Skip to main content

ESTRATEGIAS INNOVADORAS PARA LA MEJORA DE LA BIOSINTESIS DE OMEGA-3 EN INVERTEBRADOS ACUATICOS PARA LA ACUICULTURA

RTI2018-095119-B-I00

•
Funding agency name Agencia Estatal de Investigación
Funding agency acronym AEI
Program Programa Estatal de I+D+i Orientado a los Retos de la Sociedad
Call Proyectos I+D+i Retos de Investigación
Call year 2018
State Plan 2017-2020 Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación
Beneficiary centre AGENCIA ESTATAL CONSEJO SUPERIOR DE INVESTIGACIONES CIENTIFICAS (CSIC)

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 3
Encontrada(s) 1 página(s)

RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publication Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Platynereis Dumerilii as a Model of Long-Chain Polyunsaturated Fatty Acid Biosynthesis in Polychaetes

  • Ramos Llorens, Marc
[ES] Los ácidos grasos poliinsaturados de cadena larga (LC-PUFA, ≥ C20), como el ácido araquidónico (ARA), el ácido eicosapentaenoico (EPA) y el ácido docosahexaenoico (DHA), son nutrientes esenciales en numerosos procesos biológicos animales y proporcionan beneficios para la salud humana, en particular los LC-PUFA n-3 (EPA y DHA). La reducción de su contenido en productos de acuicultura, consecuencia del uso creciente de ingredientes no marinos en los piensos, ha impulsado la búsqueda de fuentes alternativas. Los invertebrados acuáticos destacan como candidatos prometedores, ya que varias líneas evolutivas son capaces de biosintetizar de novo PUFA y LC-PUFA. Entre ellos, el poliqueto Platynereis dumerilii ha emergido como modelo idóneo, al contar con enzimas desaturasas de tipo methyl-end. El objetivo general de esta tesis fue comprender los mecanismos de biosíntesis de LC-PUFA en poliquetos, con especial atención a P. dumerilii. Para ello se abordaron cuatro objetivos específicos: (1) caracterizar el repertorio, las funciones enzimáticas y la evolución de las desaturasas front-end; (2) analizar las elongasas (Elovl) implicadas en la síntesis de LC-PUFA; (3) desarrollar estrategias de disrupción génica mediante CRISPR-Cas9 y evaluar la inhibición química de desaturasas; y (4) estudiar los efectos de la temperatura sobre la composición de ácidos grasos y el lipidoma polar. Los resultados muestran que P. dumerilii posee la capacidad completa para la biosíntesis de novo de ARA y EPA, pero no de DHA. Se identificaron tres desaturasas front-end (Fed1, Fed2 y Fed3), de las cuales Fed1 (actividad Δ5) y Fed2 (actividad Δ6 y Δ8) cubren todas las reacciones necesarias para la síntesis de LC-PUFA a partir de precursores C18. Además, se caracterizaron cuatro elongasas (Elovl2/5, dos genes Elovl4 y Elovl1/7), con patrones de expresión y afinidades de sustrato complementarias. Entre ellas destaca una Elovl4 de longitud inusualmente grande, con un dominio KH único en animales y expresión en fotorreceptores, lo que sugiere un papel en la visión. Mediante un sistema de expresión heteróloga en levaduras se validó la actividad de las enzimas, aunque con limitaciones para inferir sus funciones in vivo. Por ello, se diseñaron sgRNA para seis genes clave de la biosíntesis de LC-PUFA. Los ensayos de microinyección revelaron una alta eficiencia mutagénica de elovl2/5 en larvas, pero no se obtuvieron mutantes viables en estadios juveniles, lo que sugiere la importancia esencial de esta enzima. Como aproximación alternativa, se evaluó el inhibidor CP-24879, que redujo significativamente la actividad de tres desaturasas, si bien su baja especificidad limita su uso en estudios funcionales dirigidos. En relación con la respuesta a la temperatura, se observaron cambios significativos en la composición de ácidos grasos y de lípidos polares. A 25 °C aumentaron los ácidos grasos saturados y los LC-PUFA n-6, mientras que a 15 °C se incrementaron lisofosfolípidos, cardiolipinas, ceramidas y fosfatidiletanolaminas (PE), con un aumento relativo de PE frente a PC. Estos patrones reflejan mecanismos de adaptación homeoviscosa mediante los cuales P. dumerilii ajusta la fluidez de sus membranas bajo condiciones térmicas variables. En conjunto, esta tesis aporta nuevo conocimiento sobre la capacidad biosintética de LC-PUFA en P. dumerilii, valida aproximaciones experimentales para el estudio funcional de genes clave y desvela mecanismos lipidómicos asociados a la adaptación a la temperatura. Estos hallazgos refuerzan el potencial de los poliquetos como recurso alternativo en la producción sostenible de LC-PUFA y ofrecen una base para futuras investigaciones en biología adaptativa y acuicultura., [CA] Els àcids grassos poliinsaturats de cadena llarga (LC-PUFA, ≥ C20), com l’àcid araquidònic (ARA), l’àcid eicosapentaenoic (EPA) i l’àcid docosahexaenoic (DHA), són nutrients essencials per a nombrosos processos