Pasar al contenido principal

CONTINUACION DE LA GRAMATICA DEL CATALAN MODERNO (1601-1833)

FFI2015-69694-P

•
Nombre agencia financiadora Ministerio de Economía y Competitividad
Acrónimo agencia financiadora MINECO
Programa Programa Estatal de Fomento de la Investigación Científica y Técnica de Excelencia
Subprograma Subprograma Estatal de Generación de Conocimiento
Convocatoria Proyectos de I+D (Excelencia / Generación de Conocimiento)
Año convocatoria 2015
Plan Estatal 2013-2016 Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación
Unidad de gestión Secretaría de Estado de Educación, Formación Profesional y Universidades
Centro beneficiario UNIVERSIDAD DE ALICANTE
Identificador persistente http://dx.doi.org/10.13039/501100003329

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 37
Encontrada(s) 1 página(s)

RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Diàlegs interdisciplinaris entre text i imatge. Pintar amb paraules en “Tirant lo Blanch” de Joanot Martorell i en la “Tragèdia de Caldesa” de Joan Roís de Corella: ἔκφρασις, ὑποτύπωσις i εηάργεια

  • Martines, Vicent
  • Martines, Vicent|||/items/eeb5274d-700f-444a-883e-bcece79288ed
En aquest estudi parem esment a la persistència en el conreu d’uns temes tractats en diverses dimensions artístiques, de manera secular i multimodalment (il·luminació en manuscrits, descripció o narració en una novel·la, pintura mural o un gravat o narració pictòrica) i es trenen amb la realitat més viva. Atenem a la manera com diversos τὸποι són empeltats en dos passatges de sengles obres clau de les lletres en llengua catalana medievals i del Renaixement: Tirant lo Blanch i La Tragèdia de Caldesa, obres respectivament dels valencians Joanot Martorell i Joan Roís de Corella. Aqueixos τὸποι passen a formar part consubstancial i totalment integrada en les trames en les quals cobren un sentit diferent i contribueixen a la intensa vivesa de les respectives narracions. De fet, es tracta de sengles casos –no observats fins ara– d’ἔκφρασις, ὑποτύπωσις i εηάργεια, que es situen en un dels fonaments de la tècnica estilística que caracteritzen la mestria aquests autors.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Identitats literàries que milloren les reals. Mimesi i historiografia: lligams entre cavalleria literària, historiografia i espais en la (de)construcció de la identitat en les lletres catalanes medievals

  • Martines, Vicent
  • Martines, Vicent|||/items/eeb5274d-700f-444a-883e-bcece79288ed
We analyze how through some chronicles that describe the deeds of kings as examples of knights and rulers, literary mimesis becomes an essential tool to showcase models that can be utilized for the official image of the Crown. We use the four great Catalan chronicles (the first three in particular) and other historiographical accounts which use a great deal of literary mimesis as well as cultural and literary referents (classical tradition, matter of Britain), as well as the Cançó de la croada contra els albigesos. We pay attention to the view offered in them of the Battle of Muret. We also pay attention to Jaume’s conquests (a consequence of Muret) as viewed by the Muslims. We also analyze the consequences of this battle for England, such as the (xenophobic) suspicion that the English barons felt towards the newcomers, members of the retinue of Queen Eleanor of Provence, the daughter of Ramon Berenguer IV of Provence and therefore Jaume I’s niece. Eleanor finally retired to the Abby of Amesbury, which in turn became a place where identities formed and where, now that the queen was there residing, Arthurian motifs could be made credible: it is the place where Queen Genevieve retired after the Battle of Camlaan, which took place (in literature) on the fields of Salisbury, close to Amesbury. In sum, we analyze classical tradition, matter of Britain, victories and defeats, chronicles, chivalries, etc., all of them relevant topics for acquiring identity and that imply transferences: literature and history, mimesis that has an influence on reality.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Rerum novarum cupidus. Claves para la creación de nuevos entornos para la Educación

  • Mallorquí-Ruscalleda, Enric
  • Roig-Vila, Rosabel
  • Roig-Vila, Rosabel|||/items/b9a21751-fb52-44f6-a78a-95447a127d65
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

From Real Class to a Global Network Education In High Academic Achievement International Doctoral Groups [HAAIDG], De la clase real a una NetWork Global de Educación en Grupos de Alto Rendimiento Académico Internacional de Doctorado [GARAID]

