RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación
Tesis doctoral (DoctoralThesis)
Optimisation of Diagnostic and Prognostic Approaches in Spinal Muscular Atrophy through Newborn Screening and Molecular Tools
[ES] La atrofia muscular espinal (AME) es una enfermedad neuromuscular grave caracterizada por la degeneración progresiva de las motoneuronas espinales, causando debilidad y atrofia muscular. Aproximadamente el 95% de los pacientes presentan una deleción bialélica de SMN1 o eventos de conversión génica de SMN1 a SMN2, mientras que el 5% restante porta otras variantes patogénicas en SMN1, generalmente en heterocigosis compuesta con la deleción del segundo alelo.
La AME muestra variabilidad clínica, explicada en gran medida por el número de copias de SMN2, un gen parálogo que atenúa la gravedad del fenotipo. No obstante, se han descrito modificadores genéticos adicionales.
El desarrollo de terapias que aumentan la producción de proteína SMN mediante la modulación del splicing de SMN2 o la aportación exógena de SMN1 ha transformado el pronóstico de la enfermedad. Su eficacia es máxima cuando se administran antes de la aparición de síntomas, lo que ha impulsado la inclusión de la AME en programas de cribado neonatal. La detección presintomática es especialmente importante en lactantes con dos copias de SMN2, en quienes retrasos diagnósticos mínimos pueden comprometer la supervivencia y el desarrollo motor.
El primer capítulo de esta tesis tuvo como objetivo implementar y evaluar un programa piloto de cribado neonatal de la AME en la Comunidad Valenciana. Entre octubre de 2021 y agosto de 2024 se analizaron 31560 muestras de recién nacidos. Mediante PCR cuantitativa se identificaron cuatro casos con deleción homocigota del exón siete de SMN1, lo que corresponde a una incidencia estimada de 1/7890 nacimientos, concordante con lo descrito internacionalmente. Todos los casos fueron confirmados mediante MLPA y el kit AmplideX PCR/CE SMN1/2 Plus, alcanzando un valor predictivo positivo del 100%. Hasta la fecha no se han detectado falsos negativos. Dos de los casos identificados fueron los primeros pacientes presintomáticos con dos copias de SMN2 tratados con Risdiplam en España.
A pesar de estos resultados, el estudio evidenció limitaciones propias de un proyecto de investigación, como retrasos en la disponibilidad de muestras y la necesidad de consentimiento informado adicional. La cobertura alcanzó únicamente el 30,5% de los nacimientos de la Comunidad Valenciana y tres lactantes no pudieron ser cribados precozmente, siendo diagnosticados tras el inicio de los síntomas.
El segundo capítulo comparó las técnicas MLPA, PCR digital (dPCR) y AmplideX para la determinación del número de copias de SMN2, dada su relevancia pronóstica y terapéutica. Se evaluó la concordancia entre estas metodologías en una cohorte retrospectiva de 78 pacientes con AME y se identificaron discrepancias en siete pacientes entre AmplideX y MLPA/dPCR, poniendo de manifiesto la necesidad de estandarizar los métodos de cuantificación.
Aunque el número de copias de SMN2 sigue siendo el principal determinante pronóstico, se han descrito otros potenciales moduladores, como los genes híbridos SMN generados por recombinación entre SMN1 y SMN2. Diez pacientes con genes híbridos detectados por MLPA fueron analizados mediante secuenciación de lectura larga (LRS), identificándose seis nuevas estructuras híbridas.
En conjunto, los resultados confirman que MLPA sigue siendo la técnica de referencia para el diagnóstico de AME por su fiabilidad en la cuantificación de SMN1 y SMN2. Aunque las técnicas dPCR y LRS ofrecen ventajas adicionales, sus limitaciones restringen su uso rutinario.
En conclusión, esta tesis demuestra la viabilidad y el elevado rendimiento del cribado neonatal para la AME, así como la necesidad de implantar programas universales que garanticen el diagnóstico y tratamiento precoces. Asimismo, aporta nuevos conocimientos sobre la complejidad genética del locus SMN mediante la comparación de metodologías diagnósticas y la caracterización de nuevos genes híbridos, contribuyendo a mejorar su diagnóstico y manejo clínico., [EN] Spinal muscular atrophy (SMA) is a severe neuromuscular disorder characterised by the progressive degeneration of spinal motor neurons, leading to muscle weakness and atrophy. Approximately 95% of patients carry a biallelic deletion of SMN1 or gene conversion events from SMN1 to SMN2, while the remaining 5% harbour other pathogenic variants in SMN1, generally in compound heterozygosity with deletion of the second allele.
