BUSCADOR RECOLECTA

9 fotografies, Fotos realitzades per Josep Maria Fàbregas Jorba, procedents de l'Arxiu Fàbregas Busquets, Según Xavier Theros (Barcelona a cau d'orella), Barcelona ha disfrutado de varias plazas de toros: la del Torín (en la Barceloneta, construida en 1834), la de las Arenas (de 1900, hoy centro comercial) y La Monumental (de 1914, hoy fuera de uso), con Pedro Balañá como principal empresario taurino. De finales del siglo XIX eran las de Figueres, Mataró, Caldes de Montbui y Girona. Posteriores fueron las de Olot (Fires del Tura), Tortosa y Tarragona. Otros cosos hoy fuera de uso: Sant Feliu de Guíxols (1956), Lloret de mar (1962) y Tossa de mar (primer municipio en prohibir las corridas en 1989). Se presentan fotos antiguas de la Monumental: el festejo taurino y una exhibición ecuestre a cargo, parece, de la sección Montada de la Guardia Urbana de Barcelona (GUBcn) y de la Escuela Española de Equitación de Viena (EEEV)., Segons Xavier Theros (Barcelona a cau d'orella), Barcelona ha gaudit de diverses places de braus: la del Torín (a la Barceloneta, construïda al 1834), la de les Arenes (de 1900, avui centre comercial) i La Monumental (de 1914, avui fora d'ús), amb Pedro Balañá com a principal empresari taurí. De finals del seglo XIX eren les de Figueres, Mataró, Caldes de Montbui i Girona. Posteriors foren les d'Olot (Fires del Tura), Tortosa i Tarragona. Altres places avui fora d'ús: Sant Feliu de Guíxols (1956), Lloret de mar (1962) i Tossa de mar (primer municipi que prohibeix les corridas al 1989). Es presenten fotos antigues de la Monumental: la festa dels toros i una exhibició eqüestre a càrrec, sembla, de la secció Montada de la Guardia Urbana de Barcelona (GUBcn) i de la Escuela Española de Equitación de Viena (EEEV).

37 fotografies, Fotos realitzades per Josep Maria Fàbregas Jorba, procedents de l'Arxiu Fàbregas Busquets, El Mas Ciurana o Torre de l'Estació (Hostalric, 1900) es una torre con masovería, situada en las afueras de esta villa. Fue hecha construir por el propietario de la finca, Justo Busquets y Tarruella, para veraneo de su familia. Concebida como explotación agrícola (cereal, alfalfa, viña, maíz, nabos y huerto) y ganadera (vaquería con 30-40 vacas Frisonas), comprendía unas 14 ha. La leche ordeñada era recogida cada día y transportada al establecimiento lechero la SILA, de Sant Celoni, para ser comercializada. Los gallineros están diseñados según el modelo triangular de malla, propuesto por la avicultura científica de la época. En ellos, el propietario criaba gallinas de raza, de producción y ornamentales. Para autoconsumo, el carnicero y matador Aragay, del Arraval de Hostalric, mataba en el mas cada año 4-5 cerdos (unos 3 días de trabajo para la elaboración), ayudado por los 2 mozos solteros de la masovería. Las construcciones y anexos de la finca comprendían: torre de tres plantas (la segunda amansardada), jardín y gallineros, masovería (vivienda, establo, porquerizas, gallineros y garaje), cuadra con almacén para heno y granero, era y almiar, pajar, lavadero, caseta, pozos, albercas de obra y molino de viento. Se presentan fotos del mas en los años 1940-1950. http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=26744, El Mas Ciurana o Torre de l'Estació (Hostalric, 1900) és una torre amb masoveria, situada als afores d'aquesta vila. Fou feta construïr pel propietari de la finca, Justo Busquets y Tarruella, per a l'estiueig de la seva família. Concebuda com a explotació agrícola (cereal, ufals, vinya, blat de moro, naps i hort) i ramadera (vaqueria amb 30-40 vaques Frisones), comprenia unes 14 ha. La llet munyida era recollida cada dia i portada a l'establiment lleter la