Pasar al contenido principal

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 18
Encontrada(s) 1 página(s)

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Libro o Monografía (Book)

Informe de la comunicació a Catalunya 2013-2014

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Pròleg

  • Tresserras, Joan Manuel
L'Informe de la comunicació a Catalunya 2013-2014 conté la informació més rellevant sobre el canvis de tot ordre que s'han produït en el conjunt del sector durant els últims dos anys, emmarcats en un període de mutacions particularment intenses. I també incorpora les més suggeridores línies d'anàlisi i reflexió que els diversos autors i autores han identificat per situar i donar sentit a les principals tendències observades.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Presentació

  • Terrón Blanco, José Luis|||0000-0001-7617-7695
Us presentem la vuitena edició de l'Informe de la comunicació a Catalunya, obra coral amb 16 anys de vida i un dels projectes que, des de sempre, defineix l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB) i que només és possible gràcies al seu caràcter interdepartamental, interuniversitari i transdisciplinar. Com en edicions anteriors, l'Informe pretén ser a l'uníson un instrument de treball al servei del món acadèmic i del sector de la comunicació, el qual inclou els responsables polítics, culturals i socials que han de prendre decisions sobre un sector que és, més que mai, estratègic per al país. Per això, pensem aquesta obra com una construcció holística que analitzi, contextualment, els esdeveniments dels dos últims anys en el sector i que a partir d'aquesta anàlisi els autors no només arribin a conclusions, sinó que siguin capaços d'augurar tendències, avançant-se als fets i fent possible, per tant, la planificació d'investigacions i la presa de decisions.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Les polítiques de comunicació

  • Fernández Alonso, Isabel|||0000-0003-4544-7589
  • Espín Heras, Marc
Aquest capítol presta especial atenció a les polítiques relatives a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, al Consell de l'Audiovisual de Catalunya i a la transferència de recursos econòmics des de la Generalitat als mitjans privats (subvencions de caràcter estructural i publicitat institucional) durant el bienni 2013-2014. Les actuacions en aquests tres àmbits sempre han estat centrals en el procés d'articulació del denominat espai català de comunicació i continuen exercint un paper clau en l'actual context polític.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

L'entorn tecnològic

  • Vidal Villoria, Miquel
Les noves tecnologies ja no són només per als experts o els privilegiats, sinó que són eines imprescindibles per a qualsevol ciutadà. En un entorn de crisi i de destrucció de llocs de treball (també en l'àmbit de les TIC), els ciutadans hem assolit una normalitat absoluta quant a infraestructures i a ús de la tècnica: cada cop disposem de més i millors instruments i cada cop en fem més ús. En aquest capítol s'analitza el context tecnològic actual: com s'ha desenvolupat durant els dos anys des del darrer Informe,1 però també en comparació amb els anys anteriors, mostrant, d'una banda, la capacitació tecnològica dels ciutadans i, de l'altra, les infraestructures i les empreses tecnològiques de Catalunya
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Els grups de comunicació

  • Díez Jiménez, Mercè|||0000-0002-8132-5215
El present capítol analitza el sistema comunicatiu català des del punt de vista de les empreses i grups de comunicació que hi actuen, parant especial atenció en les que tenen seu al Principat. El text s'obre amb un apartat de contextualització sobre la situació econòmica que ha caracteritzat el bienni. Posteriorment s'identifiquen els principals actors empresarials de la comunicació a Catalunya i s'aporten dades que permeten apreciar-ne la dimensió econòmica (ingressos d'explotació, resultats de l'exercici, actius totals, plantilla). També s'analitza l'estructura de la propietat, posant el focus en la composició de l'accionariat i les empreses en què participen. Per acabar, ens fixem en els actius mediàtics, per tal de descriure les activitats que desenvolupen i els sectors de negoci que abasten, la qual cosa ens permet observar el grau de diversificació dels grups de comunicació
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

La comunicació local en l'ecosistema comunicatiu català

  • Vila Triadú, Joan
La comunicació local a Catalunya remunta lleugerament en el bienni 2013-2014, després de quatre anys molt negatius, marcats per la crisi econòmica general i la crisi estructural dels mitjans convencionals, així com per l'aparició d'un emergent món digital. Aquest redreçament ha coincidit amb la reorganització a fons de l'única estructura pública de suport a l'audiovisual de proximitat que es manté, la Xarxa, i amb el naixement de la federació que aglutina les tres associacions de mitjans escrits i digitals històriques. Tots dos fets, juntament amb l'aparició d'un nou operador televisiu amb vocació nacional i arrels al territori, El Punt Avui TV, han trasbalsat un sector que no es resigna a tenir un paper subsidiari en l'ecosistema comunicatiu català.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Els sistemes de mesuraments d'audiències

