Pasar al contenido principal

COMPORTAMIENTOS DEMOGRAFICOS Y ESTRATEGIAS RESIDENCIALES: APUNTES PARA EL DESARROLLO DE NUEVAS POLITICAS SOCIALES

CSO2016-79142-R

•
Nombre agencia financiadora Agencia Estatal de Investigación
Acrónimo agencia financiadora AEI
Programa Programa Estatal de I+D+i Orientado a los Retos de la Sociedad
Convocatoria Proyectos I+D+i Retos de Investigación
Año convocatoria 2016
Plan Estatal 2013-2016 Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación
Centro beneficiario UNIVERSIDAD AUTONOMA DE BARCELONA

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 13
Encontrada(s) 1 página(s)

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

Segregación espacial y condiciones habitacionales de la población extranjera en Valladolid. Los patrones residenciales de la inmigración en una ciudad media del Sur de Europa, Spatial segregation and housing conditions of foreign-born population in Valladolid. Residential patterns of immigration in a Southern European medium-size city

  • González-Leonardo, Miguel|||0000-0003-2508-7977
Durante la etapa expansiva de la inmigración exterior en los países de la Europa mediterránea, la llegada de población extranjera supuso una reconfiguración del sistema residencial y suscitó un interés creciente sobre la segregación de los inmigrantes. Los grandes ámbitos urbanos han sido ampliamente estudiados en la literatura, pero se ha prestado menos atención a las ciudades medias. En el municipio de Valladolid, una capital del interior peninsular con 300.000 habitantes, los extranjeros presentan niveles de segregación bajos y decrecientes, y peores condiciones habitacionales respecto a los locales, aunque no se observa una situación alarmante de precariedad. Estos resultados son semejantes a los de otras investigaciones realizadas en áreas urbanas más pobladas del Sur de Europa. No obstante, en nuestro caso de estudio, los marroquíes son el único colectivo que aumenta su segregación a lo largo del periodo analizado., The arrival of foreigners during the expansive period of international immigration was followed by a reconfiguration of the residential systems in Southern European countries. Since that moment, social scientists have paid much attention to the study of residential segregation. Largest urban areas have been widely studied, but there is a lack of knowledge in medium-size cities. In Valladolid, a Spanish inland municipality with 300.000 residents, foreign-born population show low and decreasing segregation levels. Their housing conditions are worse compared to the local population, but they do not hold high levels of precarious conditions. These results are similar to the ones obtained by other case studies in large urban areas of the Mediterranean. However, Moroccans are the only immigrants who have increased their spatial segregation in our research.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Migraciones interregionales y nivel educativo en España. Un análisis a partir de los datos censales de 1981, 1991, 2001 y 2011

  • González-Leonardo, Miguel
En la actualidad, los movimientos migratorios de larga distancia de los españoles nada tienen que ver con los desplazamientos masivos de la etapa desarrollista. Los flujos interregionales, a pesar de que continúa habiendo regiones ganadoras y perdedoras, son más equilibrados. No obstante, si se tiene en cuenta el nivel educativo, se observan trayectorias divergentes en la dinámica migratoria reciente de los jóvenes españoles: los titulados universitarios, tras décadas manifestando una tendencia migratoria decreciente, experimentan una mayor intensidad emigratoria en las CC.AA. menos desarrolladas, mientras que la población de los restantes niveles educativos se vuelve cada vez más inmóvil. Aumenta el poder de atracción de Madrid hacia los universitarios de otras regiones, a la par que los madrileños con un nivel de instrucción inferior son expulsados hacia el sector septentrional de Castilla-La Mancha.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Cambios y continuidades en las migraciones internas en España

