Pasar al contenido principal

GRAMATICA DEL CATALAN MODERNO (1601-1833)

FFI2012-37103

•
Nombre agencia financiadora Ministerio de Economía y Competitividad
Acrónimo agencia financiadora MINECO
Programa Programa Nacional de Proyectos de Investigación Fundamental
Subprograma Subprograma de Proyectos de Investigación Fundamental no Orientada
Convocatoria Proyectos I+D
Año convocatoria 2012
Plan Estatal 2008-2011 Plan Nacional de Investigación Científica, Desarrollo e Innovación Tecnológica
Unidad de gestión Secretaría de Estado de Investigación, Desarrollo e Innovación
Centro beneficiario UNIVERSIDAD DE ALICANTE
Identificador persistente http://dx.doi.org/10.13039/501100003329

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 40
Encontrada(s) 1 página(s)

RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Algunas claves del estilo de los clásicos de la Corona de Aragón. Unidades Fraseológicas en Bernat Metge

  • Martines, Vicent
  • Martines, Vicent|||/items/eeb5274d-700f-444a-883e-bcece79288ed
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Estudi de les unitats fraseològiques de la tercera esfera des d’una perspectiva diacrònica, Study of the phraseological units belonging to the ‘third sphere’ from a diachronic perspective

  • Fuster Ortuño, María Ángeles
  • Sánchez-López, Elena
  • Sánchez-López, Elena|||/items/f7d31e7c-b5ac-4921-9338-dec39b70ffa4
Fins ara, les unitats fraseològiques havien estat tradicionalment estudiades en sincronia o, a tot estirar, tenint en consideració un punt concret en el passat. Amb aquest estudi, pretenem fer una anàlisi diacrònica —de l’evolució— d’algunes UFs que considerem especialment representatives, com ho són les de la tercera esfera, que, segons Corpas, són els enunciats fraseològics. Iniciarem l’article amb una breu descripció del concepte d’unitat fraseològica i, posteriorment, ens centrarem en les unitats que conformen la tercera esfera. Tractarem amb més profunditat la definició, l’origen i el tipus d’unitats que s’apleguen sota aquest terme. A continuació, analitzarem amb més aprofundiment un parell d’exemples representatius, com són una oronella no fa estiu i fer orelles sordes. Aquests exemples ens permetran observar les característiques generals del processos de fraseologització i canvi fraseològic.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

El passat perifràstic en català antic: una revisió a partir d’estudi de corpus

  • Segura-Llopes, Carles
  • Segura-Llopes, Carles|||/items/2f772357-7cde-49b3-8248-f41994097829
L’article revisa els orígens i l’evolució del passat perifràstic del català, amb el verb anar com a auxiliar; aquesta evolució és excepcional perquè, un verb que indica moviment cap a una destinació física, s’ha convertit en marcador de passat i no de futur, com ha ocorregut en altres llengües. Les dades provenen del corpus CIGCA (segles XIII-XV). Es descriuen els contextos afavoridors, el valor inicial i el factor central de la fixació de la perífrasi.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

En estil de fictes paraules que tenen sentits no fictes: anàlisi de locucions i col·locacions en Joan Roís de Corella en el context del llenguatge literari de la Corona d’Aragó en el segle XV, Fictional Words with Non-Fictional Meanings: Analysis of Joan Roís de Corella’s Phrases and Collocations within Fifteenth-Century Literary Language in the Crown of Aragon

  • Martines, Vicent
  • Martines, Vicent|||/items/eeb5274d-700f-444a-883e-bcece79288ed
Aquest article presenta una mostra dels resultats de l’anàlisi detallada de locucions, col·locacions i altres elements fraseològics i d’ordre de mots significatius quant a la caracterització del cabal de llenguatge literari de Joan Roís de Corella. Aquesta anàlisi es fa amb metodologia interdisciplinar de base de lingüistica de corpus i de diacronia lingüistica, i amb el concurs de les tecnologies de la informació i la comunicació (humanitats digitals), que s’apliquen a l’anàlisi de l’aportació lèxica i estilística d’un autor clau com és Roís de Corella a fide calibrar el grau de sintonia i, alhora, d’especificitat del seu llenguatge literari; en quin grau coincideix el seu llenguatge literari amb el d’altres grans clàssics culturals de la Corona d’Aragó, i en què basa, alhora, Roís de Corella la clau de la seua mestria estilística.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

El pronom locatiu en les construccions de temps transcorregut amb haver: una panoràmica del fenomen

  • Garcia Sebastià, Josep Vicent
  • Garcia Sebastià, Josep Vicent|||/items/7e543b0f-ea7b-487f-b58d-01b6d32de219
Les expressions de temps transcorregut en català (p. ex. Fa temps que no el veig) experimentaren uns canvis sintacticosemàntics molt complexos al llarg de l’edat moderna i contemporània, fins al punt que el verb amb el qual es constituïen des dels orígens de la llengua, haver, se substituí per un altre: fer. En el marc d’aquest procés de transformació, documentem, a començaments del període modern, determinats exemples en què haver apareix conjugat amb el pronom locatiu. Aquest fenomen, tot i no haver-se generalitzat, és certament interessant, atès que les referències temporals no es pronominalitzen en català. Així, el fet que hi irrompa en els enunciats de temps transcorregut amb haver deu estar relacionat amb el procés de gramaticalització del clític en contextos presentacionals.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Els elements del món vegetal en Matèria de Bretanya, Elements of the vegetable world in Matèria de Bretanya

