Pasar al contenido principal

YOUNG NATURAL INTERPRETERS: CHILD LANGUAGE BROKERING IN EDUCATION, SOCIAL SERVICES AND HEALTHCARE SETTINGS

RTI2018-098566-A-I00

•
Nombre agencia financiadora Agencia Estatal de Investigación
Acrónimo agencia financiadora AEI
Programa Programa Estatal de I+D+i Orientado a los Retos de la Sociedad
Convocatoria Proyectos I+D+i Retos de Investigación
Año convocatoria 2018
Plan Estatal 2017-2020 Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación
Centro beneficiario UNIVERSIDAD AUTONOMA DE BARCELONA

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 24
Encontrada(s) 1 página(s)

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación

ILM 6/6, Torns de paraula i gestió de dinàmiques complicades

  • Vargas-Urpi, Mireia|||0000-0001-6302-581X
  • Arumí Ribas, Marta|||0000-0001-6923-994X
  • Ruiz de Infante, Begoña
Els intermediaris lingüístics fan tasques d'interpretació en situacions diverses, cadascuna amb les seves pròpies complexitats. Sense formació, aquests joves intèrprets no professionals s'enfronten a cada repte amb un grau sorprenent de maduresa, paciència i recursos personals basats en la intuïció.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación

ILM 5/6, Complexitat de la llengua

  • Vargas-Urpi, Mireia|||0000-0001-6302-581X
  • Arumí Ribas, Marta|||0000-0001-6923-994X
  • Ruiz de Infante, Begoña
En converses amb metges, advocats o treballadors socials es fa servir vocabulari complex i especialitzat, però als joves intèrprets sovint els falten eines!.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación

ILM 4/6, Conflictes d'interès

  • Vargas-Urpi, Mireia|||0000-0001-6302-581X
  • Arumí Ribas, Marta|||0000-0001-6923-994X
  • Ruiz de Infante, Begoña
La imparcialitat és essencial per proporcionar una traducció fidel. Quan s'interpreta per a persones de la família, amics i coneguts, en situacions sovint delicades i compromeses, és difícil mantenir-se neutral! L'escola és un àmbit on poden sorgir conflictes d'interès i els joves intèrprets han de decidir si traduir fidelment o «maquillar» el missatge que transmeten tant als progenitors com al professorat.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación

ILM 3/6, L'impacte en les relacions dins de la família

  • Vargas-Urpi, Mireia|||0000-0001-6302-581X
  • Arumí Ribas, Marta|||0000-0001-6923-994X
  • Ruiz de Infante, Begoña
Els intermediaris lingüístics sovint fan tasques que pertoquen als adults i es converteixen en un suport que sol anar més enllà del fet de traduir o interpretar. Dins de la família, aquest paper especial té un impacte en l'estatus del menor i en com es relaciona amb els progenitors o altres familiars.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación

ILM 2/6, Una responsabilitat «que encara no toca»

  • Vargas-Urpi, Mireia|||0000-0001-6302-581X
  • Arumí Ribas, Marta|||0000-0001-6923-994X
  • Ruiz de Infante, Begoña
La intermediació lingüística comença espontàniament en l'entorn més íntim i familiar, però arriba a àmbits de més especialització i complexitat. Són encara infants i adolescents, però es converteixen en referents no tan sols per a les seves famílies, sinó també per a les seves comunitats, i assumeixen una responsabilitat que no els correspon. Tot i que dur a terme aquesta tasca complexa pot ser un motiu d'orgull, ben sovint pateixen també la pressió i l'estrès que els genera.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación

ILM 1/6, Introducció

  • Vargas-Urpi, Mireia|||0000-0001-6302-581X
  • Arumí Ribas, Marta|||0000-0001-6923-994X
  • Ruiz de Infante, Begoña
Les migracions sovint comporten barreres lingüístiques que cal superar per adaptar-se al país d'arribada i tenir accés als drets bàsics. Per a un adult sovint no és fàcil aprendre una nova llengua. Gràcies a la immersió lingüística que fan a l'escola, els infants solen aprendre aquesta nova llengua més ràpidament que els seus pares i mares. Així, sense cap mena de formació ni reconeixement, als infants i adolescents que coneixen dues o més llengües se'ls demana que tradueixin o interpretin en una gran varietat de situacions.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Contribución de congreso (ConferenceOutput)

