Idioma del documento

L’article analitza el paper de l’Església com a principal institució creditora al Maresme durant l’època moderna. L’autora mostra que parròquies, confraries, convents i hospitals invertien bona part dels seus recursos en censals morts, convertint-se progressivament en els principals prestadors de diners entre els segles XVI i XVIII. Aquest sistema permetia finançar pagesos, mariners i artesans davant dificultats econòmiques com males collites, guerres o crisis comercials, alhora que assegurava..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L’article analitza els dos delmes que es cobraven a Vilassar durant l’edat moderna: el delme comú, compartit entre el rector, el senyor del castell i el senyor del feu, i el delme colomerenc, percebut exclusivament pels Desbosch. A partir de documentació senyorial i judicial, l’autora mostra els nombrosos conflictes entre nobles, eclesiàstics i pagesos pel repartiment i cobrament d’aquestes rendes, així com la resistència dels camperols davant una de les principals càrregues fiscals del sistema..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L’article analitza el valor de les hagiografies en l’època moderna i defensa que no s’han d’entendre només com a relats religiosos, sinó també com a fonts històriques per estudiar la societat, la cultura i la religiositat popular. A partir de diversos exemples de l’arxidiòcesi de Tarragona, especialment de Riudoms, l’autor mostra com el culte als sants va modelar les festes, les tradicions, les confraries i la identitat local, i reivindica una lectura crítica d’aquestes obres per entendre..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L’article analitza la importància dels retaules en l’art religiós de la Catalunya moderna i destaca el paper fonamental de l’Església en la promoció de la producció artística entre els segles XVI i XVIII. L’autor explica que els retaules no només servien per embellir els temples, sinó també per transmetre la doctrina cristiana, reforçar la devoció popular i la identitat de les comunitats. Malgrat la destrucció de gran part d’aquest patrimoni durant la Guerra Civil, defensa que l’art d’època..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L’article estudia dues obres que l’escultor manresà Josep Generes va realitzar l’any 1664 per a l’església parroquial de Sant Vicenç de Calders: el retaule de la Immaculada Concepció i la guarnició del retaule del Sant Crist. A partir dels contractes conservats a l’arxiu parroquial, l’autor descriu les característiques de les obres, les condicions de construcció i pagament, i el seu valor artístic. També explica que els dos retaules van ser destruïts durant la Guerra Civil de 1936, però que la..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L’article reivindica la figura del rector i escriptor Josep Baborés com un autor destacat de la literatura catalana de començaments del segle XIX. L’autor destaca especialment el seu extens poema La Guerra del Francès a Gualba, que combina crònica històrica, testimoni de la Guerra del Francès i creació literària, i defensa que aquesta obra constitueix una aportació important a la història de la llengua i la literatura catalanes. Per això, sosté que Baborés mereix ocupar un lloc rellevant entre..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L’article estudia el pensament polític del jove Jaume Collell durant la Revolució de 1868 a partir de la seva obra teatral Los pretendientes. L’autor mostra com Collell, influït pel catolicisme conservador i el vigatanisme, critica la revolució i defensa la monarquia i la religió. L’obra presenta Espanya com una vídua que ha de triar un nou rei entre diversos pretendents europeus, utilitzant la sàtira per expressar el rebuig als canvis polítics i a les idees liberals de l’època., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L’article explica com, a finals del segle XIX, l’Església va impulsar la creació de museus diocesans per conservar el patrimoni religiós i reforçar la formació dels futurs sacerdots. Sota el pontificat de Lleó XIII, es van promoure els estudis d’arqueologia i història cristiana, especialment als seminaris. El text compara els casos de Catalunya (amb l’èxit del Museu Episcopal de Vic impulsat pel bisbe Morgades) i Galícia (on el projecte del museu de Santiago no es va arribar a consolidar),..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L’article explica com, entre els anys 1925 i 1936, l’Església catalana va impulsar una literatura catòlica per contrarestar la secularització de la cultura. Mitjançant revistes i diaris, va promoure sobretot el teatre i la novel·la com a instruments d’apostolat i difusió dels valors cristians. Tot i l’esforç, aquestes obres sovint van prioritzar la finalitat moral per sobre de la qualitat literària i van tenir un impacte limitat., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L’article ofereix una panoràmica sobre l’evolució de la història de l’Església com a disciplina historiogràfica, des dels primers relats cristians, les hagiografies i les cròniques medievals fins als estudis científics contemporanis. L’autora explica com aquesta historiografia ha evolucionat des d’una visió apologètica i confessional cap a una recerca més crítica i interdisciplinària, incorporant mètodes de la història social, l’antropologia i la sociologia. També destaca que, després del..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L’article analitza la documentació de l’Arxiu General de la Diputació de Tarragona relacionada amb esglésies, parròquies i ermites. Destaca tres grans sèries documentals: els aranzels parroquials del segle XIX, que informen sobre l’organització i el finançament de les parròquies; els expedients de Regiones Devastadas, que documenten els danys soferts pel patrimoni religiós durant la Guerra Civil; i els expedients de subvencions a ermites (1952-1966), que mostren les ajudes destinades a la..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