  • Pons Conca, Jaume
  • Pons Conca, Jaume|||/items/5cdcd3bd-dddf-417b-8f47-ad951ad516d5
El món vegetal és un dels aspectes més presents i carregats de significat en Matèria de Bretanya. En aquest article es relacionen, es comparen i s’examinen a fi d’observar la càrrega simbòlica i semàntica que guia el discurs literari: tota una xarxa de sentits que connecten amb la memòria, el record, la imaginació o el simbolisme i que configuren un imaginari propi capaç de despertar les imatges més vives en el lector.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

La competencia lingüística en catalán del alumnado universitario valenciano: una aproximación a las unidades fraseológicas, The linguistic competence in Catalan of Valencian university students: an approach to phraseological units

  • Garcia Sebastià, Josep Vicent
  • Garcia Sebastià, Josep Vicent|||/items/7e543b0f-ea7b-487f-b58d-01b6d32de219
La fraseología es un aspecto de las lenguas que tradicionalmente, y hasta la aparición de algunos de los paradigmas teóricos de la lingüística más reciente, se había abordado de manera dispersa y superficial. Esta falta de sistematicidad y profundización en el estudio de las unidades fraseológicas también ha afectado al proceso de enseñanza-aprendizaje de las mismas. Por razones sociolingüísticas, cognitivas y pragmáticas, los jóvenes suelen presentar dificultades para comprender y utilizar de manera convencional determinados fraseologismos. En este artículo analizamos algunos de los resultados de una encuesta sobre la competencia fraseológica en catalán realizada a alumnos de primer curso de Traducción e Interpretación de la Universidad de Alicante.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

La història del lèxic i els corpus textuals i lexicogràfics: una ullada sobre escombrar i agranar

RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

De l’[emoció] a la [contra voluntat]: el procés de gramaticalització de malgrat als segles XII-XVI, From [emotion] to [against will]: the Process of Grammaticalization of malgrat in the 12th-16th centuries

  • Martínez, Caterina
  • Martínez, Caterina|||/items/3e9e21e7-29e6-4c54-8c0e-11f0741b4b0b
L’estudi que presentem se centra en el procés de gramaticalització de malgrat, des del paper com a Sintagma Nominal originari que expressa una [emoció] fins al valor de [contra voluntat] que arribà a assolir com a Sintagma Preposicional. Parem esment especialment en la retracció que experimentà malgrat justament a partir del segle xvi. Examinem l’evolució de malgrat segons les propostes de la Lingüística Cognitiva i, concretament, la Teoria de la Gramaticalització, i les combinem amb els plantejaments de l’Anàlisi del Discurs, la Teoria de l’Argumentació i la Pragmàtica. La defensa del canvi lingüístic arrelat en l’ús, d’acord amb la Teoria de la Intersubjectivació, ens ajuda a revisar les fonts i els valors de malgrat en català.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

La influència de la llengua vehicular i el coneixement enciclopèdic en l’aprenentatge de la fraseologia a secundària

  • Garcia Sebastià, Josep Vicent
  • Garcia Sebastià, Josep Vicent|||/items/7e543b0f-ea7b-487f-b58d-01b6d32de219
La comprensió de la fraseologia està condicionada per fenòmens culturals, pragmàtics, cognitius i sociolingüístics. Aquests últims factors poden ser especialment significatius en casos de minorització lingüística. Per això, resulta interessant concretar quins són els paràmetres sociolingüístics que més influeixen en el grau de coneixement que els joves valencians tenen de la fraseologia en català. En aquest article exposem alguns dels resultats de la prova que vam fer, amb aquest mateix objectiu, a alumnes dels centres de secundària de la Vila Joiosa (la Marina Baixa, País Valencià). Concretament, descrivim la relació del programa lingüístic, la llengua d’identificació i l’àmbit de transmissió del català amb les respostes que donen els informants. Així mateix, reflexionem sobre els aspectes cognitius que influeixen en el procés d’ensenyament-aprenentatge de les unitats fraseològiques.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Composició i innovació lexicosemàntica: compostos nominals motivats metonímicament per aprenents de català a l’Educació Secundària Obligatòria