biològics en animals i, en particular, els LC-PUFA n-3 (EPA i DHA) proporcionen beneficis reconeguts per a la salut humana. Els peixos i mariscos marins en són les principals fonts dietètiques, i tradicionalment l’aqüicultura ha contribuït al seu subministrament. Tanmateix, la substitució progressiva d’ingredients marins per productes d’origen vegetal en els pinsos ha reduït de manera significativa el contingut de LC-PUFA n-3 en els productes aqüícoles, fet que ha generat un creixent interès per identificar fonts alternatives sostenibles. En aquest context, diversos invertebrats aquàtics han emergit com a candidats prometedors, atès que poden biosintetitzar de novo PUFA i LC-PUFA de rellevància nutricional. Entre ells, el poliquet Platynereis dumerilii s’ha consolidat com a model idoni, ja que posseeix desaturases de tipus methyl-end. L’objectiu general d’aquesta tesi ha estat comprendre els mecanismes fonamentals que sustenten la biosíntesi de LC-PUFA en poliquets, amb especial atenció a P. dumerilii. Es van definir quatre objectius específics: (1) investigar el repertori, les funcions enzimàtiques i l’evolució de les desaturases front-end; (2) caracteritzar les elongases (Elovl) implicades en la síntesi de LC-PUFA; (3) desenvolupar estratègies de disrupció gènica mitjançant CRISPR-Cas9 i avaluar la inhibició química de gens biosintètics; i (4) estudiar l’efecte de la temperatura sobre la composició d’àcids grassos i el lipidoma polar de P. dumerilii. Els resultats mostren que P. dumerilii té la capacitat completa per biosintetitzar de novo ARA i EPA, però no DHA. Es van identificar tres desaturases front-end (Fed1, Fed2 i Fed3) agrupades en dos clades filogenètics; Fed1 (activitat Δ5) i Fed2 (activitat Δ6 i Δ8) cobreixen totes les reaccions necessàries per a la síntesi de LC-PUFA a partir de precursors C18. A més, es van caracteritzar quatre elongases (Elovl2/5, dues Elovl4 i Elovl1/7) amb patrons d’expressió i afinitats de substrat complementàries. Una de les Elovl4 és extraordinàriament llarga per la presència d’un domini KH únic en animals i presenta expressió en fotoreceptors, la qual cosa suggereix un paper funcional en la visió. Les activitats enzimàtiques es van validar mitjançant expressió heteròloga en llevats, si bé aquest sistema presenta limitacions per inferir funcions in vivo. Per això, es van dissenyar sgRNA per a sis gens clau i es van aplicar mitjançant microinjecció d’embrions. L’assaig amb elovl2/5 va mostrar una alta eficiència mutagènica en larves, però no es van obtenir mutants viables en estadis juvenils, cosa que indica una possible funció essencial d’aquesta enzima. En paral·lel, es va provar l’inhibidor CP-24879, que va reduir l’activitat de tres desaturases, encara que la seua baixa especificitat en limita l’ús en estudis funcionals dirigits. Finalment, es va avaluar la resposta a la temperatura sobre els perfils lipídics. A 25 °C es va detectar un augment dels àcids grassos saturats i dels LC-PUFA n-6, mentre que a 15 °C van augmentar els lisofosfolípids, cardiolipines, ceramides i fosfatidiletanolamines (PE), amb un increment relatiu de PE respecte a PC. Aquests resultats indiquen mecanismes d’adaptació homeoviscosa mitjançant els quals P. dumerilii ajusta la fluïdesa i l’estabilitat de les membranes davant condicions tèrmiques variables. En conjunt, aquesta tesi aporta nou coneixement sobre la capacitat biosintètica de LC-PUFA en P. dumerilii, valida aproximacions experimentals per a l’estudi funcional de gens implicats i revela mecanismes adaptatius en el lipidoma associats a la temperatura. Aquestes troballes reforcen el potencial dels poliquets com a fonts alternatives i sostenibles de LC-PUFA en aqüicultura i contribueixen a aprofundir en la comprensió dels processos d’adaptació molecular en invertebrats marins., [EN] Long-chain (≥ C20) polyunsaturated fatty acids (LC-PUFA), including arachidonic acid (ARA), eicosapentaenoic acid (EPA) and docosahexaenoic acid (DHA), are essential nutrients in many biological processes. Diets enriched in n-3 LC-PUFA, particularly EPA and DHA, provide recognised health benefits in a range of human pathologies. Marine fish and shellfish are the main dietary sources, and farmed fish have long contributed to their supply. However, the progressive replacement of marine ingredients by plant-based products in aquafeeds has markedly reduced n-3 LC-PUFA levels in aquaculture products, creating a need for sustainable alternatives. Aquatic invertebrates are promising candidates, as several lineages can biosynthesise PUFA de novo and produce LC-PUFA. Previous research showed that the nereid polychaete Platynereis dumerilii possesses methyl-end desaturases, establishing it as a suitable model. This thesis aimed to clarify the mechanisms of LC-PUFA biosynthesis