Pasar al contenido principal

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 6
Encontrada(s) 1 página(s)

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

¿Informa la salud autopercibida sobre las condiciones objetivas de salud? Algunas conclusiones a partir del análisis demográfico de microdatos de la Encuesta Nacional de Salud

  • Gumà, Jordi|||0000-0003-2640-5391
  • Cámara, Antonio D.|||0000-0002-6199-1106
A partir de microdatos de la Encuesta Nacional de Salud de España (ENSE) y de datos agregados de mortalidad del Movimiento Natural de la Población se estudia la relación entre la percepción subjetiva de la salud y las condiciones objetivas de salud en la población adulta española (mayores de 16 años). Los resultados muestran que la salud autopercibida describe bien las transiciones de salud y sus diferencias por sexo en la población adulta hasta los 50 años, mientras que en las edades más avanzadas, salud subjetiva y objetiva muestran ser divergentes. Los factores que explican esta discrepancia entre indicadores subjetivos y objetivos de salud son objeto de discusión en el artículo.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

Las desigualdades territoriales de mortalidad en la España de los años sesenta, una aproximación a sus niveles y determinantes

  • Blanes, Amand|||0000-0001-8411-9567
  • Spijker, Jeroen|||0000-0002-3957-9553
En el artículo se analizan e interpretan los diferenciales provinciales de mortalidad por edad y causa en los años sesenta del siglo pasado. El objetivo es constatar si esos diferenciales reflejan diferencias de ritmo y de fase entre las provincias españolas en su proceso de transición epidemiológica, cuya explicación remitiría a desigualdades de desarrollo socioeconómico. Mediante un enfoque de tipo ‟ecológico" se realiza una aproximación a los factores causales de las desigualdades espaciales de mortalidad a partir de variables exógenas como la renta, la estructura productiva, las condiciones higiénicas, la fecundidad… El uso de las técnicas de regresión múltiple ha permitido cuantificar el efecto de las variables contextuales sobre los diferenciales provinciales de mortalidad en 1960-62 y en 1970-72, así como el cambio en el papel de esas variables durante la década de los sesenta.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo preliminar (WorkingPaper)

Salud autopercibida y mortalidad en España, tendencias recientes y componentes demográficos, Salut autopercebuda i mortalitat a Espanya, Self-rated Health and mortality in Spain

  • Gumà, Jordi|||0000-0003-2640-5391
  • Cámara, Antonio D.|||0000-0002-6199-1106
Se analizan los microdatos de la Encuesta Nacional de Salud-ENS y del Movimiento Natural de la Población-MNP, entre 1987 y 2006. Se presentan tendencias por categoría de respuesta, edad y sexo de la población adulta española (16+) y se realiza un análisis comparado de la salud autopercibida negativa y de los cocientes de mortalidad según las mismas variables. La salud autopercibida de la ENS permite una aproximación indirecta a la evolución de las condiciones objetivas de salud de la población española por edad y sexo. El indicador posee una buena capacidad descriptiva de las transiciones de salud, discapacidad y dependencia en el ciclo vital de la población adulta española. No obstante, la selección en términos de supervivencia y salud asociada a la población no institucionalizada condiciona en gran medida este indicador para fines prospectivos en materia de supervivencia (las tendencias de mortalidad y de salud percibida son divergentes en el tiempo durante el periodo analizado)., S'analitzen les microdades de l'Enquesta Nacional de Salut-ENS i del Moviment Natural de la Població-MNP, entre 1987 i 2006; es presenten tendències per categoria de resposta, edat i sexe de la població adulta espanyola (16 +); i es realitza una anàlisi comparada de la salut autopercebuda negativa i dels quocients de mortalitat segons les mateixes variables. La salut autopercebuda de l'ENS permet una aproximació indirecta a l'evolució de les condicions objectives de salut de la població espanyola per edat i sexe. L'indicador mostra una bona capacitat descriptiva de les transicions de salut, discapacitat i dependència en el cicle vital de la població adulta espanyola. Malgrat això, la selecció en termes de supervivència i salut associada a la població no institucionalitzada condiciona en gran mesura aquest indicador per a fins prospectius en matèria de supervivència (les tendències de mortalitat i de salut percebuda són divergents en el temps durant el període analitzat)., Demographic analysis of microdata from the Spanish Health Interview Survey-ENS and the National Population Register-MNP. Trends by response category, age and sex are constructed between 1987 and 2006 for adult Spanish population (aged 16+). A comparative analysis of trends in (negative) self-rated health and age-specific death probabilities by sex is also analyzed. Self-rated health from the ENS allows for an indirect approach to the evolution of objective health conditions of the Spanish population according to sex and age. This indicator properly describes transitions in health and disability over the life cycle of the Spanish adult population. However, any prospective function of the indicator with respect to survival must be discarded because trends in mortality and self-rated health diverge. A plausible explanation for this divergence is the selection process both in terms of survivorship and health that is associated to the noninstitutionalized population.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo preliminar (WorkingPaper)