  • Martínez, Caterina
  • Martínez, Caterina|||/items/3e9e21e7-29e6-4c54-8c0e-11f0741b4b0b
Fem un acostament als mecanismes d’innovació lexicosemàntica dels estudiants de 1r i 4t de l’ESO. Les dades descrites s’han obtingut en un experiment que permet avaluar els procediments de categorització d’adolescents d’entre 12 i 16 anys. Davant la magnitud –quantitativa i qualitativa– dels resultats que conformen aquest corpus, ací es para atenció sobre un tipus particular de composició: la composició nominal de base metonímica, un dels més productius dins el materials apligats. S’hi analitzen, doncs, els mecanismes de creació lexicosemàntica de la mostra, en general, i el recurs de la composició nominal metonímica, en particular. La Teoria de la Integració Conceptual, dins del marc de la Semàntica Cognitiva, es mostra ací com a eina útil per a l’estudi de la conceptualització i dels mecanismes que motiven la generació de mots.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

La Gramàtica de les Construccions aplicada a l’aprenentatge de llengües: el cas de la construcció en-partitiva en Català

  • Segura-Llopes, Carles
  • Segura-Llopes, Carles|||/items/2f772357-7cde-49b3-8248-f41994097829
Aquest article és el resultat d’una recerca realitzada entre estudiants universitaris de català que pretén observar si una metodologia d’aprenentatge i adquisició de llengües basada en la Gramàtica de les Construccions pot ser més eficient que les metodologies més habituals; en concret, ho comprovarem per al que anomenem la construcció EN-PARTITIVA en català. Aquesta és una construcció prototípicament transitiva que té un complement quantifi cat amb el referent implícit i recuperable a través del pronom clític en: Ell en té dos [parlant de llibres]. Aquesta construcció presenta difi cultat d’aprenentatge perquè és absent en castellà, que és la L1 de la majoria dels aprenents analitzats. Per altra banda, també té una certa dificultat en l’alumnat que té el català com a L1, ja que la construcció es troba en retrocés entre els catalanoparlants més jóvens. El procés de minorització a què el català està sotmés té efectes en el manteniment de construccions que no tenen paral·lel en la llengua majoritària.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

El verb semblar en català antic, The verb semblar in old Catalan

  • Antolí Martínez, Jordi M.
  • Antolí Martínez, Jordi M.|||/items/fe385142-9b55-46ed-8acb-13e7a883e0ba
En català actual, els verbs semblar i parèixer són dos verbs quasi sinònims distribuïts territorialment de forma desigual: mentre que el verb parèixer perviu al País Valencià, a les Illes Balears i al català nord-occidental, el verb semblar, a més de conviure amb parèixer als territoris anteriors, ha esdevingut hegemònic al centre-nord del domini lingüístic. Aquesta distribució no és, però, la que trobem en la llengua antiga, en la qual semblar és un verb relativament poc freqüent si el comparem amb parèixer i, a més, la major part dels exemples els constatem en un grup reduït d’obres (especialment dels ss. XIII i XIV). En aquest article volem descriure els usos sintàctics i signifi cats del verb semblar en català antic i explicar la relació que manté amb parèixer. A grans trets, concloem que la diferència que trobem entre tots dos verbs és semàntica i que la convergència que testimoniem en determinades obres pot explicar-se com a infl uència de l’occità, com a calc en traduccions o com un tret dialectal. Fonamentarem l’estudi en les dades que obtenim del Corpus Informatitzat de la Gramàtica del Català Antic (CIGCA).
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Diacronia i neologia: canvi semàntic, subjectivació i representació del pensament. El català esmar, des de ‘taxar’ fins a ‘inferir’ i ‘imaginar’ i més enllà, Diachrony and Neology: Semantic Change, Subjectivization and the Representation of Thinking. The Meaning of the Catalan Verb Esmar, from ‘Setting the Price of’ to ‘Inferring’ and ‘Imagining’ and Beyond

  • Martines, Josep
  • Martines, Josep|||/items/c87e3fcd-cb37-45b5-98e8-b1f696b2bd3d
L’estudi de la neologia és indestriable de l’estudi del canvi lingüístic i, doncs, de la diacronia. Ens proposem ací descriure el procés de canvi semàntic que va experimentar el verb esmar, forma patrimonial del llatí *adaestimare, paral·lela del cultisme estimar. Aquesta recerca es fonamenta en l’aprofitament dels corpus textuals i altres materials despullats manualment. Sobre aquests materials, s’ha assajat l’anàlisi de la subjectivació i de les inferències que proposa la teoria de la inferència invitada del canvi semàntic (= TIICS).
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Dar/donar i fer+substantiu psicològic en català antic (ss. XIII-XVI): una aproximació basada en la gramàtica de construccions, Dar/Donar and Fer+Psychological Noun in Ancient and Medieval Catalan (XIII-XVI Centuries): An Approach Based on Cognitive Constructions Grammar