"Paisatge, territori i societat a les terres de parla catalana" recull les ponències i comunicacions del V Congrés de la CCEPC, celebrat a Maó el 2005. L'obra analitza la relació entre el paisatge, el territori i la societat des de diferents perspectives, com el paisatge rural, el turisme, el patrimoni, el paisatge urbà i la cultura. També destaca la importància dels centres d'estudis locals en la recerca, la conservació del patrimoni i la difusió del coneixement, tot..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article explica com Menorca, declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO l'any 1993, afronta el repte de conservar el seu paisatge davant la pressió del turisme i el desenvolupament urbanístic. Defensa que la protecció del paisatge ha de combinar la conservació del patrimoni natural i cultural amb un desenvolupament sostenible, implicant tant les administracions com la ciutadania. També destaca la importància del Pla Territorial Insular, la participació social i l'educació..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article estudia els canvis en els usos i les cobertes del sòl a les Muntanyes d'Ordal entre 1717 i 2000. Mostra que el territori ha passat d'un paisatge dominat pels boscos i els cereals al segle XVIII, a una gran expansió de la vinya al segle XIX, afavorida pel creixement econòmic. Després de la crisi de la fil·loxera, els boscos es van recuperar i, durant el segle XX, la urbanització i la industrialització van reduir encara més els espais agrícoles. L'estudi conclou que..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article explica com l'agricultura de Santa Coloma de Queralt va passar de la pobresa a la prosperitat entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX. Inicialment, les terres eren poc productives i els pagesos vivien en condicions molt precàries. Es van provar nous conreus, com l'avellaner, però van fracassar per les plagues. El canvi decisiu va arribar amb la introducció dels adobs químics, noves tècniques agrícoles i varietats de cereals més productives, fet que va..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

La Barcelona del tombant del segle XIX al XX creixia emmirallant-se en les altres capitals europees. A remolc de la febre modernitzadora, i amb el desig d’esdevenir el model de metròpolis moderna de la burgesia, la ciutat absorbí totes les novetats que venien del continent europeu, entre les quals també les del camp de l’alimentació. Els canvis en la manera de menjar i beure de la nova Barcelona es van veure reflectits en el teatre, atès que els autors dramàtics coetanis recolliren totes..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article estudia la transformació del paisatge de Vallada (País Valencià) entre els segles XVI i XIX, explicant com l'expansió de l'agricultura de secà va substituir progressivament boscos i espais comunals. L'augment dels conreus, especialment d'arbres com l'olivera, la garrofera i la vinya, va reduir els espais forestals i va limitar els usos ramaders. Davant aquesta pressió sobre el medi, les autoritats van aprovar normes per protegir els boscos, regular les..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article analitza el paisatge de la vinya a Catalunya com un patrimoni ambiental, social i cultural creat per l'activitat humana al llarg de la història. Destaca el valor de les diferents zones vitivinícoles, les tradicions, els cellers, les denominacions d'origen i l'enoturisme, però també alerta dels riscos derivats de la urbanització i les infraestructures. Conclou que cal protegir aquest paisatge mitjançant polítiques de conservació i desenvolupament sostenible, perquè..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article defensa la revalorització del paisatge rural com a patrimoni natural, cultural i arquitectònic que cal protegir. Denuncia que moltes construccions i instal·lacions abandonades degraden el paisatge i proposa una metodologia perquè l'Administració identifiqui, elimini aquests elements obsolets i restauri els espais afectats. Conclou que aquestes actuacions, juntament amb l'aplicació de la legislació vigent, contribuirien a millorar la qualitat del paisatge i a conservar..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article explica la tasca de la Fundació El Solà en l'estudi, la conservació i la restauració del patrimoni de pedra en sec a la Fatarella. Destaca que aquestes construccions tenen un gran valor ecològic, històric, cultural i paisatgístic, i defensa que la seva preservació pot contribuir al desenvolupament sostenible del món rural. També presenta projectes d'inventari, restauració i formació per transmetre les tècniques tradicionals i implicar la població en la protecció d'..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

La posteritat de l’escriptor Domènec Guansé i Salesas és deguda sobretot a la seva activitat crítica. Tanmateix, conreà de manera assídua el periodisme polític i d’actualitat des dels inicis de la seva trajectòria fins a la fi de la guerra civil espanyola. La present monografia estudia una part molt important d’aquesta faceta, la que se situa entre 1918 i 1936. Seguint un criteri cronològic, es ressegueix la producció en premsa de Guansé conreada a Tarragona i a Barcelona. En paral·lel a la..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article presenta el mapa d'usos i cobertes del sòl de Menorca com una eina per analitzar i mesurar el paisatge de manera objectiva. A partir de fotografies aèries i sistemes d'informació geogràfica, el mapa permet identificar els diferents usos del territori, estudiar-ne l'evolució i donar suport a la planificació territorial, la conservació del medi i la gestió dels espais naturals. També mostra que aquesta informació serveix per avaluar la diversitat del paisatge i..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article explica la transformació del torrent de Vallparadís (Terrassa), que va passar de ser un espai agrícola i degradat a convertir-se en un gran parc urbà. Destaca que aquesta recuperació ha preservat el patrimoni natural i històric, ha integrat el parc dins la ciutat i l'ha convertit en un espai de lleure, cultura i convivència. Tot i això, assenyala que encara queden reptes per completar-ne la restauració i fer-ne una gestió més sostenible., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article explica que la literatura contribueix a crear i donar significat al paisatge, ja que els escriptors transformen els espais en símbols culturals i d'identitat. A través de l'exemple de Menorca, mostra com nombrosos autors han convertit els seus paisatges en escenaris literaris que reforcen el patrimoni, la memòria i l'atractiu cultural del territori., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article explica que el paisatge és una construcció cultural i literària, no només un espai físic. Els escriptors i artistes li donen significat, emocions i identitat, convertint-lo en part de la memòria col·lectiva. També denuncia que la urbanització i l'explotació del territori han degradat aquest patrimoni, de manera que la literatura actual passa de celebrar la bellesa del paisatge a lamentar-ne la pèrdua i defensar-ne la conservació., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