SILA, de Sant Celoni, per ser comercialitzada. Els galliners estan dissenyats segons el model triangular de filat, proposat per l'avicultura científica de l'època. Dins, el propietari criava gallines de raça, de producció i ornamentals. Per a autoconsum, el carnisser i matador Aragay, de l'Arraval d'Hostalric, matava al mas cada any 4-5 porcs (uns 3 dies de feina per a l'elaboració), ajudat pels 2 mossos solters de la masoveria. Les construccions i annexes de la finca incloïen: torre de tres plantes (la segona amansardada), jardí i galliners, masoveria (habitatge, estable, corts, galliners i garatge), quadra amb magatzem de farratge i graner, era i pallers, pallissa, safareig, casilla, pous, basses d'obra i molí de vent. Es presenten fotos del mas als anys 1940-1950. http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=26744

Fotos realitzades per Josep Maria Fàbregas Jorba, procedents de l'Arxiu Fàbregas Busquets, La matanza del cerdo es una tradición festiva que proveía a las familias de carne y grasa animal, para un consumo anual diferido. En la península Ibérica, existen marcadas diferencias geográficas en el procedimiento seguido: posición de sacrificio (vertical colgada o inclinada, horizontal,...), posición y orden de las operaciones de chamuscado y/o escaldado y en la posición de la evisceración (vertical ventral, horizontal dorsal,...). La matanza del cerdo catalana tradicional proporciona una canal para lomo con espinazo y se caracteriza generalmente (excepción hecha de ciertas comarcas noroccidentales) por el sacrificio horizontal, chamuscado y pelado y evisceración horizontal dorsal. Como condimentos empleados en la Catalunya vella, solo sal y pimienta negra. En algunos casos, pimienta blanca, clavo, canela y pasas. En la Catalunya nova, los embutidos son más especiados. Los productos tradicionales elaborados pueden ser cocidos, curados y salados: botifarres de carne y cocidas (negra, blanca, de perol, de huevo y catalana), bisbes (negro, blanca, de lengua); secallones, fuets, llonganisses, jamones y paletas curadas; huesos salados; etc.. Se presentan fotos de tres matanzas del cerdo en el Mas Ciurana: fecha desconocida (I) y de febrero de 1948 (II) y de 1949 (III). Nota: las operaciones de sacrificio y faenado están ordenadas cronológicamente, pero pueden ser consecutivas o no., La mort de porc és una tradició festiva que proveïa les famílies de carn i greix animal, per a un consum anyal diferit. A la península Ibèrica, existeixen marcades diferències geogràfiques en el procediment seguit: posició de sacrifici (vertical penjada o inclinada, horitzontal,...), posició i ordre de les operacions de socarrimat i/o escaldat i en la posició de l'evisceració (vertical ventral, horitzontal dorsal,...). La matança del porc catalana tradicional proporciona una canal per a llom i espinada i es caracteritza generalment (amb l'excepció d'algunes comarques noroccidentals) per el sacrifici horitzontal, el socarrimat i pelat i l'evisceració horitzontal dorsal. Com a condiments fets servir a la Catalunya vella, només sal i pebre negre. En alguns casos, pebre blanc, clau, canyella i panses. A la Catalunya nova, els embutits són més especiats. Els productes tradicionals el·laborats poden ser cuits, curats i salats: botifarres de carn i cuites (negra, blanca, de perol, d'ou i catalana), bisbes (negre, blanc, de llengua); secallones, fuets, llonganisses, pernils i espatlles seques; ossos salats; etc. Es presenten fotos de tres morts de porc al Mas Ciurana: data desconeguda (I) y de febrer de 1948 (II) i de 1949 (III). Nota: les operacions de sacrifici i feinejat estan endreçades cronològicament, però poden ser consecutives o no.

