Pasar al contenido principal

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 1
Encontrada(s) 1 página(s)

RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Impacto ambiental de multiestresores en ecosistemas acuáticos del área metropolitana de Panamá

  • Ortega Samaniego, Quiriatjaryn Milagros
[ES] El primer capítulo trata de un análisis espacio-temporal para determinar diferencias significativas entre los sitios y entre estaciones (seca y húmeda) mediante la prueba U de Mann-Whitney, y evaluación del índice de calidad del agua (ICA) de una base de datos del Ministerio de Ambiente de 2002 al 2018. Los resultados indican que hay diferencias significativas entre sitios para los parámetros y no hay diferencias significativas entre estaciones excepto para el parámetro PO4. Analizando los valores ICA, todas las estaciones muestreadas se encuentran en los rangos de 17 (altamente contaminado) a 88 (aceptable). El segundo capítulo trata de una base de datos del Ministerio de Ambiente desde 2010 al 2020 de los resultados del monitoreo de calidad de las aguas de los ríos Matasnillo, Curundú, Matías Hernández, Río Abajo y Cárdenas, codificando sus zonas alta, media y baja durante la temporada seca y húmeda. Se midieron un total de 12 parámetros en laboratorio e in situ. Se realizó un análisis espacio-temporal para determinar si existen diferencias significativas entre sitios y estaciones. También se aplicaron herramientas de análisis multivariado (PCA) para determinar correlaciones entre las variables y un análisis de uso del suelo. En general, los ríos tuvieron diferencias significativas entre sitios y algunos parámetros en la estación seca y húmeda. Los PCA detectaron correlaciones entre parámetros que representan altos niveles de contaminación. El análisis de uso del suelo indica que el índice de calidad de las aguas disminuye en las áreas urbanas El tercer capítulo trata de las cuencas urbanas de la ciudad de Panamá en los ríos Matasnillo, Juan Díaz y Pacora, con el fin de evaluar el estado ecológico utilizando el índice de calidad del agua (ICA) y el índice de hábitat fluvial (IHF). Los resultados nos muestran que los ríos con mejores condiciones están en zonas alejadas o con menor impacto humano, los puntajes en el ICA y IHF, disminuyen su puntaje en las zonas medias y bajas. Las bajas puntuaciones en ICA y IHF indican el impacto ambiental causado por las alteraciones de los hábitats debido a la canalización o construcción de estructuras civiles, la inadecuada gestión de los residuos sólidos y líquidos procedentes de los asentamientos humanos, actividades comerciales e industriales, así como de las zonas agrícolas. En el cuarto capítulo se elaboró un índice Multimétrico basado en peces (IBI_MJP) a partir de los estudios realizados en el río Guadalquivir y el río Júcar en España, este índice fue adaptado para la zona trópico para las cuencas 142-Río Matasnillo, 144-Río Juan Díaz y 146-Río Pacora en la provincia de Panamá. Las métricas utilizadas fueron: porcentaje de individuos con anomalías como deformidades, enfermedades y parásitos (DELPT), estructura de edades de las poblaciones de peces autóctonos (SIZE_CLASS), abundancia de peces autóctonos (CPUEth), pérdida de especies autóctonas (LOSS_NATIVE), presión de peces exóticos (ALIEN_FISH) y se agregó una nueva métrica peces tolerantes a bajas concentraciones de oxígeno (TOLERANT_FISH). Las métricas fueron correlacionadas con variables ambientales y otros índices de calidad de agua, hábitat, bosque de ribera y macroinvertebrados. El IBI-JMP obtuvo una aplicación buena, sin embargo, tiene limitantes respecto a la presencia de especies que sobreviven a baja concentración de oxígeno. El quinto capítulo trata sobre el Río Pacora como una de las cuencas prioritarias de la República de Panamá ya que provee agua para el consumo humano por lo tanto su conservación es de gran importancia. Los datos obtenidos se utilizaron para el cálculo del índice de calidad del agua y el índice de hábitat fluvial y la elaboración de una matriz de impacto-presión, con el fin de evaluar los niveles de influencia que tienen las actividades antropogénicas