BUSCADOR RECOLECTA

A mitjans dels anys 50 l'Espanya franquista viu un moment d'obertura a nivell internacional que culmina el gener de 1961 amb l'entrada del país al CERN. Aquesta exposició documenta els interessos de la política científica espanyola en l'àmbit de la física als anys 60 i la confrontació entre dues matèries -energia nuclear vs física teòrica- a partir de la documentació dels físics Antoni Lloret, Pedro Pascual i Miquel Tomàs accessible a través del Dipòsit Digital de Documents de la UAB. La mostra te com a fil conductor l'article "Espanya en el CERN (1961-1969), o el fracaso de la física autárquica" del professor Xavier Roqué (Departament de Filosofia de la UAB, Àrea d'Història de la Ciència), complementat amb les fonts bibliogràfiques presents a l'exposició.

En aquesta exposició, muntada en col·laboració amb l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, trobareu una petita mostra tant del patrimoni paleontològic de Catalunya com de la recerca que se'n deriva.

Bioimatges és un concurs biennal de fotografia biològica que organitza el Col·legi de Biòlegs de Catalunya (CBC) des de l'any 2007. Està obert a tots els alumnes de primària, secundària i batxillerat, al professorat, a la ciutadania en general i als professionals de la Biologia. Sent un dels seus objectius veure la potencialitat del món educatiu a l'hora de reflectir el món viu tant a nivell ecològic, paisatgístic, orgànic o cel·lular. Amb la mostra al hall de la Biblioteca de Ciència i Tecnologia al llarg de tot el mes de febrer del 2019 es pretén, a més, acomplir l'altre gran objectiu de Bioimatges: fer divulgació científica i biològica, mostrant com el món educatiu percep el món biològic en el que vivim.

35 fotografías, Las actividades ecuestres de deporte y de ocio con caballos de silla se hallan desde hace unos años, con un gran crecimiento de público e interés. Esta expansión se concentra en hípicas situadas alrededor de grandes ciudades y también en casas de campo, a nivel particular. Las hípicas ofrecen a sus clientes, diferentes tipos de servicios e instalaciones. La que se presenta, el Club Hípica Collserola (CHC), de Sant Cugat del Vallès (Catalunya), se encuentra actualmente ubicado en la masía Can Vilallonga (desde 2009), en una finca de 2 ha, con bosque. El club fue creado en 1993 por su director, Enric Piguillem. Es un centro hípico que ostenta el máximo nivel concedido por la RFHE de 4 estribos, por sus instalaciones, profesorado y resultados en las competiciones. Sus actividades principales son la escuela de base, con las 3 modalidades olímpicas (doma clásica, salto de obstáculos y concurso completo), donde se pueden obtener los diplomas homologados de los 7 niveles de galopes imprescindibles para la competición; la hipoterapia; la formación profesional; la competición autonómica (regional), nacional e internacional (el alto rendimiento), donde su especialidad es la Doma Clásica. En la competición autonómica llevan 8 años en el pódium (2011-2018) y de ellos han salido 5 campeones de España. Otra actividad es el pupilaje de los caballos de los clientes de competición y de paseo. La organización del club se estructura