  • Recaño Valverde, Joaquín
Durante la primera década del siglo XXI, España ha experimentado un crecimiento de las migraciones internas sin precedentes desde la década de los sesenta del siglo XX. Dos factores han sido los principales responsables de este auge de la movilidad interna: por una parte, la fuerte expansión económica hasta 2008 en un contexto caracterizado por el boom de la construcción inmobiliaria (Burriel, 2008 y 2014; Romero et al., 2012) y su impacto directo en la movilidad residencial de dimensión local y metropolitana (Bayona y López-Gay, 2011; Feria y Andújar, 2015; López-Gay y Recaño, 2008; Pujadas, 2009) y, por otra parte, la entrada de un flujo acumulado de más de 9 millones de inmigrantes nacidos en el extranjero entre 1998 y 2017, cuya redistribución espacial reactivó la dinámica global de la migración interna, especialmente la de larga distancia (Gil-Alonso et al., 2015; Recaño, 2003 y 2016).
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo preliminar (WorkingPaper)

El insostenible aumento de la inseguridad residencial en España, The unsustainable rise of residential insecurity in Spain, El insostenible aumento de la inseguridad residencial en España

  • Módenes Cabrerizo, Juan Antonio|||0000-0003-3049-7495
Després de la crisi econòmica la inseguretat residencial segueix augmentant a Espanya. Més de la meitat de les llars encapçalades per menors de 45 anys té por a perdre el seu habitatge a curt termini. Comparats amb els joves europeus, els espanyols temen més sovint perdre el seu habitatge per no poder pagar-lo (54% enfront de 33%) i aquesta diferència s'ha incrementat a més en els últims anys a mesura que creixia el pes del lloguer. Aquesta percepció està justificada. El 42% de les llars de joves tenen un habitatge de lloguer de mercat, l'opció més insegura per a un col·lectiu aclaparat per la precarietat laboral i que ha deixat enrere l'etapa d'accés majoritari a la propietat. És més probable que una llar jove se senti més insegura a Espanya que a Europa, independentment del tipus d'habitatge en què habiti. Aquest fet té a veure amb un context legal i institucional que perjudica l'estabilitat en l'habitatge. La inseguretat residencial és una de les principals dimensions de la inseguretat vital per la qual cosa és urgent prendre-hi mesures. Aquest número de Perspectives Demogràfiques examina els nivells d'inseguretat residencial a Espanya i les seves possibles causes, especialment l'evolució del lloguer. Per tal de fer-ho, analitzarem diferents fonts que ens apropen al creixement recent del lloguer (Enquesta de condicions de vida) o de la inseguretat residencial percebuda (European Quality of Life Survey)., Since the onset of the economic crisis, residential insecurity has been worsening in Spain. More than half the households headed by adults under the age of 45 are in fear of losing their home in the near future. Young Spanish adults are more fearful than European counterparts of losing a roof over their heads because of being unable to pay (54% compared with 33%) and the difference has also increased in recent years as the weight of rental sector has risen. This is a valid perception. Among households of young adults, 42% are paying market rent, which is the most insecure option of all for a collective beset by job insecurity. Young adults have left behind the long period of massive access to home ownership. The probability that a young Spanish household will feel more threatened than a European one is greater, independently of the tenure involved. This is related with a legal and institutional context that militates against housing stability. Residential insecurity is one of the main dimensions of insecurity of life conditions in general and it is therefore necessary to take urgent measures to manage it. This number of Perspectives Demogràfiques examines the levels of residential insecurity in Spain and enquires into its possible causes, in particular the evolution of rental sector. Several sources are studied in order to scrutinise the recent rent increases (Encuesta de Condiciones de Vida- Living Conditions Survey) and perceived residential insecurity (European Quality of Life Survey)., Tras la crisis económica la inseguridad residencial sigue aumentando en España. Más de la mitad de los hogares encabezados por menores de 45 años teme perder su vivienda a corto plazo. En el contexto europeo los jóvenes españoles temen perder su vivienda por no poder pagarla más a menudo (54% frente a 33%) y esta diferencia también se ha incrementado en los últimos años a medida que crecía el alquiler. Esta percepción está justificada. El 42% de los hogares formados por jóvenes ya viven en alquiler de mercado, la opción más insegura de todas para un colectivo acuciado por la precariedad laboral, dejando atrás la etapa de acceso mayoritario a la propiedad. La probabilidad de que un hogar joven se sienta más inseguro que un europeo es mayor, independientemente del tipo de vivienda en el que habite. Esto tiene que ver con un contexto legal e institucional que perjudica la estabilidad en la vivienda. La inseguridad residencial es una de las principales dimensiones de la inseguridad vital por lo que es urgente tomar medidas para controlarla. Este número de Perspectives Demogràfiques examina los niveles de inseguridad residencial en España y examina sus posibles causas, especialmente la evolución del alquiler. Para ello, analizaremos distintas fuentes que nos acercan al crecimiento reciente del alquiler (Encuesta de Condiciones de Vida) o de la inseguridad residencial percibida (European Quality of Life Survey).
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo preliminar (WorkingPaper)