  • Martines, Vicent
  • Martines, Vicent|||/items/eeb5274d-700f-444a-883e-bcece79288ed
Research, develop and implement strategies and methodologies aimed at the establishment of HIGH ACADEMIC ACHIEVEMENT INTERNATIONAL DOCTORAL GROUPS [HAAIDG, in Spanish acronym: GARAID]. In current Doctorate studies, collaboration, coordination and cooperation for research and innovation in official studies leading to the PhD degree developed at the University of Alicante and, in general, at the University of Alicante are still more necessary than before. Other universities, taking into account the frame of reference of the European Higher Education Area. The HAAIDG have been applied first in the "Doctoral Program in Intercultural and Historical Relations in Medieval Mediterranean Europe" -in ISIC-IVITRA and Prometeo de Excelencia PrometeoII/2014/018, University of Alicante-. Many of the needs and challenges to which an attempt is made to respond through HAAIDG are transversal and common to doctoral studies in general: distance learning, teaching by often remote tutorials, internationalization, stays abroad, highly specialized lines and research teams, need to generate knowledge with theses, need for transfer (publications, participation in scientific meetings, both previously and subsequently to the thesis and derived from it).
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

D’àngels i dimonis. Anàlisi d’una seqüència del programa iconogràfic de la moralització enciclopèdica de la fin’amors en el Breviari d’Amor de Matfré Ermangaud, On Angels and Demons. Analysis of a sequence in the iconographic programme of the encyclopedic moralization of fin´amors in Matfré Ermengaud´s Breviari d´Amor

  • Martines, Vicent
  • Martines, Vicent|||/items/eeb5274d-700f-444a-883e-bcece79288ed
En el present treball parem esment a 3 il·luminacions del Breviari d’Amor de Matfré Ermengaut que són ben eloqüents –valga la sinestèsia: imatges que són eloqüents— de la vocació d’Ermengaut en pro de la cristianització de la fin’amors. A més, estableixen una mena de seqüència en el concert de diàleg entre història natural, història sagrada i atenció a l’amor, als amadors, a fi i efecte que estableix qui és el receptor concret de l’obra, qui el model a seguir (els àngels) i qui a defugir (el dimoni), i quin és l’àmbit d’actuació del «maligne» : la societat cortés, ecosistema de la fin’amor.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Imágenes e innovación educativa en Historia Cultural. El tópico de Leandro y Hero, de Joan Rois de Corella, en su tradición iconográfica

  • Martines, Vicent
  • Martines, Vicent|||/items/eeb5274d-700f-444a-883e-bcece79288ed
Los clásicos (literarios) son productos complejos. Su estudio a lo largo del tiempo y de sus manifestaciones en varias lenguas, ofrecen oportunidades excelentes para la comprensión de la evolución de elementos culturales compartidos. Se presentan no pocos problemas derivados del mismo paso del tiempo y, entre otros, de la traditio, políglota, que se ha generado en su transmisión, a menudo con gran diversidad de tipología textual, así como del sentido de la recepción que cada cultura ha realizado de unos mismos motivos o referentes clásicos dados. Las TIC aportan entornos de investigación, enseñanza y aprendizaje que permiten minimizar tales dificultades. Establecemos algunas coordenadas que nos han ayudado, con el concursos de las TIC, verter un poco de luz más en un clásico que, como la historia de los amores entre Leandro y Hero, es epítome de la función de la clásicos para esclarecer, por encima de las diferencias cronológicas y de sistema lingüístico, la unidad cultural clásica mediterránea.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

La competencia lingüística en catalán del alumnado universitario valenciano: una aproximación a las unidades fraseológicas, The linguistic competence in Catalan of Valencian university students: an approach to phraseological units

  • Garcia Sebastià, Josep Vicent
  • Garcia Sebastià, Josep Vicent|||/items/7e543b0f-ea7b-487f-b58d-01b6d32de219
La fraseología es un aspecto de las lenguas que tradicionalmente, y hasta la aparición de algunos de los paradigmas teóricos de la lingüística más reciente, se había abordado de manera dispersa y superficial. Esta falta de sistematicidad y profundización en el estudio de las unidades fraseológicas también ha afectado al proceso de enseñanza-aprendizaje de las mismas. Por razones sociolingüísticas, cognitivas y pragmáticas, los jóvenes suelen presentar dificultades para comprender y utilizar de manera convencional determinados fraseologismos. En este artículo analizamos algunos de los resultados de una encuesta sobre la competencia fraseológica en catalán realizada a alumnos de primer curso de Traducción e Interpretación de la Universidad de Alicante.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

La història del lèxic i els corpus textuals i lexicogràfics: una ullada sobre escombrar i agranar

RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

De l’[emoció] a la [contra voluntat]: el procés de gramaticalització de malgrat als segles XII-XVI, From [emotion] to [against will]: the Process of Grammaticalization of malgrat in the 12th-16th centuries

  • Martínez, Caterina
  • Martínez, Caterina|||/items/3e9e21e7-29e6-4c54-8c0e-11f0741b4b0b
L’estudi que presentem se centra en el procés de gramaticalització de malgrat, des del paper com a Sintagma Nominal originari que expressa una [emoció] fins al valor de [contra voluntat] que arribà a assolir com a Sintagma Preposicional. Parem esment especialment en la retracció que experimentà malgrat justament a partir del segle xvi. Examinem l’evolució de malgrat segons les propostes de la Lingüística Cognitiva i, concretament, la Teoria de la Gramaticalització, i les combinem amb els plantejaments de l’Anàlisi del Discurs, la Teoria de l’Argumentació i la Pragmàtica. La defensa del canvi lingüístic arrelat en l’ús, d’acord amb la Teoria de la Intersubjectivació, ens ajuda a revisar les fonts i els valors de malgrat en català.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

