Pasar al contenido principal

MODELIZACION DE LOS ESPACIOS PREHISTORICOS DE MONTAÑA. UN SIG DEL PATRIMONIO ARQUEOLOGICO Y LOS TERRITORIOS PASTORILES

HAR2015-66780-P

•
Nombre agencia financiadora Ministerio de Economía y Competitividad
Acrónimo agencia financiadora MINECO
Programa Programa Estatal de Fomento de la Investigación Científica y Técnica de Excelencia
Subprograma Subprograma Estatal de Generación de Conocimiento
Convocatoria Proyectos de I+D (Excelencia / Generación de Conocimiento)
Año convocatoria 2015
Plan Estatal 2013-2016 Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación
Unidad de gestión Secretaría de Estado de Educación, Formación Profesional y Universidades
Centro beneficiario UNIVERSIDAD AUTONOMA DE BARCELONA
Identificador persistente http://dx.doi.org/10.13039/501100003329

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 2
Encontrada(s) 1 página(s)

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

Mid-holocene palaeoenvironment, plant resources and human interaction in northeast Iberia, An archaeobotanical approach

  • Piqué Huerta, Raquel|||0000-0002-8253-6874
  • Alcolea, Marta|||0000-0003-4280-3971
  • Antolín, Ferran|||0000-0002-0533-5788
  • Berihuete Azorin, Marian|||0000-0002-6248-1562
  • Barberà Berrocal, Anna|||0000-0003-4379-5635
  • Rodríguez Antón, David|||0000-0003-4116-2308
  • Herrero Otal, Maria|||0000-0002-3846-1238
  • López-Bultó, Oriol|||0000-0001-5327-1881
  • Obea Gómez, Laura|||0000-0003-4512-8473
  • Revelles, Jordi|||0000-0003-4803-9513
The role of the adoption of farming economies in the transformation of mid-Holocene landscapes in Northeast Iberia is under discussion given that the Neolithization coincides with the cold climatic phase dated ca. 7500-7000 cal BP. The main aim of this paper is to assess whether human activities or climate were the main driver of vegetation changes during the Middle Holocene through the study of the archaeobotanical data from three case studies: Cova del Sardo, La Draga, and Coves del Fem. The application of diverse archaeobotanical techniques to the different plant remains provides a complete picture of the vegetation composition and plant uses. During the early Neolithic, settlement surroundings were intensively exploited for firewood, wood raw material, timber, and plant fibers. The resources were obtained mainly from deciduous and pine forests, de-pending on the site localization, but also from riparian zones. The diversity of plants exploited was high, not only trees but shrubs and herbs. Evidence of deforestation has been identified in the settlement surroundings in La Draga and Cova del Sardo. The combination of plant exploitation with other agropastoral activities favored the expansion of colonizing species and enhanced biodiversity at a local scale.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

El análisis de fitolitos y otros restos vegetales, una nueva metodología arqueoambiental aplicada a la reconstrucción de los paisajes culturales de alta montaña durante el Holoceno, L'anàlisi de fitòlits i d'altres restes vegetals, Phytolith analysis and other plant micro remains

  • Rodríguez Antón, David|||0000-0003-4116-2308
El estudio de los microrrestos biológicos presentes en los depósitos sedimentarios es el principal método empleado para la reconstrucción de los cambios climáticos y paleoambientales acaecidos en los últimos miles de años a escala local. Este tipo de parámetros se pueden emplear también para evaluar el impacto humano que las prácticas productivas pudieron ocasionar en los ecosistemas, produciendo paisajes culturales durante el pasado. Entre los diferentes parámetros biológicos utilizados con este objetivo, el análisis de fitolitos es una herramienta cada vez más frecuente en los programas de investigación arqueológicos, siendo conveniente integrar su estudio desde una metodología multiparamétrica cuantitativa, que considere además otros microrrestos de origen vegetal comúnmente presentes en los sedimentos, como el polen, las diatomeas, los microcarbones y la materia orgánica, entre otros. A pesar de su presencia y potencialidad, los fitolitos han sido escasamente estudiados en medioambientes de alta montaña. En este trabajo se expone una nueva metodología arqueoambiental, que ha sido aplicada en el estudio de la ocupación prehistórica del Parque Nacional de Aigüestortes y Estany de Sant Maurici (PNAESM), en el Pirineo occidental de Cataluña. En este caso de estudio, el análisis de fitolitos ha facilitado la caracterización de los primeros paisajes antropizados en esta zona, de modo que a partir de esta aproximación metodológica se pone en valor la incorporación del análisis de fitolitos para el estudio de la historia de los paisajes de alta montaña y particularmente del impacto humano en este proceso., L'estudi de les microrestes biològiques dipositades als sediments és el principal mètode utilitzat per reconstruir els canvis climàtics i paleoambientals succeïts al llarg dels darrers mil·lennis a escala local. Així mateix, aquesta metodologia es pot aplicar per tal d'avaluar l'impacte antròpic que van provocar les pràctiques productives sobre els ecosistemes, generant paisatges culturals durant el passat. Entre els diferents paràmetres biològics emprats, l'anàlisi de fitòlits és una eina cada vegada més freqüent als programes de recerca arqueològics, que cal integrar a nivell multiparamètric, juntament amb unes altres microrestes vegetals, com ara el pol·len, les diatomees, els microcarbons i la matèria orgànica, entre d'altres. Malgrat el seu potencial, els fitòlits han sigut escassament estudiats en medis d'alta muntanya. En aquest treball s'hi exposa una nova metodologia arqueoambiental, que ha sigut aplicada per estudiar l'ocupació prehistòrica del Parc Nacional d'Aigüestortes i l'Estany de Sant Maurici (PNAESM), al Pirineu occidental de Catalunya. En aquest cas d'estudi, els fitòlits van ser utilitzats per reconstruir les pràctiques de gestió de l'alta muntanya, facilitant la caracterització dels primers paisatges antropitzats. Partint d'aquesta aproximació metodològica, serà posada en valor la potencialitat de l'anàlisi de fitòlits per estudiar la història dels paisatges d'alta muntanya i particularment l'impacte humà en aquest procés., The study of biological micro-remains found in sedimentary deposits is the main method used for modelling climatic changes and palaeo-environmental occurrences over recent millennia at local level. In the same way, this type of marker can be used to evaluate the human impact that productive practices have had on mountain landscapes, creating cultural landscapes in the past. The use of phytolith analysis in archaeology is an increasingly common approach that can be used as part of an applied multifaceted approach, alongside analysis of other plant micro-remains such as pollen, diatoms, organic matter, micro-charcoals and others. Despite their potential, phytoliths have rarely been used as a proxy in mountain archaeology. In this work, we discuss a new archaeo-environmental method applied in the Aigüestortes i l'Estany de Sant Maurici National Park (PNAESM) to study prehistoric occupation in the high mountain areas of the Western Catalan Pyrenees. In this case study, analysis of phytoliths and other plant micro-remains has helped reconstruct and catalogue the first landscapes in the area affected by human activity. It demonstrates the value of incorporating phytolithic analysis in the study of the history of high mountain landscapes, and particularly the impact of humans on them.