Pasar al contenido principal

YOUNG NATURAL INTERPRETERS: CHILD LANGUAGE BROKERING IN EDUCATION, SOCIAL SERVICES AND HEALTHCARE SETTINGS

RTI2018-098566-A-I00

•
Nombre agencia financiadora Agencia Estatal de Investigación
Acrónimo agencia financiadora AEI
Programa Programa Estatal de I+D+i Orientado a los Retos de la Sociedad
Convocatoria Proyectos I+D+i Retos de Investigación
Año convocatoria 2018
Plan Estatal 2017-2020 Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación
Centro beneficiario UNIVERSIDAD AUTONOMA DE BARCELONA

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 9
Encontrada(s) 1 página(s)

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Contribución de congreso (ConferenceOutput)

Ten years and five projects, the evolution of research in public service interpreting in Catalonia

  • Vargas-Urpi, Mireia|||0000-0001-6302-581X
MIRAS research group started studying public service interpreting (PSI) in 2009. The group has completed five funded projects and has engaged in plenty of training and education activities. This paper bases on MIRAS' most recent project: "Expanding professional borders: PSI and the social challenges of the new millennium", which has produced seven videos for educational and awareness-raising purposes. These videos will be used in the paper to revisit previous research projects by MIRAS and their most important contributions. MIRAS' first research project was a survey. Based on questionnaires, it collected information from interpreters (including intercultural mediators and non-professional interpreters), public service providers and users. It provided a broad overview of the situation of PSI in 2010. MIRAS' second research project compared accreditation systems around the world and reflected on the situation in Catalonia from the perspective of education and training. MIRAS' third research project used transcriptions of recorded roleplays where ten experienced interpreters (5 for Arabic-Spanish/Catalan, 5 for Chinese-Spanish/Catalan) were invited to interpret. Afterwards, they also participated in a retrospective interview. These recordings were used to analyse interpreters' strategic competence. MIRAS' fourth research project, the TIPp project, based on transcriptions of recordings of 55 naturally-occurring court hearings where interpreting was requested for one of the participants. These transcriptions were analysed considering Wadensjö's (1999) distinction between 'talk as text' and 'talk as activity'. This project discovered that, on average, a 54% of the trial was not interpreted to defendants, and 21 serious mistakes (e.g. serious omission, addition, false sense or nonsense) per hour were made while interpreting. MIRAS' currently ongoing project focuses on child language brokering in Catalonia. The paper reviews the main results of each of these projects and explains how they have been reflected in the videos created. It also discusses the main challenges encountered while producing the videos, namely, certain biases towards female characters, or the need to find a balance between conveying a sense of authenticity while also empowering migrated communities in Catalonia. Finally, the paper will also discuss possible paths for future research in PSI in Catalonia.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Contribución de congreso (ConferenceOutput)

10 anys de recerca en ISP, com ens poden ajudar en la pràctica?

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Contribución de congreso (ConferenceOutput)

La interpretación y traducción del chino en los servicios públicos, ejemplos del contexto catalán

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Contribución de congreso (ConferenceOutput)

El papel de los adolescentes como intermediarios lingüísticos, primeros resultados de un estudio exploratorio en la provincia de Barcelona

  • Vargas-Urpi, Mireia|||0000-0001-6302-581X
Los niños, jóvenes y adolescentes tienen un papel muy importante en los procesos migratorios. La inmersión lingüística que viven gracias a la escolarización les facilita el aprendizaje de las lenguas vehiculares, que en ocasiones adquieren más deprisa que sus padres y madres. Esto hace que a menudo se conviertan en «traductores e intérpretes naturales» para los progenitores y familiares, que confían en estos jóvenes y adolescentes para poder comunicarse con los proveedores de servicios públicos (profesorado, personal sanitario, personal de los servicios sociales, etc.) o para entender la información escrita que les llega. En España, los estudios sobre intermediación lingüística por parte de menores (ILM) -child language brokering, en inglés- han sido relativamente escasos, a pesar de que parece ser una práctica habitual por lo que se desprende de investigaciones como la de Foulquié-Rubio (2015), centrada en la interpretación en el ámbito educativo. Beltrán Antolín y Sáiz López (2001), en relación con el colectivo chino, afirman que muchas personas de origen chino prefieren confiar en los hijos para tareas de traducción e interpretación y Arrasate (2018) llega a conclusiones similares para el colectivo pakistaní. En esta comunicación se presentará un estudio que pretende proporcionar información objetiva y empírica sobre la extensión y las características de la ILM en las principales comunidades inmigradas en la provincia de Barcelona. Concretamente, se detallará la metodología general de la investigación, que incluye cuestionarios a proveedores de servicios, entrevistas a jóvenes adultos con experiencia en ILM, grupos de discusión con adolescentes que actúan como intermediarios lingüísticos y entrevistas con progenitores de estos adolescentes. A continuación, se describirán algunos resultados preliminares de los cuestionarios a proveedores de servicios, que confirman la alta frecuencia de la ILM, con pocas diferencias en la incidencia entre distintos colectivos.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Contribución de congreso (ConferenceOutput)

La interpretació als serveis públics a Catalunya, passat, present i reptes

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Contribución de congreso (ConferenceOutput)

Child Language Brokering in a bilingual region, how does it reflect and affect language use and attitudes?