La influència de la llengua vehicular i el coneixement enciclopèdic en l’aprenentatge de la fraseologia a secundària

  • Garcia Sebastià, Josep Vicent
  • Garcia Sebastià, Josep Vicent|||/items/7e543b0f-ea7b-487f-b58d-01b6d32de219
La comprensió de la fraseologia està condicionada per fenòmens culturals, pragmàtics, cognitius i sociolingüístics. Aquests últims factors poden ser especialment significatius en casos de minorització lingüística. Per això, resulta interessant concretar quins són els paràmetres sociolingüístics que més influeixen en el grau de coneixement que els joves valencians tenen de la fraseologia en català. En aquest article exposem alguns dels resultats de la prova que vam fer, amb aquest mateix objectiu, a alumnes dels centres de secundària de la Vila Joiosa (la Marina Baixa, País Valencià). Concretament, descrivim la relació del programa lingüístic, la llengua d’identificació i l’àmbit de transmissió del català amb les respostes que donen els informants. Així mateix, reflexionem sobre els aspectes cognitius que influeixen en el procés d’ensenyament-aprenentatge de les unitats fraseològiques.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Composició i innovació lexicosemàntica: compostos nominals motivats metonímicament per aprenents de català a l’Educació Secundària Obligatòria

  • Martínez, Caterina
  • Martínez, Caterina|||/items/3e9e21e7-29e6-4c54-8c0e-11f0741b4b0b
Fem un acostament als mecanismes d’innovació lexicosemàntica dels estudiants de 1r i 4t de l’ESO. Les dades descrites s’han obtingut en un experiment que permet avaluar els procediments de categorització d’adolescents d’entre 12 i 16 anys. Davant la magnitud –quantitativa i qualitativa– dels resultats que conformen aquest corpus, ací es para atenció sobre un tipus particular de composició: la composició nominal de base metonímica, un dels més productius dins el materials apligats. S’hi analitzen, doncs, els mecanismes de creació lexicosemàntica de la mostra, en general, i el recurs de la composició nominal metonímica, en particular. La Teoria de la Integració Conceptual, dins del marc de la Semàntica Cognitiva, es mostra ací com a eina útil per a l’estudi de la conceptualització i dels mecanismes que motiven la generació de mots.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Anàlisi d’equivalents interlingüístics català>anglés de locucions somàtiques a través de corpora: paràmetre semàntic

  • Escolano Marín, Xènia
En aquest article analitzem els equivalents interlingüístics català>anglés de les 50 locucions referencials idiomàtiques de somatismes més freqüents en català –determinades com a tal a partir del CTILC– per tal d’establir el grau d’equivalència i descriure els aspectes divergents entre les locucions d’ambdues llengües des d’una perspectiva semàntica i a nivell lexicogràfic. Per a fer-ho, estudiem les ocurrències que el BNC, i, si és necessari, el COCA, ofereixen dels equivalents en anglés d’aquestes locucions catalanes, de manera que, basant-nos en el seu context d’ús prototípic, puguem resoldre en cada cas si es tracta d’una equivalència total o parcial (en qualsevol dels tres subtipus), o bé, traduccional. Concloem que, al contrari del que es podria esperar entre parells de fraseologismes de dues llengües de famílies distintes, nombroses locucions constitueixen equivalències totals per raó de la universalitat dels somatismes com a realitat extralingüística (Kržišnik i Markic 2011).
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

La Gramàtica de les Construccions aplicada a l’aprenentatge de llengües: el cas de la construcció en-partitiva en Català

  • Segura-Llopes, Carles
  • Segura-Llopes, Carles|||/items/2f772357-7cde-49b3-8248-f41994097829
Aquest article és el resultat d’una recerca realitzada entre estudiants universitaris de català que pretén observar si una metodologia d’aprenentatge i adquisició de llengües basada en la Gramàtica de les Construccions pot ser més eficient que les metodologies més habituals; en concret, ho comprovarem per al que anomenem la construcció EN-PARTITIVA en català. Aquesta és una construcció prototípicament transitiva que té un complement quantifi cat amb el referent implícit i recuperable a través del pronom clític en: Ell en té dos [parlant de llibres]. Aquesta construcció presenta difi cultat d’aprenentatge perquè és absent en castellà, que és la L1 de la majoria dels aprenents analitzats. Per altra banda, també té una certa dificultat en l’alumnat que té el català com a L1, ja que la construcció es troba en retrocés entre els catalanoparlants més jóvens. El procés de minorització a què el català està sotmés té efectes en el manteniment de construccions que no tenen paral·lel en la llengua majoritària.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Diccionaris de diccionaris o tresors lexicogràfics