Ten years and five projects, the evolution of research in public service interpreting in Catalonia

  • Vargas-Urpi, Mireia|||0000-0001-6302-581X
MIRAS research group started studying public service interpreting (PSI) in 2009. The group has completed five funded projects and has engaged in plenty of training and education activities. This paper bases on MIRAS' most recent project: "Expanding professional borders: PSI and the social challenges of the new millennium", which has produced seven videos for educational and awareness-raising purposes. These videos will be used in the paper to revisit previous research projects by MIRAS and their most important contributions. MIRAS' first research project was a survey. Based on questionnaires, it collected information from interpreters (including intercultural mediators and non-professional interpreters), public service providers and users. It provided a broad overview of the situation of PSI in 2010. MIRAS' second research project compared accreditation systems around the world and reflected on the situation in Catalonia from the perspective of education and training. MIRAS' third research project used transcriptions of recorded roleplays where ten experienced interpreters (5 for Arabic-Spanish/Catalan, 5 for Chinese-Spanish/Catalan) were invited to interpret. Afterwards, they also participated in a retrospective interview. These recordings were used to analyse interpreters' strategic competence. MIRAS' fourth research project, the TIPp project, based on transcriptions of recordings of 55 naturally-occurring court hearings where interpreting was requested for one of the participants. These transcriptions were analysed considering Wadensjö's (1999) distinction between 'talk as text' and 'talk as activity'. This project discovered that, on average, a 54% of the trial was not interpreted to defendants, and 21 serious mistakes (e.g. serious omission, addition, false sense or nonsense) per hour were made while interpreting. MIRAS' currently ongoing project focuses on child language brokering in Catalonia. The paper reviews the main results of each of these projects and explains how they have been reflected in the videos created. It also discusses the main challenges encountered while producing the videos, namely, certain biases towards female characters, or the need to find a balance between conveying a sense of authenticity while also empowering migrated communities in Catalonia. Finally, the paper will also discuss possible paths for future research in PSI in Catalonia.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Contribución de congreso (ConferenceOutput)

10 anys de recerca en ISP, com ens poden ajudar en la pràctica?

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Contribución de congreso (ConferenceOutput)

La interpretación y traducción del chino en los servicios públicos, ejemplos del contexto catalán

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Contribución de congreso (ConferenceOutput)

El papel de los adolescentes como intermediarios lingüísticos, primeros resultados de un estudio exploratorio en la provincia de Barcelona

  • Vargas-Urpi, Mireia|||0000-0001-6302-581X
Los niños, jóvenes y adolescentes tienen un papel muy importante en los procesos migratorios. La inmersión lingüística que viven gracias a la escolarización les facilita el aprendizaje de las lenguas vehiculares, que en ocasiones adquieren más deprisa que sus padres y madres. Esto hace que a menudo se conviertan en «traductores e intérpretes naturales» para los progenitores y familiares, que confían en estos jóvenes y adolescentes para poder comunicarse con los proveedores de servicios públicos (profesorado, personal sanitario, personal de los servicios sociales, etc.) o para entender la información escrita que les llega. En España, los estudios sobre intermediación lingüística por parte de menores (ILM) -child language brokering, en inglés- han sido relativamente escasos, a pesar de que parece ser una práctica habitual por lo que se desprende de investigaciones como la de Foulquié-Rubio (2015), centrada en la interpretación en el ámbito educativo. Beltrán Antolín y Sáiz López (2001), en relación con el colectivo chino, afirman que muchas personas de origen chino prefieren confiar en los hijos para tareas de traducción e interpretación y Arrasate (2018) llega a conclusiones similares para el colectivo pakistaní. En esta comunicación se presentará un estudio que pretende proporcionar información objetiva y empírica sobre la extensión y las características de la ILM en las principales comunidades inmigradas en la provincia de Barcelona. Concretamente, se detallará la metodología general de la investigación, que incluye cuestionarios a proveedores de servicios, entrevistas a jóvenes adultos con experiencia en ILM, grupos de discusión con adolescentes que actúan como intermediarios lingüísticos y entrevistas con progenitores de estos adolescentes. A continuación, se describirán algunos resultados preliminares de los cuestionarios a proveedores de servicios, que confirman la alta frecuencia de la ILM, con pocas diferencias en la incidencia entre distintos colectivos.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Contribución de congreso (ConferenceOutput)