  • Sabaté i Salazar, Joan
Els sistemes de mesurament d'audiències han viscut canvis molt significatius en el bienni 2013-2014. El més representatiu ha estat la transformació del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura en l'EGM Baròmetre Catalunya, que ha canviat la visualització dels mitjans de proximitat i, per tant, la definició del valor de la publicitat a Catalunya. A més, com a conseqüència de l'aplicació d'un nou pla de viabilitat del projecte, la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura, responsable de la gestió del Baròmetre, va cessar l'activitat el desembre de 2014. D'altra banda, en el mesurament de l'audiència televisiva s'ha canviat el criteri d'actualització de la mostra de les llars on estan ubicats els audímetres, i en l'àmbit de les audiències d'internet comScore s'ha consolidat com a mesurador de consens del mercat.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

La premsa

  • Corbella, Joan M.
Durant el període 2013-2014, la indústria catalana de la premsa ha mantingut la tendència a la baixa, d'acord amb tots els paràmetres que s'analitzen habitualment: difusió, audiència, ingressos econòmics, recursos humans, etc. Aquesta situació s'arrossega des de l'inici de la crisi econòmica l'any 2007 i res no permet pensar que hagi de canviar a curt termini. Alhora, els editors catalans, de manera similar als de la resta d'Espanya, es mostren essencialment continuistes i no han endegat actuacions innovadores o disruptives per fer front a la situació, a diferència del que fan els editors principals d'altres països de l'entorn, tant pel que fa a les estratègies respecte a les edicions en paper com al desplegament de desenvolupaments digitals. Paral·lelament, tampoc no hi ha hagut canvis significatius en l'estructura empresarial del sector.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

La ràdio

  • Llorens Maluquer, Carles|||0000-0003-4411-5865
La ràdio a Catalunya presenta durant el bienni 2013-2014 una situació amb força matisos. D'una banda, segueix patint la crisi econòmica general i el descens associat d'ingressos publicitaris i de subvencions públiques. Per tant, no és estrany que també continuïn la disminució de l'ocupació i la reestructuració del sector. I si bé l'audiència de la ràdio ha experimentat una petita davallada entre 2013 i 2014, és un mitjà que arriba al 63,6% dels catalans i que és prou atractiu com perquè es presentin força operadors al concurs de les antigues llicències de COMRàdio. En el camp tecnològic, les xarxes socials i les noves tecnologies de distribució radiofònica continuen creixent i fent un mitjà més transversal, però encara sense integrar plenament la participació a les lògiques de producció radiofònica
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

La televisió

  • Besalú Casademont, Reinald
Després d'anys de crisi econòmica, el sector televisiu de Catalunya comença a veure com les aportacions als operadors públics s'estabilitzen i els ingressos publicitaris es recuperen tímidament. Alhora, però, el consum de televisió lineal disminueix i nous agents basats en l'accés a continguts televisius a la carta es van fent un lloc a la dieta televisiva dels espectadors. Al llarg del bienni 2013-2014, l'oferta de canals disponibles en obert s'ha reduït, i la presència de produccions catalanes a les graelles de la televisió generalista també ho ha fet. La quota de mercat de la televisió pública catalana, a més, també ha disminuït, tot i que TV3 continua essent líder d'audiència. Mentrestant, els operadors de pagament protagonitzen moviments de concentració i es planteja el retorn de la publicitat a TVE
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Internet, xarxes socials i noves pràctiques comunicatives

  • Micó, Josep Lluís|||0000-0003-1191-226X
  • Masip, Pere|||0000-0002-8231-0824
Des d'un punt de vista tecnològic, l'elevada penetració dels dispositius mòbils entre la població i un ús intensiu i variat de les xarxes socials -Facebook, Twitter, LinkedIn, etc.- han caracteritzat el bienni 2013-2014 a Catalunya. Aquestes tendències digitals han seguit creixent des de l'anterior edició de l'Informe de la comunicació a Catalunya. Aplicacions de missatgeria instantània com WhatsApp s'han situat al capdavant de la llista dels usos d'internet més freqüents, per davant del correu electrònic, la pràctica que habitualment liderava la classificació. El consum de notícies és una altra de les activitats freqüents entre els navegants catalans. Un de cada tres ciutadans es va informar diàriament a la xarxa el 2014.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

La indústria del cinema

  • Caballero Molina, Juan José|||0000-0002-6758-3285
Durant el bienni 2013-2014, el sector cinematogràfic de Catalunya ha continuat fent palesa la seva feblesa, enmig d'una crisi de consum que l'ha fet incapaç d'acreditar uns índexs de creixement sostinguts. La fragilitat i incertesa en les quals es troba instal·lat s'han vist agreujades per la caiguda experimentada pels ajuts de les administracions al sector audiovisual en general. Les iniciatives legislatives dutes a terme, tant a escala catalana com espanyola, lluny d'apaivagar-les, han contribuït a radicalitzar les posicions enfrontades dels diversos agents implicats (amb motiu dels efectes de la pujada, el setembre de 2012, del tipus d'IVA del 8 al 21%). El sector ha manifestat el seu rebuig a la revisió estatal del model de finançament, força allunyada dels paràmetres reclamats.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Les indústries culturals: editorial, fonogràfica i videojocs

