Pasar al contenido principal

CORPUS DIGITAL DE ARNAU DE VILANOVA: FILOSOFIA Y CIENCIA EN LA CORONA DE ARAGON (SIGLOS XIII-XIV)

FFI2014-53050-C5-2-P

•
Nombre agencia financiadora Ministerio de Economía y Competitividad
Acrónimo agencia financiadora MINECO
Programa Programa Estatal de Fomento de la Investigación Científica y Técnica de Excelencia
Subprograma Subprograma Estatal de Generación de Conocimiento
Convocatoria Proyectos de I+D (Excelencia / Generación de Conocimiento)
Año convocatoria 2014
Plan Estatal 2013-2016 Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación
Unidad de gestión Secretaría de Estado de Educación, Formación Profesional y Universidades
Centro beneficiario UNIVERSIDAD AUTONOMA DE BARCELONA
Identificador persistente http://dx.doi.org/10.13039/501100003329

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 19
Encontrada(s) 1 página(s)

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Presentació

  • Mensa i Valls, Jaume|||0000-0002-3750-1226
Antoni Andreu fou un frare franciscà de la custòdia de Lleida que va viure a cavall dels segles XIII i XIV i un dels millors deixebles de Duns Escot. Més d'un centenar de còdexs i d'una trentena d'edicions dels anys 1471-1520 han conservat els seus tractats fins als nostres dies. Considerada globalment, la seva extensa obra és un curs complet de filosofia ad mentem Scoti. El seu escrit més destacat és el comentari a la Metafísica d'Aristòtil. A diferència del mestre Escot, Andreu no pretén ser original, però, en canvi, és més sistemàtic i clar. Gràcies a l'obra d'Andreu, l'escotisme va esdevenir una veritable escola filosòfica i teològica. Per això, Andreu és considerat "el segon fundador de l'escotisme". L'objectiu d'aquest llibre és fer balanç dels estudis crítics publicats en el darrer segle. La primera part, recull i sintetitza les principals aportacions bibliogràfiques; la segona, sistematitza les dades conegudes de la seva vida i les seves obres.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

Antonius Andreae y la cultura clásica, Antonius Andreae and Classical Culture

  • Mensa i Valls, Jaume|||0000-0002-3750-1226
Tomás y Joaquín Carreras afirmaron (1943) que o bien el Scriptum super Metaphysicam Aristotelis no era una obra genuina de Antonius Andreae († ca. 1333) o bien había sido objeto de interpolaciones porque su autor manifiesta unos conocimientos de cultura clásica y una mentalidad propios del s. XV. Actualmente los especialistas consideran que esta obra es auténtica de Andreae, pero ¿pudo ser objeto de interpolaciones? Solo un examen detallado de la tradición manuscrita e impresa permitará en el futuro responder definitivamente a esta pregunta. De momento este artículo analiza los conocimientos de cultura clásica manifestados en dicha obra y concluye que son compatibles con un autor de inicios del s. XIV., Tomàs and Joaquim Carreras stated (1943) that either the Scriptum super Metaphysicam Aristotelis was not genuinely by Antonius Andreae († ca. 1333), or it was subjected to interpolations because its author demonstrates knowledge of classical culture and a mentality characteristic of the fifteenth century. Experts currently consider this work to be genuinely by Andreae; but could it also have been subjected to interpolations? Only a detailed examination of the manuscript and printed tradition will, in the future, allow this question to be answered definitively. For the moment, this article analyses the knowledge of classical culture demonstrated in this work, and concludes that it is compatible with the knowledge available to an author from the beginning of the fourteenth century.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

Somnis i visions en l'obra espiritual d'Arnau de Vilanova

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

Antonius Andreae, Catalan disciple of Duns Scotus

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

O ponto de ruptura entre Tomás de Aquino e Vicente Ferrer, ou a possibilidade de conhecer o final dos tempos, Breakpoint between Thomas Aquinas and Vincent Ferrer, or the possibility of knowing the end times

