Pasar al contenido principal

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 37
Encontrada(s) 1 página(s)

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Libro o Monografía (Book)

Informe de la comunicació a Catalunya 2019-2020

  • Civil i Serra, Marta|||0000-0002-7288-4998
L'Informe de la comunicació a Catalunya 2019-2020 està estructurat en tres apartats. La primera part es dedica al marc general de la comunicació a Catalunya, amb tres capítols sobre temes transversals (les polítiques de comunicació, l'entorn tecnològic i la recerca en comunicació). La segona part se centra en la situació dels mitjans i la indústria de la comunicació i la cultura (la premsa, la ràdio, la televisió i les plataformes audiovisuals, el cinema, el llibre, la música i el videojoc). La tercera part es concep com un espai de reflexió sobre els reptes del bienni, condicionats per l'impacte de la Covid-19 a la societat (el valor de la comunicació científica en temps de pandèmia; la desinformació, la verificació informativa i l'alfabetització mediàtica, i la comunicació corporativa en un context d'emergència sanitària). L'obra es tanca amb un epíleg que aporta una síntesi, reflexió i interpretació sobre l'estat de la comunicació a Catalunya durant el bienni.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Els graduats en comunicació, quin rol poden jugar en l'ensenyament de la competència informacional i mediàtica a les escoles?

  • Civil i Serra, Marta|||0000-0002-7288-4998
En una societat global, hiperconnectada, l'alfabetització informacional i mediàtica es converteix en un repte prioritari. En aquest sentit, el Parlament Europeu, l'ONU i la Unesco coincideixen en reclamar valentia als estats i regions per educar en aquest àmbit, no només en període d'escolarització obligatòria, sinó al llarg de la vida. L'objectiu és clar: aportar coneixements als ciutadans per millorar la seva capacitat crítica i, al mateix temps, combatre l'escletxa digital. Partint d'aquest context, el capítol analitza la situació a Catalunya, en l'àmbit de polítiques educatives, i reivindica l'expertesa dels graduats en comunicació per impartir assignatures vinculades a la competència informacional i mediàtica als centres de primària i secundària, sovint reservades a docents que provenen de Belles Arts, d'Informàtica i d'Enginyeries (TIC).
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Libro o Monografía (Book)

Informe de la comunicació a Catalunya 2017-2018

  • Civil i Serra, Marta|||0000-0002-7288-4998
L'Informe de la comunicació a Catalunya 2017-2018 està estructurat en tres apartats. La primera part es dedica al marc general de la comunicació a Catalunya, amb sis capítols sobre temes transversals (els espais comunicatius i la llengua; les polítiques de comunicació; l'economia i el finançament de la comunicació; l'entorn tecnològic; els drets audiovisuals i el servei públic, i la recerca en comunicació). La segona part se centra en la situació dels mitjans i la indústria de la comunicació i la cultura (la premsa, la ràdio, la televisió, el cinema, el llibre, la música i el videojoc). La tercera part es concep com un espai de reflexió sobre els reptes del bienni (el procés català i l'impacte del big data i del fenomen de les fake news). L'obra es tanca amb un epíleg on es fa una reflexió sobre l'estat de la comunicació a Catalunya. Amb aquest volum l'Informe de la comunicació a Catalunya arriba a la seva desena edició.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Presentació

  • Huertas Bailén, Amparo|||0000-0002-8851-5417
Aquest text que esteu llegint és la presentació de la desena edició de l'Informe de la comunicació a Catalunya. Arribar a aquest nombre de publicacions -i, a més a més, respectant i mantenint els compromisos adquirits des d'un bon principi- no ha estat gens fàcil. És més, aquesta fita hauria estat impossible sense el suport de la Generalitat de Catalunya, de Naturgy (abans Gas Natural Fenosa) i de la Universitat Autònoma de Barcelona, on té la seva seu l'Institut de la Comunicació (InCom-UAB). Cal tenir en compte que estem parlant d'un projecte acadèmic que ha estat capaç d'analitzar, edició rere edició, tots els canvis viscuts a la indústria del sector comunicatiu català i la preocupació del qual, per tant, per establir i consolidar vincles entre la universitat i l'empresa no és un fet recent, sinó que forma part de la seva essència.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Introducció

