Pasar al contenido principal

ESPACIOS DE VIDA Y USOS DEL TIEMPO DE LAS FAMILIAS POSTDIVORCIO

CSO2012-39157

•
Nombre agencia financiadora Ministerio de Economía y Competitividad
Acrónimo agencia financiadora MINECO
Programa Programa Nacional de Proyectos de Investigación Fundamental
Subprograma Subprograma de Proyectos de Investigación Fundamental no Orientada
Convocatoria Proyectos I+D
Año convocatoria 2012
Plan Estatal 2008-2011 Plan Nacional de Investigación Científica, Desarrollo e Innovación Tecnológica
Unidad de gestión Secretaría de Estado de Investigación, Desarrollo e Innovación
Centro beneficiario UNIVERSIDAD AUTONOMA DE BARCELONA
Identificador persistente http://dx.doi.org/10.13039/501100003329

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 6
Encontrada(s) 1 página(s)

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

Influence du Code civil catalan (2010) sur les décision de garde partagée des parents divorcés en Catalogne et en Espagne

  • Solsona, Montserrat|||0000-0002-5613-672X
  • Spijker, Jeroen|||0000-0002-3957-9553
Cet article a pour objectif principal d'analyser dans quelle mesure le Code civil catalan de 2010 influence la garde partagée des enfants après séparation des parents en Catalogne et de déterminer pourquoi la garde partagée a plus que doublé en Catalogne entre 2007 et 2012, alors que cela n'a pas été le cas dans les autres régions d'Espagne. Il décrit tout d'abord la réforme sur le divorce de 2005 en Espagne et les articles du Code civil catalan de 2010 qui concernent la garde partagée. Ensuite, il analyse les motifs et les caractéristiques des accords de garde partagée d'enfants mineurs, tels qu'ils ont été décidés par les tribunaux, à l'aide de données individuelles de l'Institut national de la statistique espagnol sur « les jugements en matière de séparations, divorces et annulations » pour la période 2007-2012 en Catalogne et dans le reste de l'Espagne. La législation catalane explique partiellement les différences entre la Catalogne et le reste de l'Espagne sur la garde partagée, non parce qu'elle recherche spécifiquement ce type d'accord sur la résidence des enfants, mais parce qu'elle favorise le partage des responsabilités parentales par deux outils spécifiques : des critères clairs pour déterminer le régime et les modalités de l'exercice de la garde, et la mise en place du plan parental, pouvant ainsi permettre de réduire les inégalités entre les sexes dans la sphère familiale.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

Effects of the 2010 Civil Code on trends in joint physical custody in Catalonia, a comparison with the rest of Spain

  • Solsona, Montserrat|||0000-0002-5613-672X
  • Spijker, Jeroen|||0000-0002-3957-9553
This article examines whether the Catalan 2010 Civil Code affects trends in joint physical custody in Catalonia, and why joint physical custody more than doubled in Catalonia during 2007-2012, although not in other regions of Spain. It first summarizes the 2005 divorce reform in Spain and the 2010 Catalan Civil Code on joint physical custody. It then describes the patterns and characteristics of physical custody arrangements of minor children, as adjudicated by judges, based on micro data from the Spanish National Statistics Institute on "Decrees of separations, divorces and annulments" for the period 2007-2012 in both Catalonia and the rest of Spain. It concludes that the Catalan legislation partially explains these observed differences, not because it advocates joint physical custody per se, but because it encourages shared parenting through the use of two specific tools: clear criteria for determining the regime and form of child custody; and a parental plan. Both of these elements also have great potential for reducing gender inequality in the family sphere., Este artículo tiene por objetivo analizar en qué medida el código civil catalán (2010) influencia las decisiones de custodia compartida de los hijos después de la separación. Se analiza igualmente por qué motivos este tipo de custodia ha aumentado en dicha región más del doble entre 2007 y 2012, mientras que no ha sido así en otras regiones de España. Se presentan primero la reforma del divorcio de 2005 en España y los artículos del código civil catalán de 2010 que conciernen la custodia compartida. Se analizan después los motivos y las características de los acuerdos de custodia compartida decididos por los tribunales, gracias a los datos individuales provenientes del Instituto Nacional de Estadística sobre "los juicios en materia de separaciones, divorcios y anulaciones" durante el periodo 2007-2012. La legislación catalana explica en parte las diferencias entre Cataluña y el resto de España sobre la custodia compartida. No porque dicha legislación busque específicamente este tipo de acuerdo, sino porque favorece el reparto de las responsabilidades parentales gracias a dos instrumentos: claridad en los criterios para determinar el régimen y las modalidades de ejercicio de la custodia; establecimiento de un "plan parental" susceptible de reducir las desigualdades entre los sexos en la esfera familia
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

La distribución del tiempo en los hogares monoparentales de madre ocupada. vivir con otros como estrategia de conciliación, Time distribution in single-mother households. Living with others as work-life balance strategy