  • Rubio Carbonero, Gema|||0000-0002-5009-8291
  • Vargas-Urpi, Mireia|||0000-0001-6302-581X
Children and young people from migrated families often learn host languages faster than their parents might do and, therefore, from very young ages they help their parents, families or members of their community translating or interpreting, which is known as Child Language Brokering (CLB). Most studies about CLB have been developed in the USA and the UK, and have focused on aspects such as the impact of this practice on children's welfare, family dynamics or school performance, among other. The aim of this paper is to describe the linguistic reality of these language brokers and their families in the province of Barcelona, considering the official bilingualism status of Catalonia and, more specifically, to explore how CLB affects language use and attitudes. For this purpose, a mixed method is used: questionnaires have been distributed among teachers of secondary education, key agents have been interviewed (young adults who are former child language brokers, as well as parents who have used CLB) and a focus group with current language brokers (aged 14-15) has been conducted. Based on this data, we will first present the situation of CLB in Barcelona in the context of education. We will pinpoint data regarding CLB's extent and frequency, which will be compared to the frequency professional public service interpreting is resorted to. We will then analyse language use during CLB interactions (i.e., preferences towards Spanish or Catalan), as well as the impact of this practice on young people's attitudes towards their own heritage language and the two host languages (Catalan and Spanish) they are required to learn as part of the compulsory education. Finally, we will discuss how CLB is perhaps one of the few times plurilingualism is truly reflected in secondary schools, but seems to have little effect on young people's linguistic skills in the host languages.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Contribución de congreso (ConferenceOutput)

Child language brokering through multiple lenses, the perspectives of parents, teenagers, young adults and public service providers in Catalonia

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Contribución de congreso (ConferenceOutput)

La intermediació lingüística per part de menors a Catalunya, panoràmica general, reflexions i propostes. Els resultats dels projecte ILM i EYLBID

  • Vargas-Urpi, Mireia|||0000-0001-6302-581X
  • Arumí Ribas, Marta|||0000-0001-6923-994X
Els infants i adolescents tenen un paper molt important en els processos migratoris. Gràcies a l'escolarització i la immersió lingüística a la nova societat aprenen la llengua o llengües oficials del nou país de manera més ràpida que els seus progenitors. Per això, molts pares, mares i familiars amb un domini limitat de l'idioma local sovint confien en aquests infants i adolescents per traduir i interpretar quan necessiten comunicar-se amb la societat d'acollida. Aquest fenomen es coneix com a «intermediació lingüística per part de menors» (ILM) (traducció de Child Language Brokering, en anglès). La ILM s'ha estudiat principalment al Regne Unit i als Estats Units. A Catalunya, en canvi, la recerca sobre aquest tema és molt escassa. Els objectius principals del projecte són descriure la ILM i proporcionar informació objectiva, empírica i interdisciplinària sobre l'abast i les característiques del fenomen entre les principals comunitats immigrades a la província de Barcelona. Per tal de d'assolir aquests objectius, s'ha adoptat una investigació qualitativa que combina la recollida de dades mitjançant qüestionaris, entrevistes i grups de discussió. En aquesta presentació presentem els resultats principals d'aquesta recerca, amb dades sobre la freqüència i abast del fenomen, qüestions de gènere o impacte d'aquesta pràctica en els infants i joves que la duen a terme.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Contribución de congreso (ConferenceOutput)

Identitats múltiples al voltant de la intermediació lingüística per part de menors (ILM), el cas del col.lectiu xinès a Catalunya

  • Romero-Moreno, Aran|||0000-0001-8886-5372
  • Vargas-Urpi, Mireia|||0000-0001-6302-581X
Una de les principals conseqüències dels processos migratoris és la generació de sentits identitaris múltiples. En aquesta comunicació parlarem del fenomen de la intermediació lingüística per part de menors (ILM), és a dir, de les tasques de traducció i interpretació que infants i joves realitzen per a progenitors i altres membres de la comunitat, com a pràctica social promotora d'identitats etnolingüístiques complexes. Prenem com a paradigma el cas del col.lectiu xinès a Catalunya i ens basem en una sèrie d'entrevistes en profunditat que vam fer a una mostra de 7 joves adultes d'entre 18-28 anys amb experiència com a intermediàries lingüístiques quan encara eren menors d'edat, i a 4 progenitors d'origen xinès (3 mares i 1 pare) que en algun moment havien hagut de recórrer a fills o filles per poder-se comunicar o fer-se entendre en diferents àmbits dels serveis públics a Catalunya. Les entrevistes es van dur a terme entre els anys 2020 i 2021 i formen part d'un estudi més ampli sobre la ILM amb diferents col.lectius del país. En aquesta comunicació ens centrem en les narratives dels informants sobre els usos pragmàtics del plurilingüisme, cosa que ens permetrà identificar l'arrel fonamentalment negativa (relacional) i additiva del sentir identitari xinès, qingtianès, català, espanyol, etc. D'aquesta manera, primer, definirem a què ens referim quan parlem de la ILM o, en anglès, de 'child language brokering'. Tot seguit, establirem el marc metodològic de la nostra recerca, descriurem més detalladament les dues mostres i el perfil dels nostres informants. A continuació, aprofundirem en l'anàlisi de les entrevistes i, a partir de citacions i fragments extrets de les transcripcions, teoritzarem sobre la qüestió de la formació d'identitats interculturals i dels diferents nivells de prestigi que se'ls adhereix.