  • Civil i Serra, Marta|||0000-0002-7288-4998
  • López López, Bernat|||0000-0001-8416-7956
La publicació que teniu a les mans analitza l'evolució, entre el gener de 2017 i el desembre de 2018, dels diversos aspectes que configuren el sector de la comunicació a Catalunya. Aquesta desena edició de l'Informe de la comunicació a Catalunya és el resultat d'un treball de recerca en equip, en què cada autor o autora ha elaborat el corresponent capítol amb un ampli marge de discrecionalitat, però també en estreta col·laboració amb l'equip editor i d'acord amb uns criteris i unes directrius que s'han anat definint i depurant en els gairebé 20 anys de vida de l'Informe.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Espais comunicatius i llengua

  • Ferré Pavia, Carme|||0000-0002-7258-6376
A Catalunya, el bienni 2017-2018, la interpretació de la presència de la llengua catalana en els espais de comunicació passa per un escenari diferent al de l'anterior. D'inici, continua essent vàlid el diagnòstic que presentàvem en aquell moment, que, ras i curt, plantejava que el consum cultural i mediàtic en català, llevat d'algunes emissores i programes, respon al de la ciutadania que té el català com a llengua preferent, i no a tots els possibles parlants. Però entre 2017 i 2018 s'ha produït un context polític que no ha estat aliè a la llengua. En un sentit, per la persecució del model d'immersió lingüística i normalitzador del català. En un altre, per un ascens dels grans mitjans en català, amb un pic de consum a l'octubre de 2017 (1-O). Mitjans de proximitat i ciutadans interessats, potser també militants, s'hi han trobat.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Les polítiques de comunicació

  • Fernández Alonso, Isabel|||0000-0003-4544-7589
  • Espín Heras, Marc
Aquest capítol descriu i analitza les principals actuacions del govern català i dels grups parlamentaris del Parlament de Catalunya respecte a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, al Consell de l'Audiovisual de Catalunya i als mitjans privats, durant el bienni 2017-2018, marcat per la declaració unilateral d'independència i la posterior aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya. També s'analitzen polítiques d'abast estatal com les relatives a Radiotelevisió Espanyola i al segon dividend digital, sense oblidar l'aprovació de la nova Directiva de serveis de comunicació audiovisual.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Economia i finançament de la comunicació

  • Díez, Mercè (Díez Jiménez)|||0000-0002-8132-5215
El sector de la informació i les comunicacions continua fent una aportació modesta al valor afegit brut català (un 4,2% el 2018), però segueix una tendència cap a un lleu creixement des del 2014, de la mateixa manera que també s'incrementa la inversió publicitària destinada a Catalunya, que el 2018 va superar els mil milions d'euros. D'altra banda, el negoci audiovisual s'ha vist diversificat amb noves ofertes de plataformes de pagament. Entre els moviments més significatius dels grups de comunicació durant el bienni 2017‒2018 es pot esmentar el trasllat de la seu barcelonina del Grupo Planeta a Madrid i les negociacions per a la venda del Grupo Zeta amb Prensa Ibérica i Mediapro, que s'han resolt a favor del primer.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

L'entorn tecnològic

  • Vidal Villoria, Miquel
Durant el període 2017-2018, a Catalunya, no hi ha hagut grans llançaments tecnològics, però sí que s'han produït grans canvis en l'ús de tecnologies: analitzarem com ara la connexió fixa més habitual és a través de fibra òptica, i com ha millorat l'accés a tecnologies de banda ampla mòbil. Aquestes millores permeten que els usuaris es connectin a internet de manera més ràpida i estable, i que, per tant, puguin accedir més i millor als canals de comunicació.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Drets televisius i servei públic

