Pasar al contenido principal

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 3
Encontrada(s) 1 página(s)

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo preliminar (WorkingPaper)

Factores de la evolución de la fecundidad en España, en los últimos 30 años, Factors de l'evolució de la fecunditat a Espanya, en els últims 30 anys, Factors in fertility rates in Spain over the last thirty years

  • Devolder, Daniel|||0000-0003-0812-3585
  • Cabré, Anna|||0000-0001-9824-3817
La evolución del índice de fecundidad en España en las últimas décadas, se caracteriza por el rápido descenso del número medio de hijos por mujer durante los años 80 y la primera mitad de los 90, seguido de una recuperación lenta hasta la actualidad. Este descenso, a finales del siglo pasado, fue tan intenso que situó a España, en el año 1995, como el país con el nivel de fecundidad del momento más bajo a nivel mundial, junto con San Marino. En este trabajo se analizan algunos factores de este descenso hasta la segunda mitad de los años 90, el aumento de la edad a la maternidad y de la proporción de mujeres sin hijos. Se prestará también especial atención a la evolución de los últimos años, marcada por un aumento lento del índice de fecundidad de momento y por el impacto de la inmigración extranjera., L'evolució de l'índex de fecunditat a Espanya, en les últimes dècades, es caracteritza pel ràpid descens del nombre mitjà de fills per dona durant els anys 80 i la primera meitat dels 90, seguit d'una recuperació lenta fins a l'actualitat. Aquest descens, a finals del segle passat, va ser tan intens que va situar a Espanya, a l'any 1995, com el país amb el nivell de fecunditat del moment més baix a nivell mundial, juntament amb San Marino. En aquest treball s'analitzen alguns factors d'aquest descens fins a la segona meitat dels anys 90, l'augment de l'edat a la maternitat i de la proporció de dones sense fills. Es farà també especial atenció a l'evolució dels darrers anys, marcada per un augment lent de l'índex de fecunditat del moment i per l'impacte de la immigració estrangera., Fertility rates in Spain in recent decades are notable for a sharp decline in the average number of births per woman in the 1980s and the first half of the 1990s. This was followed by a slow recovery which has continued to the present. The drop in the fertility rate was so acute that by 1995 Spain and San Marino shared the bottom position on the worldwide scale. This study analyses some of the factors causing the decline until the mid-1990s, the rise in average age of first-time mothers and the rising proportion of childless women in the population. Special attention will also be given to changes in recent years, which are marked, for the moment, by a slow rise in the fertility rate and the impact of foreign immigration.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo preliminar (WorkingPaper)

Population, health and nutrition in Spain (18th-20th centuries)

  • Cámara, Antonio D.|||0000-0002-6199-1106
Background: Recent reviews by Spanish economic history claim that modern economic growth in that country can be traced back at least to the middle of the 19th century and it would have gained momentum during the last third of that century. Yet some bio-sanitary indicators did not show any significant impovement during the first stages of this economic growth process. For instance, life expectancy remained under 30 years until the 20th century and male cohorts born during the central decades of the 19th century recorded low average heights withouth any consistent trend of improvement until the last decades of that century. Aims: The objective of this work is the exploration of the potential associations between demographic and socioeconomic variables that potentially affected some health and nutritional outcomes in Spain over the last two centuries. It is also aimed at disentangling the effects of physical, medical and nutritional factors that shapedthe health transition in the country. Both, local level and national level data on height and mortality are analyzed for these purposes.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo preliminar (WorkingPaper)

Envejecer más allá de la edad, Diferencias de género, generación y clase social en salud en la población española, Envellir més enllà de l'edat, Aging beyond age, Vieillir au-delà de l'âge. Différences liées au sexe, la cohorte et la classe sociale en matière de santé de la population espagnole

  • Cámara, Antonio D.|||0000-0002-6199-1106
  • Zueras Castillo, Pilar|||0000-0002-3345-8865
  • Trias Llimós, Sergi|||0000-0002-8052-6736
  • Blanes, Amand|||0000-0001-8411-9567
Se utilizan las ocho ediciones disponibles de la Encuesta Nacional de Salud en España (ENSE, 1987-2011) para analizar tendencias de cohorte y determinantes socioeconómicos en tres indicadores de salud y condiciones de vida: el estado nutricional neto (aproximado por la estatura), las condiciones crónicas cardiovasculares (CCC) y la discapacidad. Los resultados revelan un fuerte contraste intergeneracional en el estado nutricional neto, mediado por el estatus socioeconómico individual. Las diferencias socioeconómicas persisten entre cohortes y son mayores entre los hombres, mientras que las diferencias socioeconómicas en el nivel de discapacidad y CCC son más significativas entre las mujeres. Las generaciones más recientes de españoles muestran una mayor prevalencia de CCC, probablemente como resultado de cambios en los estilos de vida, pero no se encuentran tendencias de cohorte consistentes en los niveles de discapacidad. El gradiente socioeconómico aparece como el mediador más importante en los resultados de salud observados., S'utilitzen les vuit edicions disponibles de l'Enquesta Nacional de Salut a Espanya (ENSE, 1987-2011) per analitzar tendències de cohort i determinants socioeconòmics en tres indicadors de salut i condicions de vida: l'estat nutricional net, (aproximat per l'alçada), les condicions cròniques cardiovasculars (CCC) i la discapacitat. Els resultats revelen un fort contrast intergeneracional en l'estat nutricional net, mediat per l'estatus socioeconòmic individual. Les diferències socioeconòmiques persisteixen entre cohorts i són més grans entre els homes, mentre que les diferències socioeconòmiques en el nivell de discapacitat i CCC són més significatives entre les dones. Les generacions més recents d'espanyols mostren una major prevalença de CCC, probablement com a resultat de canvis en els estils de vida, però no es troben tendències de cohort consistents en els nivells de discapacitat. El gradient socioeconòmic apareix com el mediador més important en els resultats de salut observats., The eight available editions of the Spanish National Health Survey (ENSE, 1987-2011) are used to analyze cohort trends and socioeconomic determinants with respect to three indicators of health and living standards: the net nutritional status (based on height), chronic cardiovascular conditions (CCCs) and disability. The results reveal a strong inter-generational contrast in the net nutritional status that is mediated by an individual's socioeconomic status (SES). SES-related differences persist across cohorts, and they are larger among males, while SES-related differentials in disability levels and CCCs are more meaningful among females. Younger cohorts of Spaniards display a higher prevalence of CCCs, likely as a result of lifestyle changes, but not consistent trends are found in disability levels. The SES gradient appears as the most important mediator of the observed health outcomes.