Pasar al contenido principal

LA COMUNICACION INTERCULTURAL MEDIADA EN EL AMBITO SANITARIO

PID2022-137113OB-I00

•
Nombre agencia financiadora Agencia Estatal de Investigación
Acrónimo agencia financiadora AEI
Programa Programa Estatal para Impulsar la Investigación Científico-Técnica y su Transferencia
Subprograma Subprograma Estatal de Generación de Conocimiento
Convocatoria Proyectos de I+D+i (Generación de Conocimiento y Retos Investigación)
Año convocatoria 2022
Plan Estatal 2021-2023 Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación
Centro beneficiario UNIVERSIDAD AUTONOMA DE BARCELONA

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 2
Encontrada(s) 1 página(s)

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Estudio, informe, memoria (Report)

Situació actual de la comunicació intercultural mediada al sector sanitari català, Situación actual de la comunicación intercultural mediada en el sector sanitario catalán

  • Arumí Ribas, Marta|||0000-0001-6923-994X
  • Bestué, Carmen|||0000-0001-7945-9348
  • Branchadell, Albert|||0000-0001-5192-1043
  • Collazos Sanchez, Francisco|||0000-0003-0972-4497
  • Cussel, Mattea|||0000-0002-5264-6052
  • Garcia-Beyaert, Sofia|||0000-0001-7485-7451
  • Gil-Bardají, Anna|||0000-0003-3515-9719
  • Jiménez, Marta
  • Malo Sanz, Mario|||0000-0003-3185-9590
  • Miranda, Marc|||0009-0006-0446-1156
  • Navtanovich, Liudmila|||0000-0002-4139-5809
  • Orozco Jutorán, Mariana|||0000-0003-4044-6675
  • Pérez-Real, Anabel|||0009-0005-0366-9687
  • Ramos Gascón, Maria del Mar
  • Rubio Carbonero, Gema|||0000-0002-5009-8291
  • Rubio-Rico, María Lourdes|||0000-0002-3862-0462
  • Ruiz de Infante, Begoña
  • Tagourramt El Kbaich, Abdallah|||0000-0002-2096-7388
  • Tonioli, Valeria
  • Vallejo Rubinstein, Claudia|||0000-0002-1920-4623
  • Vargas-Urpi, Mireia|||0000-0001-6302-581X
Aquest informe analitza la situació actual de la comunicació intercultural mediada en el sistema sanitari català, a partir de dades recollides entre 2024 i 2025 mitjançant qüestionaris, entrevistes, grups focals i observacions en consulta. Els resultats mostren una absència de registre oficial dels centres amb majors necessitats lingüístiques i una concentració de serveis de mediació a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, mentre que altres territoris depenen sovint de solucions informals. Les barreres lingüístiques són freqüents i afecten de manera significativa la qualitat assistencial, especialment amb pacients que parlen àrab, xinès o urdú. Malgrat això, l’ús de serveis professionals de mediació és limitat, i el personal sanitari recorre majoritàriament a familiars, llengües pont o traducció automàtica, sovint sense protocols ni formació específica. L’impacte emocional sobre els professionals és notable, amb sentiments d’estrès, frustració i inseguretat, tot i que també s’observa empatia envers els pacients. Els serveis professionals disponibles són valorats positivament, però es perceben com insuficients i poc accessibles. Pel que fa als intermediaris lingüístics, es tracta d’un col·lectiu divers, majoritàriament femení, amb condicions laborals sovint precàries i necessitats formatives específiques. L’informe conclou que cal reforçar de manera estructural la mediació intercultural, millorar la formació del personal sanitari i establir criteris clars d’ús de recursos lingüístics per garantir una atenció equitativa i de qualitat., Este informe analiza la situación actual de la comunicación intercultural mediada en el sistema sanitario catalán a partir de datos recogidos entre 2024 y 2025 mediante cuestionarios, entrevistas, grupos focales y observaciones en consulta. Los resultados muestran la ausencia de un registro oficial de los centros con mayores necesidades lingüísticas y una concentración de los servicios de mediación en el Área Metropolitana de Barcelona, mientras que otros territorios dependen a menudo de soluciones informales. Las barreras lingüísticas son frecuentes y afectan de manera significativa a la calidad asistencial, especialmente con pacientes que hablan árabe, chino o urdu. A pesar de ello, el uso de servicios profesionales de mediación es limitado, y el personal sanitario recurre mayoritariamente a familiares, lenguas puente o traducción automática, a menudo sin protocolos ni formación específica. El impacto emocional sobre los profesionales es notable, con sentimientos de estrés, frustración e inseguridad, aunque también se observa empatía hacia los pacientes. Los servicios profesionales disponibles son valorados positivamente, pero se perciben como insuficientes y poco accesibles. En cuanto a los intermediarios lingüísticos, se trata de un colectivo diverso, mayoritariamente femenino, con condiciones laborales a menudo precarias y necesidades formativas específicas. El informe concluye que es necesario reforzar de manera estructural la mediación intercultural, mejorar la formación del personal sanitario y establecer criterios claros de uso de recursos lingüísticos para garantizar una atención equitativa y de calidad., This report analyzes the current situation of mediated intercultural communication in the Catalan healthcare system, based on data collected between 2024 and 2025 through questionnaires, interviews, focus groups, and clinical observations. The findings reveal the absence of an official registry of centers with the greatest language needs and a concentration of mediation services in the Barcelona Metropolitan Area, while other regions often rely on informal solutions. Language barriers are frequent and significantly affect the quality of care, particularly among patients who speak Arabic, Chinese, or Urdu. Despite this, the use of professional mediation services remains limited, and healthcare staff primarily rely on family members, lingua francas, or machine translation, often without clear protocols or specific training. The emotional impact on professionals is considerable, with feelings of stress, frustration, and insecurity, although empathy toward patients is also evident. Available professional services are generally well regarded but are perceived as insufficient and difficult to access. As for language intermediaries, they constitute a diverse, predominantly female group, often working in precarious conditions and with specific training needs. The report concludes that intercultural mediation must be structurally strengthened, healthcare staff training improved, and clear guidelines established for the use of language resources to ensure equitable and high-quality care.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Estudio, informe, memoria (Report)

Mapping the normative landscape of mediated intercultural communication in healthcare, International and national regulatory and policy frameworks

  • Branchadell, Albert|||0000-0001-5192-1043
  • Cussel, Mattea|||0000-0002-5264-6052
  • Garcia-Beyaert, Sofia|||0000-0001-7485-7451
  • Gil-Bardají, Anna|||0000-0003-3515-9719
  • Tagourramt El Kbaich, Abdallah|||0000-0002-2096-7388
  • Vargas-Urpi, Mireia|||0000-0001-6302-581X
The purpose of this report is to examine the extent to which mediated intercultural communication in healthcare, in its various forms and figures, is reflected in regulatory and policy documents at the International, European, Spanish and Catalan levels., L’objectiu d’aquest informe és examinar fins a quin punt la comunicació intercultural mediada en l’àmbit de la salut, en les seves diverses formes i figures, es reflecteix en els documents normatius i de polítiques públiques als nivells internacional, europeu, espanyol i català., El propósito de este informe es examinar hasta qué punto la comunicación intercultural mediada en el ámbito sanitario, en sus diversas formas y figuras, se refleja en los documentos normativos y de políticas públicas en los niveles internacional, europeo, español y catalán.