en (personal): dirección, administración y comunicación (1), profesores titulados (4) y mozos de cuadra (4). Sus instalaciones comprenden: boxes (3 x 3m), padocks individuales, 2 pistas reglamentarias (60 x 20m), 2 pistas de clases (40 x 20m y 15 x 30m), pista redonda, 2 recorridos de cross, duchas para caballos, zona cubierta para el herrador, garaje para maquinaria, depósito de gasoil, silo de pienso, pajar-henil, estercolero, monturero-guadarnés, almacén, vestuarios, aula, oficinas, salón social y aparcamiento. Como instalaciones anexas, bar-restaurante. El proyecto de Rehabilitación y Ampliación de la masía, de los arquitectos Soto - Olcina ganó en 2012, el XI Premi d'Arquitectura de Sant Cugat del Vallès. Se presentan las instalaciones y distintas razas de caballos de silla de esta hípica (http://www.clubhipicacollserola.com). Agradecimientos: a la dirección del CHC., Les activitats eqüestres d'esport i d'oci amb cavalls de sella es troben des de fa uns anys, amb un gran creixement de públic i d'interès. Aquesta expansió es concentra en hípiques situades al voltant de les grans ciutats i també a pagès, a nivell particular. Les hípiques ofereixen als seus clients, diferents tipus de serveis i instal·lacions. La que es presenta, el Club Hípica Collserola (CHC), de Sant Cugat del Vallès (Catalunya), es troba actualment ubicat a la masia Can Vilallonga (des del 2009), en una finca de 2 ha, amb bosc. El club fou creat el 1993 pel seu director, Enric Piguillem. És un centre hípic que ostenta el màxim nivell concedit per la RFHE de 4 estreps, per les seves instal·lacions, professorat i resultats en les competicions. Les seves activitats principals són l'escola de base, amb les 3 modalitats olímpiques (doma clàssica, salt d'obstacles i concurs complet), on es poden obtenir els diplomes homologats dels 7 nivells de galops imprescindibles per a la competició; la hipoteràpia; la formació professional; la competició autonòmica (regional), nacional e internacional (l'alt rendiment), on la seva especialitat és la Doma Clàssica. En la competició autonòmica porten 8 anys al pòdium (2011-2018) i n'han sortit 5 campions d'Espanya. Una altra activitat és el pupil·latge dels cavalls dels clients de competició i de passeig. L'organització del club s'estructura en (personal): direcció, administració i comunicació (1), professors titulats (4) i mossos de quadra (4). Les seves instal·lacions comprenen: boxs (3 x 3m), padocks individuals, 2 pistes reglamentàries (60 x 20m), 2 pistes de classes (40 x 20m y 15 x 30m), pista rodona, 2 recorreguts de cross, dutxes per als cavalls, zona coberta per al ferrador, garatge per a maquinària, dipòsit de gasoil, sitja per al pinso, pallissa per palla i fenc, femer, albarderia, magatzem, vestuaris, aula, oficines, saló social i aparcamient. Com instal·lacions annexes, bar-restaurant. El projecte de Rehabilitació i Ampliació de la masia, dels arquitectes Soto - Olcina guanyà el 2012, el XI Premi d'Arquitectura de Sant Cugat del Vallès. Es presenten les instal·lacions i diferentes races de cavalls de sella d'aquesta hípica (http://www.clubhipicacollserola.com). Agraïments: a la direcció del CHC.

10 fotografías, Por su situación geográfica, la península Ibérica ofrece, en un mismo y relativamente pequeño territorio, una excepcional diversidad de paisajes: desde desiertos (Tabernas, Almería) a glaciares (la Maladeta, Huesca). Esta variedad de paisajes, naturales o antrópicos, permite a su vez el desarrollo de una gran pluralidad de especies de caza mayor y de caza menor: desde la caza de alta montaña de rebecos en los Pirineos, a la caza de aves acuáticas en el delta del Ebro. Se presentan distintos paisajes cinegéticos de España., Per la seva situació geogràfica, la península Ibèrica ofereix, en un mateix i relativament petit territori, una diversitat de paisatges excepcional: des de deserts (Tabernas, Almería) a glaciars (la Maladeta, Huesca). Aquesta varietat de paisatges, naturals o antròpics, permet al seu torn el desenvolupament d'una gran pluralitat d'espècies de caça major i de caça menor: des de la caça d'alta muntanya d'isards als Pirineus, a la caça d'aus aquàtiques al delta de l'Ebre. Es presenten diferents paisatges cinegètics d'España.

63 fotografías, En España, las especies de caza mayor incluyen, como especies autóctonas, jabalí (la más popular), ciervo, gamo, corzo, rebeco, cabra montés (la más apreciada como trofeo) y como especies introducidas, muflón y arruí (este en Murcia). De Despeñaperros hacia el sur, Andalucía y principalmente Sierra Morena, es el ámbito principal de la caza mayor en España. La caza mayor se practica principalmente en las modalidades de batida-montería, traílla (Cantabria), rececho, espera, caza selectiva y trofeo. En Andalucía y Extremadura se encuentran la mayoría de las principales fincas cinegéticas de España. Son fincas de gran superficie (más de 4.000 ha), valladas y parceladas, que ofrecen reses para abatir en montería. Se presentan varias monterías realizadas en Sierra Morena, en las fincas los Ardosos y la Alameda (Jaén)., A Espanya, les espècies de caça major inclouen, com a espècies autòctones, porc senglar (la més popular), cérvol, daina, cabirol, isard, cabra salvatge (la més apreciada com a trofeu) i com espècies introduïdes, mufló i arruí (aquest a Múrcia). De Despeñaperros cap al sud, Andalusia i principalment Sierra Morena, és l'àmbit principal de la caça major a Espanya. La caça major es practica principalment en les modalitats de batuda-montería, trailla (Cantabria), acostament, espera, caça selectiva i trofeu. A Andalusia i Extremadura es troben la majoria de les principals finques cinegètiques d'Espanya. Són finques de grans superfícies (més de 4.000 ha), tancades i parcel·lades, que ofereixen peces per abatre en montería. Es presenten vàries monterías realitzades a Sierra Morena, a les finques los Ardosos i la Alameda (Jaén).

7 fotografías, De los Pirineos a la Sierra de Cazorla, las especies de caza mayor de alta montaña incluyen la cabra montés (la más apreciada como trofeo) y el rebeco. Especies de montaña autóctonas son el jabalí, el ciervo, el corzo y el gamo y como especies introducidas, el muflón ampliamente repartido y el arruí de Sierra Espuña. Se presenta la caza de alta montaña del rebeco en los Pirineos catalanes., Dels Pirineus a la Sierra de Cazorla, les espècies de caça major d'alta muntanya inclouen la cabra montesa (la més preuada com a trofeu) i l'isard. Espècies de muntanya autòctones són el senglar, el cérvol, el cabirol i la daina i com a espècies introduïdes, el mufló molt extès i l'arruí de la Sierra Espuña. Es presenta la caça d'alta muntanya de l'isard als Pirineus catalans.

19 fotografías, Per fixar una divisió senzilla, de Despeñaperros cap al nord, la Meseta sud és l'àmbito principal de la caça menor a España, per la perdiu, el conill i la llebre. Altres peces de caça codiciades de ploma i pèl, són la guatlla, el faisà, els coloms i tudons i la becada i els tords a bosc i les aus d'estany; el conill es pot caçar també amb fura al cau; hi ha qui tira també a la guineu, com a animal predador de les espècies cinegètiques. Es caça cada espècie, amb diferents modalitats. La concentració parcelària i la intensificació proposada per la Revolució verda, amb la creació de camps de conreu immensos amb varietats modernes, de cereaes sobre tot i l'ús de maquinària d' alta potència, ferlilizants, plaguicides i reg, han modificat i destruït els diversos hàbitats existents i han suposat la desaparició del paisatge rural en mosaic. La conseqüència cinegètica de tot això ha estat la dràstica disminució de les poblacions d'espècies de caça menor, sobre tot perdiu, guatlla i conill (aquesta última també per causes de sanitat animal). Es presenten diferents espècies de caça menor cinegètiques i protegides. $a Por fijar una división sencilla, de Despeñaperros hacia el norte, la Meseta sur es el ámbito principal de la caza menor en España, para la perdiz, el conejo y la liebre. Otras piezas de caza codiciadas de pluma y pelo, son la codorniz, el faisán, las palomas, la chocha y los tordos en el bosque y las aves acuáticas en lagunas; el conejo se puede cazar también con hurón, en madriguera; hay quien tira también al zorro, por ser animal predador de las especies cinegéticas. Se caza cada especie, con distintas modalidades: salto, gancho, ojeo, espera, cimbel,... La concentración parcelaria y la intensificación propuesta por la Revolución verde, con la creación de campos de cultivo inmensos con variedades modernas, de cereales sobre todo y el uso de maquinaria de alta potencia, fertilizantes, plaguicidas y riego, han modificado y destruido los diversos hábitats existentes y han supuesto la desaparición del paisaje rural en mosaico. La consecuencia cinegética de todo ello es la drástica disminución de las poblaciones de especies de caza menor, sobre todo perdiz, codorniz y conejo (esta última también por causas de sanidad animal). Se presentan distintas especies de caza menor cinegéticas y protegidas. 520 3_