  • Montserrat Buendia, Sandra
  • Montserrat Buendia, Sandra|||/items/d4fdca8f-be17-4b3c-99c8-39d4158aa89a
Hem observat que les construccions fer/donar + substantiu psicològic en català antic i medieval tenen una distribució diferent a la que es dóna en català actual. Concretament, actualment s’hi observa una predilecció per l’ús del verb fer, tria que contrasta amb altres llengües, com ara el castellà: fer por vs. dar miedo. Tanmateix, en la llengua antiga hi ha “no·m fa paor” al costat de “los que·t donen por”. En aquest article es presenta un estudi exhaustiu de les construccions fer+substantiu psicològic i donar+substantiu psicològic en català antic i medieval (ss. XIII-XVI) amb un doble objectiu. D’una banda, descrivim quines són les construccions primitives de què parteixen aquestes construccions i quin és el procés pel qual esdevenen aptes per a l’expressió de les emocions. De l’altra, demostrem que les construccions amb fer i donar descriuen escenes diferents en la llengua antiga i que la preferència actual per fer és causada per la proximitat de les dues escenes en alguns contextos i per la freqüència d’ús. En aquest sentit ens han estat útils els conceptes proporcionats per la Gramàtica de Construccions Cognitiva (GCxC) de Goldberg (1996).
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

De la percepció cognitiva a la percepció auditiva. L’evolució del verb entendre en català antic (segles XIII-XVI), From cognitive perception to auditory perception. The evolution of the verb entendre in Old Catalan (13th-16th centuries), Da percepção cognitiva à percepção auditiva: a evolução do verbo entender no catalão antigo (sécs. XIII-XVI)

  • Antolí Martínez, Jordi M.
  • Antolí Martínez, Jordi M.|||/items/fe385142-9b55-46ed-8acb-13e7a883e0ba
En aquest estudi analitzem el procés de canvi semàntic pel qual, en català antic (segles XIII-XVI), el verb entendre, partint d’un nucli semàntic de percepció intel·lectual, arribarà a esdevenir verb de percepció auditiva. En concret, constatem que en la llengua antiga aquest verb sols arribarà a semantitzar (a finals del s. XIV) la percepció d’estímuls lingüístics; així, doncs, no convergirà totalment amb el verb oir, a diferència del que ocorre amb altres evolucions romàniques de INTENDĔRE (en francès, en occità o en sard). Aquest estudi l’hem fonamentat en l’anàlisi dades de corpus lingüístics informatitzats i aplicant-hi els conceptes teòrics de la Invited Inferencing Theory of Semantic Change (TCSII) d’E. C. Traugott (2012) i el concepte d’evidencialitat.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Evidencialitat i cortesia el verb català témer del segle XV a l’actualitat

  • Antolí Martínez, Jordi M.
  • Antolí Martínez, Jordi M.|||/items/fe385142-9b55-46ed-8acb-13e7a883e0ba
Aquest estudi descriu el procés de canvi semàntic pel qual el verb català témer, partint d’un significat de predicció (que es desenvolupà en català antic paral·lelament a l’espanyol, el portuguès o l’italià: ‘[Algú] considerar com a possible [una cosa negativa]’), esdevindrà marcador de cortesia a partir del segle XV. Amb l’objectiu de descriure aquest procés, fonamentem la nostra anàlisi en un corpus d’exemples del verb témer del català antic i modern obtinguts del Corpus Informatitzat Multilingüe de Textos Antics i Contemporanis (CIMTAC), els quals són interpretats mitjançant les eines teòriques que ens aporten la Lingüística Cognitiva i la Gramàtica de Construccions basada en l’ús, d’acord amb la proposta de Traugott i Trousdale, la Teoria del Canvi Semàntic de la Inferència Invitada (TCSII) de Traugott (2012) i el concepte d’intersubjectivitat (Traugott 2010). La nostra anàlisi sobre el valor de cortesía expressat per témer incorpora, així mateix, la teoria de la cortesia de Brown i Levinson, així com la proposta més recent de Wierzbicka.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Canvi lexicosemàntic: salpuscar ‘esquitar’ i variants, un petit enigma, Lexico-semantic change: salpuscar ‘to splash’ and variants, a small enigma

  • Martines, Josep
  • Martines, Josep|||/items/c87e3fcd-cb37-45b5-98e8-b1f696b2bd3d
Aquest article mostra quin degué ser l’origen del verb salpuscar i la variant salbuscar, sinònim de l’actual esquitar o esquitxar . Subratlla les possibilitats que ofereixen els corpus textuals digitals i la necessitat de tenir present l’estudi contrastiu de llengües (especialment d’atendre l’occità) i la història de la cultura quan es fa semàntica i lexicologia diacròniques del català. Així mateix, s’hi apliquen nocions bàsiques de la semàntica cognitiva en l’estudi del canvi lingüístic.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

La fraseologia vista des d’una doble perspectiva: sincrònica i diacrónica

  • Fuster Ortuño, María Ángeles
  • Sánchez-López, Elena
  • Sánchez-López, Elena|||/items/f7d31e7c-b5ac-4921-9338-dec39b70ffa4
La fraseologia s’ha centrat tradicionalment en l’estudi de les unitats fraseològiques (UF) des d’una perspectiva sincrònica o s’ha limitat a fer atenció a un tall sincrònic determinat. Aquest fet resulta sorprenent perquè, precisament, les UFs són producte d’un procés diacrònic. En aquest article proposem l’anàlisi integrada de les dues perspectives: la sincrònica i la diacrònica.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