  • Bergés Saura, Laura
Els drets televisius han esdevingut una baula clau en la cadena de valor de l'activitat audiovisual, amb un increment de la competència i de la complexitat en la seva gestió. L'escenari de competència global en condiciona el model de gestió per part dels operadors de servei públic, tant pel que fa a les seves polítiques d'adquisició com a les decisions sobre la venda i posada a disposició del públic de les obres de producció pròpia. El capítol analitza l'evolució dels drets televisius a Catalunya, durant el bienni 2017-2018, tenint en compte el plantejament de noves qüestions sobre l'abast del servei públic, i aprofundeix en les polítiques dels operadors públics audiovisuals, tant en la faceta de l'adquisició com de gestió dels drets propis.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

La recerca en comunicació

  • Civil i Serra, Marta|||0000-0002-7288-4998
A Catalunya, la recerca en comunicació durant el bienni 2017-2018 ve marcada per la consolidació de la ciència oberta, en compliment de la recomanació europea i les lleis de transparència estatal i catalana, com a via per garantir la transferència del coneixement a la societat. Tanmateix, l'entrada en vigor del reglament europeu de protecció de dades, el maig de 2018, planteja certes contradiccions amb les lleis de transparència sobre quines dades haurien de ser públiques i quines d'accés restringit quan parlem de recerca. El capítol analitza aquesta situació i també aprofundeix en la relació de projectes d'R+D+I en comunicació dirigits per investigadors de Catalunya i finançats pel Govern d'Espanya, i en els grups de recerca en comunicació reconeguts per la Generalitat de Catalunya per al període 2017-2020. En l'àmbit de la producció científica en comunicació es detecta una tendència a la baixa pel que fa al nombre de tesis doctorals defensades, després de l'auge viscut durant el bienni anterior, per l'extinció dels plans d'estudis previs a l'any 2011.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

La premsa

  • Corbella, Joan M.
La indústria de la premsa a Catalunya en el bienni 2017‒2018 es va caracteritzar sobretot per la pèrdua de protagonisme de les edicions en paper, atès que la davallada de la difusió i l'audiència va seguir la pauta de tota la dècada, mentre que les publicacions digitals van continuar guanyant terreny, tant les editades per empreses tradicionals com les nascudes amb internet. Des de la perspectiva empresarial, la crisi del Grupo Zeta va ser la nota més significativa del període, però la desaparició de capçaleres locals en paper, l'escàs nombre de noves iniciatives i els resultats negatius de la premsa no diària d'abast general dibuixen un paisatge de manteniment de les dificultats per a tot el sector. Aquesta imatge -en molts aspectes idèntica a la de la majoria de països europeus i de Nord-amèrica- es completa amb la reducció d'ingressos publicitaris i la incertesa que plana sobre la possibilitat de trobar dels d'explotació que facin viable la premsa en l'entorn digital.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

La ràdio

  • Llorens Maluquer, Carles|||0000-0003-4411-5865
El bienni radiofònic 2017-2018 a Catalunya es pot caracteritzar per una lenta davallada de l'audiència del mitjà, atribuïble a la crisi d'audiència de la ràdio musical pels canvis de consum musicals dels joves, mentre que la ràdio generalista augmenta els seus oients fins al punt d'arribar a superar per primer cop la ràdio temàtica musical durant els dies feiners. Aquesta fortalesa de la ràdio generalista es deu en part als esdeveniments polítics del 2017 i 2018 a Catalunya, però també a una estabilitat estructural de la seva audiència. En aquest tipus de ràdio, RAC1 i Catalunya Ràdio segueixen augmentant els seus oients, mentre que les cadenes d'abast estatal s'estabilitzen o decauen lleugerament. Pel que fa a la ràdio musical, Los 40 Principales recupera el lideratge per un fort descens dels oients del grup Flaix. L'economia del sector presenta una inversió publicitària que s'ha estabilitzat entorn als 50 milions d'euros anuals, el que ha permès augmentar lleugerament la força laboral fins a arribar a gairebé 700 treballadors. En el terreny tecnològic, continua l'expansió de l'escolta a través d'internet, però el consum principal de la ràdio es fa encara a partir de la FM.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