Tal com diu Hilari Reguer en el pròleg, “El nacionalisme català ha tingut i té dues orientacions o vies. Una, que en podríem dir de dretes, conservadora i cristiana, que ve del carlisme, es posa al dia amb Balmes, passa pel tradicionalisme de Torras i Bages i les Bases de Manresa, s’encarna en Prat de la Riba, la Lliga i Cambó i desembocarà en Jordi Pujol. L’altra, agnòstica o francament anticlerical, que arrenca dels republicans federals, es formula doctrinalment amb Valentí Almirall, s’..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

El llibre Similituds i diferències. La immigració dels anys 60 a L’Hospitalet analitza la immigració interior que va arribar a L’Hospitalet durant els anys seixanta, principalment procedent d’Andalusia, Aragó, Castella i Lleó, Extremadura i Galícia. Estudia les característiques socials, econòmiques i culturals d’aquests col·lectius, així com els seus processos d’integració, les diferències entre grups i l’impacte que van tenir en la transformació demogràfica, urbana i social de la ciutat., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

Repetició de la jugada. Història social de l’esport a l’Hospitalet, d’Enric Gil Meseguer, explica l’evolució de l’esport a L’Hospitalet entre 1900 i 2000. Analitza com el ciclisme, el futbol i altres disciplines van passar de ser activitats minoritàries a convertir-se en un element fonamental de la vida social de la ciutat, estretament lligat al creixement urbà, la immigració, el franquisme i la democratització. També destaca el paper dels clubs esportius en la cohesió social i en la..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

De la UEC al Club Muntanyenc. 50 anys d’excursionisme a l’Hospitalet, de Josep Ribas i Vinyals, recull la història del Club Muntanyenc de l’Hospitalet des dels seus antecedents fins al 2002. Explica l’evolució de l’entitat des de la delegació de la UEC, destacant les activitats d’excursionisme, escalada i espeleologia, així com el seu paper social, cultural i educatiu en la ciutat. L’obra mostra com el club va superar les dificultats del franquisme i es va consolidar com una entitat de..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

El llibre No en van tornar. Exili i emigració dels hospitalencs a Amèrica (1937-1965) d'Enric Gil Meseguer estudia l'exili i l'emigració dels habitants de l'Hospitalet de Llobregat després de la Guerra Civil Espanyola. Explica les causes polítiques, socials i econòmiques que van obligar moltes persones a fugir, principalment cap a països d'Amèrica com Mèxic, l'Argentina, Xile o Veneçuela. A través de casos reals i testimonis, mostra les dificultats de l'exili..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

Capdevila i nosaltres és un llibre de Jesús A. Vila que relata la trajectòria política de Vicenç Capdevila i els canvis viscuts a l'Hospitalet entre 1964 i 1979. A través de testimonis i experiències personals, descriu la lluita per la democràcia durant el final del franquisme i la Transició, destacant el paper de Capdevila com a alcalde en la modernització de la ciutat, la defensa d'un urbanisme al servei de les persones i el seu compromís amb les llibertats democràtiques. L'..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

Jaume Valls: Todo lo que pude és el relat autobiogràfic d’un destacat sindicalista i activista antifranquista. L’obra repassa la seva vida des de la infància durant la Guerra Civil fins a la seva implicació en el PSUC, Comissions Obreres i els moviments socials de l’Hospitalet. A través de les seves memòries, el llibre reivindica la lluita pels drets laborals, la democràcia i la justícia social, alhora que preserva la memòria històrica de diverses generacions de treballadors i activistes., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

El títol ja ho diu tot. Ben trobat! Però, on era situada la mítica Ausa, la capital dels ausetans? la que es va aliar amb els cartaginesos i va plantar cara als exèrcits romans? la que va enviar els seus millors genets, amb Amusic al capdavant, a combatre a les planes de Lleida, al costat dels ilergetes? la que, a la fi, els romans van aconseguir que fos destruïda i abandonada? Era a Vic, l'antiga Ausa, com ha mantingut sempre la historiografia tradicional? La tesi doctoral i el llibre de..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

En aquest diccionari s’hi troben dades sobre la vida i els treballs d’una selecció d’un centenar de científics, nascuts o vinculats a la comarca d’Osona per qualsevol circumstància vital o de dedicació científica. La seva lectura us permetrà emprendre un viatge, tant des del punt de vista cronològic com temàtic, a través de la història de la ciència generada des d’Osona. Un viatge que de ben segur us ajudarà a descobrir, a través dels seus protagonistes, la història d’una part de la nostra...