Fotos realitzades per Josep Maria Fàbregas Jorba, procedents de l'Arxiu Fàbregas Busquets, En reconocimiento a Joaquim Carreras Serrat (1942-2019), el Ros, de EXPLOTACIONS FORESTALS CARRERAS, In Memoriam., En reconeixement a Joaquim Carreras Serrat (1942-2019), el Ros, de EXPLOTACIONS FORESTALS CARRERAS, In Memoriam., Históricamente, el mas Hostal de l'Arrupit (Riudarenes, 1428 -ACA- ) era en los siglos XVI-XVIII, un conocido hostal del camí Ral de Barcelona a Francia. En 1913, la heredad o manso Hostal de l'Arrupit (la masía y 9 piezas de tierra) fue comprada al Conde de Creixell por Justo Busquets y Torruella, junto con Ciurana de Grions y el manso Ciurana de Hostalric (Catalunya). El objetivo de la compra de esta finca rústica era la explotación forestal, que es una actividad económica tradicional de la comarca de la Selva: maderas de las plantaciones de árboles de ribera (chopos y plataneros) y de los pinares y robledales, leñas, carboneo, corcho, piñones, brezo y cepas de brezo para pipas. La explotación forestal era llevada por el procurador Morell, de Mallorquines. Joaquim Carreras, el tercer hijo de la familia, trabajó en la colla forestal (bosquerols) de Morell. Rematantes de la época eran Piguillem de Hostalric. La masía y sus anexos incluían: 1) puerta de la derecha, con (planta baja): entrada, establo de 7-8 plazas para caballerías y terneros de cría; y vivienda, el antiguo hostal, con (planta baja): cocina con hogar y horno de leña, comedor, despensa y (planta primera): sala, 5 habitaciones y granero; 2) puerta central: cuadra para 14-15 vacas del país de carne y cuadra lateral pequeña para 6-7 terneros lactantes; 3) puerta izquierda: local para el carro, almacén, conejares, 2 porquerizas para cría y pajar; 4) gallinero (lateral izquierda); 5) 2 porquerizas para 6-7 cerdos cada una (lateral derecha); potro de monta para vacas (de madera); era; 10-12 almiares de paja y heno; huerto; pozo con abrevadero; alberca; campos de cultivo de cereales para pan y grano para los animales y para forrajes y huerto. La finca, de 53,467 ha, comprendía: bosque, 100 cuarteras (de alcornocal; 1 ha = 3 quarteres aprox.); campos con árboles de ribera (chopos -3.500-, plátanos (Platanus x hispanica) y alisos) y cultivo de mimbres para explotación del propietario; y huerto y campos de secano para uso del masovero. Según un documento particular del archivo familiar, anexo a la escritura de compra, los rendimientos forestales anuales eran: 1.000 pesetas (Pta.) de corcho, 2.000 Pta de árboles de ribera para madera y 750 Pta. de mimbres; aparte además, de la venta de terneros. Según una nota del mismo archivo familiar, de la tala de 1929, se obtuvieron 48.000 Pta, de 2.269 chopos de 12 años y 1.500 Pta de los pinos piñoneros. Los chopos fueron plantados en tierras de primera plantación y a 30 palmos (1 palmo = 21 cm aprox.) y los mejores medían 120-130 cm de circunferencia. Esta plantación fue afectada por un "uracan" (sic), que provocó bajas. La plantación de 1933, de 2.568 chopos, se hizo a 28 palmos y se talará a 14 años, por ser segunda plantación. La previsión de rendimiento económico, descontando un 10% de faltas (bajas) son 2.312 plátanos enrasados a 25 Pta/árbol, 57.800 Pta; los alisos a 10 Pta/árbol son 15.000 Pta. De 1940-1970 fue una masovería llevada por la familia Carreras Sarrat. Los masoveros tenía 14 vacas del país de carne y el toro (tipo raza Albera; después las sustituyeron por Frisonas), 1 cerda con su cría, gallinas y pollos, patos y ocas, para autoconsumo y también para venta de animales vivos y huevos en los mercados semanales. El trato era al tercio: 2/3 para el masovero (colono) y 1/3 para el propietario (amo). El primer gran incendio forestal de la comarca, procedente del Montseny, arrasó bosque y campos de la finca en 