De l’expressió de la percepció sensorial auditiva a l’expressió del discurs reportat. El verb sentir en català medieval (s. XIII–XVI)

  • Antolí Martínez, Jordi M.
  • Antolí Martínez, Jordi M.|||/items/fe385142-9b55-46ed-8acb-13e7a883e0ba
This study analyzes the process of semantic change by which the Old Catalan verb sentir developed from a meaning based on general perception to one implying auditory perception. In particular, the article shows that by the end of the 13th century the verb sentir had only semanticized the perception of non-linguistic auditory stimuli and had not fused completely with the meaning of the verb oir, as was the case with the evolution of SĔNTĪRE in other Romance languages (such as Peninsular Spanish). Our study has been based on data analysis of an electronic linguistic corpus using the concepts of E. C. Traugott’s Invited Inferencing Theory of Semantic Change (IITSC) (2012) and the concept of evidentiality.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Entre la morfologia, la semàntica i la pragmàtica: el condicional evidencial reportatiu amb verbs de percepció en català antic, Between morphology, semantics and pragmatics: the reprise evidential conditional with perception verbs in Old Catalan

  • Martines, Josep
  • Martines, Josep|||/items/c87e3fcd-cb37-45b5-98e8-b1f696b2bd3d
L’ús condicional evidencial reportatiu (CER) es restringeix al llenguatge periodístic i a gèneres formals, com ara l’acadèmic o el jurídic, i no és present en el discurs espontani en català. En aquest article s’atén el sorgiment del condicional com a marcador epistèmic i evidencial en contextos de represa en català antic (s. XIV-XVI), concretament quan el CER és introduït per un verb de percepció. La subjectivació i la intersubjectivació es revelen com a factors decisius per a entendre els diversos matisos semàntics i pragmàtics que pot assumir el condicional evidencial reportatiu.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

La corrupció en la narrativa valenciana actual: tres lectures imprescindibles

  • Garcia Sebastià, Josep Vicent
  • Garcia Sebastià, Josep Vicent|||/items/7e543b0f-ea7b-487f-b58d-01b6d32de219
La corrupció és un dels temes d’actualitat que més visibilitat té en l’imaginari valencià contemporani. A banda d’ocupar un espai considerable en els mitjans de comunicació, la literatura i altres manifestacions artístiques també se n’han fet ressò. En aquest article analitzem tres novel·les sobre corrupció publicades els dos darrers anys al País Valencià: El regne de la calúmnia, de Joaquim González Caturla, Dos metres quadrats de sang jove, de Xavier Aliaga i Un dinar un dia qualsevol, de Ferran Torrent. Així mateix, les relacionem amb obres pictòriques, televisives, cinematogràfiques o musicals.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Origin and Evolution of a Pragmatic Marker in Catalan: The Case of Tanmateix, Sorgiment i evolució d’un marcador pragmàtic en català: el cas de tanmateix

  • Martínez, Caterina
  • Martínez, Caterina|||/items/3e9e21e7-29e6-4c54-8c0e-11f0741b4b0b
This study offers an analysis of the origin and linguistic evolution of a question-tag in Catalan. We look at the evolution of tanmateix according to Cognitive Linguistics and, more in particular, Grammaticalization Theory and Discourse Analysis and Pragmatics. We also review the values and meaning of tanmateix according to Intersubjectivization Theory. The evolution of tanmateix is a case in point: from its original meaning as a noun phrase [CALCULUS] (13th c.) to its value [CONFIRMATION] as a pragmatic marker. To study this, we pay attention to theatrical plays, some of the best examples that include colloquial Catalan in the Modern Period (16th-18th c.): in these texts, tanmateix appears as a marker of a confirmation question and answer. Finally, we link our findings to Martínez’s study (2018, in press) on the creation and dissemination of an academic linguistic norm and its standardization as an element of linguistic change, and we analyze the validity of this conversational use of tanmateix in some Catalan-speaking regions vs. its main [ADVERSATIVE-CONCESSIVE] value in standard Catalan.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

El lèxic popular en la prosa de Fabra: L’Epistolari

  • Martínez, Caterina
  • Martínez, Caterina|||/items/3e9e21e7-29e6-4c54-8c0e-11f0741b4b0b
Aquest estudi pertany a una recerca més àmplia centrada en la influència de la norma lingüística fabriana sobre l’evolució del català contemporani. Ací parem atenció sobre la incorporació de lèxic popular i, en principi, d’àmbit territorial restringit, a la prosa de Pompeu Fabra i al Diccionari General de la Llengua Catalana. A partir dels corpus digitals del català antic, modern i contemporani i de la prosa del mateix Fabra en l’Epistolari, descobrim l’engranatge del lèxic del català.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Estructura semàntica i gramaticalització del verb posar durant el segle XV