Bibliografia: pàgines 217-221, Es tracta d'una guia que pretén incloure tant els autors que en parlen des del pintoresquisme dels llocs, com des de l'experiència humanística i intel·lectual. És així que s'inclouen tant els autors de la tradició del XIX, amb Verdaguer al capdavant, com els del segle XX (amb Mª Dolors Orriols, Eduard Junyent,, Mª A. Anglada, Joan Sunyol, Josep Pla, Pere Ramírez-Molas, J.Mª de Sagarra, Adrià Gual, Miquel Salarich. Però també els de la més estricta contemporaneïtat (S. Serrallonga..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

Amb motiu de la commemoració del 125é aniversari de la naixença de Manuel Serra i Moret, el Patronat d'Estudis Osonencs publica aquesta obra escrita per l’historiador Miquel-Àngel Velasco. Es tracta d’una actualització biogràfica, profusament documentada on l’autor aboca els principals resultats de més de cinc anys de recerca metòdica i entusiasta. Serra i Moret, fill del prohom Josep Serra i Campdelacreu, fou un vigatà universal pel seu recorregut vital, per l’horitzó del seu pensament,..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

info:eu-repo/semantics/publishedVersion

El llibre presenta l'estudi de la revista Inquietud (1955-1966) i del seu context històric en el marc de la represa cultural catalana del període franquista. Per una banda, es tracta el Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs que fa visible el traspàs de l'herència literària d'autors catalans nascuts abans de la Guerra Civil a les generacions joves. Per l'altra banda, s'explica el context artístic amb iniciatives com l'Agrupació d'Artistes de Vic o el grup..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

Aquest llibre dóna llum a l’empenta de l’Ateneu Obrer i del Círcol Catòlic de Badalona, des de la seva formació en el darrer quart del segle XIX fins a la Guerra Civil. La rellevància social, cultural i formativa d’ambdues entitats supera el marc local i permet eixamplar el coneixement general català, gràcies a la seva configuració com a sociabilitats formals amb uns determinats processos culturals i educatius adreçats als associats i oberts a la població. El llibre estudia com aquestes..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

Introducció a càrrec de Josep Fontana del volum col·lectiu dedicat a la Guerra del Francès a Catalunya, info:eu-repo/semantics/publishedVersion

La Guerra del Francès (1808-1814) a Catalunya va comportar una forta resistència contra l'ocupació napoleònica, tant per part de l'exèrcit regular com de guerrilles, miquelets i milícies urbanes. Tot i la seva importància, aquestes forces irregulars no van ser suficients per derrotar els francesos per si soles, però van dificultar molt l'ocupació. La guerra va tenir un cost humà i econòmic molt elevat: moltes morts es van deure a la fam i a les epidèmies més que als combats, la..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

El text explica que Napoleó va annexar Catalunya a l'Imperi Francès el 1812 i va crear el departament de les Boques de l'Ebre, governat pel prefecte Alban de Villeneuve. Aquest volia modernitzar l'administració, l'economia, l'educació i la justícia, però la guerra, la resistència de la població i els abusos de l'exèrcit francès van impedir aplicar aquestes reformes. Al final, el projecte napoleònic va fracassar i gairebé no es va poder dur a terme., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

La Milícia Urbana de Tarragona es va crear durant la Guerra del Francès per defensar la ciutat quan l'exèrcit regular era fora. Estava dirigida principalment per nobles, militars i burgesos, però la majoria dels seus membres eren artesans, pagesos i treballadors. Va tenir un paper important en la defensa de Tarragona fins al setge i l'assalt francès de 1811, quan va ser dissolta. Tot i la derrota, va contribuir al naixement d'una participació ciutadana més activa i va influir en..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

El text situa documentació rellevant de l'Arxiu Històric de la ciutat de Manresa per l'estudi del corregiment de Manresa durant la Guerra del Francès, info:eu-repo/semantics/publishedVersion

Aquesta publicació recull les ponències i comunicacions que es presentaren al 2n Congrés de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana: "Franquisme i Transició Democràtica", celebrat a Palma els dies 16,17 i 18 d'octubre de 1997., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article estudia la vaga del metall de Sabadell i comarca (setembre-octubre de 1976), una de les mobilitzacions obreres més importants dels inicis de la Transició. El conflicte va començar per la negociació del conveni del sector, però aviat va adquirir una dimensió política per la repressió policial, el suport dels sindicats i la implicació dels partits. Tot i la gran participació dels treballadors i la solidaritat ciutadana, la unitat sindical es va afeblir, la patronal va respondre amb..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article analitza la reconstrucció del Bisbat de Barcelona durant els primers mesos de 1939, després de la Guerra Civil. Explica com el vicari general Josep Maria Torrent va reorganitzar el culte, les parròquies, el clergat i l'administració eclesiàstica en un context de destrucció material i manca de recursos. També mostra com l'Església va assumir el discurs del bàndol vencedor, identificant la guerra com una "Croada", promovent la recristianització de la societat i..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