La interpretació als serveis públics a Catalunya, passat, present i reptes

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Estudio, informe, memoria (Report)

La intermediació lingüística per part de menors a l'àmbit educatiu. Informe

  • Vargas-Urpi, Mireia|||0000-0001-6302-581X
  • Romero-Moreno, Aran|||0000-0001-8886-5372
  • Arumí Ribas, Marta|||0000-0001-6923-994X
  • Bestué, Carmen|||0000-0001-7945-9348
  • Gil-Bardají, Anna|||0000-0003-3515-9719
  • Orozco Jutorán, Mariana|||0000-0003-4044-6675
  • Raigal Aran, Judith|||0000-0002-0387-0867
  • Rubio Carbonero, Gema|||0000-0002-5009-8291
Els infants i adolescents tenen un paper molt important en els processos migratoris. Gràcies a l'escolarització i la immersió lingüística a la nova societat aprenen la llengua o llengües oficials del nou país de manera més ràpida que els seus progenitors. Per això, molts pares, mares i familiars amb un domini limitat de l'idioma local sovint confien en aquests infants i adolescents per traduir i interpretar quan necessiten comunicar-se amb la societat d'acollida. Aquest fenomen es coneix com a «intermediació lingüística per part de menors» (ILM) (Child Language Brokering, en anglès). La ILM s'ha estudiat principalment al Regne Unit i als Estats Units. A Espanya i a Catalunya, en canvi, la recerca sobre aquest tema és molt escassa. Els objectius principals del projecte són descriure la ILM i proporcionar informació objectiva, empírica i interdisciplinària sobre l'abast i les característiques del fenomen entre les principals comunitats immigrades a la província de Barcelona. Per tal de d'assolir aquests objectius, s'ha adoptat una investigació qualitativa que combina la recollida de dades mitjançant qüestionaris, entrevistes i grups de discussió. En aquest informe ens centrem en els resultats obtinguts dels qüestionaris distribuïts a professorat d'educació secundària de la província de Barcelona.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

The gift of language, An anthropological approach to child language brokering in Barcelona

  • Romero-Moreno, Aran|||0000-0001-8886-5372
  • Vargas-Urpi, Mireia|||0000-0001-6302-581X
The phenomenon of child language brokering (CLB), that is, translation and interpreting tasks children take on to facilitate communication for their parents and other adults, is often invisible or neglected. The present article seeks to study CLB in the province of Barcelona (Spain) through the theoretical lens of Marcel Mauss's anthropological concept of the 'gift'. The authors employ interviews with child language brokers, young mediators and parents to show that children's language competences circulate as a gendered gift that produces and reproduces social ties of different kinds-family, extended family, community, the public-and with different levels of reciprocity.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Estudio, informe, memoria (Report)

La intermediació lingüística per part de menors a l'àmbit social. Informe

  • Vargas-Urpi, Mireia|||0000-0001-6302-581X
  • Romero-Moreno, Aran|||0000-0001-8886-5372
  • Arumí Ribas, Marta|||0000-0001-6923-994X
  • Bestué, Carmen|||0000-0001-7945-9348
  • Gil-Bardají, Anna|||0000-0003-3515-9719
  • Orozco Jutorán, Mariana|||0000-0003-4044-6675
  • Raigal Aran, Judith|||0000-0002-0387-0867
  • Rubio Carbonero, Gema|||0000-0002-5009-8291
Els infants i adolescents tenen un paper molt important en els processos migratoris. Gràcies a l'escolarització i la immersió lingüística a la nova societat aprenen la llengua o llengües oficials del nou país de manera més ràpida que els seus progenitors. Per això, molts pares, mares i familiars amb un domini limitat de l'idioma local sovint confien en aquests infants i adolescents per traduir i interpretar quan necessiten comunicar-se amb la societat d'acollida. Aquest fenomen es coneix com a «intermediació lingüística per part de menors» (ILM) (Child Language Brokering, en anglès). La ILM s'ha estudiat principalment al Regne Unit i als Estats Units. A Espanya i a Catalunya, en canvi, la recerca sobre aquest tema és molt escassa. Els objectius principals del projecte són descriure la ILM i proporcionar informació objectiva, empírica i interdisciplinària sobre l'abast i les característiques del fenomen entre les principals comunitats immigrades a la província de Barcelona. Per tal de d'assolir aquests objectius, s'ha adoptat una investigació qualitativa que combina la recollida de dades mitjançant qüestionaris, entrevistes i grups de discussió. En aquest informe ens centrem en els resultats obtinguts dels qüestionaris distribuïts a professionals de treball social de les àrees de serveis socials de Catalunya.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Contribución de congreso (ConferenceOutput)