La televisó

  • Besalú Casademont, Reinald
El bienni 2017-2018 ha suposat un punt d'inflexió pel que fa a l'eclosió de les noves formes de consum que van més enllà de la televisió lineal i, paradoxalment, al mateix temps també ha estat un bienni molt exitós per a TV3, que ha revertit la tendència dels darrers temps i ha ampliat el seu lideratge a Catalunya. Alhora, la televisió de pagament ha anat creixent en usuaris i pes econòmic i, juntament amb els dos grans operadors privats estatals, acapara la immensa majoria dels ingressos televisius, en detriment de la resta de televisions en obert. 8tv, al seu torn, camina cap a la residualització, davant d'un mercat de televisió local que es dinamitza amb l'aparició de nous canals
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

El cinema

  • Caballero Molina, Juan José|||0000-0002-6758-3285
  • Jariod, Daniel
El cinema en català continua acreditant uns nivells esquifits de consum i presenta tan sols brots aïllats sense continuïtat clara com Estiu 1993 (2017). I l'actuació del Ministeri d'Hisenda reclamant a la CCMA, el novembre de 2017, el pagament de l'IVA corresponent a les aportacions efectuades per la Generalitat entre els exercicis 2015 i 2017, que ha frenat les aportacions de TV3 al desenvolupament de projectes audiovisuals, encara ha contri buït a enfosquir-ne més el panorama. D'altra banda, l'anhelat restabliment l'any 2018 del tipus d'IVA reduït a l'àmbit de l'exhibició cinematogràfica no s'ha traduït en una pujada de les xifres d'assistència a un espectacle que es troba immers en plena reformulació de la seva pròpia litúrgia i el seu model de negoci
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

El llibre

  • Cubeles, Xavier
Les activitats relacionades amb el sector del llibre a Catalunya han mantingut una situació força estable del 2016 al 2018 en els seus aspectes més rellevants. Així, tot i la recuperació de la crisi experimentada aquests darrers anys, el 2017 no s'ha assolit el nivell de vendes de llibres en el mercat interior existent el 2010. D'altra banda, durant aquest període s'han produït certs fets remarcables en l'estructura del grup empresarial líder del sector a Catalunya, que poden tenir efectes sobre el desenvolupament d'aquestes activitats els propers anys
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

La música

  • Gendrau, Lluís
A Catalunya, durant el bienni 2017‒2018, la indústria musical catalana ha viscut una situació de millora en la producció i la facturació, tot i no recuperar encara les xifres anteriors a la crisi del 2008. En l'àmbit discogràfic, la venda digital ha superat de nou els discos físics, i la música en català aconsegueix mantenir-se com a llengua de referència. Tant l'assistència a concerts com l'escolta a la ràdio i les plataformes de streaming o reproducció en línia assoleixen un percentatge rècord que ja abasta el 43% dels melòmans catalans el 2018. Tanmateix, la producció de discos en català s'ha reduït des del 2016, moment en què va assolir el seu màxim històric. El capítol també analitza, per primera vegada en les diverses edicions de l'Informe, la presència femenina a la indústria musical catalana, que se situa en un terç de mitjana sobre el total, lluny encara d'assolir la paritat de gènere dins d'aquesta indústria cultural.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

El videojoc

  • Contreras, Ruth S.|||0000-0002-9699-9087
  • Ribes Guàrdia, Francesc Xavier|||0000-0001-5454-1345
La indústria catalana del videojoc segueix, durant el període 2017-2018, una tendència de creixement sostingut que ja detectàvem en el bienni anterior. Cada vegada més desenvolupadors independents llancen títols en diverses plataformes i grans empreses (de la màxima categoria del sector) segueixen desembarcant a Barcelona. La Generalitat ho sap i ha posat el focus en aquesta indústria de futur, promovent-la amb ajudes. La capital catalana s'ha convertit en un pol d'atracció on, a més, creix l'oferta formativa, fins i tot en universitats, i on el públic dona suport al sector, com ho demostra l'èxit de la fira Barcelona Games World.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Recerca en comunicació i procés català

