Pasar al contenido principal

LA COMUNICACION INTERCULTURAL MEDIADA EN EL AMBITO SANITARIO

PID2022-137113OB-I00

•
Nombre agencia financiadora Agencia Estatal de Investigación
Acrónimo agencia financiadora AEI
Programa Programa Estatal para Impulsar la Investigación Científico-Técnica y su Transferencia
Subprograma Subprograma Estatal de Generación de Conocimiento
Convocatoria Proyectos de I+D+i (Generación de Conocimiento y Retos Investigación)
Año convocatoria 2022
Plan Estatal 2021-2023 Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación
Centro beneficiario UNIVERSIDAD AUTONOMA DE BARCELONA

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 9
Encontrada(s) 1 página(s)

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Contribución de congreso (ConferenceOutput)

Bridging the gap, Enhancing intercultural communication in Catalonia's healthcare through evidence-based insights

  • Pérez-Real, Anabel|||0009-0005-0366-9687
  • Miranda, Marc|||0009-0006-0446-1156
  • Vargas-Urpi, Mireia|||0000-0001-6302-581X
Despite significant advancements in healthcare interpreting research over the past decades, most studies have concentrated on the perceptions of healthcare providers, with less attention given to users and even less to policymakers (Valero-Garcés, 2024). Furthermore, there has been a notable absence of research findings effectively being transferred into tangible improvements in service quality or the working conditions of interpreters and intercultural mediators, who continue to navigate between limited and precarious contractual arrangements (Ugarte Ballester & Vargas-Urpí, 2018; Monzó-Nebot & Álvares-Álvarez, 2024). Unfortunately, the ever-changing landscape of interpreting research and training has not brought changes to the realities of increasingly multicultural and multilingual healthcare centres (Álvaro Aranda & Lázaro Gutiérrez, 2021; Arumí and García-Beyaert, 2022). Addressing this gap, the CIMAS project aims to provide evidence-based healthcare data to both healthcare providers and policymakers concerning a critical issue: the ineffective communication between healthcare providers and users with limited local language proficiency. This study focuses on mediated intercultural communication in Catalonia. The primary objective of this paper is to compare the perceptions and views of healthcare providers with those of policymakers, thereby contributing to a deeper understanding of the complexities involved in healthcare interpreting. Data were collected using questionnaires for healthcare providers-to reach a broader sample of potential informants-and semi-structured interviews for policymakers and stakeholders-to obtain more detailed, holistic information from a substantially smaller sample. A total of 1,390 questionnaires from a population of 70,484 healthcare providers were collected, as well as 38 questionnaires from approximately 100 intercultural mediators, and 15 policymakers and stakeholders were interviewed. We present quantitative figures for the first sample, while qualitative content analysis has been applied in the second one. The results indicate a discrepancy between the needs of healthcare providers for effective intercultural communication-where ad hoc interpreting remains prevalent in many healthcare centres-and policymakers' perceptions of public service interpreting policy implementation, which began in the late 2000s in Catalonia. In conclusion, we will reflect on the implications of these findings and present actions to translate research into practical applications. Additionally, these results will have broader applicability to various contexts requiring intercultural mediation.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Contribución de congreso (ConferenceOutput)

Encoding Miscommunication, A Proposal Of Indicators for Non-Professional Healthcare Interpreting

  • Miranda, Marc|||0009-0006-0446-1156
Non-professional interpreting (NPIT) is a common practice in healthcare settings when communicative barriers arise between practitioners and users with limited knowledge of the host society's official languages. Nevertheless, this does not ensure effective communication, which, given the sensitive context, may have adverse consequences. NPIT studies have identified this by focusing predominantly on either stable contexts, where linguistic communities are defined by the presence of stable migrant populations, or crisis contexts, such as disaster relief and refugee crises. However, linguistic diversity can be stable and ever-changing at the same time. This presentation focuses on one such context, namely the Catalan region of Lleida, where 19.75% of the resident population is of migrant background. Additionally, every year the region welcomes about 30,000 temporary workers from different countries who come to work throughout the harvest season. Agriculture represents the primary economic engine in the region, and migrant workers, both temporary and resident, are a vital workforce. The objective of this presentation is twofold: first, to propose a list of miscommunication indicators in NPIT-mediated consultations with the aim of identifying and classifying situations of ineffective communication and their causes. Secondly, to explore the impact of linguistic and cultural barriers in healthcare. The methodology is based on the multimodal discourse analysis of a corpus of eight consultations that have taken place in a public obstetrics and gynaecology centre in Lleida known for providing medical attention to a high percentage of migrant users. The preliminary results suggest that the miscommunication indicators list might be used to identify solutions to communicative barriers in healthcare, regardless of language combinations. Following, the need for raising awareness on practitioners' side regarding epistemic differences with patients will be argued to reduce their bias and consequently improve communication.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