  • Cubeles, Xavier
En el bienni 2013-2014, les indústries culturals del llibre, el fonograma i el videojoc continuen immerses en un entorn econòmic difícil, que en bona part és conseqüència de la crisi econòmica general i del canvi de models de negoci desencadenat per la revolució digital. En els aspectes essencials, aquesta situació ja s'observà en l'anterior edició de l'Informe de la comunicació a Catalunya, sense que s'hagin identificat canvis substancials en l'evolució d'aquestes activitats al llarg dels darrers anys.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

La indústria de la publicitat

  • Puig i Borràs, Núria|||0000-0003-0104-1122
  • Bergés Saura, Laura
La indústria publicitària a Catalunya viu en constant renovació per trobar la millor manera de posar en contacte els anunciants amb el públics, en un context de canvi de les formes de producció i de consum dels mitjans de comunicació i dels continguts audiovisuals. Tots els agents implicats en la comunicació publicitària s'han vist sotmesos a modificacions profundes en les seves funcions i característiques, fins al punt que els receptors s'han convertit en productors i difusors dels missatges, i han adquirit un paper actiu com a individus i un poder creixent com a comunitat. En aquest bienni 2013-2014, a Catalunya emergeixen amb força i es consoliden activitats i empreses relacionades amb la publicitat digital, la compra programàtica i la compra en temps real (RTB). El 2014 és destacable la xifra d'ocupació de les empreses de publicitat i estudis de mercat, que trenca la tendència negativa amb un índex de variació positiu per primer cop en els darrers anys.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

De la comunicació empresarial i institucional a la comunicación corporativa, reptes de futur

  • Sáez, Albert
  • Matilla, Kathy|||0000-0001-5247-3289
  • Cuenca-Fontbona, Joan|||0000-0001-5807-9442
El moment de disrupció que viuen els mitjans de comunicació com a conseqüència del canvi d'hàbits de consum del públic comporta també un nou paradigma per a la comunicació empresarial i institucional. En aquest nou escenari prenen nova embranzida els conceptes d'estratègia i professionalització que han estat centrals el bienni 2013-2014 tant en l'àmbit acadèmic com en el professional. Aquest capítol monogràfic reflexiona sobre el debat conceptual a l'entorn de la comunicació corporativa i aporta una radiografia de la professió i dels estudis, així com un seguit de reflexions i propostes per encarar el repte digital en l'àmbit de la comunicació empresarial i institucional.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Els estudis universitaris i la recerca en comunicació

  • Civil i Serra, Marta|||0000-0002-7288-4998
A Catalunya, durant el bienni 2013-2014, els estudis universitaris han estat marcats per l'aprovació per part del Govern espanyol de la nova llei educativa LOMCE i d'un reial decret que obre la possibilitat que els graus, actualment de quatre anys de durada, puguin passar a ser de tres. Aquesta és una reivindicació històrica per equiparar-nos a la resta de països europeus, però que ha provocat desconcert sobre què pot significar en un futur. El capítol descriu l'evolució de l'oferta i la demanda dels graus en comunicació a les dotze universitats catalanes (set de públiques i cinc de privades) i, per primera vegada, aporta dades sobre matriculació a màsters oficials i doctorats. En l'àmbit de la recerca en comunicació, el capítol analitza l'entrada en vigor del programa europeu Horitzó 2020, els projectes d'R+D catalans finançats pel Govern estatal, el nou mapa de grups de recerca especialitzats reconeguts per la Generalitat de Catalunya i la producció científica de tesis doctorals en comunicació defensades durant el bienni.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

L'estat de la qüestió, un respir de la crisi en la dècada de la perplexitat

  • Ferré Pavia, Carme|||0000-0002-7258-6376
A tall de balanç final d'aquest Informe de la comunicació a Catalunya 2013-2014, aquest capítol aporta unes conclusions amb les dades més rellevants de cadascun dels anteriors. Són, però, unes pàgines amb autoria, en les quals s'assumeixen, amb la signatura, les valoracions que no siguin de l'autor o autora de cada text anterior. A més d'aquesta consideració, cal afegir que molts percentatges s'han arrodonit, ja que no es considera tan important l'ànsia de precisió com una imatge global de la situació dels eixos més destacats del bienni que ens ocupa. A més del recorregut pels capítols de l'Informe, s'afegeix una llista breu i per força descontextualitzada de les llums i ombres dels sectors comunicatius a Catalunya en aquest període, i una coda a mode d'epíleg de com han valorat els diferents autors el repte digital que es viu.