  • Ajenjo, Marc|||0000-0002-6912-6264
  • García Saladrigas, Núria|||0000-0002-8711-6836
This paper analyses single-mother households' unpaid work distribution -childcare and housework-compared with dual-parent households using the EET 2009-10. We hypothesize that working single-mothers implement two balance strategies: rearrange their time and live with rela-tives that are not part of the nuclear family. Results show that while working single-mothers invest the same amount of time in childcare as dual-parent mothers, the time in-vested in housework is lower, especially in time-demanding activities such as cooking or cleaning. On the other hand, single-mothers more often live with other people compared to dual-parent mothers. Furthermore, other members' time contribution to childcare is significantly higher in single-mother households, but this tendency is not observed for housework.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo preliminar (WorkingPaper)

La custòdia compartida al segle XXI, el cas de Catalunya en el context d'Espanya, 2007-2012

  • Solsona, Montserrat|||0000-0002-5613-672X
  • Brullet, Cristina
  • Spijker, Jeroen|||0000-0002-3957-9553
Presentem el debat obert a partir de la reforma del divorci de 2005 sobre la custòdia compartida, integrant elements sociològics, jurídics i sociodemogràfics. Mostrem evidències empíriques sobre els acords presos de custòdia de fills i filles menors d'edat, a partir de les microdades de les sentencies judicials a Catalunya de divorci i separació pel període 2007-2010 -que analitzem en el text- més un annex que inclou les de 2011 i 2012. Davant del formidable increment de la custòdia compartida a Catalunya en aquest curt període de sis anys -de l'11,7% el 2007 a 26,45% el 2012- plantegem noves preguntes de recerca sobre els espais de vida i els usos dels temps dels fills i filles en el postdivorci., Presentamos el debate abierto a partir de la reforma del divorcio de 2005 sobre la custodia compartida, integrando elementos sociológicos, jurídicos i socio demográficos. Mostramos evidencias empíricas sobre los acuerdos tomados de custodia de los hijos e hijas menores de edad, a partir de los microdatos de les sentencies judiciales en Cataluña de divorcio y separación para el período 2007-2010 -que analizamos en el texto- más un anexo que incluye las de 2011 y 2012. Frente al formidable incremento de la custodia compartida en Cataluña en este corto período de seis años -de l'11,7% el 2007 a 26,45% el 2012- planteamos nuevas preguntas de investigación sobre los espacios de vida y los usos del tiempo de los hijos e hijas en el pos divorcio., We present an open discussion following the 2005 divorce reform on shared custody integrating sociological, legal and demographic elements and provide a description of the patterns and characteristics of legal custody arrangements of minor children based on data from the General Council of the Judiciary on "Decrees of separations, divorces and annulments" for the period 2007-11. Given the tremendous increase in joint custody in Catalonia in this short period of five years, it raises new research questions about the living spaces and time use of children after divorce.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo preliminar (WorkingPaper)

Las parejas reconstituidas en España, un fenómeno emergente con perfiles heterogéneos, Reconstituted couples in Spain, Les parelles reconstituïdes a Espanya

  • García, Núria
  • Ajenjo, Marc|||0000-0002-6912-6264
This paper aims to discover the demographic profile of the Spanish reconstituted nucleus with at least one child under 18. In the last decade there has been an increase in these nuclei that is largely explained by the contribution of mixed couples and immigrants. In addition to the national status there are three defining characteristics: high cohabitation, great age difference and more precariousness than those of dual-parent couples. However, our analysis shows large heterogeneity regarding the profiles, mainly differentiated by the presence or absence of shared children as well as sex and nationality of the parent who brings in previous children. In this sense what determines a reconstituted couple in the decision to have a shared child the most is, precisely, the number of previous children, being much less important who brings them in., L'article dona a conèixer el perfil sociodemogràfic dels nuclis reconstituïts espanyols amb algun fill menor de 18 anys. En l'última dècada s'ha produït un increment d'aquests nuclis que s'explica en gran mesura per l'aportació de les parelles mixtes i immigrants. A més de la característica nacional, en aquests destaquen tres trets: elevada cohabitació, gran diferència d'edat entre els seus membres i una major precarietat que en els biparentals. Tot i això, l'anàlisi rebel·la una gran heterogeneïtat de perfils, diferenciats segons la presència o no de fills comuns i el sexe i nacionalitat del progenitor que aporta els fills no comuns. En aquest sentit el que més determina que una parella reconstituïda prengui la decisió de tenir fills es precisament el nombre de fills comuns, sent molt menys important qui els aporta., El artículo da a conocer el perfil sociodemográfico de los núcleos reconstituidos españoles con algún hijo menor de 18 años. En la última década se ha producido un incremento de estos núcleos que se explica en gran medida por la aportación de las parejas mixtas e inmigrantes. Además de la característica nacional, en éstos destacan tres rasgos: elevada cohabitación, gran diferencia de edad entre sus miembros y mayor precariedad que en los núcleos biparentales. Aun así, el análisis revela una gran heterogeneidad de perfiles, diferenciados según la presencia o no de hijos comunes y el sexo y nacionalidad del progenitor que aporta a los hijos no comunes. En este sentido lo que más determina que una pareja reconstituida tome la decisión de tener hijos es precisamente el número de hijos no comunes, siendo mucho menos importante quién los aporta.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo preliminar (WorkingPaper)

