Pasar al contenido principal

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 19
Encontrada(s) 1 página(s)

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Introducció

  • Huertas Bailén, Amparo|||0000-0002-8851-5417
L'Informe de la comunicació a Catalunya, coordinat per l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), ha aconseguit mantenir la seva identitat des del primer moment en què fou concebut, ja fa més de 25 anys. Es tracta d'una identitat renovada -per exemple, en aquesta edició el relleu generacional de les persones implicades és encara més evident-, però roman la seva essència, basada en el compromís d'aportar reflexions recolzades sobre l'anàlisi acurada d'informació procedent de fonts fiables i l'esperit obert a la participació de grups d'investigació especialitzats de dins i fora de Catalunya. També seguim comptant amb el suport econòmic de la Generalitat de Catalunya (Direcció General de Mitjans de Comunicació, Departament de la Presidència) i el patrocini de Naturgy. És evident que sense aquest finançament hauria estat impossible mantenir viu aquest projecte conservant-ne els objectius inicials.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Les polítiques de comunicació

  • Fernández Viso, Ana|||0000-0002-9714-4021
  • Fernández Alonso, Isabel|||0000-0003-4544-7589
Aquest capítol descriu i analitza la intervenció sobre el sistema de comunicació català protagonitzada per actors públics europeus, estatals i autonòmics en el bienni 2023-2024. Es presenten les principals mesures legislatives sobre la matèria aprovades per la Unió Europea i el Parlament espanyol, entre les quals destaquen les lleis europees de llibertat dels mitjans de comunicació i de la intel·ligència artificial, la Directiva anti SLAPP (per les sigles en anglès) i la nova reforma de la Llei reguladora de Radiotelevisió Espanyola (RTVE). S'aborden, així mateix, els nomenaments dels consellers de RTVE i l'Agència Catalana de Notícies (ACN), el nou pla de televisió digital terrestre (TDT), l'estabilitat pressupostària de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i les actuacions del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC). Tot això sense oblidar el contingut i els primers passos relatius al ventall de reformes rellevants anunciat en el Pla d'acció per la democràcia del Govern d'Espanya.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Economia i finançament de la comunicació

  • Salvador Mata, Bertran|||0000-0002-0499-0350
Es detecta un retrocés sostingut de l'audiència de televisió lineal i un creixement del consum en streaming, impulsat per models de negoci híbrids (amb o sense anuncis) i per la inversió publicitària digital. Malgrat la pèrdua d'audiències, la televisió continua captant una part majoritària dels ingressos publicitaris a Espanya. Catalunya mostra un sector audiovisual expansiu i divers. La facturació s'incrementa i manté un pes estable dins l'economia catalana (prop del 3% del PIB), impulsada per unes 4.000 empreses amb prop de 42.000 professionals. La producció audiovisual actua com a motor econòmic, mentre les experiències immersives es multipliquen i la postproducció ajusta marges. Els anunciants catalans mobilitzen una part important del mercat publicitari espanyol, però només una porció de la despesa roman als mitjans catalans, dels quals la Generalitat és el principal anunciant. La publicitat continua sent la base del finançament del sistema, i mentre que els ingressos per subscripció i els formats híbrids reforcen la sostenibilitat d'algunes empreses, d'altres són més dependents de les subvencions i els ajuts públics. Els fluxos de capital transiten entre productores, operadores de televisió i plataformes, en un engranatge interdependent. Catalunya atrau projectes d'inversió estrangera, però el flux de capital captat s'ha moderat.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

La premsa

  • Corbella, Joan M.
El bienni 2023-2024 de la premsa a Catalunya es va caracteritzar sobretot pel manteniment de la davallada de l'audiència i la difusió de les publicacions en paper, tot i algunes excepcions com les revistes en català. L'audiència va continuar el desplaçament cap a les publicacions digitals, un terreny en què la competència es fa més intensa entre editors tradicionals i editors nadius d'abast català i d'abast espanyol, als quals s'afegeixen els web d'informació textual d'algunes emissores de ràdio i televisió. Des de la perspectiva econòmica, però, el sector va experimentar una millora relativa o almenys una estabilitat respecte als anys anteriors. Ara bé, en el bienni es van posar de manifest les dificultats que hi ha per adaptar les estratègies de relació amb els interessos de les grans empreses d'internet, a la vista del que succeeix en l'escenari internacional, tot i el suport de les autoritats públiques.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

