- Molins-Vigatà, J.
- Blanch, Xabier
- Martín Banda, Raquel
- García Sellés, David
- Gómez Novell, Octavi
- García Mayordomo, Julián
- Insúa Arévalo, Juan Miguel
- Ortuño, María
22 p., [EN] Landform recognition and surface analysis are critical in geomorphological and morphotectonic studies. In particular, the detailed study of the surface expression of active faults is essential for their characterization as seismic sources in fault-based seismic hazard models. However, increasing anthropogenic action has profoundly altered the natural landscape, degrading or erasing tectonic landforms, and limiting the accurate characterization of active faults in many regions worldwide. A paradigmatic example is the southeastern Iberian Peninsula, where extensive agricultural development over last decades has completely transformed the natural landscape. To address this limitation, we produced three historical Digital Surface Models (DSMs) using historical aerial imagery across two active faults in the Betic Cordillera: the Palomares and Llano del Águila faults. Two DSMs were generated for the Palomares Fault (one from the American B-series Flight, 1956–1957, and one from the Interministerial Flight, 1973–1986), and one DSM was generated for the Llano del Águila Fault from the Interministerial Flight, all with a spatial resolution of 2× 2 m. We introduce Surface Roughness as a new diagnostic metric to assess quality and to identify model artifacts, while DEM of Difference analyses were used to quantify elevation changes and assess the consistency of the reconstructed surfaces. Rather than focusing solely on absolute geolocation accuracy, our approach emphasizes evaluating the reliability of the historical surface reconstruction. This methodology highlights the potential of historical aerial imagery to enhance active fault characterization and near-fault morphotectonic analyses in landscapes heavily modified by anthropogenic activity., [ES] El reconocimiento de formas del relieve y el análisis de la superficie son fundamentales en los estudios geomorfológicos y morfotectónicos. En particular, el estudio detallado de la expresión superficial de las fallas activas es esencial para su caracterización como fuentes sísmicas en modelos de peligrosidad sísmica basados en fallas. Sin embargo, la creciente acción antropogénica ha alterado de manera profunda el paisaje natural, degradando o eliminando las formas tectónicas y limitando la caracterización precisa de las fallas activas en muchas regiones del mundo.
Un ejemplo paradigmático lo constituye el sureste de la Península Ibérica, donde el intenso desarrollo agrícola de las últimas décadas ha transformado completamente el paisaje natural.
Para abordar esta limitación, se han generado tres modelos digitales de superficie (MDS) históricos mediante fotogrametría a partir de imágenes aéreas históricas en dos fallas activas de la Cordillera Bética: las fallas de Palomares y del Llano del Águila. Se elaboraron dos MDS para la Falla de Palomares, uno a partir del vuelo americano serie B, 1956–1957, y otro del Vuelo Interministerial, 1973–1986), y un MDS para la Falla del Llano del Águila a partir del Vuelo Interministerial, todos con una resolución espacial de 2 × 2 m. Se introduce la rugosidad superficial como una nueva métrica diagnóstica para evaluar la calidad de los modelos e identificar artefactos, mientras que los análisis de diferencias entre modelos digitales de elevación (MDE) se utilizaron para cuantificar los cambios de elevación y evaluar la consistencia de las superficies reconstruidas. En lugar de centrarse únicamente en la precisión absoluta de la geolocalización, el enfoque propuesto pone el énfasis en la evaluación de la fiabilidad de la reconstrucción de la superficie histórica. Esta metodología pone de relieve el potencial de las imágenes aéreas históricas para mejorar la caracterización de fallas activas y los análisis morfotectónicos en las proximidades de las fallas en paisajes fuertemente modificados por la actividad antropogénica., [CAT] El reconeixement de les formes del relleu i l’anàlisi de la superfície terrestre són elements clau en els estudis geomorfològics i morfotectònics. En particular, l’estudi detallat de l’expressió superficial de les falles actives és essencial per caracteritzar-les com a generadores de sismicitat dins dels models d’avaluació de perillositat sísmica. Tanmateix, l’augment de l’activitat antropogènica ha alterat profundament el paisatge natural, degradant o esborrant les formes tectòniques i limitant la caracterització acurada de les falles actives en moltes regions del món. Un exemple paradigmàtic és el sud-est de la Península Ibèrica, on l’intens desenvolupament agrícola de les darreres dècades ha transformat completament el paisatge natural. Per afrontar aquesta limitació, hem generat tres models digitals de superfície (MDS) històrics mitjançant fotogrametria d’imatges aèries històriques en dues falles actives de la Serralada Bètica: les falles de Palomares i del Llano del Águila. Hem generat dos MDS per a la Falla de Palomares, un a partir del vol americà sèrie B, 1956–1957, i un del vol interministerial, 1973–1986, i un MDS per a la Falla del Llano del Águila a partir del vol interministerial, tots amb una resolució espacial de 2 × 2 m. Hem introduït la rugositat superficial com una nova mètrica diagnòstica per avaluar la qualitat dels models i identificar-hi els artefactes, mentre que l’anàlisi del model digital de elevacions obtingut de les diferències entre models digitals del terreny s’han utilitzat per quantificar els canvis d’elevació i avaluar la consistència de les superfícies reconstruïdes. En comptes de centrar-nos exclusivament en la precisió absoluta de la geolocalització, el nostre enfocament posa l’èmfasi en l’avaluació de la fiabilitat de la reconstrucció de la superfície històrica. Aquesta metodologia mostra el potencial de les imatges aèries històriques per millorar la caracterització de falles actives i les anàlisis morfotectòniques prop de les falles en paisatges fortament modificats per l’activitat humana., This research has the financial support of Project NSOURCES, grant PID2020-119772RB-I00 funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033. It was conducted in the frame of the predoctoral grant of Júlia Molins-Vigatà (PRE2021-097203) funded by MICIU/AEI/10.13039/501100011033., Peer reviewed