  • Moragas Fernández, Carlota M.
  • Montagut Calvo, Marta|||0000-0002-0270-9983
Al present capítol es fa una revisió de la recerca en comunicació elaborada durant aquests anys convulsos, on el procés o conflicte català ha esdevingut un mirall excepcional per copsar dinàmiques discursives; relacions entre periodistes, mitjans de comunicació, polítics i ciutadania; característiques i mutacions del sistema mediàtic; l'impacte de les xarxes socials en l'articulació del conflicte; el rol de la premsa estrangera en la construcció mediàtica de la crisi, o la tendència a l'espectacularització de la política i les seves implicacions en termes de salut democràtica.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Els nous reptes del periodisme, fake news i big data

  • Duch Gavaldà, Jordi|||0000-0003-2639-6333
  • Guerrero Solé, Frederic
Les darreres campanyes d'Obama i Trump als Estats Units han estat un exemple de com la política ha fet de les xarxes socials el seu espai de combat. L'anàlisi i l'explotació de dades massives (big data) s'han convertit en una eina fonamental per tal de prendre decisions determinants per influir en l'opinió pública i, finalment, en els resultats electorals. Un altre element central d'aquest combat és el relat periodístic, font de la majoria de continguts que es difonen en les xarxes socials. En aquest escenari, les notícies falses o enganyoses (fake news) han esdevingut un dels principals instruments polítics, i han evidenciat la crisi de legitimitat per la qual passa el periodisme actual. El cas català i totes les informacions sorgides al voltant del referèndum de l'1 d'octubre de 2017 en són un clar exponent.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Epíleg

  • Crusafon Baqués, Carmina|||0000-0002-6348-0799
L'anàlisi dels anys 2017-2018 presenta una singularitat que s'explica per la combinació de la dinàmica pròpia de l'evolució del mercat i de les tendències internacionals que es repliquen en l'ecosistema mediàtic català; i alhora per l'impacte dels esdeveniments polítics, coneguts com a Procés, en l'espai català de comunicació. Aquest epíleg ofereix una mirada de conjunt a partir dels fets més significatius identificats en cadascun dels capítols.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Presentació

  • Huertas Bailén, Amparo|||0000-0002-8851-5417
A l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB) tenim un ferm compromís amb el nostre entorn social i econòmic, i aquest document és una prova evident d'aquest fet. Us presentem l'onzena edició de l'Informe de la comunicació a Catalunya, una obra que ofereix una panoràmica completa sobre l'estat del sector al nostre territori, durant el bienni 2019-2020, i que reuneix, un cop més, veus expertes de diferents universitats catalanes o procedents d'entitats directament implicades en el desenvolupament del context comunicatiu català.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Introducció

  • Civil i Serra, Marta|||0000-0002-7288-4998
  • López López, Bernat|||0000-0001-8416-7956
Aquesta onzena edició de l'Informe de la comunicació a Catalunya, que analitza el bienni 2019-2020, ha estat segurament de les més complexes, perquè l'esclat de la pandèmia el març de 2020 va plantejar un escenari inèdit amb una forta afectació en el macrosector cultural-comunicatiu que ha comportat un esforç analític i interpretatiu addicional. Veníem de vint anys on l'evolució del macrosector seguia un moviment progressiu, amb alguns vaivens, però mai abans no ens havíem trobat amb un Informe en el qual el primer any l'haguéssim d'interpretar d'una manera i el següent sota paràmetres radicalment nous.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Les polítiques de comunicació

  • Fernández Alonso, Isabel|||0000-0003-4544-7589
Aquest capítol descriu i analitza les principals actuacions polítiques que han afectat el sistema comunicatiu català durant el bienni 2019-2020. S'aborden fonamentalment mesures legislatives, com el procés de transposició de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual; actuacions relatives a l'espectre i a la ràdio digital; decisions referents als òrgans de gestió dels mitjans públics i dels reguladors independents; i mesures de foment al sector mediàtic, particularment en el context de la pandèmia.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

