Pasar al contenido principal

COMPORTAMIENTOS DEMOGRAFICOS Y ESTRATEGIAS RESIDENCIALES: APUNTES PARA EL DESARROLLO DE NUEVAS POLITICAS SOCIALES

CSO2016-79142-R

•
Nombre agencia financiadora Agencia Estatal de Investigación
Acrónimo agencia financiadora AEI
Programa Programa Estatal de I+D+i Orientado a los Retos de la Sociedad
Convocatoria Proyectos I+D+i Retos de Investigación
Año convocatoria 2016
Plan Estatal 2013-2016 Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación
Centro beneficiario UNIVERSIDAD AUTONOMA DE BARCELONA

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 4
Encontrada(s) 1 página(s)

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo preliminar (WorkingPaper)

El insostenible aumento de la inseguridad residencial en España, The unsustainable rise of residential insecurity in Spain, El insostenible aumento de la inseguridad residencial en España

  • Módenes Cabrerizo, Juan Antonio|||0000-0003-3049-7495
Després de la crisi econòmica la inseguretat residencial segueix augmentant a Espanya. Més de la meitat de les llars encapçalades per menors de 45 anys té por a perdre el seu habitatge a curt termini. Comparats amb els joves europeus, els espanyols temen més sovint perdre el seu habitatge per no poder pagar-lo (54% enfront de 33%) i aquesta diferència s'ha incrementat a més en els últims anys a mesura que creixia el pes del lloguer. Aquesta percepció està justificada. El 42% de les llars de joves tenen un habitatge de lloguer de mercat, l'opció més insegura per a un col·lectiu aclaparat per la precarietat laboral i que ha deixat enrere l'etapa d'accés majoritari a la propietat. És més probable que una llar jove se senti més insegura a Espanya que a Europa, independentment del tipus d'habitatge en què habiti. Aquest fet té a veure amb un context legal i institucional que perjudica l'estabilitat en l'habitatge. La inseguretat residencial és una de les principals dimensions de la inseguretat vital per la qual cosa és urgent prendre-hi mesures. Aquest número de Perspectives Demogràfiques examina els nivells d'inseguretat residencial a Espanya i les seves possibles causes, especialment l'evolució del lloguer. Per tal de fer-ho, analitzarem diferents fonts que ens apropen al creixement recent del lloguer (Enquesta de condicions de vida) o de la inseguretat residencial percebuda (European Quality of Life Survey)., Since the onset of the economic crisis, residential insecurity has been worsening in Spain. More than half the households headed by adults under the age of 45 are in fear of losing their home in the near future. Young Spanish adults are more fearful than European counterparts of losing a roof over their heads because of being unable to pay (54% compared with 33%) and the difference has also increased in recent years as the weight of rental sector has risen. This is a valid perception. Among households of young adults, 42% are paying market rent, which is the most insecure option of all for a collective beset by job insecurity. Young adults have left behind the long period of massive access to home ownership. The probability that a young Spanish household will feel more threatened than a European one is greater, independently of the tenure involved. This is related with a legal and institutional context that militates against housing stability. Residential insecurity is one of the main dimensions of insecurity of life conditions in general and it is therefore necessary to take urgent measures to manage it. This number of Perspectives Demogràfiques examines the levels of residential insecurity in Spain and enquires into its possible causes, in particular the evolution of rental sector. Several sources are studied in order to scrutinise the recent rent increases (Encuesta de Condiciones de Vida- Living Conditions Survey) and perceived residential insecurity (European Quality of Life Survey)., Tras la crisis económica la inseguridad residencial sigue aumentando en España. Más de la mitad de los hogares encabezados por menores de 45 años teme perder su vivienda a corto plazo. En el contexto europeo los jóvenes españoles temen perder su vivienda por no poder pagarla más a menudo (54% frente a 33%) y esta diferencia también se ha incrementado en los últimos años a medida que crecía el alquiler. Esta percepción está justificada. El 42% de los hogares formados por jóvenes ya viven en alquiler de mercado, la opción más insegura de todas para un colectivo acuciado por la precariedad laboral, dejando atrás la etapa de acceso mayoritario a la propiedad. La probabilidad de que un hogar joven se sienta más inseguro que un europeo es mayor, independientemente del tipo de vivienda en el que habite. Esto tiene que ver con un contexto legal e institucional que perjudica la estabilidad en la vivienda. La inseguridad residencial es una de las principales dimensiones de la inseguridad vital por lo que es urgente tomar medidas para controlarla. Este número de Perspectives Demogràfiques examina los niveles de inseguridad residencial en España y examina sus posibles causas, especialmente la evolución del alquiler. Para ello, analizaremos distintas fuentes que nos acercan al crecimiento reciente del alquiler (Encuesta de Condiciones de Vida) o de la inseguridad residencial percibida (European Quality of Life Survey).
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo preliminar (WorkingPaper)