El capítol analitza la implantació del sindicalisme vertical franquista a la província de Tarragona durant la postguerra. Explica com el règim va eliminar els sindicats lliures i va crear una organització sindical única, controlada per l'Estat i la Falange, que agrupava treballadors i empresaris sota una estricta jerarquia. També descriu l'organització dels gremis industrials i comercials, la selecció dels seus dirigents segons la seva fidelitat al règim i les dificultats econòmiques..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article estudia la Joventut Obrera Cristiana Femenina (JOCF) a Catalunya durant el franquisme i reivindica el seu paper, sovint oblidat, en la formació de joves treballadores i en l'oposició al règim. Explica els seus orígens dins del moviment internacional de la JOC, el seu mètode educatiu basat en «Veure, Jutjar i Actuar», i la manera com combinava la fe cristiana amb el compromís social i obrer. Tot i mantenir inicialment una visió tradicional de la dona com a esposa i mare, la..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article estudia l'administració del baptisme en sis parròquies rurals del Vallès abans i després de la Guerra Civil per analitzar com els canvis polítics van influir en la pràctica religiosa. A partir dels registres parroquials, l'autor observa que abans de la guerra els infants eren batejats pocs dies després de néixer, mentre que el conflicte va interrompre aquesta pràctica i, el 1939, es van concentrar nombrosos baptismes de nens nascuts durant els anys de guerra. L'..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