  • Pons Conca, Jaume
  • Pons Conca, Jaume|||/items/5cdcd3bd-dddf-417b-8f47-ad951ad516d5
En aquest article fem una aproximació al verb posar. Analitzem els significats que té al segle XV i els organitzem al voltant de nuclis semàntics. Així mateix, en comprovem la freqüència amb la intenció futura de fer llum en la investigació de l'evolució semàntica d'aquest verb en paral·lel amb les d'uns altres dos semànticament molt propers, metre i ficar. A més a més, destriem quins mecanismes cognitius han possibilitat el Canvi Semàntic (CS) i exposem els principals processos de gramaticalització que documentem en aquest mateix període. L'estudi es basa en l'explotació del Corpus Informatitzat Multilingüe de Textos Antics i Contemporanis (CIMTAC),2 de què s'han extret els exemples.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

El condicional com a marcador epistèmic i evidencial en català antic: el condicional evidencial reportatiu amb verbs de dicció

  • Martines, Josep
  • Martines, Josep|||/items/c87e3fcd-cb37-45b5-98e8-b1f696b2bd3d
This article is centred around the rise of the conditional as an epistemic and evidential marker in reporting contexts in Old Catalan. The process studied begins with a situation in which the conditional 1.) marks the epistemic position of the source with regard to a given state of affairs; it then moves toward 2.) marking the epistemic position of the speaker with regard to the propositional content expressed in the source and, particularly, his non-commitment to this content. Subjectivisation and intersubjectivisation are identified as decisive factors for an understanding of the various semantic and pragmatic facets that reprise evidential conditionals may exhibit. The ongoing grammaticalisation process allowed conditionals from the 15th century onward to function without any further lexical or discursive devices as an epistemic and evidential marker in and of itself.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Una clave humanista de mediados del siglo XV para el Humanismo de la Corona de Aragón desde fines del siglo XIV: Ferran Valentí y el Prólogo a su traducción de las Paradoxa de Cicerón, A humanist key from the mid-15th century to the humanism of the Crown of Aragon from the late 14th century: Ferran Valenti and the Preface to his translation of Cicero’s Paradoxa

  • Martines, Vicent
  • Martines, Vicent|||/items/eeb5274d-700f-444a-883e-bcece79288ed
In this article I study the Preface by Ferran Valentí to his own translation into Catalan of Cicero’s Paradoxa. Ferran Valentí was a humanist from Majorca, author in Catalan language who earned a Low Degree at the University of Bologna and who declared himself a devoted “son and pupil” of humanist Leonardo Bruni. Valentí made an analysis of the humanistic Canon in mid-15th century, including troubadours, Dante, Lullius, Latin literature classics and several Catalan authors, such as Bernat Metge. This proves that humanism was a true trend in the Crown of Aragon from the 2nd half of the 14th Century on.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Evolució i procés de gramaticalització del marcador discursiu noresmenys en català antic

  • Martínez, Caterina
  • Martínez, Caterina|||/items/3e9e21e7-29e6-4c54-8c0e-11f0741b4b0b
This work studies the grammaticalization process of the counter-argumentative connector noresmenys from its origin as a quantifying adverb to the current value of concessive discourse marker, from the 13th to the 18th century. Within the framework of Cognitive Grammar, especially of Grammaticalization Theory and of the latest contributions around Construction Grammar, we explain the evolution of the concessive connector, paying special attention to the Theory of Argumentation and the dynamics of the Theory of Intersubjectification. With a vision of language and language change rooted in use, in this case, metadiscursive use, we carry out a revision of the conceptual sources and values of noresmenys documented in legal, administrative, epistolary and religious Catalan texts.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

La integració conceptual o blending i l’arc de Sant Martí: vers una semàntica cognitiva diacrònica i cultural

  • Martines, Josep
  • Martines, Josep|||/items/c87e3fcd-cb37-45b5-98e8-b1f696b2bd3d
Aquest article fa un estudi onomasiològic de les denominacions de l’arc de Sant Martí en una perspectiva diacrònica, de contacte de llengües (català, occità, aragonès, etc.) i segons la teoria de la integració conceptual o blending. Planteja la necessitat que la semàntica diacrònica cognitiva faça pròpia l’orientació cultural (fonamentalment, antropològica, històrica social i cultural) i semiòtica.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

L’oralitat en Matèria de Bretanya, de Carmelina Sánchez-Cutillas, Orality in Matèria de Bretanya, by Carmelina Sánchez-Cutillas

  • Garcia Sebastià, Josep Vicent
  • Garcia Sebastià, Josep Vicent|||/items/7e543b0f-ea7b-487f-b58d-01b6d32de219
Tot i que ja s’ha parlat de la potència del llenguatge literari de Carmelina Sánchez-Cutillas, en aquest article se sistematitzen els principals aspectes que construeixen els elements de l’oralitat en Matèria de Bretanya en els diversos nivells lingüístics. L’anàlisi demostra la riquesa d’un estil literari que beu de recursos ben diversos que enllacen amb la llengua col·loquial.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Conocimientos tecnológicos, pedagógicos y disciplinares del profesorado de Primaria, Primary Teachers' Technological, Pedagogical and Content Knowledge