  • Mensa i Valls, Jaume|||0000-0002-3750-1226
Este artigo compara as teses de Tomás de Aquino e Vicente Ferrer sobre a possibilidade de conhecer o final dos tempos pela revelação bíblica. Durante tempos Vicente Ferrer seguiu as ideias do Doutor Comum, porém, entre os anos 1408 e 1412, desvinculou-se das mesmas. A análise dos sermões e uma carta de Vicente Ferrer escritos entre estes anos permitem constatar a sua evolução. Vicente Ferrer passa da negativa categórica (tomista) para afirmar a possibilidade, necessidade e conveniência de conhecer o final dos tempos. O ponto de ruptura entre ambos autores se produz em sua exegese dos Atos dos Apóstolos 1,7., This paper compares the theses of Thomas Aquinas and Vincent Ferrer concerning the possibility of knowing the end times as revealed in the Bible. For years Vincent Ferrer followed the ideas of the Common Doctor of the Church, but between 1408 and 1412 he changed his position. The analysis of two sermons and one letter written by Vincent Ferrer between the aforementioned years allows us to observe his evolution. Vincent Ferrer abandoned the categorical refusal of Thomism for an assertion of the possibility, necessity and desirability of knowing these end times. The breakpoint between both authors occurs in their exegesis of Acts 1,7.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

El Liber experimentorum, un llibre de màgia en occità falsament atribuït a Arnau de Vilanova

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

Lluís Nicolau d'Olver i l''humanisme cristià' de Pere Abelard, Lluís Nicolau d'Olwer and Peter Abelard's 'Christian Humanism'

  • Mensa i Valls, Jaume|||0000-0002-3750-1226
Durant els darrers vint anys de la seva vida, a l'exili, Lluís Nicolau d'Olwer va treballar en una monografia sobre el filòsof i teòleg medieval Pere Abelard. Finalment, després de vicissituds de tota mena, aquest llibre ha estat publicat recentment. És sens dubte el magnum opus de Lluís Nicolau i obliga a revisar i completar les aportacions que s'han fet sobre el seu pensament i la seva obra. L'objectiu d'aquest article consisteix a analitzar el concepte d''humanisme cristià' d'Abelard. En tots els seus escrits anteriors, Nicolau havia reservat el terme 'humanista' per a autors del Renaixement. En canvi, aquest llibre posa de manifest que, ja en l'època medieval, Pere Abelard pot ser considerat un humanista, Throughout his last twenty years, which he lived in exile, Lluís Nicolau d'Olwer wrote a monograph on the philosopher and theologian Peter Abelard. At last, after several vicissitudes, his book has recently been published. It is, without doubt, Lluís Nicolau's magnum opus and it obliges us to revise and complete any previous contributions made on Peter Abelard's work and thought. This article aims to analyze Abelard's concept christian humanism. In all of his former writings, Nicolau has only used the term humanist to refer to authors from the Renaissance. Nevertheless, this book shows that, right back during the Medieval times, Peter Abelard can already be considered a humanist
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

La "Confessio Ilerdensis de spurcitiis pseudoreligiosorum" d'Arnau de Vilanova, Presentació i edició, The "Confessio Ilerdensis de spurcitiis pseudoreligiosorum" by Arnau of Vilanova, La "Confessio Ilerdensis de spurcitiis pseudoreligiosorum" de Arnau de Vilanova

  • Mensa i Valls, Jaume|||0000-0002-3750-1226
Presentació general i edició de la Confessio Ilerdensis, denúncia contra els "falsos predicadors" llegida per Arnau de Vilanova a Lleida, l'any 1303, davant l'arquebisbe de Tarragona i altres bisbes reunits en concili. La base d'aquesta edició és el text del còdex de la Biblioteca Apostòlica Vaticana Vat. Lat. 3824. En aparat crític, s'indiquen les variants dels altres quatre manuscrits coneguts que han conservat l'obra., Publication of the Confessio Ilerdensis with a short introduction. This denunciation against false preachers was read by Arnau de Vilanova in Lleida in 1303, before the archbishop of Tarragona and other bishops assembled in council. The basis of our edition is the text of ms. Vat. Lat. 3824 in the Vatican Library. Variants from the other four known manuscripts that have preserved the work are indicated in critical apparatus., Presentación general y edición de la Confessio Ilerdensis, denuncia contra los "falsos predicadores" leída por Arnau de Vilanova en Lérida, en el año 1303, ante el arzobispo de Tarragona y otros obispos reunidos en concilio. La base de esta edición es el texto del códex de la Biblioteca Apostólica Vaticana Vat. Lat. 3824. En aparato crítico, se indican las variantes de los otros cuatro manuscritos conocidos que han conservado la obra.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