  • Guardiola i Savall, Maria Isabel
  • Guardiola i Savall, Maria Isabel|||/items/29059b8c-c358-4192-bac0-c3423fa7b081
El terme tresor presenta en lexicografia diverses aplicacions. En el Renaixement, aquests tipus d’obres feien referència a diccionaris monolingües molt extensos, amb una gran quantitat de cites d’autors que avalaven l’ús dels mots, com ara el Tesoro de la lengua castellana o española (1611) de Sebastián de Covarrubias. Aquesta designació compartida amb la de gazofilaci no tardà a aplicar-se a diccionaris multilingües, també amples de contingut. En el cas del català, trobem, per exemple, el Iesus Thesaurus Puerilis (1575) d’Onofre Pou i, posteriorment, el Gazophylacium (1696) de Joan Lacavalleria, ambdós repertoris bilingües i lligats a l’ensenyament del llatí.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Canvi lexicosemàntic: salpuscar ‘esquitar’ i variants, un petit enigma, Lexico-semantic change: salpuscar ‘to splash’ and variants, a small enigma

  • Martines, Josep
  • Martines, Josep|||/items/c87e3fcd-cb37-45b5-98e8-b1f696b2bd3d
Aquest article mostra quin degué ser l’origen del verb salpuscar i la variant salbuscar, sinònim de l’actual esquitar o esquitxar . Subratlla les possibilitats que ofereixen els corpus textuals digitals i la necessitat de tenir present l’estudi contrastiu de llengües (especialment d’atendre l’occità) i la història de la cultura quan es fa semàntica i lexicologia diacròniques del català. Així mateix, s’hi apliquen nocions bàsiques de la semàntica cognitiva en l’estudi del canvi lingüístic.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

De l’expressió de la percepció sensorial auditiva a l’expressió del discurs reportat. El verb sentir en català medieval (s. XIII–XVI)

  • Antolí Martínez, Jordi M.
  • Antolí Martínez, Jordi M.|||/items/fe385142-9b55-46ed-8acb-13e7a883e0ba
This study analyzes the process of semantic change by which the Old Catalan verb sentir developed from a meaning based on general perception to one implying auditory perception. In particular, the article shows that by the end of the 13th century the verb sentir had only semanticized the perception of non-linguistic auditory stimuli and had not fused completely with the meaning of the verb oir, as was the case with the evolution of SĔNTĪRE in other Romance languages (such as Peninsular Spanish). Our study has been based on data analysis of an electronic linguistic corpus using the concepts of E. C. Traugott’s Invited Inferencing Theory of Semantic Change (IITSC) (2012) and the concept of evidentiality.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Entre la morfologia, la semàntica i la pragmàtica: el condicional evidencial reportatiu amb verbs de percepció en català antic, Between morphology, semantics and pragmatics: the reprise evidential conditional with perception verbs in Old Catalan

  • Martines, Josep
  • Martines, Josep|||/items/c87e3fcd-cb37-45b5-98e8-b1f696b2bd3d
L’ús condicional evidencial reportatiu (CER) es restringeix al llenguatge periodístic i a gèneres formals, com ara l’acadèmic o el jurídic, i no és present en el discurs espontani en català. En aquest article s’atén el sorgiment del condicional com a marcador epistèmic i evidencial en contextos de represa en català antic (s. XIV-XVI), concretament quan el CER és introduït per un verb de percepció. La subjectivació i la intersubjectivació es revelen com a factors decisius per a entendre els diversos matisos semàntics i pragmàtics que pot assumir el condicional evidencial reportatiu.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

La corrupció en la narrativa valenciana actual: tres lectures imprescindibles

  • Garcia Sebastià, Josep Vicent
  • Garcia Sebastià, Josep Vicent|||/items/7e543b0f-ea7b-487f-b58d-01b6d32de219
La corrupció és un dels temes d’actualitat que més visibilitat té en l’imaginari valencià contemporani. A banda d’ocupar un espai considerable en els mitjans de comunicació, la literatura i altres manifestacions artístiques també se n’han fet ressò. En aquest article analitzem tres novel·les sobre corrupció publicades els dos darrers anys al País Valencià: El regne de la calúmnia, de Joaquim González Caturla, Dos metres quadrats de sang jove, de Xavier Aliaga i Un dinar un dia qualsevol, de Ferran Torrent. Així mateix, les relacionem amb obres pictòriques, televisives, cinematogràfiques o musicals.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Onomatopeies en el Tresor Lexicogràfic Valencià (TLV)

  • Guardiola i Savall, Maria Isabel
  • Guardiola i Savall, Maria Isabel|||/items/29059b8c-c358-4192-bac0-c3423fa7b081
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Origin and Evolution of a Pragmatic Marker in Catalan: The Case of Tanmateix, Sorgiment i evolució d’un marcador pragmàtic en català: el cas de tanmateix