L'entorn tecnològic

  • Vidal Villoria, Miquel
El període 2019-2020 ha estat marcat per la irrupció de la pandèmia de la Covid-19, que ha trastocat tots els plans i les previsions. Malgrat tot, gràcies a les infraestructures de telecomunicacions existents, l'afectació en el dia a dia en la feina (especialment en aquelles ocupacions adaptables al teletreball), així com en les comunicacions personals i en el consum de mitjans virtuals ha estat menor que en qualsevol altra crisi de similars característiques en altres moments de la història. A banda de la pandèmia, les infraestructures han seguit millorant durant el període, amb menció especial per al llançament de la tecnologia mòbil 5G i una major cobertura de les xarxes fixes de fibra òptica.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

La recerca en comunicació

  • Civil i Serra, Marta|||0000-0002-7288-4998
Durant el bienni 2019-2020, la recerca en comunicació a Catalunya es veu afectada per la pandèmia de la Covid-19, declarada per l'Organització Mundial de la Salut el març de 2020. En l'àmbit de les polítiques públiques, la Unió Europea dels 27, ja sense el Regne Unit, decideix destinar la major partida extraordinària de la seva història a la reconstrucció de l'Europa post-Covid, i coordinar, de manera molt precisa, la recerca finançada amb pressuposts públics a escala regional, estatal i europea. Tenint en compte aquest context, el capítol se centra en l'anàlisi dels projectes d'R+D+I en comunicació dirigits per investigadors de Catalunya i finançats pel govern d'Espanya; els projectes de recerca en comunicació que opten, a proposta de la Generalitat de Catalunya, a ser finançats pels fons de recuperació europeus Next Generation UE; i la producció científica de tesis doctorals en comunicació defensades a les universitats catalanes.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

La premsa

  • Corbella, Joan M.
En el bienni 2019-2020 es van confirmar les tendències negatives en la premsa a Catalunya, de forma semblant al que va passar a Espanya i altres països de l'entorn. A l'inici del període les expectatives dels editors estaven posades en el creixement de la publicitat digital i la capacitat de convèncer la ciutadania de la necessitat de pagar per la informació en línia mentre el suport paper seguia la tendència a la baixa. Però els efectes de la pandèmia de la Covid-19 i dels episodis de confinament domiciliari van perjudicar les expectatives: la publicitat va disminuir de forma dràstica a tots els mitjans, però sobretot a la premsa, i es van trastocar tots els pronòstics, de manera que el sector de la premsa va entrar altre cop en crisi. La demanda als responsables polítics d'atenció i suport va ser generalitzada, a Catalunya, a Espanya i al món, i bona part de la discussió pública es va orientar envers el rol de les plataformes Google i Facebook respecte al periodisme i la indústria de la informació.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

La ràdio

  • Niqui, Cinto|||0000-0003-4096-0746
  • Segarra Moreno, Luis
El bienni radiofònic 2019-2020 a Catalunya es caracteritza per una davallada de l'audiència, que se situa en els 3,8 milions d'oients els dies feiners. RAC1 i Catalunya Ràdio segueixen essent les emissores més escoltades entre les generalistes, mentre que Los 40 Principales conserva el lideratge de la ràdio temàtica musical. L'oferta més gran es troba a la banda analògica d'FM, amb 344 emissores o programacions diferents -83 del tercer sector-, seguida de la banda de televisió digital terrestre (TDT) amb 71 ràdios. La inversió publicitària en el sector radiofònic privat ha baixat gairebé un 20% degut a la pandèmia de la Covid-19, i s'ha situat en els 43,2 milions d'euros anuals. En l'àmbit laboral, el sector privat perd 36 treballadors directes, la majoria després de la pandèmia, i manté 657 treballadors directes a principis de 2021. Tot i l'augment del consum de podcasts, la ràdio arriba principalment a la seva audiència de forma analògica i gratuïta a la banda de l'FM, amb una penetració d'un 49,8%, a finals de 2020.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

La televisió i les plataformes audiovisuals

  • Besalú Casademont, Reinald
El bienni 2019-2020 va estar marcat per l'impacte de la pandèmia de la Covid-19 en l'economia dels operadors televisius i també en l'audiència de televisió lineal i de les plataformes audiovisuals. A Catalunya, TV3 consolidava el seu lideratge i 8tv esdevenia un canal residual, mentre les plataformes i la televisió de pagament creixien de forma notòria. Alhora, els joves seguien abandonant la televisió lineal.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