in polychaetes, with a focus on P. dumerilii. Four objectives were set: (1) to characterise the repertoire, activities and evolutionary history of front-end desaturases; (2) to analyse Elovl elongases involved in LC-PUFA synthesis; (3) to develop gene-disruption approaches using CRISPR-Cas9 and chemical inhibition; and (4) to assess the effects of temperature on fatty acid composition and the polar lipidome. Results showed that P. dumerilii has the full enzymatic capacity to produce ARA and EPA de novo, but not DHA. Three front-end desaturases (Fed1, Fed2 and Fed3) were identified in two phylogenetic groups. Fed1 displayed Δ5 activity, enabling ARA and EPA synthesis from C20 precursors, whereas Fed2 had dual Δ6/Δ8 activities, generating substrates for Fed1. Together, Fed1 and Fed2 accounted for all desaturation reactions from C18 precursors (linoleic and α-linolenic acids), while Fed3 appeared functionally redundant. Four Elovl enzymes (Elovl2/5, Elovl1/7 and two Elovl4) were also characterised. Spatial expression analyses revealed tissue-specific patterns and complementary substrate preferences covering all elongation steps. Notably, one Elovl4 contained a unique KH domain in animals and was expressed in photoreceptors, suggesting a role in vision. Yeast heterologous expression confirmed desaturase and elongase activities, although in vivo roles required additional functional approaches. Six sgRNAs were designed, and microinjections with elovl2/5 sgRNA yielded high mutagenesis in larvae but no viable juveniles, suggesting that this elongase is essential, although methodological limitations cannot be excluded. The desaturase inhibitor CP-24879 reduced the activity of three enzymes but lacked sufficient specificity for precise functional analyses. Temperature strongly influenced lipid composition. At 25 °C, P. dumerilii showed increased levels of saturated fatty acids and n-6 LC-PUFA, including ARA, whereas n-3 LC-PUFA remained unchanged, suggesting selective activation of n-6 pathways. At 15 °C, lysophospholipids, cardiolipins, N-acyl ethanolamines, ceramides and phosphatidylethanolamines (PE) increased, with a higher PE:PC ratio indicative of membrane headgroup remodelling. These changes are consistent with homeoviscous adaptation, enabling poikilotherms to maintain membrane fluidity and homeostasis under thermal stress. In conclusion, this thesis provides an integrated framework for the enzymatic basis, functional genetics and environmental plasticity of LC-PUFA biosynthesis in P. dumerilii. It highlights the value of this species as a model for lipid metabolism, validates new experimental approaches and reveals mechanisms of temperature adaptation. The findings emphasise the potential of polychaetes as alternative, sustainable sources of n-3 LC-PUFA and contribute to a broader understanding of marine lipid ecology under climate change., The present doctoral thesis has been carried out with the support of a research contract within the framework of the project “Innovative strategies to improve omega-3 biosynthesis in aquatic invertebrates for Aquaculture (IMPROMEGA)” (RTI2018-095119-B-I00) funded by Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades (MICIU) and Agencia Estatal de Investigación (AEI), with co-funding from FEDER, “a way to make Europe”. Additional funding was received through the project ThinkInAzul (THINKINAZUL/2021/26), funded by MICIU, European Union NextGenerationEU and by Generalitat Valenciana. The PhD student completed a three-month research stay at Max Perutz Labs Vienna – University of Vienna (Austria) funded by the European Molecular Biology Organization (EMBO) with an EMBO Scientific Exchange Grant (no. 9163)
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publication Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Biosíntesis de ácidos grasos poliinsaturados de cadena larga en gamáridos

  • Ribes Navarro, Alberto
[ES] El rápido crecimiento de la acuicultura ha generado una serie de problemas relacionados con la disponibilidad de ingredientes marinos esenciales en la alimentación de peces, debido a su alto contenido en ácidos grasos poliinsaturados de cadena larga (LC-PUFAs) omega-3. Una estrategia altamente innovadora para la obtención de nuevos ingredientes ricos en LC-PUFAs, consiste en el cultivo intensivo de organismos que sean capaces de producirlos a partir de fuentes que carecen de éstos, como son los subproductos de industrias agroalimentarias. Este enfoque requiere entender la capacidad biosintética del organismo en cuestión, y cómo ésta se puede modular para aumentar la acumulación de estos compuestos. Esta Tesis Doctoral plantea una serie de estudios dirigidos a esclarecer el potencial de los gamáridos para aplicar esta estrategia. La biosíntesis de LC-PUFAs en