El patrimoni literari pot esdevenir una «eina» on sentir-nos identificats com a societat, al mateix temps que pot convertir-se en un element diferenciador amb capacitat de posicionar-se i esdevenir agent socioeconòmic. Perquè això succeeixi cal que abandoni la seva posició perifèrica i se’n professionalitzi la gestió. Precisament l’objectiu d’aquesta publicació és evidenciar la importància de la gestió del patrimoni literari perquè es (re)conegui com a propi al si d’una societat i sobrevisqui..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article analitza la repressió franquista a Terrassa a partir dels fons conservats a l'Arxiu Històric Comarcal de la ciutat. L'autora estudia tant la repressió immediata de la postguerra, basada en la Llei de Responsabilitats Polítiques, els consells de guerra, les depuracions, les confiscacions de béns i les condemnes contra militants republicans, com la repressió dels darrers anys del règim, dirigida contra l'oposició obrera, veïnal i política. També destaca el paper del..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article analitza la depuració dels funcionaris de la Diputació de Barcelona i de l'Ajuntament de Sabadell als primers anys del franquisme. L'autor explica com el règim va utilitzar una legislació específica per investigar la fidelitat política dels empleats públics mitjançant declaracions jurades, informes policials i denúncies, amb l'objectiu d'eliminar qualsevol persona considerada desafecta al nou règim. L'estudi compara els dos casos i mostra que, mentre a la..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article analitza com els sindicats agrícoles catalans es van adaptar al nou règim franquista després de la Guerra Civil, prenent com a cas principal el Sindicat Agrícola de Vila-rodona. L'autor explica que el franquisme va integrar les cooperatives dins l'estructura sindical oficial, va controlar-ne l'activitat, va confiscar alguns locals i va imposar una forta burocràcia i intervenció sobre la producció agrària. Tot i això, moltes cooperatives van mantenir part de les..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article presenta una investigació sobre el funcionament de l'Audiència Territorial i l'Audiència Provincial de Barcelona entre 1931 i 1945, amb l'objectiu d'analitzar el paper polític, administratiu i humà dels jutges i magistrats. L'autor planteja que la justícia no va actuar de manera independent, sinó fortament condicionada pels diferents règims polítics —la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme—, que van controlar els nomenaments, les depuracions..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article analitza les estratègies culturals durant els darrers anys del franquisme i la Transició, contrapossant la cultura oficial del règim i la cultura antifranquista. Joan Francesc Mira explica que el franquisme es basava en la censura, el nacionalcatolicisme, el centralisme espanyol, el rebuig de la modernitat i el control de la producció cultural. Davant d'això, l'oposició va impulsar una cultura basada en la democràcia, la llibertat, l'obertura a Europa i la..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article analitza el missatge educatiu de la literatura infantil i juvenil catalana durant el franquisme (1939-1975). A partir de l'estudi de més d'un centenar d'obres, l'autor mostra com aquests llibres van esdevenir un instrument de resistència cultural i de preservació de la llengua catalana malgrat la censura. Destaca que, durant els primers anys del règim, predominaven les rondalles, els contes populars i les temàtiques religioses, mentre que a partir dels anys..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article analitza les formes i espais de contestació en la Lleida franquista, info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article estudia la recuperació cultural, educativa i periodística a la Marina Alta entre 1960 i 1980, en el context del final del franquisme i la transició democràtica. Analitza el paper de la premsa local, les associacions culturals, els moviments juvenils, l'Església i les iniciatives educatives en la revitalització del valencià i de la identitat cultural. També destaca l'aparició de noves activitats literàries, teatrals, musicals i excursionistes, així com l'impuls de..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article analitza la política cultural de l'Ajuntament de l'Hospitalet entre 1960 i 1980 davant l'arribada massiva d'immigrants. L'autora explica que el consistori va impulsar activitats culturals i festives per afavorir la integració dels nouvinguts, però des d'una perspectiva assimilacionista i sota els valors del franquisme. També destaca que, durant la Transició, les associacions de veïns i les entitats culturals van anar guanyant protagonisme i..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article analitza l'organització de l'oci dels treballadors durant el primer franquisme a Mallorca (1936-1950). L'autor explica com el règim va crear institucions com Post-Trabajo i, posteriorment, Educación y Descanso per controlar el temps lliure de la classe obrera mitjançant activitats esportives, culturals, teatrals, musicals, excursions i vacances subvencionades. Aquestes iniciatives perseguien l'adoctrinament polític, la difusió dels valors del nacional-..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article analitza els efectes de la modernització a les Illes Balears entre 1960 i 1980 i les respostes del règim franquista davant els profunds canvis econòmics i socials provocats pel turisme de masses. L'autor explica que el ràpid creixement va generar noves necessitats en àmbits com la sanitat, l'habitatge, l'educació i la protecció social, però les polítiques públiques van ser insuficients i mal planificades. Conclou que aquesta incapacitat del franquisme per respondre..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article analitza l'evolució del sector turístic a les Illes Balears durant la Transició, marcada inicialment per la crisi econòmica derivada del xoc del petroli de 1973. L'autor explica que la davallada del turisme va provocar el tancament d'hotels, l'augment de l'atur i conflictes laborals, fet que impulsà una reorganització del sector. A partir de 1978, la recuperació econòmica, la independència dels hotelers respecte als grans majoristes i una millor..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article estudia les característiques de la vida quotidiana a la regió del Penedès, info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article situa la relació entre els moviments catòlics i la promoció d'habitatge durant el franquisme a diversos territoris de parla catalana, info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article situa les principals característiques de l'oposició antifranquista a l'Hospitalet de Llobregat, info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article situa les principals característiques entorn els enfrontaments i conflictes que sorgiren a les comarques de Lleida a finals de la Guerra Civil Espanyola, info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'obra recull diversos estudis sobre l'ús de les fonts orals en la investigació històrica als territoris de parla catalana. Els autors defensen que els testimonis orals són una font imprescindible per recuperar la memòria de col·lectius sovint absents de la documentació escrita, com els treballadors, les dones o els vençuts del franquisme. També analitzen la metodologia de la història oral, la necessitat de preservar aquest patrimoni i les seves aplicacions en la història, l'..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article analitza el projecte "Explica'ns la teva vida", impulsat per TV3, la Universitat de Barcelona i Edicions 62, amb l'objectiu de recollir autobiografies de persones anònimes per preservar la memòria col·lectiva. Els autors destaquen el valor dels relats autobiogràfics com a font per a la recerca històrica i social, així com la creació de l'Arxiu de la Memòria Popular, destinat a conservar i facilitar l'estudi d'aquest patrimoni documental., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article presenta el projecte educatiu "Les Generacions es Connecten als Ports", impulsat per l'Ecomuseu dels Ports, que utilitza les fonts orals per connectar la gent gran amb l'alumnat. L'autor explica que els joves entrevisten els avis sobre la memòria del territori, creen un arxiu digital dels testimonis i contribueixen a preservar el patrimoni i la identitat dels Ports, alhora que fomenten l'aprenentatge intergeneracional i l'ús de les noves..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article presenta el projecte "Biblioteca de la Memòria" de la Biblioteca Central d'Igualada, destinat a recollir, conservar i difondre testimonis orals, memòries personals i altres relats de vida de la població. L'autora destaca la col·laboració entre biblioteques, centres educatius i entitats locals per preservar la memòria col·lectiva, facilitar la recerca històrica i promoure el diàleg entre generacions., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article presenta un projecte del Museu de Zoologia de Barcelona que utilitza les fonts orals per documentar la història de la institució i de la ciència a Catalunya. L'autor explica la metodologia basada en entrevistes semiestructurades a antics treballadors i col·laboradors, i destaca que aquests testimonis complementen la documentació escrita, enriqueixen l'arxiu històric del museu i esdevenen un recurs valuós per a la recerca i la divulgació científica., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article presenta un projecte d'història oral sobre la transformació del món rural a la regió de Girona entre 1930 i 2000, centrat en els hisendats. Els autors expliquen que, mitjançant entrevistes autobiogràfiques, es pretén recuperar la memòria dels canvis econòmics, socials i culturals del camp i reivindiquen el valor de les fonts orals com a complement de la documentació escrita per estudiar la història rural contemporània., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article reconstrueix la vida de Pepa Grilló i Serra, nascuda el 1902 al Lluçanès, a partir dels seus records personals. A través del seu testimoni oral, l'autora descriu les condicions de vida, el treball a les fàbriques tèxtils, l'educació, els costums, la religió i les transformacions socials i tecnològiques del segle XX, destacant el valor de les històries de vida per preservar la memòria col·lectiva., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article presenta el projecte "Biografies obreres: fonts orals i militància sindical (1939-1978)", impulsat per l'Arxiu Històric de CCOO de Catalunya. L'autor explica la metodologia de recollida d'històries de vida de militants sindicals antifranquistes i defensa les fonts orals com una eina per reconstruir la memòria, les identitats i les trajectòries del moviment obrer català més enllà dels relats institucionals., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

El text explica que l'Església va tenir un paper fonamental en la configuració de la societat medieval catalana. A més de la seva funció religiosa, va exercir un gran poder polític, econòmic i social: controlava terres, influïa en els governants, administrava justícia, preservava la cultura i legitimava l'ordre feudal. Entre els segles XI i XII, les reformes eclesiàstiques van reforçar encara més la seva autoritat, consolidant la xarxa parroquial i la seva influència sobre la vida..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