Child Language Brokering in a bilingual region, how does it reflect and affect language use and attitudes?

  • Rubio Carbonero, Gema|||0000-0002-5009-8291
  • Vargas-Urpi, Mireia|||0000-0001-6302-581X
Children and young people from migrated families often learn host languages faster than their parents might do and, therefore, from very young ages they help their parents, families or members of their community translating or interpreting, which is known as Child Language Brokering (CLB). Most studies about CLB have been developed in the USA and the UK, and have focused on aspects such as the impact of this practice on children's welfare, family dynamics or school performance, among other. The aim of this paper is to describe the linguistic reality of these language brokers and their families in the province of Barcelona, considering the official bilingualism status of Catalonia and, more specifically, to explore how CLB affects language use and attitudes. For this purpose, a mixed method is used: questionnaires have been distributed among teachers of secondary education, key agents have been interviewed (young adults who are former child language brokers, as well as parents who have used CLB) and a focus group with current language brokers (aged 14-15) has been conducted. Based on this data, we will first present the situation of CLB in Barcelona in the context of education. We will pinpoint data regarding CLB's extent and frequency, which will be compared to the frequency professional public service interpreting is resorted to. We will then analyse language use during CLB interactions (i.e., preferences towards Spanish or Catalan), as well as the impact of this practice on young people's attitudes towards their own heritage language and the two host languages (Catalan and Spanish) they are required to learn as part of the compulsory education. Finally, we will discuss how CLB is perhaps one of the few times plurilingualism is truly reflected in secondary schools, but seems to have little effect on young people's linguistic skills in the host languages.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

Children and teenagers acting as language brokers, the perception of teachers at secondary schools

  • Orozco Jutorán, Mariana|||0000-0003-4044-6675
  • Vargas-Urpi, Mireia|||0000-0001-6302-581X
Translation and Interpreting Studies (TIS) usually consider all types and genres of translation and interpreting by adults who perform either as professionals or amateurs. However, under the current migration reality, there are many children and teenagers who act as translators and interpreters for their parents and (extended) families or communities, without any training or acknowledgement. They are called Child Language Brokers, to clearly state the difference with professional, adult translators and interpreters, and this article seeks to shed some light on their reality, which has received little, if any, attention from scholars in the translation, interpreting and interculturality fields. After a general overview of the existing literature, the design and results of a study conducted in Barcelona (Spain) in 2019 and 2020 are shared. The aim of the study is to describe the existing reality with a view to contributing to mapping the actual situation of child language brokering around the world.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

La mediación intercultural y el papel de los menores migrantes en la comunicación en un centro de menores