SMA exhibits considerable clinical variability, largely explained by SMN2 copy number, a paralogous gene that attenuates disease severity. However, additional genetic modifiers have also been described.
The development of therapies that increase SMN protein production through SMN2 splicing modulation or exogenous SMN1 replacement has transformed the prognosis of SMA. Their efficacy is greatest when administered before symptom onset, which has promoted the inclusion of SMA in newborn screening programmes. Presymptomatic detection is particularly important in infants with two SMN2 copies, in whom even minimal diagnostic delays may compromise survival and motor development.
The first chapter of this thesis aimed to implement and evaluate a pilot newborn screening programme for SMA in the Valencian Community. Between October 2021 and August 2024, 31,560 newborn samples were analysed. Four cases carrying a homozygous deletion of SMN1 exon 7 were identified by quantitative PCR, corresponding to an estimated incidence of 1/7,890 births, consistent with international reports. All cases were confirmed by MLPA and the AmplideX PCR/CE SMN1/2 Plus kit, resulting in a positive predictive value of 100%. No false-negative cases have been detected to date. Two of the identified cases were the first presymptomatic patients with two SMN2 copies treated with Risdiplam in Spain.
Despite these results, the study revealed limitations inherent to a research-based project, including delays in sample availability and the need for additional informed consent. Screening coverage reached only 30.5% of births in the Valencian Community, and three infants could not be screened early and were diagnosed after symptom onset.
The second chapter compared MLPA, digital PCR (dPCR) and AmplideX for SMN2 copy number determination, given its prognostic and therapeutic relevance. Concordance among these methodologies was evaluated in a retrospective cohort of 78 SMA patients, and discrepancies between AmplideX and MLPA/dPCR were identified in seven patients, highlighting the need for standardisation of quantification methods.
Although SMN2 copy number remains the main prognostic determinant, other potential modifiers have been described, including hybrid SMN genes generated by recombination between SMN1 and SMN2. Ten patients with hybrid genes detected by MLPA were analysed using long-read sequencing (LRS), leading to the identification of six novel hybrid structures.
Overall, the results confirm that MLPA remains the reference technique for SMA diagnosis because of its reliability in SMN1 and SMN2 copy number quantification. Although dPCR and LRS offer additional advantages, their limitations currently restrict routine use.
In conclusion, this thesis demonstrates the feasibility and high performance of newborn screening for SMA, as well as the need to implement universal programmes that ensure early diagnosis and treatment. It also provides new insights into the genetic complexity of the SMN locus through the comparison of diagnostic methodologies and the characterisation of novel hybrid genes, contributing to improved diagnosis and clinical management of SMA., [CA] L'atròfia muscular espinal (AME) és una malaltia neuromuscular greu caracteritzada per la degeneració progressiva de les motoneurones espinals, que provoca debilitat i atròfia muscular. Aproximadament el 95% dels pacients presenten una deleció bial·lèlica de SMN1 o esdeveniments de conversió gènica de SMN1 a SMN2, mentre que el 5% restant presenta altres variants patogèniques en SMN1, generalment en heterozigosi composta amb la deleció del segon al·lel.
L'AME mostra variabilitat clínica, explicada en gran mesura pel nombre de còpies de SMN2, un gen paràleg que atenua la gravetat del fenotip. No obstant això, s'han descrit modificadors genètics addicionals.
El desenvolupament de teràpies que augmenten la producció de proteïna SMN mitjançant la modulació de l'splicing de SMN2 o l'aportació exògena de SMN1 ha transformat el pronòstic de la malaltia. La seua eficàcia és màxima quan s'administren abans de l'aparició dels símptomes, fet que ha impulsat la inclusió de l'AME en programes de cribratge neonatal. La detecció presimptomàtica és especialment important en lactants amb dues còpies de SMN2, en els quals retards diagnòstics mínims poden comprometre la supervivència i el desenvolupament motor.