1970. [ACA: Archivo de la Corona de Aragón]. Agradecimientos: a Quim Carreras (FORESTAL CARRERAS), el Ros, tercer hijo de los masoveros, sus recuerdos. Se presentan fotos del mas en los años 1950., Històricament, el mas Hostal de l'Arrupit (Riudarenes, 1428 -ACA- ) era als segles XVI-XVIII, un conegut hostal del camí Ral de Barcelona a França. Al 1913, la heretat o manso Hostal de l'Arrupit (la masia i 9 peces de terra) fou comprada al Comte de Creixell per en Justo Busquets y Torruella, juntament amb Ciurana de Grions i el manso Ciurana d'Hostalric (Catalunya). L'objetiu de la compra d'aquesta finca rústica era l'explotación forestal, que es una activitat econòmica tradicional de la comarca de la Selva: fustes de les plantacions d'arbres de ribera (pollancres i plataners) i de les pinedes i rouredes, llenyes, carboneig, suro, pinyons, bruc i soques de bruc per a pipes. L'explotació forestal era portada per el procurador Morell, de Mallorquines. Joaquim Carreras, el tercer hijo de la familia, trabajó en la colla forestal (bosquerols) de Morell. Rematants de l'època eren en Piguillem d'Hostalric. La masia i els seus annexes incloïen: 1) porta de la dreta, amb (planta baixa): entrada, estable de 7-8 places per a animals de peu rodó i vedells de cria; i habitatge, l'antic hostal, amb (planta baixa): cuina amb llar de foc i forn de llenya, menjador, rebost i (planta primera): sala, 5 cambres i graner; 2) porta central: quadra per a 14-15 vaques del país de carn i quadra lateral petita per a 6-7 xurmers; 3) porta esquerra: local per al carro, magatzem, conillar, 2 corts per a la cria i paller; 4) galliner (lateral esquerra); 5) 2 corts per a 6-7 porcs cadascuna (lateral dreta); potro de monta per les vaques (de fusta); era; 10-12 pallers de palla i fenc, hort; pou amb abeurador; bassa; camps de conreu de cereals per a pa i gra per als animals i per a farratges i hort. La finca, de 53,467 ha, comprenia: bosc, 100 quarteres (de suros; 1 ha = 3 quarteres aprox.); camps d'arbres de ribera (pollancres -3.500-, plataners (Platanus x hispanica) y verns) i cultiu de vímet per explotació del propietari; i hort i camps de secà per a ús del masover. Segons un documento particular de l'arxiu familiar, annex a l'escriptura de compra, els rendiments forestals anuals eren: 1.000 pesetas (Pta) de suro, 2.000 Pta d'arbres de ribera per a fusta i 750 Pta de vímet; a banda a més a més, de la venda de vedells. Segons una nota del mateix arxiu familiar, de la tala de 1929, se n'obtingueren 48.000 Pta, de 2.269 pollancres de 12 anys i 1.500 Pta dels pins pinyers. Els pollancres foren plantats en terres de primera plantació i a 30 pams (1 pam = 21 cm aprox.) i els millors mesuraven 120-130 cm de circunferència. Aquesta plantació fou afectada per un "uracan" (sic), que provocà baixes. La plantació de 1933, de 2.568 pollancres, es feu a 28 pams i es talarà a 14 anys, per ser segona plantació. La previsió de rendiment econòmic, descomptant un 10% de faltes (baixes) son 2.312 plataners enrasats a 25 Pta/arbre, 57.800 Pta; els verns a 10 Pta/arbre son 15.000 Pta De 1940-1970 fou una masoveria portada per la família Carreras Sarrat. Els masovers tenien 14 vaques del país de carn i el toro (tipus raça Albera; després les varen substituir per Frisones), 1 truja amb la cria, 100 gallines i 100 pollastres, 40 ànecs i 15 oques, per a autoconsum i també per a venda d'animals vius i d'ous als mercats setmanals. El tracte era al tercç: 2/3 per al masover (colon) i 1/3 per al propietari (amo). El primer gran incendi forestal de la comarca, procedent del Montseny, arrasà bosc i camps de la finca el 1970. [ACA: Arxiu de la Corona d'Aragó]. Agraïments: a en Quim Carreras (FORESTAL CARRERAS), el Ros, tercer fill dels masovers, els seus records. Es presenten fotos del mas als anys 1950.