  • Torres Aragón, Raquel
  • Vargas-Urpi, Mireia|||0000-0001-6302-581X
La llegada de menores migrantes al sur de España lleva en crecimiento desde hace años. Asimismo, desde hace ya algunas décadas, se recurre a la mediación intercultural (MI) para dar respuesta a las necesidades de comunicación en la sociedad. Sin embargo, la precariedad y falta de reconocimiento de esta profesión conllevan la aparición de formas no profesionales, como es el caso de la intermediación lingüística por parte de menores (ILM). Este estudio de caso se centra en las dos formas de comunicación mediada que conviven en un centro de protección de menores de la provincia de Cádiz, perteneciente a la Junta de Andalucía, a saber: la MI y la ILM. Los objetivos principales son (a) dar a conocer la práctica de la ILM realizada por menores migrantes acogidos en dicho centro y observar cómo afecta a estos menores, y (b) hacer una comparativa con el servicio oficial de MI proporcionado por la Junta de Andalucía. Para alcanzar estos objetivos se presentará, en primer lugar, el contexto en el que se sitúa este estudio: la inmigración de menores no acompañados y la realidad de los centros de acogida. A continuación, se expondrán las figuras profesionales y las no profesionales que intervienen en este caso. La parte práctica del trabajo se basa en los datos recogidos mediante una entrevista al mediador actual y un cuestionario distribuido a las educadoras sociales del centro., For the past few years, the south of Spain has experienced an increase in unaccompanied migrant children's arrival. Furthermore, intercultural mediation (IM) has been a solution to society's communication needs for some decades. However, the insecurity and lack of recognition regarding this profession results in the rise of non-professional profiles such as child language brokering (CLB). The following case study focuses on two forms of communication that take place in a children's safe centre located in the province of Cadiz and belonging to the Junta de Andalucía (Andalusian Regional Government) -IM and CLB. The main aims of this case study are (a) to present CLB carried out by migrant children living in this centre and the impact CLB produces on them, and (b) to compare it with the IM service. In order to achieve this, the context where this study is placed will be presented -unaccompanied migrant children and children's safe centres. Moreover, professionals and non-professionals who take part on communication situations will be described. The practical section of this paper is based on data collected by means of various methods -a personal interview with the current mediator and a survey distributed to the centre's social educators.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

Child Language Brokering and Multilingualism in Catalonia, Language Use and Attitudes in a Bilingual Region

  • Rubio Carbonero, Gema|||0000-0002-5009-8291
  • Vargas-Urpi, Mireia|||0000-0001-6302-581X
  • Raigal Aran, Judith|||0000-0002-0387-0867
Children and young people from migrated families often learn host languages faster than their parents might do, and from very young ages they help their parents, families or community members by translating or interpreting, known as child language brokering (CLB). Language brokers need to mediate with different languages in different contexts and are more likely to become aware of the different status of the languages they use or are in contact with than other non-brokers from a migrant background. This article studies the phenomenon of CLB in Catalonia, a bilingual region, from a sociolinguistic perspective. It seeks to understand the linguistic reality of these language brokers, and their attitudes towards the different languages they speak. The results show a complex sociolinguistic picture in which language brokers are clear archetypes of multilingualism, and the tensions and preferences towards each of the languages spoken. It also reflects on the key role CLB plays in the maintenance and revitalization of heritage language/s and culture/s.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Estudio, informe, memoria (Report)

El fenomen de la intermediació lingüística per part de menors (ILM). Recull de citacions

  • Vargas-Urpi, Mireia|||0000-0001-6302-581X
  • Romero-Moreno, Aran|||0000-0001-8886-5372
Els infants i adolescents tenen un paper molt important en els processos migratoris. Gràcies a l'escolarització i la immersió lingüística a la nova societat aprenen la llengua o llengües oficials del nou país de manera més ràpida que els seus progenitors. Per això, molts pares, mares i familiars amb un domini limitat de l'idioma local sovint confien en aquests infants i adolescents per traduir i interpretar quan necessiten comunicar-se amb la societat d'acollida. Aquest fenomen es coneix com a «intermediació lingüística per part de menors» (ILM) (traducció de Child Language Brokering, en anglès). La ILM s'ha estudiat principalment al Regne Unit i als Estats Units. A Catalunya, en canvi, la recerca sobre aquest tema és molt escassa. Els objectius principals del projecte són descriure la ILM i proporcionar informació objectiva, empírica i interdisciplinària sobre l'abast i les característiques del fenomen entre les principals comunitats immigrades a la província de Barcelona. Per tal de d'assolir aquests objectius, s'ha adoptat una investigació qualitativa que combina la recollida de dades mitjançant qüestionaris, entrevistes i grups de discussió. En aquest informe oferim un recull de citacions extretes de les entrevistes i grups de discussió realitzats en el marc d'aquesta recerca. Aquest recull de citacions respon a la voluntat de crear recursos útils per a la recerca i docència en accés obert. Així, d'una banda, posa a l'abast de la resta d'investigadors interessats en la ILM, la sociolingüística o altres temes afins un buidatge d'extractes d'entrevistes que es poden reutilitzar per il·lustrar diferents fenòmens relacionats amb la llengües i les migracions. De l'altra, aquests extractes també es poden emprar amb finalitats docents com a casos d'estudi per debatre a l'aula.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Contribución de congreso (ConferenceOutput)