animales requiere de la acción coordinada de enzimas elongasas y desaturasas, implicadas en la conversión de ácidos grasos relativamente cortos y poco insaturados, en LC-PUFAs de alto valor nutricional. Así pues, esta Tesis Doctoral ha investigado, por un lado, la presencia y la actividad de genes involucrados en la biosíntesis de LC-PUFAs en gamáridos tanto marinos como dulceacuícolas. Por otro lado, ha estudiado cómo diferentes dietas y temperaturas afectan al metabolismo de ácidos grasos, crecimiento y supervivencia, en el gamárido marino Gammarus locusta, tanto a nivel fisiológico y composicional, como a nivel molecular. Los resultados de la primera parte demuestran que los gamáridos tienen varias elongasas, pero carecen de desaturasas. Se identificaron tres tipos de elongasas (elovl4, elovl6, y elovl1/7-like) en el gamárido marino Echinogammarus marinus, siendo elovl4 y elovl1/7-like clave para la elongación de LC-PUFAs. Este mismo patrón de elongasas se repite también para los gamáridos dulceacuícolas. Sorprendentemente, se han encontrado desaturasas front-end (fed), methyl-end (wx-des), y una elongasa del tipo Elovl2/5 únicamente en transcriptomas de gamáridos dulceacuícolas. Posteriores análisis moleculares y filogenéticos han podido determinar que estas secuencias fed, wx-des, y elovl2/5 son propias de rotíferos bdeloideos, epibiontes de gamáridos dulceacuícolas. Estos hallazgos, más allá de apuntar el potencial biosintético de los rotíferos bdeloideos, revela una relación constante entre éstos y los gamáridos en ecosistemas dulceacuícolas. La segunda parte de la Tesis analiza cómo dieta y temperatura modulan el metabolismo de ácidos grasos, crecimiento y supervivencia en Gammarus locusta. Los resultados han mostrado que G. locusta experimenta un mayor crecimiento, aunque también mayores tasas de mortalidad, cuando se cultiva a temperaturas elevadas. La mortalidad en G. locusta también aumenta cuando este se alimenta con una dieta rica en ácidos grasos saturados (SFAs) y carente de LC-PUFAs. Los perfiles de ácidos grasos en gamáridos reflejan las dietas consumidas, independientemente de la temperatura; aunque cabe destacar que los gamáridos alimentados con dietas carentes de LC-PUFAs conservan niveles apreciables de estos compuestos en sus lípidos corporales. A nivel molecular, una dieta sin LC-PUFAs y rica en SFAs disminuye el catabolismo de ácidos grasos y favorece su acumulación modulando la expresión de genes involucrados en estos procesos. Además, estas mismas condiciones afectan negativamente el desarrollo y supervivencia al influir en genes relacionados con el ciclo de muda. Además, se ha observado que temperaturas altas aceleran el desarrollo e incrementan la mortalidad. Según estos resultados, puede concluirse que las temperaturas elevadas y dietas carentes de LC-PUFAs no son adecuadas para el cultivo de G. locusta cuando el objetivo final es la obtención de biomasa rica en estos compuestos, ya que dichas condiciones afectan negativamente al perfil nutricional del animal y a su supervivencia., [CA] El ràpid creixement de l'aqüicultura ha generat una sèrie de problemes relacionats amb la disponibilitat d'ingredients marins essencials en l'alimentació de peixos, a causa del seu alt contingut en àcids grassos poliinsaturats de cadena llarga (LC-PUFAs) omega-3. Una estratègia altament innovadora per a l'obtenció de nous ingredients rics en LC-PUFAs, consistix en el cultiu intensiu d'organismes que siguen capaços de produir-los a partir de fonts que no els ténen, com són els subproductes d'indústries agroalimentàries. Aquesta estratègia requerix entendre la capacitat biosintètica de l'organisme en qüestió, i com aquesta es pot modular per a augmentar l'acumulació d'estos compostos. Esta Tesi Doctoral planteja una sèrie d'estudis dirigits a esclarir el potencial dels gammàrids per a aplicar esta estratègia. La biosíntesi de LC-PUFAs en animals requerix de l'acció coordinada d'enzims elongases i desaturases, implicats en la conversió d'àcids grassos relativament curts i poc insaturats, en LC-PUFAs d'alt valor nutricional. Així doncs, esta Tesi Doctoral ha investigat, d'una banda, la presència i l'activitat de gens involucrats en la biosíntesi de LC-PUFAs en gammàrids tant marins com dulciaqüícoles. D'altra banda, ha estudiat com diferents dietes i temperatures afecten el metabolisme d'àcids grassos, creixement i supervivència, en el gammàrid marí Gammarus locusta, tant a nivell fisiològic i composicional, com a nivell molecular. Els resultats de la primera part demostren que els gammàrids ténen diverses elongases, però manquen de desaturases. Es van identificar tres tipus d'elongases (elovl4, elovl6, i elovl1/7-like) en el gammàrid marí Echinogammarus marinus, sent elovl4 i elovl1/7-like clau per a l'elongació de