El text analitza la relació entre l’Església i el poder polític des del segle XIX fins al franquisme. Explica com l’Església va perdre influència amb l’aparició de l’Estat liberal, però va continuar intentant mantenir el seu paper en la societat. També descriu l’evolució de les seves relacions amb la República, la Guerra Civil i el franquisme, així com els canvis que va introduir el Concili Vaticà II en la manera d’entendre la relació entre Església i política., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

El text explica com la submissió del comte Hug IV d’Empúries a l’Església de Girona (1226) va estar influïda per la croada albigesa i la pressió de l’Església. Aquest fet va obligar el comte i bona part de la noblesa emporitana a retornar drets i béns a la seu de Girona, reforçant el poder polític i econòmic de l’Església sobre el territori., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

El text analitza l’absentisme del cardenal Girolamo Doria com a arquebisbe de Tarragona (1533-1558). Explica que, tot i no residir mai a la diòcesi i governar-la a través de procuradors, va mantenir el control de l’arquebisbat, fet que va provocar conflictes amb el capítol catedralici, problemes de govern i una administració poc eficaç., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

El text explica l’intent de l’arquebisbe Joan Tomàs de Rocabertí de fundar el Col·legi de Crist Crucificat a València l’any 1678 per formar sacerdots i impulsar la predicació missionera. El projecte va topar amb una forta oposició de les parròquies, les autoritats municipals i la monarquia, que el consideraven innecessari i perjudicial per als interessos de les institucions religioses existents, fet que en va impedir la consolidació., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

El text analitza la divisió de l’Església catalana davant el constitucionalisme durant el Trienni Liberal (1820-1823). Explica que la major part de la jerarquia eclesiàstica es va oposar a les reformes liberals i va donar suport a la contrarevolució, mentre que una minoria de clergues va defensar el règim constitucional i les reformes impulsades per l’Estat., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

El text analitza les eleccions de 1869 i la creació de la plataforma de la Unitat Catòlica com a resposta dels sectors catòlics a les reformes liberals sorgides després de la Revolució de 1868. També explica com aquest moviment va contribuir a la politització del regionalisme catòlic i va influir en l’aparició del conservadorisme catalanista de finals del segle XIX., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article analitza la importància de la devoció popular relacionada amb els sants i santes des d'un punt de vista no estrictament religiós, sinó més aviat sociològic i antropològic; i fent atenció, en concret, a la figura de Santa Madrona, santa que durant molts segles va ser objecte de gran popularitat a la ciutat de Barcelona, de la qual és encara copatrona., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L’article analitza l’impacte de la crisi de la baixa edat mitjana sobre les rendes eclesiàstiques del monestir de Sant Cugat del Vallès a través del cas de Sant Benet d’Espiells. Després d’un període de creixement i consolidació del domini monàstic durant els segles XIII i inicis del XIV, la crisi demogràfica i econòmica provocada per les males collites i la Pesta Negra va reduir la població, va provocar l’abandonament de masos i va dificultar el pagament dels censos. Davant aquesta situació,..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L’article analitza el funcionament dels censals de la parròquia de Santa Maria de Mataró a finals de l’època moderna i mostra com aquesta institució eclesiàstica actuava com a important prestadora de diners. A partir de la documentació parroquial, l’autora explica que els censals servien per finançar comerciants, menestrals, pagesos i altres col·lectius que necessitaven capital per pagar deutes, adquirir propietats, impulsar negocis o cobrir despeses familiars. També estudia la Junta de la..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L’article explica els conflictes entre el rector Vicenç Morer i la seva majordona, Lluïsa Marrugat, a la parròquia de Vila-rodona durant la Quaresma de 1815. El vicari, el predicador i les autoritats locals denunciaven els mals tractes, sobretot per la mala alimentació que rebien, mentre el rector i la majordona es reservaven el millor menjar. Davant les nombroses queixes i l’escàndol públic, el bisbat va intervenir i va ordenar l’expulsió de la majordona de la rectoria, considerant-la la..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L’article analitza l’evolució de l’Acció Catòlica al bisbat de Vic durant el franquisme, des de la seva reorganització després de la Guerra Civil fins a la seva crisi als anys seixanta i setanta. L’autor mostra com aquesta organització va esdevenir un instrument fonamental per a la formació religiosa i social dels laics, amb una àmplia xarxa de moviments especialitzats (com l’HOAC, la JOC o els escoltes), activitats educatives i assistencials. També explica que les transformacions impulsades..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