El galenismo y la construcción de la medicina escolástica, del siglo XIII al XIV

  • Giralt Soler, Sebastià|||0000-0003-3977-6722
El currículo médico de la Universidad de Montpellier promulgado por el papa Clemente V en 1309 sirve de punto de partida para aproximarnos a la profunda transformación de la medicina culta en la baja edad media, que culminó con la formación de la escolástica médica en las últimas décadas del siglo XIII y las primeras del siglo XIV. En este proceso fueron decisivas las traducciones de Galeno y los autores médicos árabes realizadas durante el siglo XII e inicios del XIII, que acabaron imponiéndose en los currículos médicos universitarios aunque sin llegar a eliminar un número significativo de los textos tradicionales en la formación médica anterior, mayoritariamente traducidos por Constantino el Africano o de origen salernitano. Sin embargo, las nuevas traducciones, en especial Galeno, fueron asimiladas muy lentamente en el período en el que las universidades estaban configurando la enseñanza de la medicina sobre la base de la filosofía natural aristotélica y con ayuda de los instrumentos intelectuales escolásticos, y no fue hasta las últimas décadas del siglo XIII cuando entraron con fuerza en los tres centros principales de educación médica de la Europa latina, Bolonia, Montpellier y París. Sin embargo, la integración del nuevo galenismo en el sistema de las ciencias universitarias no estuvo exento de conflictos intelectuales, como las divergencias entre autoridades, sobre todo Aristóteles y Galeno, y la discusión de los límites entre la verdad filosófica y la médica.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

Bartomeu de Tresbens, metge i astròleg de Pere el Cerimoniós, aproximació biogràfica i diplomatari, Bartomeu de Tresbens, physician and astrologer to Pere the Ceremonious

  • Ferragud, Carmel|||0000-0002-9756-9257
  • Giralt Soler, Sebastià|||0000-0003-3977-6722
Aproximació biogràfica a Bartomeu de Tresbens, físic i astròleg al servei del rei Pere el Cerimoniós i del seu fill l'infant Joan, futur Joan I el Caçador. Ho fem a partir del conjunt de la documentació sobre aquest personatge que fins ara ha estat descoberta als arxius, fonamentalment a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, i també a partir de les notícies que apareixen en el conjunt de les seves obres sobre astrologia. Hem situat Tresbens en els seus orígens occitans, així com en el context de les activitats econòmiques, polítiques i socials durant el temps que el tenim documentat en terres de la Corona d'Aragó, mostrant l'home que hi ha al darrere de la més important obra astrològica en català. Particularment estudiem la seva trajectòria a partir de la relació que va mantenir amb la monarquia i també amb el municipi de Cervera, el govern municipal del qual va pretendre contractar-lo com a metge. Finalment, oferim l'edició original de tota la documentació arxivística sobre Tresbens que hem utilitzat en el present treball a manera de diplomatari, A biographical approach to Bertomeu de Tresbens, a physician and astrologer who worked for King Pere el Cerimoniós of Aragon and for his son infant Joan, later known as Joan I el Caçador. This biography is built on a thorough reseach based on all documentation on him found in archives -principally in the Archive of the Crown of Aragon-, as well as on the information contained in all his astrology works. We place Tresbens in his Occitan origin and in the economic, political and social contexts of the time when he had been documented in territories of the Crown of Aragon. Thus, the man behind the most important Catalan oeuvre on astrology is brought to light. We have studied particularly his career regarding his relationship with the monarchy and with the town of Cervera, whose local government planned to employ him as a physician. Finally, we present an original edition of all documentation found in archives regarding Tresbens used in this paper
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

Nous manuscrits de l'obra mèdica d'Arnau de Vilanova, New manuscripts of Arnau de Vilanova's medical works