Child language brokering through multiple lenses, the perspectives of parents, teenagers, young adults and public service providers in Catalonia

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Contribución de congreso (ConferenceOutput)

La intermediació lingüística per part de menors a Catalunya, panoràmica general, reflexions i propostes. Els resultats dels projecte ILM i EYLBID

  • Vargas-Urpi, Mireia|||0000-0001-6302-581X
  • Arumí Ribas, Marta|||0000-0001-6923-994X
Els infants i adolescents tenen un paper molt important en els processos migratoris. Gràcies a l'escolarització i la immersió lingüística a la nova societat aprenen la llengua o llengües oficials del nou país de manera més ràpida que els seus progenitors. Per això, molts pares, mares i familiars amb un domini limitat de l'idioma local sovint confien en aquests infants i adolescents per traduir i interpretar quan necessiten comunicar-se amb la societat d'acollida. Aquest fenomen es coneix com a «intermediació lingüística per part de menors» (ILM) (traducció de Child Language Brokering, en anglès). La ILM s'ha estudiat principalment al Regne Unit i als Estats Units. A Catalunya, en canvi, la recerca sobre aquest tema és molt escassa. Els objectius principals del projecte són descriure la ILM i proporcionar informació objectiva, empírica i interdisciplinària sobre l'abast i les característiques del fenomen entre les principals comunitats immigrades a la província de Barcelona. Per tal de d'assolir aquests objectius, s'ha adoptat una investigació qualitativa que combina la recollida de dades mitjançant qüestionaris, entrevistes i grups de discussió. En aquesta presentació presentem els resultats principals d'aquesta recerca, amb dades sobre la freqüència i abast del fenomen, qüestions de gènere o impacte d'aquesta pràctica en els infants i joves que la duen a terme.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Contribución de congreso (ConferenceOutput)

Identitats múltiples al voltant de la intermediació lingüística per part de menors (ILM), el cas del col.lectiu xinès a Catalunya

  • Romero-Moreno, Aran|||0000-0001-8886-5372
  • Vargas-Urpi, Mireia|||0000-0001-6302-581X
Una de les principals conseqüències dels processos migratoris és la generació de sentits identitaris múltiples. En aquesta comunicació parlarem del fenomen de la intermediació lingüística per part de menors (ILM), és a dir, de les tasques de traducció i interpretació que infants i joves realitzen per a progenitors i altres membres de la comunitat, com a pràctica social promotora d'identitats etnolingüístiques complexes. Prenem com a paradigma el cas del col.lectiu xinès a Catalunya i ens basem en una sèrie d'entrevistes en profunditat que vam fer a una mostra de 7 joves adultes d'entre 18-28 anys amb experiència com a intermediàries lingüístiques quan encara eren menors d'edat, i a 4 progenitors d'origen xinès (3 mares i 1 pare) que en algun moment havien hagut de recórrer a fills o filles per poder-se comunicar o fer-se entendre en diferents àmbits dels serveis públics a Catalunya. Les entrevistes es van dur a terme entre els anys 2020 i 2021 i formen part d'un estudi més ampli sobre la ILM amb diferents col.lectius del país. En aquesta comunicació ens centrem en les narratives dels informants sobre els usos pragmàtics del plurilingüisme, cosa que ens permetrà identificar l'arrel fonamentalment negativa (relacional) i additiva del sentir identitari xinès, qingtianès, català, espanyol, etc. D'aquesta manera, primer, definirem a què ens referim quan parlem de la ILM o, en anglès, de 'child language brokering'. Tot seguit, establirem el marc metodològic de la nostra recerca, descriurem més detalladament les dues mostres i el perfil dels nostres informants. A continuació, aprofundirem en l'anàlisi de les entrevistes i, a partir de citacions i fragments extrets de les transcripcions, teoritzarem sobre la qüestió de la formació d'identitats interculturals i dels diferents nivells de prestigi que se'ls adhereix.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación

La intermediació lingüística per part de menors a Catalunya

  • Vargas-Urpi, Mireia|||0000-0001-6302-581X
  • Arumí Ribas, Marta|||0000-0001-6923-994X
  • Ruiz de Infante, Begoña
Els infants, joves i adolescents tenen un paper molt important en els processos migratoris. La immersió lingüística que viuen gràcies a l'escolarització els facilita l'aprenentatge de les llengües vehiculars, que a vegades adquireixen més de pressa que els seus pares i mares. Això fa que sovint es converteixin en «traductors i intèrprets naturals» per a progenitors i familiars, que confien en aquests joves i adolescents per poder comunicar-se amb els proveïdors de serveis públics (professorat, personal sanitari, personal dels serveis socials, etc.) o per entendre la informació escrita que els arriba. Un dels termes que s'ha emprat, en anglès, per a descriure aquest fenomen és el de child language brokering, que des del grup MIRAS hem traduït al català com a «intermediació lingüística per part de menors» (ILM). Aquesta exposició presenta diversos testimonis de joves intermediaris lingüístics, que comparteixen les seves reflexions pel que fa a l'impacte d'aquesta tasca en diversos aspectes de la seva vida.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

La intermediación lingüística por parte de menores (ILM) desde la perspectiva de los progenitores, La intermediació lingüística per part de menors (ILM) des de la perspectiva dels progenitors, Child Language Brokering (CLB) from the parent's perspective

  • Vargas-Urpi, Mireia|||0000-0001-6302-581X
  • Romero-Moreno, Aran|||0000-0001-8886-5372
Este artículo explora el fenómeno de la intermediación lingüística por parte de menores (ILM), es decir, las tareas de traducción e interpretación que los hijos de familias inmigradas realizan para adultos con competencias lingüísticas limitadas. Partiendo del objetivo de reflejar la perspectiva de los progenitores que en alguna ocasión han recurrido a los hijos -todavía niños o adolescentes- para comunicarse en los servicios públicos, los autores emplean entrevistas en profundidad con padres y madres de los colectivos árabe, amazig, pakistaní y chino, residentes en la provincia de Barcelona, para exponer las complejidades emocionales y las dificultades prácticas que entrañan este tipo de eventos comunicativos. La conclusión es que la ILM no es la solución óptima para resolver los problemas que derivan de las barreras lingüísticas en el contexto migratorio, a pesar de ser un fenómeno habitual y espontáneo en los cuatro colectivos entrevistados., Aquest article explora el fenomen de la intermediació lingüística per part de menors (ILM), és a dir, les tasques de traducció i interpretació que els fills de famílies immigrades realitzen per a adults amb competències lingüístiques limitades. Partint de l'objectiu de reflectir la perspectiva dels progenitors que en alguna ocasió han recorregut als fills -encara nens o adolescents- per comunicar-se en els serveis públics, els autors empren entrevistes en profunditat amb pares i mares dels col.lectius àrab, amazic, pakistanès i xinès, residents a la província de Barcelona, per exposar les complexitats emocionals i les dificultats pràctiques que comporten aquest tipus d'esdeveniments comunicatius. La conclusió és que la ILM no és la solució òptima per resoldre els problemes que deriven de les barreres lingüístiques en el context migratori, malgrat ser un fenomen habitual i espontani en els quatre col.lectius entrevistats., This paper explores Child Language Brokering (CLB), that is, the translation and interpreting tasks that children from migrated families carry out for adults with limited competency in local languages. It is based on the perspectives of parents who have relied on their children for communicating at public services. The authors analyse in-depth interviews conducted with Arabic, Amazigh, Pakistani and Chinese parents residing in Barcelona and identify the emotional intricacies and practical difficulties these kinds of situations entail. The main conclusion is that CLB is not the optimal solution to overcome linguistic barriers in the migratory context, despite being a common and spontaneous practice among the four communities covered in this study.