Geographies of divorce in Spain, the effect of autonomous regions laws in recent trends of joint physical custody (2007-2013), Geografies del divorci a Espanya, Geografías del divorcio en España

  • Solsona, Montserrat|||0000-0002-5613-672X
  • Spijker, Jeroen|||0000-0002-3957-9553
In 2005 a Divorce Reform took place in Spain that explicitly included the possibility for legal joint physical custody so that children could alternatively live with each parent, even though this could already be arranged informally if there was an agreement between the parties (but this was sparsely practised). Since 2010 four Autonomous Regions produced their own laws concerning the care of children after marital breakup, namely Aragon (Law 2/2010), Catalonia (Law 25/2010), Navarra (Law 3/2011) and Valencia (Law 5/2011). While already prior to the implementation of these laws these Autonomous Regions generally observed higher proportions of joint custody than in the rest of Spain, in all but Navarra differences have only increased since then, particularly in Aragon and Catalonia where in 2013 30% of awarded custodies were joint custodies. In this paper we provide the regional trends and a description of the patterns and characteristics of joint physical custody arrangements of minor children based on microdata from the General Council of the Judiciary on "Decrees of separations, divorces and annulments" for these four regions and the rest of Spain. We discuss the nuances of the effect of each regional law in increasing joint physical custody, the need to advocate shared parental responsibility rather than joint physical custody per se and the potential for it to reduce gender inequality. Beyond legislation, the practise of day-to-day parenting that differs between regions before divorce (mainly due to differences in female labour force participation) explains part of the observed regional differences in coparenting after divorce., El 2005 es va produir una reforma del divorci a Espanya que incloïa explícitament la possibilitat de tenir una custòdia física conjunta legal de manera que els fills poguessin viure de manera alternativa amb cada progenitor, tot i que aquesta ja es podia organitzar de manera informal si hi hagués un acord entre les parts. practicat). Des del 2010, quatre comunitats autònomes van elaborar les seves pròpies lleis relatives a la cura dels fills després de la ruptura matrimonial, a saber, Aragó (Llei 2/2010), Catalunya (Llei 25/2010), Navarra (Llei 3/2011) i València (Llei 5/2011) . Si bé ja abans de l'aplicació d'aquestes lleis, aquestes comunitats autònomes van observar generalment proporcions més elevades de custòdia conjunta que a la resta d'Espanya, tot i que les diferències a Navarra només han augmentat des d'aleshores, particularment a Aragó i Catalunya, on el 2013 el 30% de les custòdies adjudicades. eren custòdies conjuntes. En aquest treball proporcionem les tendències regionals i una descripció dels patrons i característiques dels arranjaments de custòdia física conjunta de menors d'edat basats en microdades del Consell General del Poder Judicial sobre "Decrets de separacions, divorcis i anul·lacions" d'aquestes quatre regions i les resta d'Espanya. Es tracten els matisos de l'efecte de cada llei regional en l'augment de la custòdia física conjunta, la necessitat de defensar la responsabilitat parental compartida en lloc de la custòdia física conjunta per si mateixa i el potencial perquè aquesta pugui reduir la desigualtat de gènere. Més enllà de la legislació, la pràctica de la criança quotidiana que difereix entre les regions abans del divorci (principalment a causa de les diferències en la participació de la força de treball femenina) explica part de les diferències regionals observades en el coprendre després del divorci., En 2005, se llevó a cabo una Reforma de Divorcio en España que incluía explícitamente la posibilidad de custodia física legal conjunta para que los niños pudieran vivir alternativamente con cada padre, aunque esto ya se podría organizar de manera informal si hubiera un acuerdo entre las partes (pero esto era escasamente experto). Desde 2010, cuatro comunidades autónomas elaboraron sus propias leyes sobre el cuidado de los niños después de la ruptura matrimonial, a saber, Aragón (Ley 2/2010), Cataluña (Ley 25/2010), Navarra (Ley 3/2011) y Valencia (Ley 5/2011) . Si bien antes de la implementación de estas leyes, estas Comunidades Autónomas generalmente observaron mayores proporciones de custodia compartida que en el resto de España, en todas las diferencias, excepto en Navarra, solo han aumentado desde entonces, particularmente en Aragón y Cataluña, donde en 2013 el 30% de las custodias otorgadas fueron custodias conjuntas. En este documento proporcionamos las tendencias regionales y una descripción de los patrones y características de los arreglos de custodia física conjunta de menores de edad basados en microdatos del Consejo General del Poder Judicial sobre "Decretos de separaciones, divorcios y anulaciones" para estas cuatro regiones y el resto de españa. Discutimos los matices del efecto de cada ley regional en el aumento de la custodia física conjunta, la necesidad de abogar por la responsabilidad parental compartida en lugar de la custodia física conjunta per se y el potencial para reducir la desigualdad de género. Más allá de la legislación, la práctica de la crianza cotidiana que difiere entre las regiones antes del divorcio (principalmente debido a las diferencias en la participación femenina en la fuerza laboral) explica parte de las diferencias regionales observadas en el coparenting después del divorcio.