Brain drain and the Second Wave of Depopulation, Descapitalización educativa y segunda oleada de despoblación, Descapitalització educativa i segona onada de despoblació

  • González-Leonardo, Miguel|||0000-0003-2508-7977
  • López Gay, Antonio|||0000-0001-8892-2816
  • Recaño Valverde, Joaquín|||0000-0002-7105-5768
The territorial imbalances among the autonomous Spanish communities result in emigration of university-educated people in some regions and concentrations of qualified human capital in others. The hinterland of the peninsula and the Cantabrian coast, where the intensity of outflows became more serious with the turn of the century, are affected by the dynamics of educational decapitalisation and emigration of young people of their cities. Depopulation is no longer a phenomenon that is exclusive to rural areas. It has extended to the urban milieus of the traditional sending autonomous communities. Castile and León is the most affected region, with annual migration losses due to long-distance mobility -interregional and abroad- of -13.4‰ among the young people of the capitals of the province, -9.25‰ in other urban municipalities, and -9.63‰ in rural areas. To this migration deficit must be added the high levels of qualifications of the emigrants, since more than 53.8% of young people who leave have university studies and only 36.7% of who arriving from elsewhere in Spain are equally qualified. Madrid is the main receiver of talent, bringing together 38.7% of the interregional migratory movements of young Spanish people whose inflows present high levels of education. In this group, 64.8% are university degree holders. In this issue of Perspectives Demogràfiques we analyse the migratory movements of Spanish-born population between 25and 39 years whocrossed some autonomous region border from 2013 to 2017, focusing on interregional flows, the educational level of these exchanges, and the migratory balance according to the territorial setting (urban and rural). In order to do so, we analyse the data from Statistics on Residential Variations (EVR) and the Active Population Survey (EPA)., Los desequilibrios territoriales entre comunidades autónomas españolas se traducen en la emigración de titulados universitarios de algunas regiones y en la concentración del capital humano cualificado en otras. El interior peninsular y la cornisa cantábrica, donde la intensidad de las salidas se agudiza con el cambio de siglo, se ven afectados por dinámicas de descapitalización educativa y por la emigración de jóvenes en las ciudades. La despoblación ya no es un fenómeno exclusivo del medio rural, sino que se extiende a los ámbitos urbanos de las comunidades autónomas secularmente expulsoras. Castilla y León es la región más afectada, con pérdidas migratorias anuales por movilidad de larga distancia -interregional y exteriordel -13,4‰ entre los jóvenes de las capitales de provincia, -9,25‰ en los restantes municipios urbanos y -9,63‰ en el medio rural. Al panorama migratorio deficitario, hay que añadir el elevado nivel de cualificación de los emigrantes: el 53,8% de los jóvenes que se marchan tienen estudios universitarios y solamente el 36,7% de los que llegan desde otras partes de España. Madrid se consolida como el principal receptor de talento, que aglutina el 38,7% de los movimientos migratorios interregionales de los jóvenes nacionales, y cuyos flujos de entrada presentan un alto nivel formativo, con un 64,8% de titulados universitarios. En este Perspectives Demogràfiques analizamos los movimientos migratorios de la población de 25 a 39 años nacida en España que traspasan algún límite autonómico entre 2013 y 2017: los flujos interregionales, el nivel educativo de estos intercambios y el balance migratorio según el ámbito territorial (urbano y rural). Para ello, utilizamos la Estadística de Variaciones Residenciales (EVR) y la Encuesta de Población Activa (EPA)., Els desequilibris territorials entre comunitats autònomes espanyoles es tradueixen en l'emigració de titulats universitaris d'algunes regions i en la concentració del capital humà qualificat en altres. L'interior peninsular i la cornisa cantàbrica, on la intensitat de les sortides s'aguditza amb el canvi de segle, es veuen afectats per dinàmiques de descapitalització educativa i per l'emigració de joves urbans. La despoblació ja no és un fenomen exclusiu del medi rural, sinó que s'estén a les ciutats de les comunitats autònomes secularment expulsores. Castella i Lleó és la regió més afectada, amb pèrdues migratòries anuals per mobilitat de llarga distància -interregional i exterior- del -13,4‰ entre els joves de les capitals de província, -9,25‰ en altres municipis urbans i -9,63‰ en el medi rural. Al panorama migratori deficitari, cal afegir l'elevat nivell de qualificació dels emigrants, ja que més del 53,8% dels joves que marxen tenen estudis universitaris, i només el 36,7% dels que arriben des d'altres parts d'Espanya. Madrid es consolida com el principal receptor de talent, que és destinació del 38,7% dels moviments migratoris interregionals dels joves nacionals. A més, els fluxos d'entrada presenten un elevat nivell formatiu, amb un 64,8% de titulats universitaris. En aquest Perspectives Demogràfiques analitzem els moviments migratoris de la població de 25 a 39 anys nascuts a Espanya que travessen algun límit autonòmic en el període 2013-2017: els fluxos entre regions, el nivell educatiu d'aquests intercanvis i el balanç migratori segons l'àmbit territorial (urbà i rural). Per desenvolupar aquesta recerca utilitzem l'Estadística de Variacions Residencials (EVR) i l'Enquesta de Població Activa (EPA).
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo preliminar (WorkingPaper)