El primer capítol d'aquesta tesi va tindre com a objectiu implementar i avaluar un programa pilot de cribratge neonatal de l'AME a la Comunitat Valenciana. Entre octubre de 2021 i agost de 2024 es van analitzar 31560 mostres de nounats. Mitjançant PCR quantitativa es van identificar quatre casos amb deleció homozigota de l'exó set de SMN1, la qual cosa correspon a una incidència estimada d'1/7890 naixements, concordant amb la descrita internacionalment. Tots els casos van ser confirmats mitjançant MLPA i el kit AmplideX PCR/CE SMN1/2 Plus, assolint un valor predictiu positiu del 100%. Fins a la data no s'han detectat falsos negatius. Dos dels casos identificats van ser els primers pacients presimptomàtics amb dues còpies de SMN2 tractats amb Risdiplam a Espanya.
Malgrat aquests resultats, l'estudi va evidenciar limitacions pròpies d'un projecte d'investigació, com ara retards en la disponibilitat de mostres i la necessitat d'un consentiment informat addicional. La cobertura va assolir únicament el 30,5% dels naixements de la Comunitat Valenciana i tres lactants no van poder ser cribats precoçment, sent diagnosticats després de l'inici dels símptomes.
El segon capítol va comparar les tècniques MLPA, PCR digital (dPCR) i AmplideX per a la determinació del nombre de còpies de SMN2, atesa la seua rellevància pronòstica i terapèutica. Es va avaluar la concordança entre aquestes metodologies en una cohort retrospectiva de 78 pacients amb AME i es van identificar discrepàncies en set pacients entre AmplideX i MLPA/dPCR, posant de manifest la necessitat d'estandarditzar els mètodes de quantificació.
Encara que el nombre de còpies de SMN2 continua sent el principal determinant pronòstic, s'han descrit altres potencials moduladors, com els gens híbrids SMN generats per recombinació entre SMN1 i SMN2. Deu pacients amb gens híbrids detectats per MLPA van ser analitzats mitjançant seqüenciació de lectura llarga (LRS), identificant-se sis noves estructures híbrides.
En conjunt, els resultats confirmen que MLPA continua sent la tècnica de referència per al diagnòstic de l'AME per la seua fiabilitat en la quantificació de SMN1 i SMN2. Encara que les tècniques dPCR i LRS ofereixen avantatges addicionals, les seues limitacions en restringeixen l'ús rutinari.
En conclusió, aquesta tesi demostra la viabilitat i l'elevat rendiment del cribratge neonatal per a l'AME, així com la necessitat d'implantar programes universals que garantisquen el diagnòstic i tractament precoços. Així mateix, aporta nous coneixements sobre la complexitat genètica del locus SMN mitjançant la comparació de metodologies diagnòstiques i la caracterització de nous gens híbrids, contribuint a millorar-ne el diagnòstic i el maneig clínic., This research was funded by Novar s Gene Therapies through the project Newborn screening for Spinal Muscular Atrophy and Severe Combined Inmunodeficiency (reference 2020517-1). A.B.-S. is the recipient of a predoctoral contract from the Valencian Government (ACIF/2021/057). G.G.-G acknowledges two grants from the Carlos III Health Ins tute (CP22/00028 and PI22/01371) co-funded by the European Union and is the recipient of a project from Founda on Mutua Madrileña.
A.B.-S. is the recipient of a predoctoral contract from the Valencian Government (ACIF/2021/057). G.G.-G acknowledges two grants from the Carlos III Health Ins tute (CP22/00028 and PI22/01371) co-funded by the European Union and is the recipient of a project from Founda on Mutua Madrileña. JF.V.-C acknowledges two grants from the Carlos III Health Ins tute (PI24/01512 and DTS23/00112) co-funded by the European Union. JM.M. received two grants from Ins tuto de Salud Carlos III (ISCIII), PI22/00213 and FORT23/00021 co-funded by the European Union.
Proyecto:
Generalitat Valenciana / Plan Estatal de Investigación Científica ACIF/2021/057
,
Instituto de Salud Carlos III / Técnica y de Innovación 2021-2023 PI22/01371
,
Novartis Gene Therapies / Plan Estatal de Investigación Científica 2020517-1
,
Instituto de Salud Carlos III / Técnica y de Innovación 2021-2023 CP22/00028
,
Instituto de Salud Carlos III / Plan Estatal de Investigación Científica PI24/01512
,
Instituto de Salud Carlos III / Técnica y de Innovación 2021-2023 DTS23/00112
,
Instituto de Salud Carlos III / Plan Estatal de Investigación Científica PI22/00213
,
ISCIII / Técnica y de Innovación 2021-2023 FORT23/00021