Fotos realitzades per Josep Maria Fàbregas Jorba, procedents de l'Arxiu Fàbregas Busquets, En la cinofilia actual se han recuperado ciertas razas caninas autóctonas españolas, como el alano. El Alano español es una raza reconocida por la RSCE, pero no aceptada por la FCI. Es un perro de presa (con la misma función, que el Rottweiler, como perro de carnicero) y de guarda, usado por los ganaderos de la península Ibérica, principalmente para manejo del ganado vacuno extensivo de carne y de lidia y como perro de agarre para la caza mayor. Para una tipología similar, existen distintas denominaciones, según la zona geográfica (Villano de las Encartaciones,...). El perro de las fotos fue adquirido hacia 1947 como Mastín andaluz, a Perreras Castellanas de Barcelona. Se empleó como perro de guarda, en el Mas Ciurana de Hostalric, finca agrícola y ganadera. Se presentan fotos del perro, de nombre Strong., En la cinofília actual s'han recuperat algunes races canines autòctones espanyoles, com l'Alà. L'Alà espanyol és una raça reconeguda per la RSCE, però no acceptada per la FCI. És un gros de presa (amb la mateixa funció, que el Rottweiler, com a gos de carnisser) i de guarda empleat pels ramaders de la península Ibérica, principalment per el maneig del bestiar vacum extensiu de carn i de lidia, i com a gos de presa per la caça major. Per a una tipologia similar, existeixen diferents denominacions, segons la zona geogràfica (Villano de las Encartaciones,...). El gos de les fotos fou adquirit cap al 1947 com a Mastí andalús, a Perreras Castellanas de Barcelona. Fou empleat com a gos de guarda, al Mas Ciurana d'Hostalric, finca agrícola i ramadera. Es presenten fotos del gos, de nom Strong.

10 fotografies, Fotos realitzades per Josep Maria Fàbregas Jorba, procedents de l'Arxiu Fàbregas Busquets, En la postguerra civil, la leche era un producto muy escaso y de gran valor. Las antiguas vaquerías urbanas que abastecían in situ, de leche de consumo a la población de las ciudades de Catalunya, dan paso en la década de 1960, a centrales lecheras de producción de leche higienizada. No obstante, antes, en la década de 1950, se iniciaba la industrialización de la producción lechera para la comercialización de productos derivados de la leche. Creada en una zona tradicionalmente de vacuno, una de las primeras fábricas, donde se llevaba la leche recogida en cántaras de aluminio, para fabricación de queso y mantequilla, es LECHERÍAS DE SEO DE URGEL, SA, de la Seu d'Urgell (Alt Urgell, Catalunya). Se presentan fotos de la fábrica y de la maquinaria y als instalaciones, en la década de 1950., A la postguerra civil, la llet era un producte molt escàs i de gran valor. Les antigues vaqueries urbanes que abastien in situ, de llet de consum a la població de les ciutats de Catalunya, canvien a la dècada de 1960, per centrals lleteres de producció de llet higienitzada. No obstant, abans, a la dècada de 1950, s'iniciava la industrialització de la producció lletera per a la comercialització de productes derivats de la llet. Creada en una zona tradicionalment de vacum, una de les primeres fàbriques, on es portava la llet recollida en lleteres d'alumini, per a fabricació de formatge y mantega és, LECHERÍAS DE SEO DE URGEL, SA, de la Seu d'Urgell (Alt Urgell, Catalunya). Es presenten fotos de la fàbrica i de la maquinària i les instal·lacions, a la dècada de 1950.