  • Giralt Soler, Sebastià|||0000-0003-3977-6722
Aquest article és una primera presentació dels resultats obtinguts en el procés de revisió dels manuscrits de l'obra mèdica d'Arnau de Vilanova en el marc del desenvolupament de la base de dades Arnau BD dedicada a recopilar els còdexs del corpus atribuït a aquest metge medieval. La nostra revisió ha permès no tan sols reunir en un sol recurs els testimonis coneguts prèviament dels escrits mèdics d'Arnau sinó també descobrir 36 manuscrits amb un o més textos seus que havien passat desapercebuts en els estudis arnaldians anteriors., This article is a first presentation of the results obtained by reviewing the manuscripts of Arnau de Vilanova's medical works in the development of the Arnau BD database, in which the codices of the corpus attributed to this medieval physician are collected. Our review has allowed not only to gather the previously known witnesses of Arnau's medical writings in a single resource, but also to discover 36 manuscripts containing one or more of his texts that had gone unnoticed in the prior scholarship on this author.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

"Quant alcun hom demanda d'alcuna cosa dubtosa", El tractat de les interrogacions de bartomeu de tresbens, estudi i edició, "When someone puts a question on something doubtful"

  • Giralt Soler, Sebastià|||0000-0003-3977-6722
Es presenta aquí la primera edició crítica del Tractat de les interrogacions de Bartomeu de Tresbens a partir de l'única còpia manuscrita que se'n conserva, malgrat que és incompleta (Ripoll, Biblioteca Lambert Mata, XXI, ff. 86r-98r), acompanyada d'un estudi introductori. Aquesta obra, que havia romàs fins ara inèdita i insuficientment estudiada, està dedicada al rei Pere el Cerimoniós i tracta sobre la branca de l'astrologia que té la finalitat de respondre una qüestió concreta, amb una clara orientació cap als afers de la reialesa i el govern. L'estudi introductori analitza diversos aspectes del tractat: la situació dins el manuscrit, la datació, l'estructura, els continguts que se n'han conservat i se n'han perdut, així com les fonts emprades., A first critical edition of the Tractat de les interrogacions by Bartomeu de Tresbens, from its incompletely preserved, unique manuscript copy (Ripoll, Biblioteca Lambert Mata, XXI, ff. 86r-98r), preceded by an introductory study. This insufficiently studied work, which had so far remained unpublished, was dedicated to King Pere the Ceremonious, and deals with the branch of astrology aiming to answer specific questions, mainly focusing on kingship and government matters. The introductory study analyses several aspects of the treatise: placement within the manuscript, date, structure, contents preserved and lost, as well as sources.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

The «Collocutio Friderici Regis Siciliae et nostra, lecta et communicata Sedi Apostolicae» by Arnau de Vilanova (+1311), A Rehabilitation

  • Mensa i Valls, Jaume|||0000-0002-3750-1226
The aim of this article is to analyse and explain the differences between the text written by Arnau de Vilanova and edited by M. Flacius Illiricus (transcribed from an unidentified codex and currently lost) in 1562 under the title Collocutio Friderici Regis Siciliae et nostra, and the text edited by M. Menéndez y Pelayo (Barcelona, Arxiu de la Corona d'Aragó, Diversos i collecions, Casa Reial, Ms. 1) in 1879 under the title Interpretatio facta per magistrum Arnaldum de Villa nova de visionibus in somniis dominorum Jacobi Secundi Regis Aragonum et Frederici Tertii Regis Siciliae. Since Menéndez's edition, the idea has spread among Arnau de Vilanova scholars that both works were the same and that the differences were simple textual variants of little importance. The article concludes that the Collocutio is actually the complete and definitive version of the work, and that the Interpretatio is a partial version corresponding to a previous stage in the redaction of the work. Collocutio is also the definitive title.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

Los neologismos «bubulcaritas» (y derivados) y «bovizare» en la obra espiritual latina de Arnau de Vilanova