Health providers' perceptions on language barriers in Catalonia's public healthcare system, Percepcions dels professionals sanitaris sobre les barreres lingüístiques en el sistema públic de salut a Catalunya

  • Rubio Carbonero, Gema|||0000-0002-5009-8291
  • Gil-Bardají, Anna|||0000-0003-3515-9719
In this article, we present the results of an exploratory quantitative study on the situation of communication between healthcare staff in the Catalan public system and users with limited competence in the official languages of Catalonia. The study objective is to offer a comprehensive and empirically grounded overview of the current state of intercultural communication in the Catalan public health system, with and without the involvement of third-party mediation, as perceived by healthcare providers. Data were collected through a structured questionnaire administered to professionals engaged in direct patient care across public health centres in Catalonia, yielding a sample of 1 390 respondents. The findings underscore the high frequency and significant impact of language barriers in clinical encounters and highlight notable deficiencies in the resources currently available to address these challenges., Aquest article presenta els resultats d'un estudi quantitatiu exploratori sobre la situació de la comunicació entre el personal sanitari del sistema públic català i els usuaris que tenen un coneixement limitat de les llengües oficials de Catalunya. L'objectiu de l'estudi és oferir una visió global i amb una base empírica de l'estat actual de la comunicació intercultural en el sistema públic de salut català -tant amb la mediació de tercers com sense- a partir de la percepció que en tenen els professionals sanitaris. Les dades es van recollir mitjançant un qüestionari estructurat administrat a professionals que treballen en l'atenció directa als pacients en centres públics de salut de Catalunya, que va permetre obtenir una mostra de 1.390 participants. Els resultats posen de manifest l'alta freqüència i el fort impacte de les barreres lingüístiques en les interaccions clíniques, així com mancances notables en els recursos disponibles actualment per afrontar aquests reptes.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

La intermediación lingüística y cultural en el ámbito sanitario, en busca de un derecho expreso en la normativa española y catalana, Linguistic and cultural intermediation in healthcare

  • Tagourramt El Kbaich, Abdallah|||0000-0002-2096-7388
  • Cussel, Mattea|||0000-0002-5264-6052
  • Branchadell, Albert|||0000-0001-5192-1043
  • Gil-Bardají, Anna|||0000-0003-3515-9719
En España, el derecho a la atención sanitaria se configura como un derecho universal, respaldado por el marco jurídico vigente y materializado a través del Sistema Nacional de Salud. No obstante, la efectividad de este derecho puede verse comprometida cuando median barreras lingüísticas entre personal sanitario y pacientes con competencia limitada en las lenguas oficiales locales, lo que pone en riesgo la equidad y la calidad de la atención recibida. Este artículo tiene como objetivo examinar cómo los marcos normativos en España y Cataluña abordan el derecho a la intermediación lingüística y cultural en el ámbito de la salud y cómo lo regulan las políticas públicas de Cataluña. En particular, se estudia el posible encaje legal de figuras como la del o la intérprete y la del mediador o mediadora intercultural, así como su integración en el sistema sanitario. Los resultados de este estudio ofrecen una perspectiva actualizada sobre la regulación -o ausencia de ella- en torno a la comunicación intercultural en el ámbito sanitario, a la vez que permiten reflexionar sobre las condiciones para una atención sanitaria más inclusiva, eficiente y respetuosa de los derechos lingüísticos de los y las pacientes., In Spain, the right to healthcare is established as a universal right, supported by the current legal framework and implemented through the National Health System. However, the effectiveness of this right can be compromised when language barriers arise between healthcare professionals and patients with limited proficiency in the official local languages, thereby jeopardizing the equity and quality of care provided. This article aims to examine how the legal frameworks in Spain and Catalonia address the right to linguistic mediation in the healthcare sector and how this right is regulated by public policies in Catalonia. In particular, it explores the potential legal recognition of roles such as interpreters and intercultural mediators, as well as their integration into the healthcare system. The findings of this study offer an updated perspective on the regulation-or lack thereof-concerning intercultural communication in healthcare, while also providing an opportunity to reflect on the conditions necessary for more inclusive, effective, and linguistically respectful healthcare services.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Estudio, informe, memoria (Report)