El cinema

  • Caballero Molina, Juan José|||0000-0002-6758-3285
  • Jariod, Daniel
El sector cinematogràfic català, enmig dels esforços destinats a la reconversió dels seus models de finançament i explotació, s'ha vist immers en el trànsit forçós des de les dinàmiques de transformació i adaptació requerides per la instauració d'un nou entorn productiu i comercial dominat per aquests poderosos i emergents agents que són les plataformes OTT (acrònim d'over the top) o de serveis de lliure transmissió fins a la lluita aferrissada per la supervivència arran de la traumàtica sotragada patida a escala global per la crisi pandèmica. Així, d'un clima dominat el 2019 per l'assoliment d'una esperançadora estabilitat, s'ha passat, des de la mateixa instauració de l'estat d'alarma, a un altre d'incert i convuls, on ha estat necessari mirar de fer front al col·lapse sobrevingut amb l'adopció de mesures d'urgència en tots els àmbits de la cadena de valor del producte cinematogràfic. Aquestes, però, no semblen ser suficients per apaivagar els efectes devastadors d'uns canvis que ja es preveuen d'abast estructural i -en molts casos- irreversibles.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

El llibre

  • Cubeles, Xavier
Les dades disponibles mostren com el confinament conseqüència de la pandèmia de la Covid-19 va fer augmentar la pràctica de la lectura entre la població espanyola a màxims històrics durant aquest període. Encara, però, no es disposa de dades per valorar els efectes de la crisi iniciada el març de 2020 sobre l'economia del sector, és a dir, en les seves vendes (tot i que la caiguda de les exportacions el 2020 pot ser indicativa d'una reducció d'activitat). La situació ha requerit, paral·lelament, la intervenció de les administracions públiques per fer front a les dificultats d'aquest període i plantejar plans de recuperació de cara al futur. Respecte als anys 2018 i 2019, les activitats relacionades amb el sector del llibre a Catalunya havien mantingut una situació força estable seguint les tendències observades en anys anteriors en els seus aspectes més rellevants.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

La música

  • Gendrau, Lluís
  • Morén Alegret, Helena
  • Novell, Jordi
  • Martí, Jordi
  • Gea, Èlia
  • Soriguera, Elisenda
  • Vallbona, Teresa
  • Garde Cano, Cristina|||0000-0002-8700-9686
  • Pujol Vilallonga, Rosa Maria
A Catalunya, el sector musical protagonitza un bienni 2019-2020 marcat per un contrast inesperat. Després de recompondre's de la crisi financera de 2008, en què es posa en valor la música en viu -i que pal.lia la caiguda del disc físic-, el sector musical experimenta un 2019 a l'alça, amb la millor facturació de la dècada. Però aquesta tendència positiva es veu sobtadament interrompuda amb l'esclat de la pandèmia de la Covid-19, el març de 2020. El confinament i les mesures sanitàries obliguen a restringir l'activitat de la música en viu, fet que desemboca en la major crisi de la història recent per a tota la indústria musical. El sector es veu obligat a reenfocar-se de ple per superar els dèficits estructurals històrics, amb l'esperança posada en el món digital. Les dades també indiquen les canviants formes de contractació i adaptabilitat del sector, i pel que fa al consum, el capítol també aprofundeix sobre els estils musicals més seguits.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

El videojoc

  • Contreras, Ruth S.|||0000-0002-9699-9087
  • Ribes Guàrdia, Francesc Xavier|||0000-0001-5454-1345
Els videojocs, malgrat ser encara un producte cultural que provoca certes reticències entre alguns sectors de la societat, són una indústria en clara expansió. D'una banda, factura més que la indústria del cinema i la de la música enregistrada juntes; de l'altra, al voltant d'aquest producte cultural s'estan consolidant fenòmens, com els dels e-sports o els dels game players, que generen una sòlida activitat econòmica. I no podem oblidar que la tecnologia evoluciona constantment i es posa al servei de la millora de la qualitat tècnica d'aquestes produccions interactives.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Comunicació científica en pandèmia, els reptes i aprenentatges del virus Covid-19