Proyecciones de hogares y demanda de vivienda en la Región Metropolitana de Buenos Aires

  • Marcos, Mariana|||0000-0002-2005-3076
  • Módenes Cabrerizo, Juan Antonio|||0000-0003-3049-7495
El objetivo es estimar el componente demográfico de la demanda residencial en la Región Metropolitana de Buenos Aires. Para ello se realizan proyecciones anuales de hogares con horizonte 2025 a nivel municipal, considerando diferentes hipótesis de evolución de la propensión a ser jefe de hogar a distintas edades. La proyección de los hogares se realiza mediante el método de tasa de jefatura, que consiste en aplicar la proporción de población que es persona de referencia del hogar a la población proyectada para obtener el número de hogares. Como resultado se obtiene la evolución de las necesidades de ampliación del parque habitacional atribuibles al crecimiento del número de hogares. Finalmente, se proponen tres escenarios de planificación en base a la calidad del parque habitacional existente y las condiciones demográficas para la rotación de las viviendas (según los flujos de creación y disolución de hogares estimados).
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo preliminar (WorkingPaper)

Covid-19, l'habitatge protegeix la gent gran a Amèrica Llatina? Argentina i Colòmbia comparades amb Espanya, Covid-19, Covid-19

  • Módenes Cabrerizo, Juan Antonio|||0000-0003-3049-7495
  • García García, Diva Marcela|||0000-0002-4773-6897
  • Marcos, Mariana|||0000-0002-2005-3076
En aquest nou paradigma de la covid-19, protegir la població més gran no pot confiar-se només al seu confinament a l'habitatge, i menys encara a Amèrica Llatina. L'estructura de les llars, les característiques de l'habitatge i l'activitat laboral dels coresidents condicionen l'exposició de les persones grans als contagis dins de l'habitatge. Per mesurar aquesta exposició, aquest Perspectives Demogràfiques proposa el càlcul d'un indicador que estima el risc residencial multidimensional, que permet la comparació entre poblacions. Més de la meitat de la gent gran de Colòmbia i un 35% de la d'Argentina es troba sobreexposada a la covid-19 a casa. El nostre estudi demostra que el risc residencial és molt important a Amèrica Llatina, però també significatiu a Espanya pel que, un dels objectius prioritaris en la protecció de les persones grans ha de ser el de minimitzar aquest risc residencial. L'indicador de risc residencial davant la covid-19 pot utilitzar-se per identificar àrees o subpoblacions més exposades dins dels països i guiar la futura acció política davant la pandèmia., Proteger a la población mayor en el nuevo paradigma de la covid-19 no puede confiarse solo al confinamiento en la vivienda. Menos aún en América Latina. La estructura de los hogares, las características de la vivienda y la actividad laboral de los corresidentes condicionan la exposición de los mayores a los contagios dentro de la vivienda. Para medir esa exposición, este número de Perspectives Demogràfiques propone el cálculo de un indicador que estima el riesgo residencial multidimensional, y que permite la comparación entre poblaciones. Más de la mitad de las personas mayores de Colombia y un 35% de las de Argentina están sobreexpuestas a la covid-19 en casa. Nuestro estudio, al demostrar que el riesgo residencial es muy importante en América Latina, pero también significativo en España, evidencia que minimizarlo debe ser un