Situació actual de la comunicació intercultural mediada al sector sanitari català, Situación actual de la comunicación intercultural mediada en el sector sanitario catalán

  • Arumí Ribas, Marta|||0000-0001-6923-994X
  • Bestué, Carmen|||0000-0001-7945-9348
  • Branchadell, Albert|||0000-0001-5192-1043
  • Collazos Sanchez, Francisco|||0000-0003-0972-4497
  • Cussel, Mattea|||0000-0002-5264-6052
  • Garcia-Beyaert, Sofia|||0000-0001-7485-7451
  • Gil-Bardají, Anna|||0000-0003-3515-9719
  • Jiménez, Marta
  • Malo Sanz, Mario|||0000-0003-3185-9590
  • Miranda, Marc|||0009-0006-0446-1156
  • Navtanovich, Liudmila|||0000-0002-4139-5809
  • Orozco Jutorán, Mariana|||0000-0003-4044-6675
  • Pérez-Real, Anabel|||0009-0005-0366-9687
  • Ramos Gascón, Maria del Mar
  • Rubio Carbonero, Gema|||0000-0002-5009-8291
  • Rubio-Rico, María Lourdes|||0000-0002-3862-0462
  • Ruiz de Infante, Begoña
  • Tagourramt El Kbaich, Abdallah|||0000-0002-2096-7388
  • Tonioli, Valeria
  • Vallejo Rubinstein, Claudia|||0000-0002-1920-4623
  • Vargas-Urpi, Mireia|||0000-0001-6302-581X
Aquest informe analitza la situació actual de la comunicació intercultural mediada en el sistema sanitari català, a partir de dades recollides entre 2024 i 2025 mitjançant qüestionaris, entrevistes, grups focals i observacions en consulta. Els resultats mostren una absència de registre oficial dels centres amb majors necessitats lingüístiques i una concentració de serveis de mediació a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, mentre que altres territoris depenen sovint de solucions informals. Les barreres lingüístiques són freqüents i afecten de manera significativa la qualitat assistencial, especialment amb pacients que parlen àrab, xinès o urdú. Malgrat això, l’ús de serveis professionals de mediació és limitat, i el personal sanitari recorre majoritàriament a familiars, llengües pont o traducció automàtica, sovint sense protocols ni formació específica. L’impacte emocional sobre els professionals és notable, amb sentiments d’estrès, frustració i inseguretat, tot i que també s’observa empatia envers els pacients. Els serveis professionals disponibles són valorats positivament, però es perceben com insuficients i poc accessibles. Pel que fa als intermediaris lingüístics, es tracta d’un col·lectiu divers, majoritàriament femení, amb condicions laborals sovint precàries i necessitats formatives específiques. L’informe conclou que cal reforçar de manera estructural la mediació intercultural, millorar la formació del personal sanitari i establir criteris clars d’ús de recursos lingüístics per garantir una atenció equitativa i de qualitat., Este informe analiza la situación actual de la comunicación intercultural mediada en el sistema sanitario catalán a partir de datos recogidos entre 2024 y 2025 mediante cuestionarios, entrevistas, grupos focales y observaciones en consulta. Los resultados muestran la ausencia de un registro oficial de los centros con mayores necesidades lingüísticas y una concentración de los servicios de mediación en el Área Metropolitana de Barcelona, mientras que otros territorios dependen a menudo de soluciones informales. Las barreras lingüísticas son frecuentes y afectan de manera significativa a la calidad asistencial, especialmente con pacientes que hablan árabe, chino o urdu. A pesar de ello, el uso de servicios profesionales de mediación es limitado, y el personal sanitario recurre mayoritariamente a familiares, lenguas puente o traducción automática, a menudo sin protocolos ni formación específica. El impacto emocional sobre los profesionales es notable, con sentimientos de estrés, frustración e inseguridad, aunque también se observa empatía hacia los pacientes. Los servicios profesionales disponibles son valorados positivamente, pero se perciben como insuficientes y poco accesibles. En cuanto a los intermediarios lingüísticos, se trata de un colectivo diverso, mayoritariamente femenino, con condiciones laborales a menudo precarias y necesidades formativas específicas. El informe concluye que es necesario reforzar de manera estructural la mediación intercultural, mejorar la formación del personal sanitario y establecer criterios claros de uso de recursos lingüísticos para garantizar una atención equitativa y de calidad., This report analyzes the current situation of mediated intercultural communication in the Catalan healthcare system, based on data collected between 2024 and 2025 through questionnaires, interviews, focus groups, and clinical observations. The findings reveal the absence of an official registry of centers with the greatest language needs and a concentration of mediation services in the Barcelona Metropolitan Area, while other regions often rely on informal solutions. Language barriers are frequent and significantly affect the quality of care, particularly among patients who speak Arabic, Chinese, or Urdu. Despite this, the use of professional mediation services remains limited, and healthcare staff primarily rely on family members, lingua francas, or machine translation, often without clear protocols or specific training. The emotional impact on professionals is considerable, with feelings of stress, frustration, and insecurity, although empathy toward patients is also evident. Available professional services are generally well regarded but are perceived as insufficient and difficult to access. As for language intermediaries, they constitute a diverse, predominantly female group, often working in precarious conditions and with specific training needs. The report concludes that intercultural mediation must be structurally strengthened, healthcare staff training improved, and clear guidelines established for the use of language resources to ensure equitable and high-quality care.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Contribución de congreso (ConferenceOutput)