Brain drain and the Second Wave of Depopulation, Descapitalización educativa y segunda oleada de despoblación, Descapitalització educativa i segona onada de despoblació

  • González-Leonardo, Miguel|||0000-0003-2508-7977
  • López Gay, Antonio|||0000-0001-8892-2816
  • Recaño Valverde, Joaquín|||0000-0002-7105-5768
The territorial imbalances among the autonomous Spanish communities result in emigration of university-educated people in some regions and concentrations of qualified human capital in others. The hinterland of the peninsula and the Cantabrian coast, where the intensity of outflows became more serious with the turn of the century, are affected by the dynamics of educational decapitalisation and emigration of young people of their cities. Depopulation is no longer a phenomenon that is exclusive to rural areas. It has extended to the urban milieus of the traditional sending autonomous communities. Castile and León is the most affected region, with annual migration losses due to long-distance mobility -interregional and abroad- of -13.4‰ among the young people of the capitals of the province, -9.25‰ in other urban municipalities, and -9.63‰ in rural areas. To this migration deficit must be added the high levels of qualifications of the emigrants, since more than 53.8% of young people who leave have university studies and only 36.7% of who arriving from elsewhere in Spain are equally qualified. Madrid is the main receiver of talent, bringing together 38.7% of the interregional migratory movements of young Spanish people whose inflows present high levels of education. In this group, 64.8% are university degree holders. In this issue of Perspectives Demogràfiques we analyse the migratory movements of Spanish-born population between 25and 39 years whocrossed some autonomous region border from 2013 to 2017, focusing on interregional flows, the educational level of these exchanges, and the migratory balance according to the territorial setting (urban and rural). In order to do so, we analyse the data from Statistics on Residential Variations (EVR) and the Active Population Survey (EPA)., Los desequilibrios territoriales entre comunidades autónomas españolas se traducen en la emigración de titulados universitarios de algunas regiones y en la concentración del capital humano cualificado en otras. El interior peninsular y la cornisa cantábrica, donde la intensidad de las salidas se agudiza con el cambio de siglo, se ven afectados por dinámicas de descapitalización educativa y por la emigración de jóvenes en las ciudades. La despoblación ya no es un fenómeno exclusivo del medio rural, sino que se extiende a los ámbitos urbanos de las comunidades autónomas secularmente expulsoras. Castilla y León es la región más afectada, con pérdidas migratorias anuales por movilidad de larga distancia -interregional y exteriordel -13,4‰ entre los jóvenes de las capitales de provincia, -9,25‰ en los restantes municipios urbanos y -9,63‰ en el medio rural. Al panorama migratorio deficitario, hay que añadir el elevado nivel de cualificación de los emigrantes: el 53,8% de los jóvenes que se marchan tienen estudios universitarios y solamente el 36,7% de los que llegan desde otras partes de España. Madrid se consolida como el principal receptor de talento, que aglutina el 38,7% de los movimientos migratorios interregionales de los jóvenes nacionales, y cuyos flujos de entrada presentan un alto nivel formativo, con un 64,8% de titulados universitarios. En este Perspectives Demogràfiques analizamos los movimientos migratorios de la población de 25 a 39 años nacida en España que traspasan algún límite autonómico entre 2013 y 2017: los flujos interregionales, el nivel educativo de estos intercambios y el balance migratorio según el ámbito territorial (urbano y rural). Para ello, utilizamos la Estadística de Variaciones Residenciales (EVR) y la Encuesta de Población Activa (EPA)., Els desequilibris territorials entre comunitats autònomes espanyoles es tradueixen en l'emigració de titulats universitaris d'algunes regions i en la concentració del capital humà qualificat en altres. L'interior peninsular i la cornisa cantàbrica, on la intensitat de les sortides s'aguditza amb el canvi de segle, es veuen afectats per dinàmiques de descapitalització educativa i per l'emigració de joves urbans. La despoblació ja no és un fenomen exclusiu del medi rural, sinó que s'estén a les ciutats de les comunitats autònomes secularment expulsores. Castella i Lleó és la regió més afectada, amb pèrdues migratòries anuals per mobilitat de llarga distància -interregional i exterior- del -13,4‰ entre els joves de les capitals de província, -9,25‰ en altres municipis urbans i -9,63‰ en el medi rural. Al panorama migratori deficitari, cal afegir l'elevat nivell de qualificació dels emigrants, ja que més del 53,8% dels joves que marxen tenen estudis universitaris, i només el 36,7% dels que arriben des d'altres parts d'Espanya. Madrid es consolida com el principal receptor de talent, que és destinació del 38,7% dels moviments migratoris interregionals dels joves nacionals. A més, els fluxos d'entrada presenten un elevat nivell formatiu, amb un 64,8% de titulats universitaris. En aquest Perspectives Demogràfiques analitzem els moviments migratoris de la població de 25 a 39 anys nascuts a Espanya que travessen algun límit autonòmic en el període 2013-2017: els fluxos entre regions, el nivell educatiu d'aquests intercanvis i el balanç migratori segons l'àmbit territorial (urbà i rural). Per desenvolupar aquesta recerca utilitzem l'Estadística de Variacions Residencials (EVR) i l'Enquesta de Població Activa (EPA).
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo preliminar (WorkingPaper)

