Pasar al contenido principal

LITERATURA POPULAR CATALANA: GENEROS, CONCEPTOS Y DEFINICIONES

PGC2018-093993-B-I00

•
Nombre agencia financiadora Agencia Estatal de Investigación
Acrónimo agencia financiadora AEI
Programa Programa Estatal de Generación de Conocimiento y Fortalecimiento Científico y Tecnológico del Sistema de I+D+i
Subprograma Subprograma Estatal de Generación de Conocimiento
Convocatoria Proyectos de I+D (Excelencia / Generación de Conocimiento)
Año convocatoria 2018
Plan Estatal 2017-2020 Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación
Centro beneficiario UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 6
Encontrada(s) 1 página(s)

RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Josep Massot i Muntaner, historiador de la literatura popular catalana, Josep Massot i Muntaner, historian of Catalan folk literature

  • Oriol, Carme
L’article se centra en la figura de Josep Massot i Muntaner com a estudiós de la literatura popular catalana i té per objectiu traçar una panoràmica sobre l’activitat que hi ha dut a terme. Sense voluntat d’exhaustivitat, en l’article s’hi comenten les línies d’interès que ha desenvolupat al llarg de la seva vida en aquesta branca del coneixement i s’hi detallen les publicacions que ha realitzat. S’hi tracta de manera especial la important tasca desenvolupada en la recuperació, l’estudi i la difusió del fons de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Així mateix, s’hi analitza la seva vessant d’activista cultural, de promotor i impulsor d’iniciatives de suport a la literatura popular catalana i de divulgador de la tasca duta a terme per diversos autors dels territoris de llengua i cultura catalana i de les seves obres.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Albada dels estudis folklòrics valencians: a propòsit de la relació entre Francesc Martínez i Martínez i Adolf Salvà i Ballester

  • Borja i Sanz, Joan
  • Borja i Sanz, Joan|||/items/36e100a7-ce73-4021-8865-8f7f4aa205be
Si l’obra de Francesc Martínez i Martínez va ser el primer treball “veritablement folklòric” en l’àmbit cultural valencià, la relació entre aquest autor i Adolf Salvà i Ballester constitueix l’origen d’una primera tradició en els estudis folklòrics valencians, amb interaccions, correccions, ampliacions, discussions, propostes i col·laboracions. Així ho demostren els documents que l’autor dona a conéixer i estudia en aquest article.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Els exempla en els sermons de sant Vicent Ferrer: una aproximació etnopoètica

  • Borja i Sanz, Joan
  • Borja i Sanz, Joan|||/items/36e100a7-ce73-4021-8865-8f7f4aa205be
The exempla were stories reported in sermons with essentially doctrinal functions. They often had a sacred origin: they came from the anecdotes of the Church Fathers, from the lives of saints, from the collections of miracles or directly from the Bible. However, sometimes these stories could also come from the oral tradition. This contribution is an ethnopoetic approach to a specific repertoire of examples from the sermons of St. Vincent Ferrer that correspond to universal motifs, perfectly cataloged and typified in The Types of International Folktales. This adscription not only clarifies the communicative strategies of Vincentian preaching, but also the characteristics of the popular narrative in the early fifteenth century in the Kingdom of Valencia.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Gènere i ideologia en la narrativa popular valenciana: sobre bruixes, ungüents, aquelarres, rituals i blasfèmies, Gender and ideology in the popular Valencian narrative: about witches, ointments, covens, rituals and blasphemies

  • Borja i Sanz, Joan
  • Borja i Sanz, Joan|||/items/36e100a7-ce73-4021-8865-8f7f4aa205be
En aquesta contribució ens proposem fer una anàlisi comparada sobre les funcions que les bruixes assumeixen en la narrativa popular valenciana, amb la finalitat d’inferir els motius i els valors que hi poden delatar determinats judicis i prejudicis ideològics i culturals vinculats al gènere. Es tracta, en conseqüència, d’avaluar en quina mesura la realitat històrica de les dones acusades de bruixeria ha incidit en una determinada gramàtica de la fantasia que justifica la caracterització d’aquests personatges femenins i els rituals que duen a terme en la ficció popular, d’acord amb una estratègia que percaça l’estudi i l’anàlisi del patrimoni etnopoètic valencià des d’una perspectiva de gènere.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Segadors i anarquistes: a propòsit d’una nova lletra per a l’himne, Reapers and anarchists: on a new lyrics for the anthem

  • Samper Prunera, Emili
L’any 1899 La Nació Catalana va convocar un concurs per canviar la lletra de l’himne Els Segadors. Aquesta iniciativa va ser rebutjada frontalment per l’Agrupació Folklòrica que considerava que es malmetia una cançó popular. Aquest rebuig va ser compartit per reconegudes personalitats de l’època, entre les quals s’hi troben folkloristes com Francesc Maspons i Labrós o Cels Gomis. Tot i el rebuig mostrat, Gomis va redactar una nova lletra per a l’himne que no va enviar mai i que s’ha conservat al seu fons personal. En aquest article es ressegueix aquest episodi polèmic, amb les reaccions suscitades a la premsa, i es recupera la proposta de lletra per a l’himne que aquest folklorista no va arribar a publicar mai.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Notes marginals a El cançoner popular de Mallorca, Marginal notes to El cançoner popular de Mallorca

  • Guiscafrè, Jaume
En aquest treball s’analitzen i es contextualitzen les notes, les marques i les referències creuades que Rafel Ginard va deixar manuscrites en un exemplar del seu llibre El cançoner popular de Mallorca. Aquests epitextos de caràcter íntim ens ajuden a entendre quina percepció tenia l’autor sobre la seva obra i en certa manera posen l’èmfasi en algunes de les preocupacions fonamentals del folklorista mallorquí: el bon ús de la llengua i la depuració estilística, l’apreciació del folklore com a fenomen cultural i social i de la tasca científica dels folkloristes, la configuració de la poesia oral mallorquina i la voluntat de deixar testimoni del seu propi passat per mitjà de les memòries personals.