LC-PUFAs. Este mateix patró d'elongases es repetix també per als gammàrids dulciaqüícoles. Sorprenentment, s'han trobat desaturases front-end (fed), methyl-end (wx-des), i una elongasa del tipus Elovl2/5 únicament en transcriptomes de gammàrids dulciaqüícoles. Posteriors anàlisis moleculars i filogenètics han pogut determinar que estes seqüències fed, wx-des, i elovl2/5 són pròpies de rotífers bdeloides, epibionts de gammàrids dulciaqüícoles. Estes troballes, més enllà d'apuntar el potencial biosintètic dels rotífers bdeloides, revela una relació constant entre estos i els gammàrids en ecosistemes dulciaqüícoles. La segona part de la Tesi analitza com dieta i temperatura modulen el metabolisme d'àcids grassos, creixement i supervivència en Gammarus locusta. Els resultats han mostrat que G. locusta experimenta un major creixement, encara que també majors taxes de mortalitat, quan es cultiva a temperatures elevades. La mortalitat en G. locusta també augmenta quan este s'alimenta amb una dieta rica en àcids grassos saturats (SFAs) i sense LC-PUFAs. Els perfils d'àcids grassos en gammàrids reflectixen les dietes consumides, independentment de la temperatura; encara que cal destacar que els gamàrids alimentats amb dietes mancants de LC-PUFAs conserven nivells apreciables d'estos compostos en els seus lípids corporals. A nivell molecular, una dieta sense LC-PUFAs i rica en SFAs disminuïx el catabolisme d'àcids grassos i afavorix la seua acumulació modulant l'expressió de gens involucrats en estos processos. A més, estes mateixes condicions afecten negativament el desenvolupament i supervivència al influir en gens relacionats amb el cicle de muda. A més, s'ha observat que temperatures altes acceleren el desenvolupament i incrementen la mortalitat. Segons estos resultats, pot concloure's que les temperatures elevades i dietes mancants de LC-PUFAs no són adequades per al cultiu de G. locusta quan l'objectiu final és l'obtenció de biomassa rica en estos compostos, ja que estes condicions afecten negativament el perfil nutricional de l'animal i a la seua supervivència., [EN] The rapid growth of aquaculture has generated a series of problems related to the availability of essential marine ingredients in fish feed, due to their high content of omega-3 long-chain polyunsaturated fatty acids (LC-PUFAs). A highly innovative strategy for obtaining new ingredients rich in LC-PUFAs relies on the intensive culture of organisms that are capable of producing LC-PUFAs from sources that lack them, such as the by-products of agri-food industries. This approach requires understanding the biosynthetic capacity of the organism, and how this can be modulated to increase the accumulation of these compounds. This Doctoral Thesis proposes a series of studies aimed at clarifying the potential of gammarids to apply this strategy. LC-PUFA biosynthesis requires the coordinated action of elongase and desaturase enzymes, involved in the conversion of relatively short and poorly unsaturated fatty acids into LC-PUFAs of high nutritional value. Thus, this Doctoral Thesis has investigated, on one hand, the presence and activity of genes involved in the LC-PUFAs biosynthesis in both marine and freshwater gammarids. On the other hand, we have studied how different diets and temperatures affect fatty acid metabolism, growth and survival, in the marine gammarid Gammarus locusta, both at a physiological and compositional level, and at a molecular level. The results of the first part demonstrate that gammarids have several elongases, but lack desaturases. Three types of elongases (elovl4, elovl6, and elovl1/7-like) were identified in the marine gammarid Echinogammarus marinus, being elovl4 and elovl1/7-like key for LC-PUFA elongation. This same pattern of elongases is also present in their freshwater counterparts. Surprisingly, front-end desaturases (fed), methyl-end (wx-des), and an Elovl2/5-type elongase have been found only in transcriptomes built from freshwater gammarids. Subsequent molecular and phylogenetic analyses have been able to determine that these fed, wx-des, and elovl2/5 sequences are typical of bdelloid rotifers, which are epibionts of freshwater gammarids. These findings, beyond pointing out the biosynthetic potential of bdelloid rotifers, reveal a constant relationship between them and gammarids in freshwater ecosystems. The second part of the Thesis focuses on how diet and temperature modulate fatty acid metabolism, growth and survival in Gammarus locusta. The results have shown that G. locusta experiences greater growth, but also higher mortality rates, when grown at higher temperatures. Mortality in G. locusta also increases when it is fed with a diet rich in saturated fatty acids (SFAs) and lacking LC-PUFAs. Fatty acid profiles in gammarids