  • Martínez, Caterina
  • Martínez, Caterina|||/items/3e9e21e7-29e6-4c54-8c0e-11f0741b4b0b
This study offers an analysis of the origin and linguistic evolution of a question-tag in Catalan. We look at the evolution of tanmateix according to Cognitive Linguistics and, more in particular, Grammaticalization Theory and Discourse Analysis and Pragmatics. We also review the values and meaning of tanmateix according to Intersubjectivization Theory. The evolution of tanmateix is a case in point: from its original meaning as a noun phrase [CALCULUS] (13th c.) to its value [CONFIRMATION] as a pragmatic marker. To study this, we pay attention to theatrical plays, some of the best examples that include colloquial Catalan in the Modern Period (16th-18th c.): in these texts, tanmateix appears as a marker of a confirmation question and answer. Finally, we link our findings to Martínez’s study (2018, in press) on the creation and dissemination of an academic linguistic norm and its standardization as an element of linguistic change, and we analyze the validity of this conversational use of tanmateix in some Catalan-speaking regions vs. its main [ADVERSATIVE-CONCESSIVE] value in standard Catalan.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

El lèxic popular en la prosa de Fabra: L’Epistolari

  • Martínez, Caterina
  • Martínez, Caterina|||/items/3e9e21e7-29e6-4c54-8c0e-11f0741b4b0b
Aquest estudi pertany a una recerca més àmplia centrada en la influència de la norma lingüística fabriana sobre l’evolució del català contemporani. Ací parem atenció sobre la incorporació de lèxic popular i, en principi, d’àmbit territorial restringit, a la prosa de Pompeu Fabra i al Diccionari General de la Llengua Catalana. A partir dels corpus digitals del català antic, modern i contemporani i de la prosa del mateix Fabra en l’Epistolari, descobrim l’engranatge del lèxic del català.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

El condicional com a marcador epistèmic i evidencial en català antic: el condicional evidencial reportatiu amb verbs de dicció

  • Martines, Josep
  • Martines, Josep|||/items/c87e3fcd-cb37-45b5-98e8-b1f696b2bd3d
This article is centred around the rise of the conditional as an epistemic and evidential marker in reporting contexts in Old Catalan. The process studied begins with a situation in which the conditional 1.) marks the epistemic position of the source with regard to a given state of affairs; it then moves toward 2.) marking the epistemic position of the speaker with regard to the propositional content expressed in the source and, particularly, his non-commitment to this content. Subjectivisation and intersubjectivisation are identified as decisive factors for an understanding of the various semantic and pragmatic facets that reprise evidential conditionals may exhibit. The ongoing grammaticalisation process allowed conditionals from the 15th century onward to function without any further lexical or discursive devices as an epistemic and evidential marker in and of itself.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Emotivitat a través dels demostratius valencians, Emotivity in Valencian demonstratives

  • Martín Miñana, Pau
Més que una proximitat metafòrica cap al referent, la dixi emotiva, afectiva o empàtica produeix proximitat cap a l’oient arran de l’atenció conjunta i/o l’avaluació del referent. Aquest treball estudia els usos del demostratiu (com ara, la funció nominal o adverbial, el grau, el mode referencial, el caràcter humà, etc.) i de les seues construccions (anteposades al nom, posposades al nom o sense nucli nominal) per a comprovar quin tipus de demostratius tendeixen a tindre referents que són valorats de manera positiva o negativa. Per a realitzar aquesta exploració, hem recollit 383 formes demostratives d’un corpus propi (CoValC) format per converses col·loquials entre valencianoparlants de diverses zones. L’anàlisi mostra que en aquest corpus el grau dels demostratius no és rellevant per a proporcionar una implicació emocional, mentre que la majoria de determinants posposats (80%) i de referents humans (quasi 90%) revelen un caràcter afectiu o sobretot pejoratiu cap al referent. Per tant, d’acord amb aquests resultats, apuntar i, especialment, avaluar un referent faria que l’oient esdevinga una mena de còmplice, la qual cosa crea solidaritat i acostament cap a l’oient, no cap al referent.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Evolució i procés de gramaticalització del marcador discursiu noresmenys en català antic

  • Martínez, Caterina
  • Martínez, Caterina|||/items/3e9e21e7-29e6-4c54-8c0e-11f0741b4b0b
This work studies the grammaticalization process of the counter-argumentative connector noresmenys from its origin as a quantifying adverb to the current value of concessive discourse marker, from the 13th to the 18th century. Within the framework of Cognitive Grammar, especially of Grammaticalization Theory and of the latest contributions around Construction Grammar, we explain the evolution of the concessive connector, paying special attention to the Theory of Argumentation and the dynamics of the Theory of Intersubjectification. With a vision of language and language change rooted in use, in this case, metadiscursive use, we carry out a revision of the conceptual sources and values of noresmenys documented in legal, administrative, epistolary and religious Catalan texts.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Panorama històric de la constitució de corpus: orígens, consolidació i expansió