Proyecciones de hogares y demanda de vivienda en la Región Metropolitana de Buenos Aires

  • Marcos, Mariana|||0000-0002-2005-3076
  • Módenes Cabrerizo, Juan Antonio|||0000-0003-3049-7495
El objetivo es estimar el componente demográfico de la demanda residencial en la Región Metropolitana de Buenos Aires. Para ello se realizan proyecciones anuales de hogares con horizonte 2025 a nivel municipal, considerando diferentes hipótesis de evolución de la propensión a ser jefe de hogar a distintas edades. La proyección de los hogares se realiza mediante el método de tasa de jefatura, que consiste en aplicar la proporción de población que es persona de referencia del hogar a la población proyectada para obtener el número de hogares. Como resultado se obtiene la evolución de las necesidades de ampliación del parque habitacional atribuibles al crecimiento del número de hogares. Finalmente, se proponen tres escenarios de planificación en base a la calidad del parque habitacional existente y las condiciones demográficas para la rotación de las viviendas (según los flujos de creación y disolución de hogares estimados).
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo preliminar (WorkingPaper)

Covid-19, l'habitatge protegeix la gent gran a Amèrica Llatina? Argentina i Colòmbia comparades amb Espanya, Covid-19, Covid-19

  • Módenes Cabrerizo, Juan Antonio|||0000-0003-3049-7495
  • García García, Diva Marcela|||0000-0002-4773-6897
  • Marcos, Mariana|||0000-0002-2005-3076
En aquest nou paradigma de la covid-19, protegir la població més gran no pot confiar-se només al seu confinament a l'habitatge, i menys encara a Amèrica Llatina. L'estructura de les llars, les característiques de l'habitatge i l'activitat laboral dels coresidents condicionen l'exposició de les persones grans als contagis dins de l'habitatge. Per mesurar aquesta exposició, aquest Perspectives Demogràfiques proposa el càlcul d'un indicador que estima el risc residencial multidimensional, que permet la comparació entre poblacions. Més de la meitat de la gent gran de Colòmbia i un 35% de la d'Argentina es troba sobreexposada a la covid-19 a casa. El nostre estudi demostra que el risc residencial és molt important a Amèrica Llatina, però també significatiu a Espanya pel que, un dels objectius prioritaris en la protecció de les persones grans ha de ser el de minimitzar aquest risc residencial. L'indicador de risc residencial davant la covid-19 pot utilitzar-se per identificar àrees o subpoblacions més exposades dins dels països i guiar la futura acció política davant la pandèmia., Proteger a la población mayor en el nuevo paradigma de la covid-19 no puede confiarse solo al confinamiento en la vivienda. Menos aún en América Latina. La estructura de los hogares, las características de la vivienda y la actividad laboral de los corresidentes condicionan la exposición de los mayores a los contagios dentro de la vivienda. Para medir esa exposición, este número de Perspectives Demogràfiques propone el cálculo de un indicador que estima el riesgo residencial multidimensional, y que permite la comparación entre poblaciones. Más de la mitad de las personas mayores de Colombia y un 35% de las de Argentina están sobreexpuestas a la covid-19 en casa. Nuestro estudio, al demostrar que el riesgo residencial es muy importante en América Latina, pero también significativo en España, evidencia que minimizarlo debe ser un objetivo prioritario en la protección de las personas mayores. El indicador de riesgo residencial ante el covid-19 puede utilizarse para identificar áreas o subpoblaciones más expuestas dentro de los países y guiar la acción política futura ante la pandemia., Protecting the elderly population in the new Covid -19 paradigm cannot only be entrusted to confinement at home, especially in Latin America. The household structure, housing characteristics and employment activity of co-residents condition the exposure of elderly people to contagion at home. In order to measure the exposure, this number of Perspectives Demogràfiques suggests calculating an indicator that estimates multidimensional residential risk and allows comparison between populations. More than half of the elderly people of Colombia and 35% in Argentina are overexposed to Covid-19 at home. Demonstrating that the residential risk is very high in Latin America but also significant in Spain, this study shows that minimizing it must be a priority objective in protecting the elderly. This residential risk indicator for COVID-19 can be used to identify the more exposed areas or subpopulations within countries and guide future policy action with regard to pandemics.