39 fotografies, De las monterías de venados en las manchas de Sierra Morena, al cazador solitario de chochas, en un oscuro sot de los húmedos bosques de las Guilleries, diversos autores han estudiado la caza desde un punto de vista antropológico, sociológico e histórico. Es una actividad humana, inicialmente alimentaria, más tarde deportiva y actualmente de ocio y de gestión ambiental de la fauna salvaje. Pero el trampero es otro tipo de venador. Se presenta la entrevista realizada a Peixa, Lluís Ibern Iglesias, un hombre nacido en 1924, de profesión chófer y maquinista. También apicultor y trampero, el último trampero del Montnegre…, De les monterías de cèrvols a les manchas de Sierra Morena, al caçador solitari de becades, en un fosc sot dels humits boscos de les Guilleries, diversos autors han estudiat la caça des d'un punt de vista antropològic, sociològic i històric. És una activitat humana, inicialment alimentària, més tard esportiva i actualment d'oci i de gestió ambiental de la fauna salvatge. Però el paranyer és un altre tipus de caçador. Es presenta l'entrevista realitzada a en Peixa, Lluís Ibern Iglesias, un home nascut al 1924, de professió xófer i maquinista. També ha estat apicultor i paranyer, l'últim paranyer del Montnegre…

Casa Trilla se ubica en Llessui, en la Vall d'Àssua, un valle tradicionalmente muy ganadero del Pallars Sobirà (Catalunya), en el Pirineo. En el siglo pasado tenían un rebaño de 300 ovejas y 15 vacas, inicialmente de carne (Parda Suiza), después de leche (Frisona) y más tarde de carne (Bruna de los Pirineos). A diferencia de las grandes "ramadas" de montaña, como la del Tor d'Alós, los rebaños pequeños no realizaban la trashumancia en otoño hacia las tierras bajas del Segrià, la Litera o el bajo Cinca. Las ovejas, y también las vacas, permanecían en el corral o en la cuadra de la casa en la montaña, durante el invierno, comiendo el heno segado en verano y almacenado en los heniles. Actualmente tienen 9 yeguas de carne y un semental, de la raza Cavall Pirinenc Català, que es el tipo caballar hipermétrico de carne, común a todos los Pirineos. Se presenta material ganadero, histórico y actual, para equino, vacuno, ovino y caprino, explotados en sistema extensivo de montaña, perteneciente a Casa Trilla (2018)., Casa Trilla es troba a Llessui, a la Vall d'Àssua, una vall tradicionalment molt ramadera del Pallars Sobirà (Catalunya), al Pirineu. Al segle XX tenien un ramat de 300 ovelles i 15 vaques, inicialment de carn (Parda Suïssa), després de llet (Frisona) i més tard de carn (Bruna dels Pirineus). A diferència de les grans ramades de muntanya, com la del Tor d'Alós, els ramats petits no feien la transhumància a la tardor cap a les terres baixes del Segrià, la Llitera o el baix Cinca. Les ovelles, i també les vaques, romanien al corral o a la cuadra de la casa de muntanya, durant tot l'hivern, menjant el fenc segat a l'estiu i enmagatzemat a la pallissa. Actualmente tenen 9 egües i un semental, de la raça Cavall Pirinenc Català, que és el tipus cavallar hipermètric, comú a tots els Pirineus. Es presenta material ramader, històric i actual, per a equí, vacum, oví i cabrum, menats en sistema extensiu de muntanya, pertanyent a Casa Trilla (2018).

La Feria Industrial, Agrícola y Ganadera de los Monegros, en Sariñena, es una de las ferias ganaderas comarcales anuales más importantes de Aragón. Además de la programación cultural, comercial y técnica, agro-ganadera principalmente, se celebran subastas, concursos y exposiciones de las principales razas de ovino, caprino y vacuno censadas en Huesca: Rasa aragonesa y Xisqueta; Holstein-Frisona, Limousine, Blonde d'Aquitania, Pirenaica y Parda de montaña. Espectaculares son los machos cabríos participantes en el Concurso Aragonés de Chotos. En avicultura, destaca la exposición de la Gallina del Sobrarbe y del pavo oscense y en canicultura, el concurso de Mastín del Pirineo. Este año, uno de los temas de los corrillos de ganaderos de ovino ha sido la llegada del lobo a los Monegros y sus ataques a varios rebaños de ovejas. Se presentan fotos de la raza ovina Xisqueta. Agradecimientos: a Enrique Fantova, veterinario, director técnico de UPRA-Oviaragón., La Feria Industrial, Agrícola y Ganadera de los Monegros, a Sariñena, és una de les fires ramaderes comarcals més importants de l'Aragó. A banda de la programació cultural, comercial i tècnica, agro-ramadera principalment, es celebren subhastes, concursos i exposicions de les principals races d'oví, cabrum i vacum censades a Osca: Rasa aragonesa i Xisqueta, Holstein-Frisona, Limousine, Blonde d'Aquitania, Pirinenca i Parda de muntanya. Espectaculars són els bocs que participen al Concurso Aragonés de Chotos. A l'avicultura, destaca l'exposició de la Gallina del Sobrarbe i del gall dindi d'Osca i en canicultura, el concurs de Mastins del Pirineu. Aquest any, un dels temes dels grups de ramaders d'oví ha estat l'arribada del llop als Monegres i els seus atacs a ramats d'ovelles. Es presenten fotos de la raça ovina Xisqueta. Agraïments: a Enrique Fantova, veterinari, director tècnic de UPRA-Oviaragón.

