incanum over the genetic background of cultivated eggplant, and a MAGIC (Multi-parent Advanced Generation InterCross) population derived from seven eggplant parents and one S. incanum parent. The objective was to analyze the morphological, physiological, and biochemical responses associated with drought tolerance, identify candidate genes and involved genomic regions, and select the most promising genotypes for breeding programs. In the first chapter, the response to water stress was evaluated in nine ILs covering 71.6% of the S. incanum genome and two parents (S. melongena AN-S-26 and S. incanum MM577) under two irrigation conditions: 100% and 30% of field capacity. Water stress negatively affected the growth of all genotypes, but some ILs showed a better response, with lower oxidative stress effects, linked to higher phenol and flavonoid content. ILs with genomic regions associated with key traits such as root development and water-use efficiency, superior to the cultivated parent, were identified. The second chapter focused on evaluating the response to water stress in the MAGIC population and its eight parents. In the first trial, the parents, four F1 hybrids, five recombinant inbred lines selected for genetic diversity, and a commercial hybrid were evaluated under two irrigation conditions. Significant variability was observed among the parents, some of which exhibited stress tolerance characteristics superior to the commercial hybrid, such as smaller leaf area and greater root development. Flavonoids played an antioxidant role by reducing malondialdehyde (MDA) content. The F1 hybrids showed unpredictable responses, exhibiting both positive and negative heterosis. In the second trial, 184 MAGIC lines were evaluated under water stress conditions, confirming a wide variability in the response to oxidative stress, with some lines excelling in growth, biomass, water content, pigments, and proline. A genome-wide association study (GWAS) identified three genomic regions and candidate genes related to key traits for stress tolerance, such as dry weight, water content, and flavonols. The analysis allowed for the identification of the three most tolerant and the most susceptible lines using a selection index based on biomass gains and other stress-related traits. The predictive capacity of the model was evaluated using two methodologies, obtaining low to medium prediction accuracy. The study of the ILs and MAGIC improvement populations provided a better understanding of the mechanisms of water stress tolerance in eggplant, identifying key traits and lines with greater potential for incorporation into breeding programs aimed at developing drought-tolerant varieties to address current agricultural challenges., This work was supported by the grants CIPROM/2021/020 from Conselleria d’Educació, Universitats i Ocupació (Generalitat Valenciana, Spain) and PID2021-128148OB-I00 funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ and by “ERDF A way of making Europ”, as well as by the initiative “Adapting Agriculture to Climate Change: Collecting, Protecting and Preparing Crop Wild Relatives”, which is supported by the Government of Norway. This latter project is managed by the Global Crop Diversity Trust with the Millennium Seed Bank of the Royal Botanic Gardens, Kew and implemented in partnership with national and international gene banks and plant breeding institutes around the world. For further information, see the project website: http://www.cwrdiversity.org/. Martín Flores-Saavedra is grateful to Conselleria d’Educació, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana for a pre-doctoral grant within the Santiago Grisolía programme (GRISOLIAP/2021/151). Pietro Gramazio is grateful to Spanish Ministerio de Ciencia e Innovación for a post-doctoral grant (RYC2021-031999-I) funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033 and the European Union through NextGenerationEU/PRTR.