objetivo prioritario en la protección de las personas mayores. El indicador de riesgo residencial ante el covid-19 puede utilizarse para identificar áreas o subpoblaciones más expuestas dentro de los países y guiar la acción política futura ante la pandemia., Protecting the elderly population in the new Covid -19 paradigm cannot only be entrusted to confinement at home, especially in Latin America. The household structure, housing characteristics and employment activity of co-residents condition the exposure of elderly people to contagion at home. In order to measure the exposure, this number of Perspectives Demogràfiques suggests calculating an indicator that estimates multidimensional residential risk and allows comparison between populations. More than half of the elderly people of Colombia and 35% in Argentina are overexposed to Covid-19 at home. Demonstrating that the residential risk is very high in Latin America but also significant in Spain, this study shows that minimizing it must be a priority objective in protecting the elderly. This residential risk indicator for COVID-19 can be used to identify the more exposed areas or subpopulations within countries and guide future policy action with regard to pandemics.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

Migration responses of immigrants in Spain during the Great Recession

  • Prieto Rosas, Victoria|||0000-0003-2573-9023
  • Recaño Valverde, Joaquín|||0000-0002-7105-5768
  • Quintero Lesmes, Doris Cristina|||0000-0001-8875-0110
OBJECTIVE We aim to describe the impact of the crisis on the intensity and demographic profile of internal migration and different forms of international emigration. METHODS Using microdata from the Residential Variation Statistics for 2006-2013, we estimate the rates of interregional migration and the different forms of international emigration, including return migration and remigration. We used multinomial regressions. RESULTS Return migration and emigration to an unknown destination increased significantly with respect to interregional mobility at early and late stages of the crisis. In contrast, interregional migration was more likely than international emigration before the first stage. Regardless of birthplace, Spanish citizenship is an asset for mobility within Spain and the EU for all foreign-born individuals, and for emigration to non-EU countries for Cubans. Finally, emigration to an unknown destination resembles return migration in its composition by sex, age, and origin. CONTRIBUTION First, we discuss the chronology of migration responses, while showing that the prevalence of each varies according to citizenship status and the stages of the economic downturn. Second, it notes the similarities between emigration to an unknown destination and return migration captured by the Spanish Residential Variation Statistics, supporting the argument that the former is a kind of return adopted by immigrants without Spanish citizenship. Third, although Spain is one of the European countries with a significant share of foreign-born populations and also one of the few countries with statistics to examine both internal migration and international emigration, this paper constitutes the first attempt to do so.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

El componente demográfico de las necesidades habitacionales urbanas en América Latina, el caso de Buenos Aires