reflect the diets consumed, regardless of temperature; although it is worth noting that gammarids fed with diets lacking LC-PUFAs still show levels of these compounds in their body lipids. At a molecular level, a diet lacking LC-PUFAs and rich in SFAs decreases the catabolism of fatty acids and enhances their accumulation by modulating the expression of genes involved in these processes. Furthermore, these same conditions negatively affect development and survival by influencing genes related to the molting cycle. In addition, it has been observed that higher temperatures accelerate development and increase mortality. According to these results, it can be concluded that higher temperatures and diets lacking LC-PUFAs are not suitable for the culture of G. locusta when the final outcome is to obtain a biomass rich in these compounds, since these conditions negatively affect the nutritional profile of the animal and its survival., This research was supported by the ERA-NET BlueBio COFUND Project SIDESTREAM (Grant ID 68), co-funded through national funds provided by the Agencia Estatal de Investigación, Spain, grant no. PCI2020-111960/MCIN/AEI/10.13039/501100011033, the German Federal Ministry of Education and Research (BMBF), FKZ161B0950B, and the Fundação para a Ciência e a Tecnologia, Por- tugal (BLUEBIO/0005/2019). Additional funding was received through the project IMPROMEGA Agencia Española de Investigación, Spain, grant no. RTI2018-095119-B-100, MCIU/AEI/FEDER/UE/ MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ and FEDER ‘A way to make Europe
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publication Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Biosynthesis of long-chain polyunsaturated fatty acids in the nereid polychaete Hediste diversicolor: Implications in Aquaculture

  • Villena Rodríguez, Andrea
[ES] La expansión de la acuicultura ha generado una alta demanda de ingredientes marinos como harinas y aceites de pescado, ricos en ácidos grasos poliinsaturados de cadena larga (LC-PUFAs), como el ácido araquidónico (ARA), el ácido eicosapentaenoico (EPA) y el ácido docosahexaenoico (DHA). Una estrategia innovadora para obtener estos compuestos es cultivar organismos capaces de sintetizarlos a partir de subproductos industriales. Esta tesis evalúa el potencial del poliqueto Hediste diversicolor como candidato para implementar esta estrategia, contribuyendo al desarrollo sostenible de la acuicultura bajo principios de Economía Circular. La biosíntesis de LC-PUFAs en animales requiere elongasas y desaturasas. Estudios previos mostraron que H. diversicolor posee dos desaturasas "methyl-end" capaces de sintetizar de novo ácidos grasos poliinsaturados (PUFAs). Esta tesis amplía dicho conocimiento caracterizando genes codificantes de elongasas y desaturasas "front-end" (Capítulo 2), además de estudiar cómo la dieta, la temperatura y la salinidad afectan esta biosíntesis (Capítulos 3 y 4) y explorar si la suplementación con hierro (Fe) potencia la producción de LC-PUFAs (Capítulo 5). En la primera parte de esta Tesis Doctoral (Capítulo 2), los análisis filogenéticos y funcionales mostraron que H. diversicolor posee tres elongasas (Elovl2/5, Elovl4 y Elovl1/7) y tres desaturasas "front-end" (Fed1, Fed2 y Fed3). Fed1 tiene actividad ¿5 y participa en la síntesis de ARA y EPA. También contribuye a la producción del monoeno 18:1n-13 y NMI-FAs, típicos de invertebrados marinos. Fed2 mostró actividad dual ¿6/¿8, desaturando varios precursores clave. Fed3 fue descartada por su nula implicación funcional. Combinando estas enzimas con las "methyl-end", se concluye que H. diversicolor tiene la capacidad enzimática completa para sintetizar ARA y EPA de novo, pero no DHA, cuya presencia en sus lípidos parece deberse a la dieta o microbiota. La segunda parte de la Tesis Doctoral (Capítulos 3 y 4) se centró en el análisis de cómo los factores ambientales modulan la biosíntesis de LC-PUFAs. Se comprobó que la composición lipídica de H. diversicolor depende principalmente de la dieta, aunque se detectó síntesis de ARA y EPA incluso con dietas carentes de estos compuestos. Respecto a la temperatura (5.9-17.9 ºC), no se observaron cambios significativos en la composición lipídica pese a leves aumentos en la expresión génica. Sin embargo, bajas salinidades (5-15 psu) se asociaron con mayores niveles de EPA, sugiriendo un papel osmorregulador. La salinidad mostró un efecto más marcado que la temperatura, destacando oportunidades para mejorar el perfil nutricional de la biomasa mediante el control de condiciones ambientales. Finalmente, en la última parte de esta Tesis Doctoral (Capítulo 5), se evaluó la efectividad de la suplementación de Fe en la dieta como potenciador de la biosíntesis de LC-PUFAs en H. diversicolor. Ensayos