La encuesta nacional de salud (1987-2006), notas técnicas para el estudio de tendencias de salud en la población española, L'Enquesta Nacional de Salut (1987-2006), The National Health Survey (1987-2006)

  • Cámara, Antonio D.|||0000-0002-6199-1106
  • Trias Llimós, Sergi|||0000-0002-8052-6736
Este trabajo revisa la documentación técnica de las muestras de adultos de la Encuesta Nacional de Salud de España (ENSE) entre 1987 y 2006. Se discuten algunas potencialidades y limitaciones de esta fuente para el estudio de tendencias de salud en la población adulta española. En los dos primeros apartados se analizan los sistemas de muestreo de la ENSE y se ilustran algunos problemas de representatividad de las muestras. El tercer apartado analiza el sistema de entrevista y algunos sesgos potenciales derivados de la utilización de informantes indirectos (proxies) en las ediciones de 2003 y 2006. En el cuarto apartado se realizan algunos análisis descriptivos de tendencia basados en los microdatos de la ENSE. Se presentan tendencias de dos ítems fundamentales para el estudio de las condiciones de salud de la población: limitaciones funcionales entre la población mayor y condiciones crónicas en el conjunto de la población adulta española. Para este último ítem se incluyen los microdatos de la Encuesta Europea de Salud (EES) de 2009 para ilustrar las limitaciones asociadas al cambio en el diseño de los cuestionarios. En un anexo final se incluyen tablas de ponderación por edad, sexo y comunidad autónoma basadas en las muestras originales de la ENSE y en datos oficiales de población del Instituto Nacional de Estadística. Estas tablas armonizan los sistemas de ponderación utilizados en las distintas ediciones de la ENSE. Los datos y la documentación técnica utilizados para la realización de este trabajo son de acceso público y gratuito a través del Instituto Nacional de Estadística y el Ministerio de Sanidad y Consumo., S'examina la documentació tècnica de les mostres d'adults de l'Enquesta Nacional de Salut de Espanya (ENSE), entre 1987 i 2006. Es presenten algunes potencialitats i limitacions d'aquesta font per a l'estudi de tendències de salut de la població adulta espanyola. En els dos primers apartats, es fa una síntesi dels sistemes de mostreig i es presenten alguns problemes de representativitat de les mostres. El tercer apartat analitza el sistema d'entrevista i alguns biaixos potencials derivats de l'ús d'informants indirectes (proxies) a les edicions de 2003 i 2006. El quart apartat realitza una anàlisi descriptiva de tendències a partir de microdades de l'ENSE. Es mostren tendències de dos ítems fonamentals per a l'estudi de les condicions de salut de la població: limitacions funcionals (entre la gent gran) i condicions cròniques (entre la població adulta en general). Per aquest últim ítem, s'inclouen les microdades de l'Enquesta Europea de Salut (EES) de 2009 per il·lustrar les limitacions associades amb el canvi en el disseny dels qüestionaris. En un annex final s'inclouen taules de ponderació per edat, sexe i comunitat autònoma basades en les mostres originals de l'ENSE així como en dades oficials de població de l'INE. Aquestes ponderacions harmonitzen diferents sistemes utilitzats a les distintes edicions de l'ENSE. Les dades i documentació tècnica que s'han fet servir en aquest treball són de lliure accés a través de l'INE i el Ministeri de Sanitat i Consum., This paper revises technical documents and metadata on the adult samples of the Spanish Health Interview Survey (ENSE) taken between 1987 and 2006. Some strengths and shortcomings of this survey in the study of health trends are discussed. The two first sections of this work summarize the sampling procedures of the ENSE and some representativeness problems are illustrated. The third section analyzes the interview modes and some potential biases related to the utilization of indirect informants (proxies) in the waves of 2003 and 2006. The fourth section presents health trends based on ENSE microdata for two key items in the study of the health conditions of a population: functional impairments (among the elderly) and chronic conditions (among the whole of the adult population). The latter includes the analysis of microdata from the European Health Survey (EES 2009) in order to introduce the shortcomings that are associated with the change in the design of questionnaires. A final appendix provides with weighting tables by age, sex and region that harmonize different weighting systems utilized across different waves of the ENSE. All data and technical documents utilized in this work are free-access through the National Statistics Office (INE) and the Ministry of Health and Consumption.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo preliminar (WorkingPaper)