  • Marcos, Mariana|||0000-0002-2005-3076
  • Módenes Cabrerizo, Juan Antonio|||0000-0003-3049-7495
El artículo tiene por objetivo poner en primer plano el componente demográfico de las necesidades habitacionales -o demanda demográfica de viviendas- y sus interacciones con la calidad del parque habitacional y la dinámica del mercado inmobiliario en contextos urbanos de América Latina. Para ello se realiza una propuesta metodológica que se aplica a la Región Metropolitana de Buenos Aires, un caso rico en complejidad y heterogeneidad interna. Las proyecciones de hogares se llevan a cabo mediante el método de tasa de jefatura, y se vinculan con el déficit habitacional a escala municipal a través de técnicas de análisis espacial. Como resultado, se proponen tres escenarios de planificación en función de la calidad del parque habitacional y las condiciones demográficas para la rotación de las viviendas (según los flujos de creación y disolución de hogares estimados), que se analizan en relación con las particularidades de la dinámica del mercado inmobiliario en cada contexto.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

Mortality by cause of death in Colombia, a local analysis using spatial econometrics

  • Spijker, Jeroen|||0000-0002-3957-9553
  • Recaño Valverde, Joaquín|||0000-0002-7105-5768
  • Martínez, Sandra
  • Carioli, Alessandra|||0000-0002-8345-5400
Colombia is undergoing major changes in mortality patterns. National- and department-level cause-specific analyses have previously been carried out, but very little is known about municipal-level trends, despite their epidemiological interest. We first analyze standardized mortality rates for seven cause-of-death groups to obtain high and low mortality clusters based on the spatial autocorrelation indicators Global Moran's I and Local Moran's I. The Mann-Whitney nonparametric test is then used to ascertain statistical associations between the high and low mortality clusters and known health determinants. We subsequently apply spatial lag and Durbin (when spatial autocorrelation was present) and OLS models (when not) to explain overall spatial patterns in cause-specific mortality. Age- and sex-specific cause-of-death mortality and population data were obtained from the National Administrative Department of Statistics (DANE). Deaths were corrected for each municipality due to under-registration. Results show that spatial autocorrelation declined over time for all cause-of-death categories, except male circulatory system diseases and perinatal mortality. It is highest in external causes, especially among men, with mortality hotspots moving from the central Andean area to Orinoquia and the Amazon rainforest. Male mortality is also more spatially clustered than female mortality and especially neoplasms, and external-cause mortality is also indirectly affected by the conditions of neighboring municipalities. Municipal surface area, ethnicity and public expenditure on health and education are the most frequent contextual variables explaining territorial differences in mortality. The identification of geographical mortality clusters in Colombia will allow decision makers to prioritize those regions with higher mortality.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

Is living in the parental home a housing decision? Southern Europe's young working adults from a comparative perspective

  • Bothelo-Azevedo, Alda
  • López Colás, Julián|||0000-0003-4953-8031
  • Módenes Cabrerizo, Juan Antonio|||0000-0003-3049-7495
In Southern Europe, the exceptionally high rates of young adults living with their parents might indicate that co-residence is more frequent even among those more likely to live independently. In this study we analyse living in the parental home as a decision of young working adults in four southern European countries in comparison with France, Germany and the United Kingdom. We use the 2012 European Union Statistics on Income and Living Conditions microdata to estimate the probability of living in the parental home for young working adults aged 18-34. Our core finding is that living with parents is a common decision in southern European countries, whereas in France, Germany and the United Kingdom young working adults opt essentially between ownership and tenancy. The results challenge us to rethink young adults' paths to independent living and the role of public policies in their endeavours.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

The changing geographies of fertility in Spain (1981-2018), La cambiante geografía de la fecundidad en España (1981-2018)