in vitro en levaduras mostraron que el Fe aumenta esta actividad, pero los ensayos in vivo no confirmaron estos resultados, según indica la ausencia de diferencias en la composición de LC-PUFAs de H. diversicolor alimentados con dietas suplementadas con Fe en comparación con los alimentados sin suplementación. Esto podría deberse a que la dieta basal no indujo suficientemente la expresión de desaturasas, o bien a que los niveles de Fe presentes en la dieta fueron suficientes para cubrir la demanda, haciendo redundante la suplementación. En conjunto, los resultados de esta Tesis Doctoral proporcionan información clave para optimizar el cultivo de H. diversicolor con el fin de obtener biomasa rica en LC-PUFAs. Se recomienda cultivar a salinidades inferiores a 35 psu y temperaturas moderadas (10-14 ºC), utilizando dietas que aporten precursores para favorecer la biosíntesis de LC-PUFAs como ARA y EPA. Para asegurar la presencia de DHA, debe ser incluido directamente en la dieta, al menos en las etapas finales del cultivo., [CA] L'expansió de l'aqüicultura ha provocat una gran demanda d'ingredients marins com farines i olis de peix, rics en àcids grassos poliinsaturats de cadena llarga (LC-PUFAs), com l'àcid araquidònic (ARA), l'eicosapentaenoic (EPA) i el docosahexaenoic (DHA). Una estratègia innovadora per a obtenir aquests compostos és cultivar organismes capaços de sintetitzar-los a partir de subproductes industrials. Aquesta tesi avalua el potencial del poliquet Hediste diversicolor per a aplicar aquesta estratègia, contribuint al desenvolupament sostenible de l'aqüicultura segons els principis de l'Economia Circular. La biosíntesi de LC-PUFAs en animals requereix l'acció coordinada dels enzims elongases i desaturasas. De manera breu, la síntesi de novo d'àcids grassos poliinsaturats (PUFAs) es fa mitjançant enzims desaturasas "methyl-end". Estudis previs a aquesta tesi van demostrar que H. diversicolor té dos desaturasas "methyl-end" que permeten la síntesi de novo dels PUFAs. Així, l'objectiu principal fou, primer, identificar i caracteritzar els gens que codifiquen elongases i desaturasas "front-end" implicats en la biosíntesi de LC-PUFAs en H. diversicolor (Capítol 2), juntament amb els desaturasas "methyl-end" ja caracteritzats. Segon, es va estudiar la influència de factors externs com la dieta, temperatura i salinitat en la biosíntesi de LC-PUFAs, i els seus efectes sobre creixement i supervivència, analitzant composició i expressió gènica (Capítols 3 i 4). Finalment, es va avaluar l'eficàcia de suplementar amb ferro (Fe) la dieta de H. diversicolor per potenciar la producció endògena de LC-PUFAs (Capítol 5). En la primera part (Capítol 2), anàlisis filogenètiques i funcionals van revelar que H. diversicolor posseeix tres elongases (Elovl2/5, Elovl4 i Elovl1/7) i tres desaturasas "front-end" (Fed1, Fed2 i Fed3). Fed1 té activitat ¿5 i participa en la síntesi d'ARA i EPA. També produeix el monoè 18:1n-13 i àcids grassos no alternants (NMI-FAs), típics dels invertebrats marins. Fed2 mostra activitat dual ¿6/¿8, actuant sobre diversos precursors. Fed3 es va descartar per falta de participació en la síntesi de LC-PUFAs. Amb els desaturasas "methyl-end" prèviament descrits, es conclou que H. diversicolor pot sintetitzar de novo ARA i EPA, però no DHA, que prové de la dieta o microbiota. La segona part (Capítols 3 i 4) analitza com factors ambientals modulen la biosíntesi de LC-PUFAs. Els resultats mostren que la composició lipídica depèn sobretot de la dieta, encara que es detecta síntesi d'ARA i EPA en dietes sense aquests compostos. La temperatura (5,9-17,9 ºC) no genera canvis importants en composició lipídica, tot i un lleu augment en expressió gènica. En canvi, salinitats baixes (5-15 psu) s'associen amb nivells més alts d'EPA, suggerint un paper osmoregulador. La salinitat afecta més que la temperatura, oferint opcions per optimitzar la qualitat de la biomassa controlant l'entorn. L'última part (Capítol 5) avaluà si suplementar amb Fe millora la biosíntesi de LC-PUFAs. Els assajos in vitro amb llevats indicaren que el Fe incrementa l'activitat desaturasa. No obstant això, els assajos in vivo no mostraren diferències, potser perquè la dieta no induïa prou expressió enzimàtica o ja contenia Fe suficient. En conjunt, la tesi aporta coneixements per optimitzar el cultiu de H. diversicolor com a font sostenible de LC-PUFAs. Es recomana cultivar a salinitats inferiors a 35 psu i temperatures moderades (10-14 ºC), amb dietes que aporten precursors per afavorir la síntesi d'ARA i EPA. Per garantir DHA, cal subministrar-lo directament en l'alimentació final., [EN] The expansion of aquaculture has led to a high demand for marine-derived ingredients such as fish meals and oils, which are rich in the long-chain polyunsaturated