  • Roig-Vila, Rosabel
  • Mengual Andrés, Santiago
  • Quinto-Medrano, Patricia
  • Quinto-Medrano, Patricia|||/items/2faec7a3-0102-443c-81a8-36e1f0e326ad
  • Roig-Vila, Rosabel|||/items/b9a21751-fb52-44f6-a78a-95447a127d65
La emergencia de las tecnologías de información y comunicación (TIC) plantea nuevos desafíos educativos al profesorado, a los cuales puede responder desde un modelo de formación coherente. El propósito de este estudio es analizar los conocimientos tecnológicos, pedagógicos y disciplinares del profesorado de Educación Primaria, necesarios para la integración de las TIC en la labor docente. Para ello, se llevó a cabo una investigación con una metodología cuantitativa de carácter no experimental en la que participaron 224 profesores de Educación Infantil y Primaria de la provincia de Alicante. Los resultados mostraron que los docentes poseen mayores conocimientos pedagógicos y disciplinares que tecnológicos, lo que conlleva a escasos conocimientos para la integración de las TIC en la labor docente. Se constataron, además, diferencias significativas entre el género y los años de experiencia docente, y la relación entre el uso lúdico de la tecnología y los conocimientos sobre sus aspectos fundamentales. Según los resultados obtenidos, se corrobora la necesidad de una alfabetización digital del profesorado abordada no solo desde una formación tecnológica, sino también pedagógica y disciplinar de forma global. Ello responde al modelo TPACK (Technological, Pedagogical and Content Knowledge), el cual se contempla como un marco de referencia a tener en cuenta por lo que respecta al desarrollo profesional del profesorado y su vinculación a los procesos de enseñanza-aprendizaje en el aula donde las TIC estén presentes.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Semantic change and intersubjectification: The origin of reprise evidential conditional in Old Catalan, Canvi semàntic i intersubjectivització: l’origen del condicional evidencial de report en català antic

  • Martines, Josep
  • Martines, Josep|||/items/c87e3fcd-cb37-45b5-98e8-b1f696b2bd3d
The reprise evidential conditional (REC) is nowadays not very usual in Catalan: it is restricted to journalistic language and to some very formal genres (such as academic or legal language), it is not present in spontaneous discourse. On the one hand, it has been described among the rather new modality values of the conditional. On the other, the normative tradition tended to reject it for being a gallicism, or to describe it as an unsuitable neologism. Thanks to the extraction from text corpora, we surprisingly find this REC in Catalan from the beginning of the fourteenth century to the contemporary age, with semantic and pragmatic nuances and different evidence of grammaticalization. Due to the current interest in evidentiality, the REC has been widely studied in French, Italian and Portuguese, focusing mainly on its contemporary uses and not so intensively on the diachronic process that could explain the origin of this value. In line with this research, that we initiated studying the epistemic and evidential future in Catalan, our aim is to describe: a) the pragmatic context that could have been the initial point of the REC in the thirteenth century, before we find indisputable attestations of this use; b) the path of semantic change followed by the conditional from a ‘future in the past’ tense to the acquisition of epistemic and evidential values; and c) the role played by invited inferences, subjectification and intersubjectification in this change.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Baldament en el Curial e Güelfa. A les portes del valor concessiu

  • Martínez, Caterina
  • Martínez, Caterina|||/items/3e9e21e7-29e6-4c54-8c0e-11f0741b4b0b
El present estudi se centra en el procés de gramaticalització del connector de contrast baldament des del sentit inicial d’adverbi desideratiu fins al valor de marcador discursiu concessiu actual. Ací, parem especial atenció a un valuós exemple del Curial e Güelfa que suggereix quin degué ser el punt de partida d’aquest procés. Examinem l’evolució del connector d’acord amb Lingüística Cognitiva i, concretament, amb la Teoria de la Gramaticalització. Tenim en compte, a més, la Teoria de l’Argumentació. La Teoria de la (Inter)subjectivació i la Teoria de la Inferència Invitada del Canvi Semàntic ens ajuden a revisar les fonts i els valors de baldament en català des del segle XIV al segle XIX.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

La novel·la històrica valenciana actual. Una anàlisi temàtica

  • Antolí Martínez, Jordi M.
  • Antolí Martínez, Jordi M.|||/items/fe385142-9b55-46ed-8acb-13e7a883e0ba
La narrativa històrica en català i, en concret, al País Valencià viu actualment una florida sense precedents i ha merescut l’interès dels lectors i dels editors, així com també els guardons més prestigiosos. En aquest context, el nostre estudi pretén fer un repàs a la narrativa històrica contemporània escrita en català al País Valencià amb l’objectiu de sistematitzar els temes i els períodes sobre els quals han parat atenció els narradors. Tot plegat s’exemplifica mitjançant l’anàlisi de dues de les obres més recents: La melodia del desig (2014), de Ferran Garcia Oliver, i El metge del rei (2014), de Joan Olivares.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

La influencia del programa lingüístico en la creatividad lexicosemántica en catalán de alumnos de ESO: un estudio de caso, The influence of the linguistic program on the lexico-semantic creativity in Catalan of ESO [(Spanish) Compulsory Secondary Education] students]: a case study