  • Cortiñas-Rovira, Sergi|||0000-0002-7252-5418
Aquest capítol explica els reptes i aprenentatges que la pandèmia de la Covid-19 ha plantejat a la comunicació de la ciència a Catalunya durant el bienni 2019-2020. La pandèmia ha situat la ciència al centre de l'agenda mediàtica, com poques vegades havia passat abans. Això ha obligat els comunicadors i els periodistes científics a doblar els esforços per cobrir la pandèmia com a assumpte biològic i mèdic, amb especial atenció a la difusió de la recerca de les diverses vacunes. D'alguna manera, el "terratrèmol" provocat per la situació ha demostrat la necessitat de reforçar el sector de la comunicació científica, així com de la divulgació, i valorar-lo en la seva justa mesura. Les falses notícies, contínues al llarg de l'episodi, i la pseudociència, entesa com a falsa ciència, que ha aprofitat per inserir-se en el relat, han estat dos dels fenòmens distorsionadors que el sector comunicatiu ha hagut de combatre. Malgrat les dificultats, la ciència i el mètode científic han sortit reforçats de la crisi.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Desinformació, iniciatives de verificació i alfabetització mediàtica a Catalunya

  • Carrillo Pérez, Nereida|||0000-0002-9549-7966
  • Montagut Calvo, Marta|||0000-0002-0270-9983
La irrupció de la crisi sanitària global de la Covid-19 ha accentuat les conseqüències nocives de la desinformació en l'àmbit de la salut democràtica, i sobretot en el de la salut en general. En el context català, el conflicte polític vinculat amb el Procés, la pandèmia o les xarxes de desinformació en línia relacionades amb l'extrema dreta són alguns dels temes que fan palesa la necessitat de tenir una opinió pública ben informada. En aquest capítol revisarem com el fenomen de la desinformació -històricament utilitzat per a la propaganda política- ha afectat l'opinió pública catalana i recollirem experiències concretes de verificació d'informació (Verificat, Fets o Fakes de Catalunya Ràdio, El món a RAC 1 i Aquí, amb Josep Cuní de SER Catalunya) i d'alfabetització mediàtica i divulgació (Consell de l'Audiovisual de Catalunya, Col·legi de Periodistes de Catalunya, Junior Report i Learn to Check), adreçades a tot tipus de col·lectius durant el bienni 2019-2020.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Comunicació corporativa, els vincles amb la ciutadania en un context d'emergència sanitària

  • Huertas Bailén, Amparo|||0000-0002-8851-5417
Aquest capítol ofereix una reflexió sobre com la Covid-19 ha afectat la pràctica de la comunicació corporativa, concretament l'àrea de la responsabilitat social. Se'n recullen les tendències globals, que defineixen també les estratègies aplicades a Catalunya. L'anàlisi de les propostes comunicatives que es van encetar tot just després de la declaració oficial de la pandèmia i durant la seva evolució fins al final del 2020 demostra que la principal preocupació de les organitzacions empresarials ha estat donar resposta a les necessitats de la població en qualitat de ciutadania.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Epíleg : del virus al bit

  • López López, Bernat|||0000-0001-8416-7956
Si, tal com han indicat reputats estudiosos, allò que defineix la modernitat és el canvi com a norma, en matèria de comunicació el bienni 2019-2020 es podria qualificar d'hipermodern. En aquest període, el mar de fons de la digitalització, la individualització i la pantallització dels consums culturals i comunicatius s'ha vist encara més agitat pel tsunami de la pandèmia, el qual ha afegit velocitat i profunditat al canvi i sembla haver induït un salt endavant qualitatiu sense marxa enrere en aquest procés de transformació. Tot un món, el de la cultura analògica i amb suport físic, cedeix terreny a marxes forçades sota l'empenta de l'univers emergent del bit. Això ja ho sabíem, perquè ho estem observant i experimentant en pròpia carn des de fa lustres; la novetat és que aquesta transició ha trobat un inesperat i poderós catalitzador en un virus que des de l'any 2020 ha posat el món cap per avall.