en la zona, con base en leyes ambientales., [CA] El primer capítol tracta d'una anàlisi espaciotemporal per a determinar diferències significatives entre els llocs d'estudi i entre estacions (seca i humida) mitjançant la prova O de Mann-Whitney, i avaluació de l'índex de qualitat de l'aigua (ICA) d'una base de dades del Ministeri d'Ambient de 2002 al 2018. Els resultats indiquen que hi ha diferències significatives entre llocs per als paràmetres i no hi ha diferències significatives entre estacions excepte per al paràmetre PO4. Analitzant els valors ICA, totes les estacions mostrejades es troben en els rangs de 17 (altament contaminat) a 88 (acceptable). El segon capítol tracta d'una base de dades del Ministeri d'Ambient des de 2010 al 2020 dels resultats del monitoratge de qualitat de les aigües dels rius Matasnillo, Curundú, Matías Hernández, Riu avall i Cárdenas, codificant les seues zones alta, mitjana i baixa durant la temporada seca i humida. Es van mesurar un total de 12 paràmetres en laboratori i in situ.Es va realitzar una anàlisi espaciotemporal per a determinar si existixen diferències significatives entre llocs i estacions. També es varen aplicar ferramentes d'anàlisi multivariada (PCA) per a determinar correlacions entre les variables i una anàlisi d'ús del sòl. En general, els rius van tindre diferències significatives entre llocs i alguns paràmetres en l'estació seca i humida. Els PCA varen detectar correlacions entre paràmetres que representen alts nivells de contaminació. L'anàlisi d'ús del sòl indica que l'índex de qualitat de les aigües disminuïx en les àrees urbanes. El tercer capítol tracta de les conques urbanes de la ciutat de Panamà en els rius Matasnillo, Juan Díaz i Pacora, amb la finalitat d'avaluar l'estat ecològic utilitzant l'índex de qualitat de l'aigua (ICA) i l'índex d'hàbitat fluvial (IHF). Els resultats ens mostren que els rius amb millors condicions estan en zones allunyades o amb menor impacte humà, els puntajes en el ICA i IHF, disminuïxen el seu puntaje en les zones mitjanes i baixes. Les baixes puntuacions en ICA i IHF indiquen l'impacte ambiental causat per les alteracions dels hàbitats a causa de la canalització o 13 construcció d'estructures civils, la inadequada gestió dels residus, sòlids i líquids procedents dels assentaments humans, activitats comercials i industrials, així com de les zones agrícola. En el quart capítol es va elaborar un índex multimètric basat en peixos (IBI_MJP) a partir dels estudis realitzats en el riu Guadalquivir i el riu Jucar a Espanya, este índex va ser adaptat per a la zona tròpic per a les conques 142-Riu Matasnillo, 144-Riu Juan Díaz i 146-Riu Pacora a la província de Panamà. Les mètriques utilitzades van ser: percentatge d'individus amb anomalies com a deformitats, malalties i paràsits (DELPT), estructura d'edats de les poblacions de peixos autòctons (SIZE_CLASS), abundància de peixos autòctons (CPUEth), pèrdua d'espècies autòctones (LOSS_NATIVE), pressió de peixos exòtics (ÀLIEN_FISH) i es va agregar una nova mètrica peixos tolerants a baixes concentracions d'oxigen (TOLERANT_FISH). Les mètriques van ser correlacionades amb variables ambientals i altres índexs de qualitat d'aigua, hàbitat, bosc de ribera i macroinvertebrats. L'IBI-JMP va obtindre una aplicació bona , si embargament té limitants respecte a la presència d'espècies que sobreviuen a baixa concentració d'oxigen. El quint capítol tracta sobre el Riu Pacora com una de les conquesés una de les conques prioritàries de la República de Panamà ja que proveïx aigua per al consum humà per tant la seua conservació és de gran importància. Les dades obtingudes es van utilitzar per al càlcul de l'índex de qualitat de l'aigua i l'índex d'hàbitat fluvial i l'elaboració d'una matriu d'impacte-pressió, amb la finalitat d'avaluar els nivells d'influència que tenen les activitats antropogèniques en la zona, amb base en lleis ambientals., [EN] The first chapter is about a spatio-temporal analysis was performed to determine significant differences between the study sites and between seasons (dry and wet) using the Mann-Whitney U test, and evaluation of the water quality