39 fotografías, Las ferias avícolas anuales de Catalunya son: la Exposición Avícola Internacional Ciutat de Valls, la Fira del Gall de Vilafranca del Penedès, la Fira Avícola de la Raça Prat, del Prat de Llobregat, la Fira d'Aus de Camallera, la Fira d'Aus de Vallgorguina, el Mercat de Nadal-Fira de Capons i Aviram y la Mostra d'Aus de la Fira de Móra la Nova. En ellas se exhiben, entre otras, las diversas razas autóctonas, especialmente las catalanas, en sus variedades de morfología tradicional o mejorada. Estas ferias comprenden a la vez o exclusivamente, exposiciones, concursos y mercado, de toda clase de aves de raza, también ornamentales, de conejos y también de material. La más importante es la de Valls, organizada por la asociación el Francolí, de ámbito internacional y con unos 3.000 ejemplares expuestos, para concurso y compra. En la de Vilafranca, justo antes de Navidad, se puede comprar en vivo y con la puesta en marcha de un servicio de sacrificio y faenado a maquila en un matadero portátil, se puede escoger en vivo el ave y llevártela a casa en canal, ya lista para cocinar en Navidad. La del Prat, también justo antes de Navidad, es exposición y concurso de pollos, gallinas, gallos y capones, pero se puede comprar posteriormente en vivo y en canal, contactando con los diversos criadores de las dos asociaciones (Granja Torres,...). La de Camallera, organizada por la asociación Giroca, es exposición y compra, con 2.000 ejemplares expuestos y gran variedad de anátidas. La de Vallgorguina, organizada por la asociación el Xibec, es de exposición y compra, con 1.000 ejemplares expuestos. La de Móra está organizada también por la asociación el Francolí. El inconveniente para la compra de aves radica en que aunque se pueden escoger y apalabrar durante todo el día, solo se pueden retirar a última hora del día. La última moda avícola ornamental son las Serama, unos miniperiquitos de compañía... Se presentan aves de las ferias de Vilafranca de 2014 y de Camallera de 2018., Les fires avícoles anuals de Catalunya són: l'Exposició Avícola Internacional Ciutat de Valls, la Fira del Gall de Vilafranca del Penedès, la Fira Avícola de la Raça Prat del Prat de Llobregat, la Fira d'Aus de Camallera, la Fira d'Aus de Vallgorguina, el Mercat de Nadal-Fira de Capons i Aviram de Valls i la Mostra d'Aus de la Fira de Móra la Nova. Exhibeixen entre altres, les diverses races autòctones, especialment les catalanes, en les seves varietats de morfologia tradicional i millorada. Aquestes fires comprenen alhora o exclusivament, exposició, concursos i mercat, de tota classe d'aus de raça, també ornamentals, de conills i també de material. La més important és la de Valls, organitzada per la associació el Francolí, d'àmbit internacional i amb uns 3.000 exemplars exposats, per a concurs i compra. A la de Vilafranca, just abans de Nadal, es pot comprar en viu i amb la posta en marxa d'un servei de sacrifici i feinejat a maquila, en un escorxador portàtil, es pot escollir en viu i emportar-te'l a casa en canal, ja llest per cuinar per Nadal. La del Prat, també just abans de Nadal, és exposició i concurs de gallines, galls i capons, però es pot comprar posteriorment en viu i en canal, contactant amb els diversos criadors de les dues associacions (Granja Torres,...). La de Camallera, organitzada per la associació Giroca, és exposició i compra, amb 2.000 exemplars exposats i gran varietat d'anàtids. La de Vallgorguina, organitzada per la associació el Xibec, és d'exposició i compra, amb 1.000 exemplars exposats. La de Móra està organitzada també per la associació el Francolí. L' inconvenient per a la compra d'aus radica és que encara que es poden escollir i aparaular durant tot el dia, només es poden retirar a última hora del dia. L'última moda avícola ornamental, són les Serama, uns minipericos de companyia... Es presenten aus de les fires de Vilafranca de 2014 i de Camallera de 2018.