La inteligencia artificial y la traducción automática en la consulta médica, entre el desconocimiento y un funcionamiento poco eficaz

  • Miranda, Marc|||0009-0006-0446-1156
Recientemente, han surgido investigaciones sobre el uso de la traducción automática (TA) y la inteligencia artificial (IA) en consultas médicas ante la falta de profesionales de traducción e interpretación en los servicios públicos (Genovese et al., 2024; Piccoli, 2022; Tomassini et al., 2022; Valdez & Guerberof-Arenas, 2025; Vieira, 2024). Sin embargo, aún quedan interrogantes por resolver (Pięta & Valdez, 2024), y más aún sobre la relación del personal sanitario con dichas tecnologías en situaciones de barrera lingüística y cultural. Por consiguiente, el objetivo de esta comunicación es analizar las percepciones y usos de la IA y la TA por parte del colectivo sanitario en la consulta, además de las implicaciones éticas que tienen en consideración a la hora de utilizarlas. Para lograrlo, se presentarán los resultados del análisis de contenido de una quincena de entrevistas a dirigentes y personal sanitario de la región sanitaria de Lleida, donde el porcentaje de población migrada residente es del 25 % según el INE, superior a la media española del 15 %. A continuación, se complementará con el análisis multimodal de cinco observaciones de consultas médicas, realizadas entre enero y mayo de 2025, en las que se utilizó TA para lidiar con la barrera lingüística entre el personal sanitario y personas con competencia lingüística limitada en las lenguas oficiales. En primer lugar, los resultados preliminares muestran que la herramienta que más utiliza el colectivo sanitario es Google Translate por falta de alternativas. Además, a pesar de que valoran su funcionamiento y su calidad de dicho traductor automático, se constata un uso poco eficiente que puede derivar en una comunicación poco efectiva entre profesional y usuario. En último lugar, se observa variabilidad en la consideración que el personal sanitario hace de las implicaciones éticas y de privacidad asociadas a su utilización.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Contribución de congreso (ConferenceOutput)

Un problema que em frustra cada dia més amb la meva feina”, la diversitat lingüística i cultural a la regió sanitària de Lleida

