- Ros Berja, Nonito
- García Gómez, Elisa
- Santos, Lúcia Helena
- Menció i Domingo, Anna
- Mas-Pla, Josep
- Gros Calvo, Meritxell
Droughts are projected to become more frequent and severe, threatening groundwater resources in Mediterranean regions by altering water quality and hydrological dynamics. This study provides for the first time a field-scale assessment of 85 emerging contaminants (ECs), including 41 pharmaceuticals (PhACs), 10 metabolites and transformation products, and 34 endocrine disrupting compounds (EDCs) plus caffeine as stimulant, under drought conditions in the Onyar River Basin, a representative Mediterranean catchment. Results showed that prolonged drought disrupted stream–aquifer interactions, increasing aquifer vulnerability to multiple pollution sources. The most widely detected PhACs were carbamazepine (0.8–4 ng/L), and sulfamethoxazole (0.6–20 ng/L), while dominant EDCs, were tolyltriazole (3.9–239.54 ng/L) and tris(2-chloroethyl) phosphate (TCEP; 3.3–260 ng/L), and caffeine (6.5–154 ng/L). Concentrations were generally highest in wells near the Onyar River, reflecting river–aquifer interactions, whereas agricultural activities using livestock waste as fertilizer contributed mostly to sulfonamide inputs. During a prolonged drought (2020–2024) the stream-aquifer relationship changed its dynamics, modifying groundwater flow and contaminant transport pathways, increasing aquifer vulnerability to diffuse pollution sources. Indicators, as the Groundwater Ubiquity Score (GUS) and the Persistent-Mobile-Toxic (PMT) classification are valuable tools for predicting contaminant behavior, especially when estimated site-specific sorption parameters are used. Both support groundwater management in Mediterranean catchments, where drought conditions influence the occurrence, spatial distribution and fate of ECs, complicating predictions of contaminant transport and aquifer protection. Therefore, this study underscores that the occurrence of ECs must be interpreted in the context of hydrological conditions prevailing at sampling., Es preveu que les sequeres siguin més freqüents i greus, amenaçant els recursos d'aigües subterrànies a les regions mediterrànies en alterar la qualitat de l'aigua i la dinàmica hidrològica. Aquest estudi proporciona per primera vegada una avaluació a escala de camp de 85 contaminants emergents (EC), incloent-hi 41 productes farmacèutics (PhAC), 10 metabòlits i productes de transformació, i 34 compostos disruptors endocrins (EDC) a més de cafeïna com a estimulant, en condicions de sequera a la conca del riu Onyar, una conca mediterrània representativa. Els resultats van mostrar que la sequera prolongada va interrompre les interaccions rierol-aqüífer, augmentant la vulnerabilitat de l'aqüífer a múltiples fonts de contaminació. Els PhAC més detectats van ser la carbamazepina (0,8-4 ng/L) i el sulfametoxazol (0,6-20 ng/L), mentre que els EDC dominants van ser el toliltriazol (3,9-239,54 ng/L) i el tris(2-cloroetil) fosfat (TCEP; 3,3-260 ng/L) i la cafeïna (6,5-154 ng/L). Les concentracions van ser generalment més altes en pous propers al riu Onyar, reflectint les interaccions riu-aqüífer, mentre que les activitats agrícoles que utilitzen residus ramaders com a fertilitzants van contribuir principalment a les aportacions de sulfonamides. Durant una sequera prolongada (2020-2024), la relació rierol-aqüífer va canviar la seva dinàmica, modificant el flux d'aigües subterrànies i les vies de transport de contaminants, augmentant la vulnerabilitat de l'aqüífer a fonts de contaminació difusa. Indicadors com la Groundwater Ubiquity Score (GUS) i la classificació Persistent-Mobile-Toxic (PMT) són eines valuoses per predir el comportament dels contaminants, especialment quan s'utilitzen paràmetres de sorció específics del lloc estimats. Ambdues donen suport a la gestió de les aigües subterrànies a les conques mediterrànies, on les condicions de sequera influeixen en l'ocurrència, la distribució espacial i el destí dels compostos endollables (EC), cosa que complica les prediccions del transport de contaminants i la protecció de l'aqüífer. Per tant, aquest estudi subratlla que l'ocurrència d'EC s'ha d'interpretar en el context de les condicions hidrològiques prevalents en el moment del mostreig, This study was carried out within the TREASURE consortium (PCI2024-153436), funded through the Joint Transnational Call of the Water4All European Partnership (2022) (European Commission and the Agencia Estatal de Investigaci\u00F3n (AEI) \u2013 Spanish State Research Agency, MCIN/AEI/10.13039/501100011033). The authors also acknowledge the European Regional Development Fund (FEDER) and support from the CERCA program. G. C\u00F3rdoba-Ariza is acknowledged for contributions to the paper. This study has been funded by the EC-FATE project (PID2022\u2013139911OB-C42), supported by the Spanish State Research Agency (AEI) under the Ministry of Science, Innovation and Universities. M. Gros acknowledges her Ramon y Cajal contract (RYC2020\u2013030,324-I) funded by the MCIN/AEI 10.13039/501,100,011,033 and by \u201CESF Investing in your future\u201D. L.H.M.L.M. Santos also acknowledges her Ram\u00F3n y Cajal contract (RYC2022\u2013036,245-I) funded by MCIN/AEI/10.13039/501,100,011,033 and by FSE+, 6