La conferència explica com, entre la Renaixença i el Noucentisme, una part de l’Església catalana i diversos escriptors van impulsar la idea de “refundar Catalunya” sobre dos pilars: el cristianisme i el catalanisme. Figures com Torras i Bages, Verdaguer, Gaudí, Josep Carner i Maragall van entendre l’art, la literatura i l’arquitectura com a eines per reconstruir la identitat nacional i els valors morals. Al final, l’autor mostra com aquesta idea evoluciona cap a una visió més social i..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L’article analitza l’evolució del teatre religiós català des dels seus orígens medievals fins a l’actualitat. L’autora explica que aquest teatre va néixer de la litúrgia cristiana amb una funció catequètica, però amb el temps es va convertir en una expressió popular i cultural, desvinculada del control directe de l’Església. També destaca la influència que les formes medievals, com els misteris, les processons i les Passions, han tingut en el teatre contemporani, inspirant grups com Comediants..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L’article analitza els goigs com una de les principals manifestacions de la religiositat popular catalana, destacant que combinen poesia, música, il·lustració i disseny al servei de la pregària. L’autor defineix els goigs com a cants religiosos de lloança i petició adreçats a Déu, habitualment a través de la Mare de Déu o dels sants, i explica la seva evolució com a patrimoni cultural. També reivindica la necessitat d’estudiar-los des de diverses disciplines, ja que són una font valuosa per..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L’article critica la visió positiva que Hans Küng ofereix del bisbe Henri Grégoire, considerant que ignora el seu paper en la política lingüística de la Revolució Francesa. L’autor sosté que Grégoire no defensava l’ús de les llengües vernacles per respecte als pobles, sinó que pretenia imposar el francès també en la litúrgia per eliminar llengües com el català, el bretó o l’occità. Així, conclou que Grégoire no pot ser considerat un precursor del Concili Vaticà II en matèria lingüística, sinó..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L’article analitza la història de les traduccions de la Sagrada Escriptura al català al llarg de vuit segles. L’autor destaca que les primeres traduccions completes aparegueren durant els segles XIV i XV, coincidint amb el moment d’esplendor cultural de Catalunya, mentre que en els segles posteriors la producció va disminuir per la influència de la Contrareforma i la decadència política i cultural. Finalment, defensa que la tradició bíblica en català és antiga i continuada, i constitueix una..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L’article estudia diverses obres d’argenteria finançades per canonges de la Seu de Tortosa durant el segle XVII, especialment reliquiaris i imatges de plata destinats al culte. A partir de documentació d’arxiu, l’autor reconstrueix els encàrrecs, els artistes implicats, els contractes i el destí d’aquestes peces, algunes conservades i d’altres desaparegudes. L’estudi posa en relleu el paper del mecenatge dels canonges en l’enriquiment del patrimoni artístic de la catedral i contribueix a..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L’article analitza la demolició de l’església romànica de Santa Maria de la Rodona de Vic l’any 1787, en el context de la construcció de la nova catedral neoclàssica. L’autor explica que, malgrat el seu gran valor històric i arquitectònic, l’edifici va ser considerat un obstacle per al nou projecte urbanístic i es va justificar el seu enderroc per motius d’estat de conservació, funcionalitat i gust estètic. També estudia el monument commemoratiu que es va erigir al seu emplaçament i les..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L’article analitza el conflicte intern dins la Companyia de Jesús durant la dictadura de Primo de Rivera sobre l’ús del català i el catalanisme. Explica com una part dels jesuïtes defensava la catalanització de la predicació i de l’acció cultural, mentre que la jerarquia imposava el castellà i rebutjava qualsevol vinculació amb el catalanisme polític. El debat entre el provincial Joan Guim i el jesuïta Josep Calveras reflecteix la tensió entre l’obediència a l’Església i la defensa de la..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L’article analitza el salvament del patrimoni artístic religiós de Vinyols i els Arcs durant la Guerra Civil i els primers anys del franquisme. L’autor demostra, a partir de documentació d’arxiu, que el retaule del Roser i altres peces van ser protegits i traslladats per iniciativa de les autoritats republicanes i de la Generalitat per evitar-ne la destrucció, i que posteriorment van ser retornats a la parròquia entre 1940 i 1943 després de diverses gestions. L’estudi desmenteix alguns mites..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article analitza l'evolució del paisatge de Sant Cugat del Vallès des de la prehistòria fins al segle XX, mostrant com la relació entre boscos i conreus ha anat transformant el territori. Explica que el paisatge actual és el resultat de l'acció humana —amb l'expansió de l'agricultura, la vinya, els assentaments i, més recentment, la urbanització— més que no pas de processos naturals. Conclou que la pressió urbanística del segle XX ha provocat la desaparició..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article analitza el paisatge fortificat del corregiment de Mataró l'any 1836, en plena Primera Guerra Carlina, a partir de documents militars conservats a l'Arxiu Comarcal de Mataró. Aquests documenten descriuen l'estat de les muralles, fortificacions, cases fortes i defenses de nombroses poblacions, mostrant que el paisatge del segle XIX estava fortament condicionat per les necessitats militars. L'estudi qüestiona la visió romàntica d'un paisatge rural idíl·lic..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article analitza els canvis en el paisatge de muntanya dels Pirineus i defensa que el paisatge és el resultat de la interacció entre la natura i l'activitat humana. Explica que l'abandonament de l'agricultura i la ramaderia tradicionals ha modificat profundament el territori, mentre que el turisme s'ha convertit en el principal motor econòmic. L'autora proposa gestionar aquests canvis de manera sostenible, protegint els valors naturals, culturals i històrics del..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion

L'article defensa que el paisatge rural és un patrimoni cultural viu, resultat de la interacció entre la natura i l'activitat humana al llarg del temps. Destaca que l'agricultura tradicional no només produeix aliments, sinó que també conserva el paisatge, la biodiversitat i la identitat dels territoris. A partir del cas del delta de l'Ebre, mostra com els canvis en l'agricultura, la gestió de l'aigua i el desenvolupament econòmic han transformat el paisatge, i..., info:eu-repo/semantics/publishedVersion