  • Mensa i Valls, Jaume|||0000-0002-3750-1226
Estudio de los neologismos bubulcaritas (y derivados) y bovizare en la obra espiritual de Arnau de Vilanova. Bubulcus, bubulcaritas, bubulcaris, bubulcariter aparecen treinta y ocho veces y bovizare dos, en obras escritas entre el año 1302 y 1305 (especialmente en el inédito Antidotum contra venenum effusum per fratrem Martinum de Atheca). Estos términos son utilizados en sentido figurado y sirven al médico y teólogo catalán para describir, calificar y, principalmente, reprobar la manera de razonar y de proceder en cuestiones teológicas de sus sus adversarios, los teólogos dominicos., Study of the neologisms bubulcaritas (and derived forms) and bovizare in the spiritual work of Arnau de Vilanova. Bubulcus, bubulcaritas, bubulcaris, bubulcariter appear 38 times, and bovizare twice, in works written between 1302 and 1305 (particularly in the unpublished Antidotum contra venenum effusum per fratrem Martinum de Atheca). These terms are applied figuratively and are used by the Catalan physician and theologian to describe, qualify and - above all - to reprove the ways in which his adversaries, the Dominican theologians, reasoned and proceeded in theological questions.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Magic in romance languages

  • Giralt Soler, Sebastià|||0000-0003-3977-6722
The intentional or unintentional conjuring of demons was the great spectre medieval anti-magic literature, something to which practitioners and non-practitioners alike reduced almost all forms of magic at one time or another in order to reject them. John of Morigny constructed and supported his revision of the Ars notoria in opposition to the threat of demons it provoked. 1 Renaissance authors such as Marsilio Ficino and Henry Cornelius Agrippa constructed their positive views of magic in conscious opposition to necromancy. 2 Later, necromancy and magic in general were used in the rhetoric of the reformation to attack not only Catholicism but also sectarians and atheists. 3 This rhetorical habit even continued with modern authors. Lynn Thorndike, Frances Yates and a host of others have used it to designate the sort of magic that was decidedly unlike science: the magic of the Renaissance, natural or spiritual magic, astral magic or whatever sort of magic they championed. This concern also had institutional expressions. To at least the mid-fifteenth century, the learned necromantic practitioner was the principal focus of law and legal procedures against magic. The middlebrow nature of much necromantic literature and its generally self-serving goals make it an easy target for this sort of thing, but given how large its spectre looms in writing on medieval magic and the Middle Ages in general, and its consistent presence in modern commentaries about premodern magic, it is curious that so little is really known about it.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

The times and stars for ruling a kingdom, the tractat de les eleccions by bartomeu de tresbens. A study and edition

  • Giralt Soler, Sebastià|||0000-0003-3977-6722
The Tractat de les eleccions ("Treatise on elections") is a short text dedicated to Pere the Ceremonious, King of Aragon, on the branch of astrology focused on determining the moments best suited to performing an action. It is the only one of the three brief astrological treatises written in Catalan by Bartomeu de Tresbens that is fully conserved, in a unique manuscript, apart from the long Llibre de les nativitats. In this article an edition of the Tractat de les eleccions is given, preceded by a study of its dating, its situation in the manuscript, its contents and its sources.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Capítulo o parte de un libro (BookPart)

«Amor heroicus», amor fraternal y «caritas» en la obra de Arnau de Vilanova

  • Mensa Valls, Jaume
Desde el siglo XII, la llamada aetas ovidiana, el amor era un tema habitual de reflexión. Efectivamente, floreció la literatura del fin'amor y autores, como Andrés el Capellán, teorizan sobre el amor cortés. Los filósofos y los teólogos se ocuparon de los diversos tipos de amor y de sus variados aspectos. Asimismo, la llamada «enfermedad de amor» llamó la atención de los médicos. El amor era, ciertamente, un asunto muy central, tratado desde los más diversos puntos de vista. Quizás como en ningún otro autor, en la obra de Arnau de Vilanova (ca. 1240-1311) convergen todas estas tradiciones del amor. Arnau de Vilanova se ocupó del amor como médico y como teólogo y pensador. Como médico escribió un tratado De amore heroico y como teólogo un Ad priorissam, de caritate (= De caritate). Además el amor, en alguna de sus formas, aparece de forma más o menos puntual en otras muchas obras.