  • Martínez, Caterina
  • Martínez, Caterina|||/items/3e9e21e7-29e6-4c54-8c0e-11f0741b4b0b
El presente estudio forma parte del análisis de un experimento mucho más amplio sobre los mecanismos de innovación lexicosemántica en catalán realizado a alumnos de Educación Secundaria Obligatoria. Mediante una prueba denominada picture naming, se pretende valorar la influencia del sistema educativo y, concretamente, del programa lingüístico –Programa d’Incorporació Progressiva o Programa d’Ensenyament en Valencià–, en la competencia lingüística y comunicativa en catalán de alumnos de 1º y de 4º de la ESO del IES Mutxamel (Alicante). Se atiende, principalmente, al grado –cualitativo y cuantitativo– de generación léxica y semántica de dichos sujetos en función de su perfil sociolingüístico (programa lingüístico, lengua de identificación, aprendizaje o transmisión del catalán).
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

El model lingüístic de la música en català al País Valencià. Una aproximació al lèxic

  • Garcia Sebastià, Josep Vicent
  • Garcia Sebastià, Josep Vicent|||/items/7e543b0f-ea7b-487f-b58d-01b6d32de219
Aquest estudi analitza el lèxic que fan servir en les cançons els intèrprets més representatius de la música en català al País Valencià. L’anàlisi lingüística de les lletres permet de descriure fenòmens vinculats a (1) la difusió de l’estàndard i l’assumpció d’elements de la norma, (2) la construcció d’un model genuí per als usos coŀloquials planificats, (3) la proliferació de manlleus i interferències d’altres llengües, (4) la generació de mots nous i (5) el marcatge de la parla juvenil i els llenguatges argòtics. A més a més, s’identifiquen els principals factors que condicionen les tries lingüístiques–en aquest cas lèxiques–de les composicions musicals.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Gramaticalització, canvi semàntic i intersubjectivació: un acostament a l’evolució del connector emperò parentètic en català antic

  • Martínez, Caterina
  • Martínez, Caterina|||/items/3e9e21e7-29e6-4c54-8c0e-11f0741b4b0b
A diferència del que s’esdevé a hores d’ara, el connector contraargumentatiu emperò era molt més freqüent en català antic (segles XIII-XVI) que la variant ara més usual però. El despullament dels textos fornits pel corpus CIMTAC palesa que emperò tenia un valor adversatiu, que, més tard, combinà amb el valor concessiu. Mostrem en quina mesura aquest canvi semàntic connecta amb factors pragmàtics i sintàctics. Aquesta anàlisi recolza sobre la Teoria de la Gramaticalització i hi aplica la Gramàtica de Construccions amb l’estudi de la subjectivació i de la intersubjectivació com a condicionants del canvi semàntic i sintàctic
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Elogio de la palabra en la formación y enseñanza en algunos clásicos de la literatura catalana medieval: Llull, Eiximenis y San Vicente Ferrer

  • Roig-Vila, Rosabel
  • Roig-Vila, Rosabel|||/items/b9a21751-fb52-44f6-a78a-95447a127d65
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

La gramaticalització de temps ha: de la noció de ‘temps transcorregut’ als usos discursius (segles XVI–XX)

  • Garcia Sebastià, Josep Vicent
  • Garcia Sebastià, Josep Vicent|||/items/7e543b0f-ea7b-487f-b58d-01b6d32de219
This paper analyses the process of discursivation of time constructions containing the verb haver. These forms were the Old Catalan equivalent of current expressions using the verb fer (e.g. “Fa temps que no et veig”). At the beginning of the Modern Age, some constructs containing haver started to be used in certain contexts from which an intensive pragmatic value may be inferred. According to the occurrences extracted from textual corpora, in current the Catalan language time constructions including haver can only be found in (more or less) saturated constructions used as pragmatic or register markers.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Mecanismes de cognició en el procés d’aprenentatge del català a la ciutat d’Alacant

  • Pons Conca, Jaume
  • Pons Conca, Jaume|||/items/5cdcd3bd-dddf-417b-8f47-ad951ad516d5
El paradigma teòric de la Lingüística Cognitiva entén la metàfora i la metonímia com a dos dels principals mecanismes cognitius que possibiliten el canvi lexicosemàntic. Més enllà de la consideració tradicional que les ha situades únicament en el discurs literari, la metàfora i la metonímia són ben presents en el discurs quotidià, i hi intervenen tant en el procés de construcció de noves expressions (emissor) com en el de descodificació i assimilació del significat extralingüístic (receptor). Així, doncs, esdevenen mecanismes idonis per a satisfer les necessitats dels parlants, i un punt de partida de la intersubjectivació. En aquest article exposem i analitzem els resultats d’un experiment que ens ha permès comprovar en quina mesura els aprenents de català a la ciutat d’Alacant són capaços d’entendre el significat d’algunes expressions amb projeccions metafòriques i metonímiques pròpies del discurs acadèmic, així com aïllar algunes variables sociolingüístiques que en condicionen el grau d’assoliment.