Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación
Artículo científico (JournalArticle)
Cabezas en un tupperware, identidades, pertenencias y lenguajes en la narrativa migrante de "Casi nada que ponerte" (2023) de Lucía Lijtmaer, Caps en un tupperware, Heads in a tupperware
Desde una perspectiva feminista y migrante, este artículo examina la obra Casi nada que ponerte (2023) de Lucía Lijtmaer, abordando tres dimensiones clave: la fragmentación identitaria, las pertenencias y los lenguajes intermedios. A través de una hibridación cultural que Lijtmaer describe como una "dualidad esquizofrénica" (2023: 111), su narrativa articula una crítica social incisiva que desafía categorías hegemónicas y expande los límites de la literatura migrante. El análisis interdisciplinario conecta teorías de Bhabha, Braidotti, Bourriaud y Appadurai, situando la obra de Lijtmaer en un marco transnacional que dialoga con la movilidad, el desarraigo y las dinámicas culturales contemporáneas., Des d'una perspectiva feminista i migrant, aquest article examina l'obra Casi nada que ponerte (2023) de Lucía Lijtmaer, abordant tres dimensions clau: la fragmentació identitària, les pertinences i els llenguatges intermedis. Mitjançant una hibridació cultural que Lijtmaer descriu com una "dualitat esquizofrènica" (2023: 111), la seva narrativa articula una crítica social incisiva que desafia categories hegemòniques i expandeix els límits de la literatura migrant. L'anàlisi interdisciplinari connecta teories de Bhabha, Braidotti, Bourriaud i Appadurai, situant l'obra de Lijtmaer en un marc transnacional que dialoga amb la mobilitat, el desarrelament i les dinàmiques culturals contemporànies., From a feminist and migrant perspective, this article examines Casi nada que ponerte (2023) by Lucía Lijtmaer, focusing on three key dimensions: identity fragmentation, belonging, and hybrid languages. Through a cultural hybridity that Lijtmaer describes as a "schizophrenic duality" (2023: 111), her narrative delivers incisive social criticism, challenging hegemonic categories and expanding the boundaries of migrant literature. The interdisciplinary analysis draws on theories by Bhabha, Braidotti, Bourriaud, and Appadurai, situating Lijtmaer's work within a transnational framework that engages with mobility, displacement, and contemporary cultural dynamics, Des d'una perspectiva feminista i migrant, aquest article examina l'obra Casi nada que ponerte (2023) de Lucía Lijtmaer, abordant tres dimensions clau: la fragmentació identitària, les pertinences i els llenguatges intermedis. Mitjançant una hibridació cultural que Lijtmaer descriu com una "dualitat esquizofrènica" (2023: 111), la seva narrativa articula una crítica social incisiva que desafia categories hegemòniques i expandeix els límits de la literatura migrant. L'anàlisi interdisciplinari connecta teories de Bhabha, Braidotti, Bourriaud i Appadurai, situant l'obra de Lijtmaer en un marc transnacional que dialoga amb la mobilitat, el desarrelament i les dinàmiques culturals contemporànies.