La ràdio

  • Fernández Sande, Manuel|||0000-0002-0740-2630
Durant el període 2023-2024, la migració de les audiències vers el consum digital a internet s'ha accelerat. Això està provocant avenços en les estratègies de difusió multicanal de les marques i en l'ús de la intel·ligència artificial, a més d'una clara aposta per la innovació en els continguts sonors no lineals (pòdcast i diferents derivats d'antena), i en la cerca de nous sistemes de producció i distribució. No obstant això, des de la perspectiva econòmica i empresarial, la ràdio continua mostrant les característiques pròpies d'un sector madur, gairebé sense canvis respecte a la fotografia obtinguda el bienni 2021-2022. La ràdio generalista continua sent el principal motor d'audiències i d'inversió publicitària: RAC1 manté un lideratge destacat, seguida per Catalunya Ràdio i, a més distància, per les principals cadenes estatals. La ràdio musical mostra un dinamisme notable, però ja és evident que ha d'encarar una competència cada cop més intensa amb la consolidació de les plataformes digitals. Propostes com Spotify estan minvant la penetració de la ràdio musical i provocant una creixent fragmentació del consum, de manera que sorgeix la necessitat de definir estratègies específiques. Per altra banda, les emissores municipals continuen tenint gran rellevància per la seva diversitat i capil·laritat, tot i que l'oferta va decreixent a poc a poc.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

La televisió i les plataformes audiovisuals

  • Pecino, Isaac|||0009-0002-6718-3860
El bienni 2023-2024 fou un període de transformació per al sector audiovisual a Catalunya, marcat per la consolidació de les plataformes digitals i la reconfiguració de la televisió en obert. TV3 va continuar liderant en audiència, tot i la fragmentació del consum i la competència de serveis de vídeo a petició (VoD) com Netflix, Prime Video i Disney+. L'adaptació de la TDT a l'alta definició i la desaparició de canals privats modificaren l'oferta televisiva, mentre que el consum en diferit i a través d'aplicacions guanyà pes. L'evolució del mercat publicitari i les polítiques de finançament condicionaren la sostenibilitat del sector en un escenari de canvi constant.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

El cinema

  • Castellví Lloveras, Maria|||0000-0003-0358-7997
El sector cinematogràfic català es troba en un moment d'impàs pel que fa a les polítiques públiques, amb una situació de pressupostos prorrogats, amb la llei del cinema i la cultura audiovisual espanyola pendent d'aprovació definitiva i amb els fons Next Generation i el Pla de recuperació, transformació i resiliència pràcticament exhaurits. Així, caldrà veure com evolucionen i se solidifiquen els canvis que han propiciat aquestes ajudes públiques i de quina manera s'implementa el nou marc legislatiu, en un entorn mediàtic on les plataformes juguen un rol decisiu. Al mateix temps, el bienni 2023-2024 tanca amb unes dades més que positives per al cinema de producció catalana i en català, amb xifres rècord de producció i d'espectadors, tot i que en global la taquilla no arriba a assolir els nivells prepandèmics.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

El llibre

  • Cubeles, Xavier
En general, del 2022 al 2024 s'ha mantingut la tendència de recuperació del sector del llibre després de la crisi de la Covid-19 observada en l'anterior edició de l'Informe. Aquesta evolució positiva del sector del llibre contrasta amb la davallada de la pràctica de la lectura que s'ha evidenciat en relació amb altres continguts com els diaris o les revistes. Les empreses editores de llibres de Catalunya han reforçat el seu lideratge en el mercat del llibre espanyol i han assolit elevades quotes de participació en nombre d'empreses, producció de títols i vendes. Aquest impuls, però, sembla tenir efectes menys accentuats respecte a l'activitat de producció editorial, les vendes i la lectura de llibres en llengua catalana. En aquest context, l'aprovació del Pla nacional del llibre i la lectura de Catalunya 2023-2030 per part del Govern de la Generalitat de Catalunya pot constituir la base per donar un nou impuls a l'oferta i la demanda de llibres en aquesta llengua. Per acabar, cal assenyalar novament que la lectura i les vendes de llibres en suport digital segueixen estancades, sense canvis destacables.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

La música

  • Costa Gálvez, Dolores|||0000-0001-5003-5269
El sector musical a Catalunya ha confirmat la seva recuperació durant el bienni 2023-2024, consolidant el creixement apuntat al final del bienni anterior, tant en l'àmbit fonogràfic com, especialment, en la música en directe. Tot i els reptes econòmics i laborals, les dades mostren una tendència positiva, impulsada per l'expansió del consum digital i el paper clau dels grans festivals. En el període que analitza aquest capítol, es detecta un augment en la participació del públic jove, la qual cosa indica un canvi generacional en els hàbits de consum musical, una revitalització de l'escena emergent i la maduresa de les músiques urbanes.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