  • Carioli, Alessandra|||0000-0002-8345-5400
  • Recaño Valverde, Joaquín|||0000-0002-7105-5768
  • Devolder, Daniel|||0000-0003-0812-3585
The objective of this article is to investigate the variation of fertility across Spain's geographic areas between 1981 and 2018, to highlight spatial change over three decades of major fertility transformations. During the last decades, Spanish fertility decreased considerably to below replacement levels. Although total fertility remains below replacement level in Spain, there are important differences in subnational trends that seem to concentrate around certain areas. Starting from the assumption that there is fertility diversity across the country, which persists over time and such variation is not random but rather spatially driven, we aim to describe the divergence from national trends and analyse the dynamics of spatial patterns of fertility over time with spatial analysis tools. Using from Spanish municipality data, we use 910 territorial units that ensure spatial contiguity and construct yearly fertility indicators derived from census and register data, encompassing fertility by age, birth order, and age at childbirth. We investigate the spatial patterns of fertility and their changes over time, by means of spatial and correlogram analysis, exploring the effects of neighborhood definitions. Results confirm the presence of spatial autocorrelation for all variables throughout the considered timeframe, both at global and local scale. The considered time frame depicts substantial changes in the distribution of low and high fertility clusters, reshaping the geographical distribution of fertility in Spain, with big metropolitan areas as leaders in high fertility, as childbearing is deeply impacted by labor market covariates. The fertility decline in Spain has driven total fertility to below replacement levels in a short period of time, shifting the classical North-South divide of low-high fertility into an East-West clustering, with economic centres such as cities becoming the new focal points of higher fertility. The descriptive and econometric spatial approaches adopted in this article, together with the detailed data available for this study, make it possible to appreciate the scale of fertility changes across the country, its heterogeneity across regions, and the evolution of fertility determinants over time.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

Declive demográfico y envejecimiento en las capitales de provincia, Population decline and ageing in Spanish capital cities

  • González-Leonardo, Miguel|||0000-0003-2508-7977
El declive poblacional y el envejecimiento no solo afectan a las áreas rurales. El objetivo de este artículo es estudiar la dinámica demográfica de las capitales de provincia entre 2002 y 2019 y hacer una clasificación de ciudades en crecimiento, estancamiento y declive acorde al periodo de recuperación económica 2014-2019. Seguidamente, se analiza la contribución del saldo natural y diferentes tipos de migración a las tasas de crecimiento. Finalmente, se mide el cambio en la estructura de la población. Se emplea una metodología de análisis demográfico aplicada a los micro-datos del Padrón Municipal de Habitantes, el Movimiento Natural de la Población y la Estadística de Variaciones Residenciales. Se han identificado 15 capitales de provincia que muestran incipientes procesos de declive demográfico y envejecimiento, 7 de ellas en Castilla y León. Actualmente, la emigración de jóvenes hacia las grandes ciudades españolas y el saldo natural negativo constituyen los factores dominantes del declive poblacional, mientras que antes de 2008 fueron los procesos de sub-urbanización. En suma, estas capitales reciben un contingente limitado de extranjeros y un escaso aporte de población proveniente del medio rural. También se ha observado un notable envejecimiento de la población y un descenso importante de las generaciones en edad reproductiva. Las 11 capitales más dinámicas, sin embargo, han vuelto a crecer desde 2014 por inmigración extranjera, igual que antes de la crisis y, en menor medida, por migración interna desde otras ciudades., Population decline and ageing do not only affect rural areas. The aim of this paper is to analyze the demographic trends of the 50 Spanish capital cities from 2002 to 2019. We create clusters of growing, stable and declining cities according to the economic growth period 2014-2019. We then analyze the contribution of natural growth and different types of migration to the growth rate. Finally, we measure the population change by age over time. For this research, a demographic analysis approach has been applied using register microdata from the Spanish Statistical Office-Instituto Nacional de Estadística (INE). Our results show a new trend of population decline in 15 Spanish capital cities, 7 of them in the periphery region of Castile and León. While suburbanization was the most important factor of population shrinkage before the 2008 economic crisis, out-migration of young populations to the global Spanish cities and negative natural growth are currently the main components of demographic decline. These shrinking cities have also been receiving fewer migrants from abroad and rural areas, while observing an increase in their ageing population and a decrease in their female population between the ages 15 and 49. Meanwhile, the number of inhabitants in the 11 major capital cities has been rising due to the increase in international immigration since 2014, as it was before 2008, and to a lesser extent by internal migration from other Spanish cities.