Pasar al contenido principal

EX HISPANIA IN IMPERIUM. INTERDEPENDENCIA PROVINCIAL Y DINAMICAS SOCIOECONOMICAS DE LA PRODUCCION Y EL COMERCIO DE ALIMENTOS EN EL IMPERIO ROMANO

PID2021-123951NB-I00

•
Nombre agencia financiadora Agencia Estatal de Investigación
Acrónimo agencia financiadora AEI
Programa Programa Estatal para Impulsar la Investigación Científico-Técnica y su Transferencia
Subprograma Subprograma Estatal de Generación de Conocimiento
Convocatoria Proyectos de I+D+i (Generación de Conocimiento y Retos Investigación)
Año convocatoria 2021
Plan Estatal 2021-2023 Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación
Centro beneficiario UNIVERSIDAD DE BARCELONA

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 3
Encontrada(s) 1 página(s)

e_Buah Biblioteca Digital Universidad de Alcalá
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

Tradigital humanities: experiences in a context of change

  • Pérez González, Jordi|||0000-0001-5039-3883
Asumiendo un proverbio de Séneca —mientras enseñamos, aprendemos— debemos entender el oficio del historiador como una profesión en continua renovación, nutriéndonos de nuevos aspectos que mejoren la metodología y las técnicas de la ciencia, descartando aquellos que quedan obsoletos. Desde hace tres décadas, la aportación de metodologías provenientes de otras disciplinas, como la informática y los estudios de Humanidades han ido convergiendo en la disciplina conocida como Humanidades Digitales. Aunque estas técnicas computacionales han introducido nuevos métodos para la identificación de patrones en los datos y prometen acelerar los procesos de análisis de la creciente masa de datos, divergen de la narrativa tradicional y sus métodos. En este sentido, experiencias recientes permiten discutir los beneficios y límites del vínculo entre métodos y técnicas tradicionales, por un lado, aquellas que son computacionales, por otro, a la hora de preparar resultados científicos. Así, creemos que sin perder de vista la esencia básica del historiador de sumergirse continuamente en la lectura y análisis de las fuentes, los cambios de paradigma de la ciencia pueden asumirse adoptando esta nueva técnica. Ahora, con perspectiva, miramos los límites que la propia convergencia ofrece y aquí presentamos nuestra experiencia más reciente para mejorar su desempeño., Assuming one of Seneca’s proverbs — while we teach, we learn — we must understand the historian’s trade as a profession in continuous renewal, nurturing ourselves with new aspects that improve the methodology and techniques of science, while discarding those that become obsolete. For three decades, the provision of methodologies originating from other disciplines, such as computer science and Humanities studies, have been converging into the discipline known as Digital Humanities. Although these computational techniques have introduced new methods for the identification of patterns in data and promise to accelerate the processes of analysing the growing mass of data, they diverge from the traditional narrative and its methods. In this sense, recent experiences allow us to discuss the benefits and limits of the link between traditional methods and techniques on the one hand, and those that are computational on the other, when preparing scientific results. Thus, we believe that without losing sight of the historian’s basic essence of continually immersing themselves in the reading and analysis of sources, the paradigm shifts of science can be assumed adopting this new technique., Assumint un proverbi de Sèneca —mentre ensenyem, aprenem— hem d’entendre l’ofici de l’historiador com una professió en contínua renovació, nodrint-nos de nous aspectes que millorin la metodologia i les tècniques de la ciència, descartant aquells que queden obsolets. Des de fa tres dècades, l’aportació de metodologies provinents d’altres disciplines, com ara la informàtica i els estudis d’Humanitats, han anat convergint en la disciplina coneguda com a Humanitats Digitals. Tot i que aquestes tècniques computacionals han introduït nous mètodes per a la identificació de patrons a les dades i prometen accelerar els processos d’anàlisi de la creixent massa de dades, divergeixen de la narrativa tradicional i els seus mètodes. En aquest sentit, experiències recents permeten discutir els beneficis i els límits de l’enllaç entre mètodes i tècniques tradicionals, d’una banda, aquelles que són computacionals, de l’altra, a l’hora de preparar resultats científics. Així, creiem que sense perdre de vista l’essència bàsica de l’historiador de submergir-se contínuament en la lectura i l’anàlisi de les fonts, els canvis de paradigma de la ciència es poden assumir adoptant aquesta nova tècnica. Ara, amb perspectiva, mirem els límits que la pròpia convergència ofereix i aquí presentem la nostra experiència més recent per millorar-ne l’exercici., Agencia Estatal de Investigación, Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología
e_Buah Biblioteca Digital Universidad de Alcalá
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

Greek amphoric epigraphy in Roman Open Data

  • Pérez González, Jordi|||0000-0001-5039-3883
  • Morillas Samaniego, Oriol
  • García Sánchez, Manel
  • Revilla Calvo, Víctor
The article presents a methodology to analyze the Greek amphora epigraphy produced during the Roman Empire in its eastern part. The detailed information that appears as an abbreviated form in thousands of inscriptions distributed throughout the Roman territory is an essential element to under- stand the imperial socio-economic dynamics. Here we present a guide to using the Roman Open Data exploratory interface in its Greek text search section, and how, based on cases, we can determine for the first time the possible existence of a complex system of productions whose contracts would even be monthly. The relational search system makes this interface the only one that allows the user to singularize their searches, granulating them based on their experience., Agencia Estatal de Investigación, Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología