Resultados totales (Incluyendo duplicados): 161
Encontrada(s) 17 página(s)
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:54277
Sound. 1990

ANNA LIZARAN LLEGEIX PERE CALDERS

  • Calders, Pere
  • Lizaran, Anna
Forma part del fons Pere Calders

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/54277
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:54277
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/54277
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:54277
PMID: https://ddd.uab.cat/record/54277
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:54277
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/54277
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:54277

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:92747
Sound. 1990

CARLES CANUT LLEGEIX JESÚS MONCADA

  • Calders, Pere
  • Moncada, Jesús
Forma part del fons Pere Calders, Els dos contes formen part del llibre El cafè de la granota

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/92747
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:92747
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/92747
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:92747
PMID: https://ddd.uab.cat/record/92747
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:92747
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/92747
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:92747

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:113334
Imagen (Image). 1920

ISABEAU

  • Mascagni, Pietro
  • Illica, Luigi
  • Societat del Gran Teatre del Liceu
Fotografies emmarcades en un paspartú i acompanyades del plànol d'escena ; amb anotacions manuscrites, Òpera en tres actes de Pietro Mascagni segons un llibret de Luigi Illica

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/113334
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:113334
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/113334
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:113334
PMID: https://ddd.uab.cat/record/113334
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:113334
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/113334
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:113334

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:117481
Imagen (Image). 1920

ANTEPROYECTO DE FUSIÓN Y MODERNIZACIÓN DEL GRAN TEATRO DEL LICEO Y EL CÍRCULO DEL LICEO

  • Vinyals i Sabaté, Salvador,
  • Societat del Gran Teatre del Liceu
Arquitecte: Salvador Viñals

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/117481
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:117481
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/117481
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:117481
PMID: https://ddd.uab.cat/record/117481
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:117481
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/117481
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:117481

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:117654
Imagen (Image). 1920

QUO VADIS

  • Nouguès, Jean,
  • Cain, Henri
  • Societat del Gran Teatre del Liceu
Òpera de Jean Nouguès amb llibret de d'Henri Cain, Escenografia llogada

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/117654
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:117654
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/117654
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:117654
PMID: https://ddd.uab.cat/record/117654
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:117654
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/117654
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:117654

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:117659
Imagen (Image). 1920

LO MONJO NEGRE

  • Cassadó, Joaquim
  • Soler i Hubert, Frederic
  • Soler de las Casas, Ernest
  • Vilomara i Virgili, Maurici,
  • Castells, Josep
  • Societat del Gran Teatre del Liceu
Títol en el document Monaco nero, Òpera de Joaquim Cassadó i llibret de Frederic Soler, arranjat per Ernest Soler de las Casas, Escenografies aprofitades de Maurici Vilomara, i dues de noves de Josep Castells

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/117659
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:117659
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/117659
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:117659
PMID: https://ddd.uab.cat/record/117659
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:117659
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/117659
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:117659

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:117663
Imagen (Image). 1920

TIEFLAND (TERRA BAIXA)

  • Guimerà, Àngel
  • D'Albert, Eugen
  • Lothar, Rudolph
  • Societat del Gran Teatre del Liceu
Títol manuscrit: Tierra baja, Òpera d'Eugen d'Albert i llibret de Rudolph Lothar, basada en l'obra Terra baixa d'Àngel Guimerà

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/117663
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:117663
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/117663
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:117663
PMID: https://ddd.uab.cat/record/117663
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:117663
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/117663
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:117663

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:200205
Imagen (Image). 1990

PERROS DE PROTECCIÓN DE REBAÑO, GANADERÍA Y LOBOS EN LOS PICOS DE EUROPA

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
12 fotografies, Según su aptitud funcional, existen dos tipos de razas de perros empleadas en ganadería, los perros carea y los de guarda de ganado. Los primeros guían el rebaño, según las órdenes del pastor en el pastoreo diario, mientras que los mastines lo acompañan, vigilan y protegen de alimañas (zorros, lobos, osos, jabalíes,...) y de ladrones. Su función primera es evitar el acercamiento al rebaño de "desconocidos", mediante la disuasión, con sus ladridos de aviso y su presencia. La segunda la interposición entre el peligro y el rebaño. Y la tercera, si sigue la causa, la defensa del ganado. Su denominación actual internacional es Livestock Guarding Dogs/LGD. En la Península Ibérica, los mastines han sido usados históricamente como perros LGD, de los rebaños de ganado ovino y caprino y también para guarda de fincas rústicas. Aunque aparecen tipos raciales no reconocidos oficialmente como razas, estos molosoides estaban repartidos también por toda la cuenca septentrional del Mediterráneo, llegando por el norte, hasta el sur de Polonia y hacia el este, por Anatolia, el Cáucaso, Irán, Afganistán, Pakistán, India, Asia Central, hasta el Tíbet y Mongolia. En el extremo norte de Eurasia, otras razas y tipos de perros, de morfología lupoide realizan también esta función de protección de rebaños, en los pueblos indígenas ganaderos que allí habitan. En Europa, estas razas han recuperado actualmente sus censos, después de años de declive, por hacer hoy compatible y sostenible, la ganadería extensiva con la gestión de especies depredadoras. Su uso se ha fomentado en otras áreas, translocándolos a regiones ganaderas donde estas razas, ni se conocían, ni se utilizaban, pero que necesitan de la protección de estos perros: Escandinavia, América del sur y del norte, Altos del Golán, Namibia, India y Australia, principalmente. Autores como Coppinger R. y Coppinger L. han implementado este proyecto, principalmente en América del Norte (https://guarddogblog.wordpress.com/tag/ray-coppinger/). En Europa, han documentado estas razas autores españoles a nivel local (https://fundacionosopardo.org/, Doadrio) y en el ámbito europeo (Rigg R., Landry J.-M., Bobbé S., http://www.lcie.org/). https://www.kora.ch/malme/05_library/5_1_publications/R/Rigg_2001_Livestock_guarding_dogs_their_current_use_world_wide.pdf). Una revisión de otra raza ibérica y pirenaica, pero reconocida oficialmente como francesa, el Perro de Montaña de los Pirineos (PMP) está disponible en: https://achv.wordpress.com/2010/01/05/el-muntanya-dels-pirineus-una-raca-amb-molta-historia-ii/. El comportamiento específico de los LGD respecto al ganado se basa en tres factores: fiabilidad (ausencia de comportamiento predador), atención (al ganado) y protección (capacidad de reacción frente a desviaciones de la rutina). El procedimiento tradicional que se sigue, se basa en el uso de perros que han sido empleados durante siglos como LGD y a los que se realiza (de forma natural) un imprinting/impronta a muy temprana edad con el ganado. Socializado de cachorro en el corral (ha de nacer dentro del mismo, en una corralina apartada), en medio de las ovejas y sus corderos, el imprinting hace que el cachorro considere a las ovejas sus congéneres (recordad aquella foto de Konrad Lorenz bañándose, seguido por unos pollos de oca, porque se pensaban que él era su madre...). Así, puede llevarse a cabo una ganadería más extensiva, sin vigilancia in situ del pastor, que solo ha de subir a la montaña algunos días de la semana, para llevar comida al LGD. Hay que tener en cuenta, que a las ovejas les gusta el pienso de perro y hay que pensar en la posibilidad de un comedero excluidor, si la cantidad de alimentación es para toda la semana. Por lo que respecta a su enemigo el lobo, según MASSIP I GIBERT (2011. El llop i els humans. Passat i present a Catalunya. Arola. Tarragona), existen distintos tipos de trampas (estructuras, utensilios,...) para atrapar lobos. Se presenta este pastoreo sin pastor, con mastines y el chorco de lobos del valle de Valdeón (León), en los Picos de Europa (España)., Existeixen dos tipus de races de gos utilitzades per la ramaderia, els d'atura i els de ramat. Els primers són pastors i els segons, protectors-dissuasors de depredadors. La seva denominació actual internacional és Livestock Guarding Dogs/LGD. A la Península Ibèrica, els mastins han estat utilitzats tradicionalment com a LGD, pels ramats d'oví-cabrum i per a protecció de finques. La distribució mundial de LGD s'estén per la conca nord de la Mediterrània, fins a Polònia i cap a l'est, des de Anatòlia i el Caucas, en una franja transversal ascendent, fins el Tíbet i Mongòlia. Alhora que a Europa, les poblacions d'aquestes races s'han recuperat, en altres zones com Amèrica s'han estès, pel foment del seu ús. Pel que fa al seu enemic el llop, segons MASSIP I GIBERT (2011. El llop i els humans. Passat i present a Catalunya. Arola. Tarragona), existeixen diferents tipus de trampes (estructures, estris,...) para atrapar llops. Es presenta aquest tipus de pastura sense pastor, amb mastins i el chorco de llops de la vall de Valdeón (León), als Picos de Europa (España).

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/200205
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:200205
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/200205
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:200205
PMID: https://ddd.uab.cat/record/200205
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:200205
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/200205
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:200205

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201439
Imagen (Image). 1990

ARQUITECTURA GANADERA TRADICIONAL : LA CABAÑA PASIEGA Y LOS INVERNALES (CANTABRIA, ASTURIAS)

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
Els camperols i ramaders de la serralada Cantàbrica (España) han construït diferents tipus d'habitacions rurals: pallazas gallegues i asturianes, caserías asturianes, invernals montanyesos, cabanes pasiegues i caserius bascs, edificacions que poden ser permanents o temporals, asociades aleshores a les pastures de la zona i a una trasterminancia anyal. Les principals cultures ramaderes (vaqueiros de alzada i pasiegos), viuen en brañas al sud d'Asturies i en cabanes pasiegues de la vall de Pas, que són habitacions temporals. Els invernals de la Montaña tenen una estructura similar a les cabanes pasiegues, que alhora s'assemblen molt a les bordes del Pirineu. Són construccions senzilles, de pedra, fusta i lloses de pedra o teules, de 2 plantes, amb una distribució clàssica: el bestiar a baix i el fenc i la habitació a dalt. Fuentes: GARCÍA LOMAS G. A. 1986. Los pasiegos. Ed. de Librería Estudio. Santander. ATIENZA J. G. 1985. Guía de los pueblos malditos españoles. Ariel. Barcelona. PERICOT GARCÍA L. et al. 1945. Las razas humanas. Vol. II. Instituto Gallach. Barcelona. Es presenten les construccions ramaderes anomenades cabañas pasiegas i invernales. $a Los campesinos y ganaderos de la cordillera Cantábrica (España) han construido distintos tipos de habitaciones rurales: pallazas gallegas y asturianas, caserías asturianas, invernales montañeses, cabañas pasiegas y caseríos vascos, edificaciones que pueden ser permanentes o temporales, asociadas entonces a los pastos circundantes y una trasterminancia anual. Las principales culturas ganaderas (vaqueiros de alzada y pasiegos), viven en brañas en el sur de Asturias y en cabañas pasiegas del valle de Pas, que son habitaciones temporales. Los invernales de la Montaña tienen una estructura similar a las cabañas pasiegas, que se asemejan mucho a las bordas del Pirineo. Son construcciones sencillas, de piedra, madera y lajas de lastra o tejas, de 2 plantas, con una distribución clásica: el ganado abajo y arriba el heno y la habitación. Fuentes: GARCÍA LOMAS G. A. 1986. Los pasiegos. Ed. de Librería Estudio. Santander. ATIENZA J. G. 1985. Guía de los pueblos malditos españoles. Ariel. Barcelona. PERICOT GARCÍA L. et al. 1945. Las razas humanas. Vol. II. Instituto Gallach. Barcelona. Se presentan las construcciones ganaderas denominadas cabañas pasiegas e invernales. 520 3_

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/201439
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201439
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/201439
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201439
PMID: https://ddd.uab.cat/record/201439
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201439
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/201439
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:201439

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:233742
Imagen (Image). 1990

ELEMENTOS CONSTRUCTIVOS TRADICIONALES PARA ANIMALES DOMÉSTICOS

  • Fàbregas i Comadran, Xavier
40 fotografías, En la vivienda rural tradicional, ciertos detalles para uso de los animales domésticos aparecen en distintos elementos constructivos y de complemento. Las gateras para la libre circulación y el acceso de los gatos a almacenes de grano y despensas, las ollas para gorriones, para el consumo de pajaritos, una carne de recurso que puede ser también una plaga, etc., son un ejemplo. Se presentan distintos elementos constructivos tradicionales para animales domésticos., Es presenten diversos elements constructius tradicionals per a animals domèstics.

Proyecto: //
DOI: https://ddd.uab.cat/record/233742
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:233742
HANDLE: https://ddd.uab.cat/record/233742
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:233742
PMID: https://ddd.uab.cat/record/233742
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:233742
Ver en: https://ddd.uab.cat/record/233742
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
oai:ddd.uab.cat:233742

Advanced search