  • Sánchez-López, Elena
  • Sánchez-López, Elena|||/items/f7d31e7c-b5ac-4921-9338-dec39b70ffa4
La constitució de corpus ha experimentat una gran evolució des dels seus inicis fins a l’actualitat. A fi d’entendre millor les bases de la disciplina, farem un breu recorregut per la seua història a través d’algunes fites importants. El nostre camí partirà dels orígens, amb el corpus BROWN. Després recorrerà l’etapa de consolidació, període que representa una època de reflexió i de creació de nombrosos corpus, com ara el British National Corpus. Fins a arribar a l’actualitat, on s’ha produït una gran expansió de l’activitat de compilació de corpus, que ha provocat, al seu torn, noves reflexions i propostes de millora en la disciplina. En el nostre article, palesarem l’estreta relació entre corpus i TIC. Posteriorment, presentarem la definició actual de corpus lingüístic, que inclou els trets d’autenticitat, representativitat i gran extensió. Dedicarem l’epígraf següent al disseny de corpus, on revisarem els conceptes de representativitat estadística i equilibri, així com l’aplicació real de la noció de representativitat als corpus (tant de llengua actual, com de llengua antiga). Per últim, proposarem la diversitat i l’extensió com a aproximacions acceptables per a assolir el major grau de representativitat possible.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

L’oralitat en Matèria de Bretanya, de Carmelina Sánchez-Cutillas, Orality in Matèria de Bretanya, by Carmelina Sánchez-Cutillas

  • Garcia Sebastià, Josep Vicent
  • Garcia Sebastià, Josep Vicent|||/items/7e543b0f-ea7b-487f-b58d-01b6d32de219
Tot i que ja s’ha parlat de la potència del llenguatge literari de Carmelina Sánchez-Cutillas, en aquest article se sistematitzen els principals aspectes que construeixen els elements de l’oralitat en Matèria de Bretanya en els diversos nivells lingüístics. L’anàlisi demostra la riquesa d’un estil literari que beu de recursos ben diversos que enllacen amb la llengua col·loquial.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Síntesi d’estudis sobre ell emfàtic, exclamatiu, expletiu, impersonal o neutre

  • Guardiola i Savall, Maria Isabel
  • Guardiola i Savall, Maria Isabel|||/items/29059b8c-c358-4192-bac0-c3423fa7b081
En aquest treball fem un repàs del tractament que ha rebut l’ús del pronom tònic de tercera persona denominat ell emfàtic. Farem un recorregut per distintes obres descriptives i normatives de referència actuals i pels distints estudis diacrònics i dialectals que l’han tractat d’explicar de manera general o particular amb la voluntat d’encetar una descripció diacrònica de l’ús d’aquest element en català.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Anàlisi col·locacional de ‘dos’ i ‘tres’ en els Dictats d’Ausiàs March: indicis de la cosmovisió i les idees filosòfiques del poeta, Collocational analysis of ‘dos’ and ‘tres’ in Dictats by Ausiàs March: evidences of the poet’s worldview and philosophical ideas

  • Sánchez-López, Elena
  • Sánchez-López, Elena|||/items/f7d31e7c-b5ac-4921-9338-dec39b70ffa4
La profusió de dos i tres és un detall que sovint, en March, pot passar desapercebut, però que, en conjunt, és molt destacable. La inclusió d’aquestes xifres té un paper molt important en el desenvolupament de la teoria amorosa, moral i psicològica. En aquesta anàlisi hem partit de l’estudi col·locacional global que ens ha revelat el fet que el dos i el tres pre· senten una alta presència en l’obra. Ens hem centrat en les concordances d’aquests numerals per a determinar amb quins substantius es col·loquen i hem contextualitzat les combinacions dins del text i dins del pensament de l’època. Presentem aquesta informació en llistats de col· locacions, amb comentaris sobre el seu paper i les línies de concordança que els justifiquen.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Baldament en el Curial e Güelfa. A les portes del valor concessiu

  • Martínez, Caterina
  • Martínez, Caterina|||/items/3e9e21e7-29e6-4c54-8c0e-11f0741b4b0b
El present estudi se centra en el procés de gramaticalització del connector de contrast baldament des del sentit inicial d’adverbi desideratiu fins al valor de marcador discursiu concessiu actual. Ací, parem especial atenció a un valuós exemple del Curial e Güelfa que suggereix quin degué ser el punt de partida d’aquest procés. Examinem l’evolució del connector d’acord amb Lingüística Cognitiva i, concretament, amb la Teoria de la Gramaticalització. Tenim en compte, a més, la Teoria de l’Argumentació. La Teoria de la (Inter)subjectivació i la Teoria de la Inferència Invitada del Canvi Semàntic ens ajuden a revisar les fonts i els valors de baldament en català des del segle XIV al segle XIX.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