Anthropometrics and development, cohort trends and spatial patterns of height and robustness in 20th-century Spain, Mesures antropomètriques i desenvolupament, Medidas antropométricas y desarrollo

  • Cámara, Antonio D.|||0000-0002-6199-1106
  • Garcia Roman, Joan|||0000-0003-2254-5450
This paper seeks new insights concerning the relationship between environmental conditions and the anthropometric measures of a population. We analyse cohort trends and spatial patterns of physical robustness (height, weight and chest circumference) during the process of economic development in twentieth-century Spain. The data were drawn from Spanish Military Statistics that record male cohorts from 1934 to 1973. Dramatic socioeconomic and demographic changes occurred during that period and consequently the life course of those cohorts witnessed very diverse environmental contexts. Time-cohort series and anthropometric cartography are presented and discussed in light of supplementary data on GDP and infant mortality. Our results show convergence in height and robustness across Spanish regions. This process was especially intense among cohorts born during the 1950s and the 1960s. Spatial patterns -primarily tall-robust North-Eastern regions and short-weak Central-Southern regions- of development persisted at least until the 1990s (cohorts born during the 1970s). These patterns are only partly associated to economic disparities and there are also remarkable discrepancies between height and robustness patterns which moderates conclusions on the evolution of living conditions exclusively approached by height., Es cerquen noves idees explicatives de la relació entre les condicions ambientals i les mesures antropomètriques de la població. S'analitzen les tendències de cohort i els patrons espacials de variables físiques (alçada, pes i mesura pectoral) durant el procés de desenvolupament econòmic a l'Espanya del segle XX. Les dades provenen d'estadístiques militars espanyoles que registren cohorts masculines nascudes entre 1934 i 1973. Durant aquest període, es donaren importants canvis socioeconòmics i demogràfics i, en conseqüència, aquestes cohorts han viscuts contextos ambientals molt diversos. Es mostren les sèries temporals de cohort i la cartografia antropomètrica i es complementa l'anàlisi amb dades sobre el PIB i la mortalitat infantil. Els resultats mostren una convergència, a totes les regions espanyoles, en l'alçada i el pes. Aquest procés va ser especialment intens entre les cohorts nascudes durant els anys 1950 i 1960 en les regions del Nord-Est i menys intens en les regions del Centre i Sud, a on aquest procés de convergència va persistir, almenys fins a la dècada de 1990 (cohorts nascudes durant els anys setanta). Aquests patrons venen només en part associats a les disparitats econòmiques. De fet, sí que expliquen l'homogeneïtzació de l'alçada però menys en la del pes, que derivaria d'altres condicions., Este documento busca nuevas ideas explicativas sobre la relación entre las condiciones ambientales y las medidas antropométricas de la población. Se analizan las tendencias de cohortes y los patrones espaciales de variables físicas (altura, peso y medida pectoral) durante el proceso de desarrollo económico en la España del siglo XX. Los datos provienen de estadísticas militares españolas que registran cohortes masculinas nacidas entre 1934 y 1973. Durante este período, se dieron importantes cambios socioeconómicos y demográficos y, como consecuencia de ello, estas cohortes han vivido contextos ambientales muy diversos. Se muestran las series temporales de cohorte y la cartografía antropométrica y se complementa el análisis con datos sobre el PIB y la mortalidad infantil. Los resultados muestran una convergencia, en todas las regiones españolas, en altura y peso. Este proceso fue especialmente intenso entre las cohortes nacidas durante los años 1950 y 1960 en las regiones del Noreste y menos intenso en las regiones del Centro y Sur, donde, este proceso de convergencia, persistió por lo menos hasta la década de 1990 (cohortes nacidas durante los años setenta). Estos patrones no sólo vienen asociados a las disparidades económicas. De hecho, sí que explican la homogeneización de la altura pero menos la del peso, que derivaría de otras condiciones.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo preliminar (WorkingPaper)