index (WQI) from a database of the Ministry of Environment from 2002 to 2018. The results indicate that there are significant differences between sites for the parameters and there are no significant differences between stations except for the parameter PO4. Analyzing the WQI values, all the stations sampled are in the ranges from 17 (highly contaminated) to 88 (acceptable). The second chapter is about a database of the Ministry of Environment from 2010 to 2020 of the results of the monitoring of the quality of the waters of the Matasnillo, Curundú, Matías Hernández, Río Abajo and Cárdenas rivers, coding their upper, middle and lower zones during the dry and wet season. A total of 12 parameters were measured in the laboratory and in situ. A spatio-temporal analysis was performed to determine if there are significant differences between sites and seasons. Multivariate analysis (PCA) tools were also applied to determine correlations between the variables and a land use analysis. In general, rivers had significant differences between sites and some parameters in the dry and wet seasons. The PCAs detected correlations between parameters that represent high levels of contamination. The land use analysis indicates that the water quality index decreases in urban areas. The third chapter is about the urban basins of Panama City on the Matasnillo, Juan Díaz and Pacora rivers, to evaluate the ecological status using the water quality index (WQI) and the fluvial habitat index (FHI). The results show that the rivers with better conditions are in remote areas or with less human impact, the scores in the WQI and FHI decrease their score in the middle and low areas. Low scores in WQI and FHI indicate the environmental impact caused by habitat alterations due to the channelings or construction of civil structures, inadequate management of 10 solid and liquid waste from human settlements, commercial and industrial activities, as well as agricultural areas. In the fourth chapter, a fish-based multimetric index (IBI_MJP) was developed based on studies carried out in the Guadalquivir and Jucar rivers in Spain. This index was adapted for the tropical zone for watersheds 142-Río Matasnillo, 144-Río Juan Díaz and 146-Río Pacora in the province of Panama. The metrics used were: percentage of individuals with anomalies such as deformities, diseases and parasites (DELPT), age structure of native fish populations (SIZE_CLASS), abundance of native fish (CPUEth), loss of native species (LOSS_NATIVE), exotic fish pressure (ALIEN_FISH) and a new metric was added: fish tolerant to low oxygen concentrations (TOLERANT_FISH). Metrics were correlated with environmental variables and other indices of water quality, habitat, riparian forest and macroinvertebrates. The IBI-JMP obtained a good application, although it has limitations regarding the presence of species that survive at low oxygen concentrations. The fifth chapter deals with the Pacora River as one of the priority basins of the Republic of Panama since it provides water for human consumption, therefore its conservation is of great importance. The data obtained were used for the calculation of the water quality index and the fluvial habitat index and the elaboration of an impact-pressure matrix, to evaluate the levels of influence that anthropogenic activities have in the area, based on environmental laws., A la Secretaría Nacional de Ciencia y Tecnología (SENACYT) y al el Instituto para la Formación y Aprovechamiento de Recursos Humanos (IFARHU) por el otorgamiento de la beca mediante el contrato N° 270-2018-802 del Subprograma de Becas Doctorales y Postdoctorales. Agradezco a la SENACYT por el financiamiento del Contrato por Mérito N°190-2019-IOMA-008 denominado: Impacto Ambiental de Multiestresores en Ecosistemas Acuáticos del Área Metropolitana de Panamá, realizado con el apoyo del Municipio de Panamá, Fundación Wetlands International, Universidad Marítima Internacional de Panamá, Ministerio de Ambiente de Panamá, Programa Saneamiento de Panamá, Instituto Conmemorativo Gorgas de Estudios de la Salud, Universidad de Panamá y Universidad Tecnológica de Panamá.