La novel·la històrica valenciana actual. Una anàlisi temàtica

  • Antolí Martínez, Jordi M.
  • Antolí Martínez, Jordi M.|||/items/fe385142-9b55-46ed-8acb-13e7a883e0ba
La narrativa històrica en català i, en concret, al País Valencià viu actualment una florida sense precedents i ha merescut l’interès dels lectors i dels editors, així com també els guardons més prestigiosos. En aquest context, el nostre estudi pretén fer un repàs a la narrativa històrica contemporània escrita en català al País Valencià amb l’objectiu de sistematitzar els temes i els períodes sobre els quals han parat atenció els narradors. Tot plegat s’exemplifica mitjançant l’anàlisi de dues de les obres més recents: La melodia del desig (2014), de Ferran Garcia Oliver, i El metge del rei (2014), de Joan Olivares.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

La influencia del programa lingüístico en la creatividad lexicosemántica en catalán de alumnos de ESO: un estudio de caso, The influence of the linguistic program on the lexico-semantic creativity in Catalan of ESO [(Spanish) Compulsory Secondary Education] students]: a case study

  • Martínez, Caterina
  • Martínez, Caterina|||/items/3e9e21e7-29e6-4c54-8c0e-11f0741b4b0b
El presente estudio forma parte del análisis de un experimento mucho más amplio sobre los mecanismos de innovación lexicosemántica en catalán realizado a alumnos de Educación Secundaria Obligatoria. Mediante una prueba denominada picture naming, se pretende valorar la influencia del sistema educativo y, concretamente, del programa lingüístico –Programa d’Incorporació Progressiva o Programa d’Ensenyament en Valencià–, en la competencia lingüística y comunicativa en catalán de alumnos de 1º y de 4º de la ESO del IES Mutxamel (Alicante). Se atiende, principalmente, al grado –cualitativo y cuantitativo– de generación léxica y semántica de dichos sujetos en función de su perfil sociolingüístico (programa lingüístico, lengua de identificación, aprendizaje o transmisión del catalán).
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

El model lingüístic de la música en català al País Valencià. Una aproximació al lèxic

  • Garcia Sebastià, Josep Vicent
  • Garcia Sebastià, Josep Vicent|||/items/7e543b0f-ea7b-487f-b58d-01b6d32de219
Aquest estudi analitza el lèxic que fan servir en les cançons els intèrprets més representatius de la música en català al País Valencià. L’anàlisi lingüística de les lletres permet de descriure fenòmens vinculats a (1) la difusió de l’estàndard i l’assumpció d’elements de la norma, (2) la construcció d’un model genuí per als usos coŀloquials planificats, (3) la proliferació de manlleus i interferències d’altres llengües, (4) la generació de mots nous i (5) el marcatge de la parla juvenil i els llenguatges argòtics. A més a més, s’identifiquen els principals factors que condicionen les tries lingüístiques–en aquest cas lèxiques–de les composicions musicals.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Les denominacions de la tarda en català antic i modern

  • Antolí Martínez, Jordi M.
  • Antolí Martínez, Jordi M.|||/items/fe385142-9b55-46ed-8acb-13e7a883e0ba
En aquest estudi s’ofereix una panoràmica de la distribució territorial i de l’evolució semàntica de les denominacions del concepte tarda en català antic (segles XII-XVI) i modern (segles XVII-1832), a fi d’explicar la distribució semàntica i territorial actual. L’estudi es fonamenta en dades dels corpus lingüístics del català antic i modern (CIGCA i CIGCMod), interpretades a segons els principis de la Semàntica Cognitiva. De l’anàlisi dels resultats, hem pogut concloure que el cat. antic no tenia un sol terme de gran vitalitat per a designar el concepte tarda i que el canvi tindrà lloc als s. XVI-XVII, amb l’aparició de vesprada i tarda, possiblement afavorits per la difusió d’una nova manera de computar el temps.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

La gramaticalització de temps ha: de la noció de ‘temps transcorregut’ als usos discursius (segles XVI–XX)

  • Garcia Sebastià, Josep Vicent
  • Garcia Sebastià, Josep Vicent|||/items/7e543b0f-ea7b-487f-b58d-01b6d32de219
This paper analyses the process of discursivation of time constructions containing the verb haver. These forms were the Old Catalan equivalent of current expressions using the verb fer (e.g. “Fa temps que no et veig”). At the beginning of the Modern Age, some constructs containing haver started to be used in certain contexts from which an intensive pragmatic value may be inferred. According to the occurrences extracted from textual corpora, in current the Catalan language time constructions including haver can only be found in (more or less) saturated constructions used as pragmatic or register markers.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

El procés de constitució del Corpus Informatitzat de la Gramàtica del Català Modern (CIGCMod). Objectius, criteris i avaluació