fatty acids (LC-PUFAs) arachidonic acid (ARA), eicosapentaenoic acid (EPA), and docosahexaenoic acid (DHA). An innovative strategy to obtain these compounds involves cultivating organisms capable of synthesizing them from industrial by-products. This thesis evaluates the potential of the polychaete Hediste diversicolor as a candidate for implementing this strategy, contributing to the sustainable development of aquaculture under the Circular Economy principles. LC-PUFA biosynthesis in animals requires the coordinated action of elongase and desaturase enzymes. Previous studies showed that H. diversicolor possesses two "methyl-end desaturases" capable of de novo synthesis of polyunsaturated fatty acids (PUFAs). This thesis expands that knowledge by characterizing genes encoding elongases and "front-end desaturases" (Chapter 2), studying how diet, temperature, and salinity affect LC-PUFA biosynthesis (Chapters 3 and 4), and exploring whether iron (Fe) supplementation enhances LC-PUFA production (Chapter 5). The first part of this Doctoral Thesis (Chapter 2), phylogenetic and functional analyses revealed that H. diversicolor possesses three elongases (Elovl2/5, Elovl4, and Elovl1/7) and three front-end desaturases (Fed1, Fed2, and Fed3). Fed1 exhibits ¿5 activity and is involved in the synthesis of ARA and EPA. It also contributes to the production of 18:1n-13 monoene and non-methylene-interrupted fatty acids (NMI-FAs), which are typical in marine invertebrates. Fed2 showed dual ¿6/¿8 activity, desaturating several key precursors. Fed3 was excluded from functional analysis as existing evidence pointed out this enzyme does not play a role in the LC-PUFA biosynthesis in polychaetes. Combining these enzymes with the previously characterised methyl-end desaturases, it is concluded that H. diversicolor has complete pathways enabling the de novo biosynthesis of LC-PUFAs like ARA and EPA, but not DHA, which appears to derive from the diet or microbiota. The second part of the Doctoral Thesis (Chapters 3 and 4) focused on analysing how environmental factors modulate LC-PUFA biosynthesis. The results showed that the lipid composition of H. diversicolor is mainly determined by diet, although synthesis of ARA and EPA was detected even when these compounds were absent in the diets. Regarding temperature (5.9-17.9 ºC), no significant changes in lipid composition were observed despite slight increases in gene expression. However, low salinities (5-15 psu) were associated with higher EPA levels, suggesting an osmoregulatory role. Salinity had a more pronounced effect than temperature, highlighting opportunities to enhance the nutritional profile of the biomass by controlling environmental conditions. In the last part of the Doctoral Thesis (Chapter 5), we evaluated the effectiveness of dietary Fe supplementation on LC-PUFA biosynthesis in H. diversicolor. In vitro yeast assays showed that Fe enhances desaturase activity. However, in vivo feeding trials did not confirm these findings, as no differences in LC-PUFA composition were observed between worms fed Fe-supplemented diets and those without supplementation. This might be due to the basal diet not sufficiently inducing desaturase expression, or that Fe levels in the basal diet were adequate to meet the demand, rendering supplementation unnecessary. Overall, the results from this Doctoral Thesis provide insights for optimising the cultivation of H. diversicolor to obtain biomass enriched in LC-PUFAs. It is recommended to culture the species at salinities below 35 psu and moderate temperatures (10-14 ºC), using diets that supply fatty acid precursors to promote the biosynthesis of ARA and EPA. To ensure the presence of DHA, it must be supplied directly in the feed, at least during the final cultivation stages., The present Doctoral Thesis has been carried out with the support of a four-year pre-doctoral fellowship within the framework of the project “Innovative strategies to improve omega-3 biosynthesis in aquatic invertebrates for Aquaculture (IMPROMEGA)” (RTI2018-095119-B-I00) funded by Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades (MICIU) and Agencia Estatal de Investigación (AEI), with co-funding from FEDER, a way to make Europe. spoThe PhD student completed a three-month research stay at SINTEF Ocean in Trondheim (Norway) funded by the pre-doctoral fellowship. Moreover, the PhD student has been involved in the ERA-NET BlueBio COFUND Project SIDESTREAM (grant ID 68) co-funded through national funds provided by AEI, Spain (PCI2020-111960/ MICIU/AEI/10.13039/501100011033) and the EU NextGenerationEU/PRTR. Additional funding was received through the project ThinkInAzul (THINKINAZUL/2021/26), funded by MICIU, European Union NextGenerationEU and by Generalitat Valenciana.