  • Miranda, Marc|||0009-0006-0446-1156
La regió sanitària de Lleida atén la població de les comarques de Ponent, on la mitjana de població migrada és del 21%. Aquesta xifra supera la mitjana de Catalunya i, per àmbits territorials, se situa només per darrere de la de les Comarques Gironines (IDESCAT, 2025). Això fa que els professionals i els dirigents del sistema sanitari públic lleidatà hagin de gestionar una gran diversitat lingüística i cultural. Estudis previs fets per investigadors lleidatans de les ciències de la salut van posar de manifest una correlació negativa entre la qualitat de l’atenció sociosanitària que rebien les persones migrades i les barreres lingüístiques i culturals amb què topaven (Cruz et al., 2012; Forcada et al., 2013; Rué et al, 2008). Paral·lelament, a nivell internacional, els estudis de traducció i interpretació han estudiat com aquestes barreres van en detriment de l’atenció sanitària a les persones migrades (Bilican, 2025; Kiblinger, 2024; Vitalaru, 2024). Aquesta comunicació pretén, precisament des dels estudis de traducció i interpretació, descriure la comunicació intercultural mediada a la regió sanitària de Lleida. És a dir, aquesta recerca se centra en totes aquelles pràctiques, tant professionals com no, que es donen entre el personal sanitari i els usuaris migrats per superar barreres lingüístiques i culturals. En primer lloc, es presentaran els recursos professionals en comunicació intercultural mediada de què disposen els professionals dels centres de salut lleidatans i la valoració que en fan. En segon lloc, s’exploraran els recursos no professionals que fan servir al dia a dia i la valoració que en fan. Finalment, es posaran de manifest les percepcions que els mateixos professionals tenen sobre aquestes pràctiques de comunicació intercultural mediada. Per aconseguir aquests objectius s’emprarà una metodologia mixta. D’una banda, es farà una anàlisi quantitativa estadística de 55 respostes a un qüestionari distribuït entre els professionals dels centres públics de salut lleidatans. D’altra banda, es farà una anàlisi qualitativa de contingut de 15 entrevistes fetes a dirigents i professionals dels mateixos centres. Les conclusions preliminars mostren que el sistema sanitari de Ponent no compta amb un cos estable de professionals de la mediació intercultural i que els seus professionals desconeixen o bé infrautilitzen el servei d’interpretació telefònica que facilita el Departament de Salut a tot Catalunya. Seguidament, també es constata que la comunicació intercultural mediada no professional és la modalitat prevalent; això vol dir que es recorre tant a persones com a eines no professionals perquè sanitaris i usuaris puguin comunicar-se. En darrer lloc, les percepcions del personal sanitari i els dirigents revelen des de frustració i resignació per no comptar amb prou recursos professionals fins a un impacte negatiu d’aquesta manca en el seu rendiment a la feina.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Contribución de congreso (ConferenceOutput)

Which multilingual agents do healthcare practitioners value most and why?, Insights from a context with a large migrant population

  • Miranda, Marc|||0009-0006-0446-1156
Non-professional interpreting is the norm in the healthcare centres of the northeastern Spanish province of Lleida, wherein over 20% of the resident population (~375,000 inhabitants) is of migrant background. Additionally, 20,000-30,000 temporary workers come to the region yearly to work during harvest season under poor conditions that impact their health negatively (González et al., 2024). Therefore, different multilingual agents and resources —machine translation, relatives, children, multilingual staff, etc.— come into play when a linguistic barrier arises between healthcare practitioners and migrant patients with limited proficiency in Catalan or Spanish, the region’s official languages. While the role of some of those agents has been researched in other geographical contexts, there still seems to be little research regarding community leaders, a figure relied upon by local healthcare practitioners and stakeholders for non-professional interpreting. The aim of this presentation is twofold. First, it aims at identifying all the multilingual agents acknowledged by healthcare practitioners and stakeholders, as well as their perceptions and preferences. The second objective focuses on practitioners’ perceptions of community leaders and on the ways in which they interact with them when confronted with linguistic barriers. In order to achieve this, twenty semi-structured in-depth interviews with healthcare practitioners and stakeholders will be analysed and data from a questionnaire addressed to 40 health professionals will be extracted. The preliminary results show that practitioners use machine translation often but complain about quality issues which hinder effective communication. In its turn, in terms of human non-professional interpreters, practitioners seem to be warier of acquaintances and relatives than community leaders. The presentation will end by addressing how this might be biased, as practitioners do not question how leaders assert their role within the community, and they do not seem to apply the same standards to both.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Estudio, informe, memoria (Report)

Mapping the normative landscape of mediated intercultural communication in healthcare, International and national regulatory and policy frameworks

  • Branchadell, Albert|||0000-0001-5192-1043
  • Cussel, Mattea|||0000-0002-5264-6052
  • Garcia-Beyaert, Sofia|||0000-0001-7485-7451
  • Gil-Bardají, Anna|||0000-0003-3515-9719
  • Tagourramt El Kbaich, Abdallah|||0000-0002-2096-7388
  • Vargas-Urpi, Mireia|||0000-0001-6302-581X
The purpose of this report is to examine the extent to which mediated intercultural communication in healthcare, in its various forms and figures, is reflected in regulatory and policy documents at the International, European, Spanish and Catalan levels., L’objectiu d’aquest informe és examinar fins a quin punt la comunicació intercultural mediada en l’àmbit de la salut, en les seves diverses formes i figures, es reflecteix en els documents normatius i de polítiques públiques als nivells internacional, europeu, espanyol i català., El propósito de este informe es examinar hasta qué punto la comunicación intercultural mediada en el ámbito sanitario, en sus diversas formas y figuras, se refleja en los documentos normativos y de políticas públicas en los niveles internacional, europeo, español y catalán.