  • Antolí Martínez, Jordi M.
  • Antolí Martínez, Jordi M.|||/items/fe385142-9b55-46ed-8acb-13e7a883e0ba
Aquest article descriu i avalua el procés de constitució del Corpus Informatitzat de la Gramàtica del Català Modern (CIGCatMod), un corpus històric, diacrònic i general, que reuneix textos en llengua catalana datats entre els anys 1601-1832 i constituït per a fornir de dades als redactors de la futura Gramàtica del Català Modern. En concret, en les pàgines que segueixen es contextualitza el corpus atenent els objectius amb què ha estat creat i es reflexiona sobre els conceptes de representativitat, equilibri i diversitat, aplicats a un corpus textual històric i, en concret, de català modern. Partint d’aquesta reflexió, es descriu el procés de constitució que s’ha seguit i els criteris que s’ha aplicat en la selecció dels textos. Finalment, partint de l’estat actual del corpus, s’aplica un instrument de control a fi d’avaluar la diversitat de la mostra i de fer una projecció que permeta saber el nombre de mots i tipus de textos necessaris per a culminar el procés de constitució.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Mecanismes de cognició en el procés d’aprenentatge del català a la ciutat d’Alacant

  • Pons Conca, Jaume
  • Pons Conca, Jaume|||/items/5cdcd3bd-dddf-417b-8f47-ad951ad516d5
El paradigma teòric de la Lingüística Cognitiva entén la metàfora i la metonímia com a dos dels principals mecanismes cognitius que possibiliten el canvi lexicosemàntic. Més enllà de la consideració tradicional que les ha situades únicament en el discurs literari, la metàfora i la metonímia són ben presents en el discurs quotidià, i hi intervenen tant en el procés de construcció de noves expressions (emissor) com en el de descodificació i assimilació del significat extralingüístic (receptor). Així, doncs, esdevenen mecanismes idonis per a satisfer les necessitats dels parlants, i un punt de partida de la intersubjectivació. En aquest article exposem i analitzem els resultats d’un experiment que ens ha permès comprovar en quina mesura els aprenents de català a la ciutat d’Alacant són capaços d’entendre el significat d’algunes expressions amb projeccions metafòriques i metonímiques pròpies del discurs acadèmic, així com aïllar algunes variables sociolingüístiques que en condicionen el grau d’assoliment.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

Origin and Evolution of a Pragmatic Marker in Catalan, the Case of "Tanmateix", Sorgiment i evolució d'un marcador pragmàtic en català

  • Martínez Martínez, Caterina|||0000-0001-8312-6490
This study offers an analysis of the origin and linguistic evolution of a question-tag in Catalan. We look at the evolution of tanmateix according to Cognitive Linguistics and, more in particular, Grammaticalization Theory and Discourse Analysis and Pragmatics. We also review the values and meaning of tanmateix according to Intersubjectivization Theory. The evolution of tanmateix is a case in point: from its original meaning as a noun phrase [calculus] (13th c.) to its value [confirmation] as a pragmatic marker. To study this, we pay attention to theatrical plays, some of the best examples that include colloquial Catalan in the Modern Period (16th-18th c.): in these texts, tanmateix appears as a marker of a confirmation question and answer. Finally, we link our findings to Martínez's study (2018, in press) on the creation and dissemination of an academic linguistic norm and its standardization as an element of linguistic change, and we analyze the validity of this conversational use of tanmateix in some Catalan-speaking regions vs. its main [adversative-concessive] value in standard Catalan., L'estudi que presentem pretén ser una proposta d'anàlisi del procés de gènesi i de canvi lingüístic d'una question-tag en llengua catalana. Examinem l'evolució de tanmateix segons les propostes de Lingüística Cognitiva i, concretament, la Teoria de la Gramaticalització, i les combinem amb els plantejaments de l'Anàlisi del Discurs i de la Pragmàtica. Revisem, així mateix, els valors i els matisos de tanmateix d'acord amb la Teoria de la Intersubjetivació. L'evolució de tanmateix és un cas paradigmàtic: des del paper originari com a un sintagma nominal de [càlcul] (segle XIII) fins al valor de [confirmació] com a marcador pragmàtic. Així, ens centrarem, especialment, en els textos teatrals, probablement un dels tipus textuals que millor il·lustren el català col·loquial de l'edat moderna (segles XVI-XVIII): ací observem com aflora tanmateix com a marcador de pregunta i de resposta confirmatòria. Finalment, lliguem aquesta anàlisi amb la línia d'estudi iniciada en Martínez (2018, en premsa) sobre l'elaboració i la difusió de la norma lingüística acadèmica i la consegüent estandardització com a factor de canvi lingüístic, resseguim la vigència en algunes regions del català d'aquest ús conversacional de tanmateix, davant la priorització en el català estàndard del valor adversativoconcessiu.