El videojoc

  • Ribes Guàrdia, Francesc Xavier|||0000-0001-5454-1345
En les pàgines següents examinem la indústria del vídeojoc a Catalunya en el període 2023-2024. Per fer-ho hem plantejat una anàlisi que comença presentant una visió general del sector, que destaca la incorporació de noves tecnologies que estan transformant l'experiència de joc i els models de negoci. Al mateix temps, fem referència a la convulsa situació laboral viscuda després del creixement del sector durant el confinament, amb acomiadaments i tancament d'estudis a escala internacional, que també han afectat Espanya i Catalunya. Després de presentar aquest context, el capítol detalla l'evolució de la indústria del videojoc a Espanya i Catalunya durant el període examinat, abordant les polítiques i accions de suport al sector del videojoc en català per part de les institucions, així com la situació de la llengua en els videojocs. Finalment, plantegem els reptes i les tendències que, previsiblement, impactaran en el sector en el futur immediat.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Reptes de la IA per al periodisme

  • Díaz Noci, Javier|||0000-0001-9559-4283
En aquest capítol explorem la integració de la intel·ligència artificial (IA) en els mitjans de comunicació, amb un èmfasi particular en el context català. És evident que, tot i que la IA ja s'utilitzava en els mitjans des de 2014, l'aparició de models com ChatGPT ha transformat significativament el panorama, de manera que ha desplaçat l'ús d'eines pròpies i s'ha encaminat cap a una dependència creixent dels grans models de llenguatge (LLM) i intel·ligència artificial generativa. Constatem la preocupació dels professionals del sector per la possible substitució de llocs de feina i la precarització laboral, tot i que, d'altra banda, també es constata el potencial de la IA per complementar tasques repetitives i dur a terme tasques auxiliars del treball periodístic, com la cerca de dades, la transcripció, la traducció, la verificació de notícies i, en menor mesura, la generació de continguts. A Catalunya, tot i que detectem la necessitat de disposar de més recerca empírica en aquest àmbit, coneixem les iniciatives de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que està implementant la IA per a la catalogació i l'assistència als periodistes. En el sector privat, mitjans com La Vanguardia, ElNacional.cat, El Periódico de Catalunya o VilaWeb també estan explorant el seu ús. Només coneixem un acord d'una empresa periodística catalana amb una de les grans empreses d'IA, el subscrit per ElNacional.cat amb Perplexity. Els mitjans locals, per la seva banda, veuen en la IA una eina fonamental per suplir la manca de recursos. Finalment, analitzem la regulació de la IA, incloent-hi les lleis europees com l'AI Act i l'EU Media Freedom Act. També subratllem la rellevància dels acords entre mitjans i desenvolupadors d'IA, així com les guies ètiques. Finalment, creiem que es podria dur a terme més investigació acadèmica sobre l'ús real de la IA i les percepcions dels professionals i del públic, i constatem igualment la necessitat de formació professional en aquest àmbit.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Experiències i desafiaments a l'entorn de la comunicació organitzacional a l'espai públic de les xarxes socials, estudi del comportament dels CEO d'empreses catalanes a LinkedIn

  • Saavedra, Giancarlo|||0000-0003-2379-9380
Les empreses involucren cada cop més l'alta direcció en la comunicació institucional. A Catalunya, les i els CEO participen en xarxes socials com a principals portaveus de les seves organitzacions. A LinkedIn, aquestes figures executives de la regió tenen un discurs marcadament institucional, jeràrquic i unidireccional. Les direccions empresarials catalanes tenen l'orgull corporatiu com a nucli del discurs, utilitzen un to sobri i una comunicació que escolta, però no dialoga.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Ruralitats i mitjans de comunicació, un repte comú

  • Castelló, Enric|||0000-0003-2154-2450
Aquest capítol ofereix una reflexió sobre el tractament de les ruralitats als mitjans de comunicació en el context català, amb un focus en el bienni 2023-2024. Es tracta d'un període en què el camp va ser un actor rellevant a l'agenda informativa, amb protestes com les tractorades de 2024. Les ruralitats esdevenen protagonistes de l'actualitat i al mateix temps l'escenari de molts productes audiovisuals i d'entreteniment. El text argumenta que cal superar encara molts estereotips i llocs comuns, evitar dicotomies entre allò urbà i allò rural, incorporar més pluralisme, i treballar col·lectivament per renovar l'imaginari d'un rural ressituat, revitalitzat i resilient. També comenta la guia Recomanacions sobre el tractament de la ruralitat als mitjans de comunicació que el projecte de recerca Ruralim (2022-2025), coordinat per la Universitat Rovira i Virgili, va elaborar amb el Consell de l'Audiovisual de Catalunya i el Col·legi de Periodistes de Catalunya. El text conclou remarcant la necessitat de comptar amb un sistema de representacions equilibrat i demana més innovació en els imaginaris del món rural.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Epíleg, la maduresa del sector, a prova