Envejecer más allá de la edad, Diferencias de género, generación y clase social en salud en la población española, Envellir més enllà de l'edat, Aging beyond age, Vieillir au-delà de l'âge. Différences liées au sexe, la cohorte et la classe sociale en matière de santé de la population espagnole

  • Cámara, Antonio D.|||0000-0002-6199-1106
  • Zueras Castillo, Pilar|||0000-0002-3345-8865
  • Trias Llimós, Sergi|||0000-0002-8052-6736
  • Blanes, Amand|||0000-0001-8411-9567
Se utilizan las ocho ediciones disponibles de la Encuesta Nacional de Salud en España (ENSE, 1987-2011) para analizar tendencias de cohorte y determinantes socioeconómicos en tres indicadores de salud y condiciones de vida: el estado nutricional neto (aproximado por la estatura), las condiciones crónicas cardiovasculares (CCC) y la discapacidad. Los resultados revelan un fuerte contraste intergeneracional en el estado nutricional neto, mediado por el estatus socioeconómico individual. Las diferencias socioeconómicas persisten entre cohortes y son mayores entre los hombres, mientras que las diferencias socioeconómicas en el nivel de discapacidad y CCC son más significativas entre las mujeres. Las generaciones más recientes de españoles muestran una mayor prevalencia de CCC, probablemente como resultado de cambios en los estilos de vida, pero no se encuentran tendencias de cohorte consistentes en los niveles de discapacidad. El gradiente socioeconómico aparece como el mediador más importante en los resultados de salud observados., S'utilitzen les vuit edicions disponibles de l'Enquesta Nacional de Salut a Espanya (ENSE, 1987-2011) per analitzar tendències de cohort i determinants socioeconòmics en tres indicadors de salut i condicions de vida: l'estat nutricional net, (aproximat per l'alçada), les condicions cròniques cardiovasculars (CCC) i la discapacitat. Els resultats revelen un fort contrast intergeneracional en l'estat nutricional net, mediat per l'estatus socioeconòmic individual. Les diferències socioeconòmiques persisteixen entre cohorts i són més grans entre els homes, mentre que les diferències socioeconòmiques en el nivell de discapacitat i CCC són més significatives entre les dones. Les generacions més recents d'espanyols mostren una major prevalença de CCC, probablement com a resultat de canvis en els estils de vida, però no es troben tendències de cohort consistents en els nivells de discapacitat. El gradient socioeconòmic apareix com el mediador més important en els resultats de salut observats., The eight available editions of the Spanish National Health Survey (ENSE, 1987-2011) are used to analyze cohort trends and socioeconomic determinants with respect to three indicators of health and living standards: the net nutritional status (based on height), chronic cardiovascular conditions (CCCs) and disability. The results reveal a strong inter-generational contrast in the net nutritional status that is mediated by an individual's socioeconomic status (SES). SES-related differences persist across cohorts, and they are larger among males, while SES-related differentials in disability levels and CCCs are more meaningful among females. Younger cohorts of Spaniards display a higher prevalence of CCCs, likely as a result of lifestyle changes, but not consistent trends are found in disability levels. The SES gradient appears as the most important mediator of the observed health outcomes.