  • López López, Bernat|||0000-0001-8416-7956
  • Huertas Bailén, Amparo|||0000-0002-8851-5417
  • Navarro, Celina|||0000-0002-3127-7358
  • Peres-Neto, Luiz|||0000-0001-8190-8720
El sector de la comunicació a Catalunya té el grau suficient de maduresa per afrontar de manera eficaç totes les dificultats i reptes actuals? Aquest Informe encara inclou alguna referència als efectes en els consums cultural-comunicatius derivats del confinament que va tenir lloc durant la pandèmia provocada per la Covid-19, però la situació és ja de normalització i, en aquest nou context, considerem que aquesta és ara una pregunta clau.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Libro o Monografía (Book)

Informe de la comunicació a Catalunya 2021-2022

  • López López, Bernat|||0000-0001-8416-7956
Arribem a la dotzena edició de l'Informe de la comunicació a Catalunya. Els dotze capítols que formen part d'aquesta edició estan signats per un total de setze persones. La major part desenvolupen la seva activitat en l'àmbit acadèmic català. Seguint la mateixa estructura de les últimes edicions, aquests textos es distribueixen en tres apartats. El primer bloc, en el qual es desenvolupen aspectes fonamentals que traspassen el conjunt del sector comunicatiu català, inclou dos textos. El primer està dedicat a les polítiques del sector i el segon, a l'economia i el finançament. Al segon bloc, s'analitzen per separat els mitjans i les indústries culturals implicades. L'evolució de la premsa, la ràdio, la televisió i les plataformes audiovisuals, el cinema, el llibre, la música i el videojoc és analitzada de manera detallada en els set capítols que constitueixen aquesta part. Tots ells fan èmfasi en l'oferta, el consum i els principals canvis registrats. L'últim bloc, que tracta problemes destacats durant el bienni, aborda en aquesta ocasió tres assumptes: el paper dels mitjans públics davant la plataformització; el tractament de la joventut i la infantesa en els mitjans, i, finalment, com informar sobre el canvi climàtic.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Libro o Monografía (Book)

Informe de la Comunicació a Catalunya 2023-2024

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Presentació

  • Huertas Bailén, Amparo|||0000-0002-8851-5417
Arribem a la dotzena edició de l'Informe de la comunicació a Catalunya. Assolir aquesta fita era tot un repte per a l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), i ho hem aconseguit. Des de la primera edició, publicada l'any 2000, són moltes les transformacions viscudes. Parlem dels canvis que afecten el sector de la comunicació, que ens obliguen a una contínua revisió dels continguts a tractar a cada edició i al seguiment permanent de com des de la recerca s'està contribuint a comprendre aquesta realitat que, tot i que a simple vista pot semblar efímera, cal tenir molt present que és fruit d'una evolució i de la presa d'unes decisions. Però, alhora, també ens referim a l'evolució de l'àmbit universitari, on s'ubica el nostre centre de recerca. La universitat també viu una constant necessitat de renovar les vies de transferència del coneixement pensant en les demandes del sector professional, de la ciutadania i dels equips responsables de les polítiques públiques. I, en aquest sentit, documents com el que aquí es presenta poden tenir un gran valor.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Les polítiques de comunicació

  • Fernández Viso, Ana|||0000-0002-9714-4021
En aquest capítol es descriu i s'analitza la intensa activitat d'intervenció sobre el sistema de comunicació català protagonitzada pels actors públics en el bienni 2021-2022, després de la paràlisi i els bloquejos polítics que van marcar els dos anys previs. Es presenten les principals mesures legislatives sobre la matèria aprovades per la Unió Europea i el Parlament espanyol, entre les quals destaquen les lleis europees de serveis digitals (DSA) i mercats digitals (DMA) i la proposta de Llei de llibertat dels mitjans de comunicació (MFA), així com la nova Llei general de comunicació audiovisual espanyola, i s'aborden actuacions sobre la renovació dels òrgans de govern dels mitjans públics a Espanya i a Catalunya i del regulador català de l'audiovisual, la gestió dels drets d'autor en l'esfera digital i el foment econòmic del sector.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Economia i finançament de la comunicació

  • Gómez-Domínguez, Pablo|||0000-0002-0369-5616
El sector de la comunicació català manté la seva vitalitat i el seu dinamisme en un entorn d'alta complexitat i competència global. A Catalunya aporta un 2,9% del producte interior brut (2021); les dades d'inversió publicitària permeten ser optimistes, amb una recuperació en el període postpandèmia, en què el 2021 se superen els 1.300 milions d'euros d'inversió d'anunciants catalans al conjunt d'Espanya després del decreixement registrat l'any 2020. El negoci de l'entreteniment audiovisual i la comunicació corporativa/publicitària són els sectors que acumulen el major volum d'ingressos i de treballadors. En aquest context, les principals empreses que conformen el macrosector comunicatiu s'enfronten a múltiples reptes, que van des de l'acceleració tecnològica fins a la necessitat de participar en l'ecosistema global per mantenir-se competitives, passant pel paper cabdal dels mitjans digitals com a font d'ingressos publicitaris i d'explotació.