Pasar al contenido principal

MERCADOS, INSTITUCIONES E INTEGRACION ECONOMICA EN EL MEDITERRANEO OCCIDENTAL (SIGLOS XIII-XVI)

PID2021-128038NB-I00

•
Nombre agencia financiadora Agencia Estatal de Investigación
Acrónimo agencia financiadora AEI
Programa Programa Estatal para Impulsar la Investigación Científico-Técnica y su Transferencia
Subprograma Subprograma Estatal de Generación de Conocimiento
Convocatoria Proyectos de I+D+i (Generación de Conocimiento y Retos Investigación)
Año convocatoria 2021
Plan Estatal 2021-2023 Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación
Centro beneficiario UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 4
Encontrada(s) 1 página(s)

RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Alzira en les Corts del Regne de València en temps de Joan II (1458-1479), Alzira in the Courts of Parlamentarians of the Kingdom of Valencia in the time of John II

  • Bernabeu Borja, Sandra
L’article aborda la participació d’Alzira en el braç reial de les Corts del regne de València durant el regnat de Joan II (1458-1479). Una cronologia en què se celebraren tres reunions parlamentàries, dues de les quals s’insereixen al marc de la guerra civil catalana (1462-1472). Un conflicte bèl·lic en el qual la societat política valenciana intentà mitjançar entre el rei i la Generalitat de Catalunya, però fracassà. Aquesta manca d’èxit va exigir als valencians posicionar-se en el conflicte per mitjà de les forces polítiques del regne (el braç eclesiàstic, el nobiliari i el reial). En el marc d’aquests esdeveniments l’estudi mostra la gestió diplomàtica i l’esforç del govern municipal alzireny per mantindré una actitud cordial sense renunciar a defensar els seus interessos particulars enfront als d’altres actors polítics. En aquest sentit, lluny de deixar-se guiar pels dictats de la ciutat de València, s’adherirà a l’opinió defensada per Xàtiva i altres viles reials. Una circumstància que fa visible l’escissió interna de l’estament reial al segle XV i que evidenciara com les afeccions de les elits de la capital s’havien distanciat de les de la resta de ciutats i viles del patrimoni de reialenc. Unes dissidències, que s’il·lustren en el cas dels síndics parlamentaris alzirenys, que, desatenent la urgència de la monarquia, s’enrolaran en disputes internes de l’estament reial sobre el reajustament fiscal i la reivindicació de contribuir al donatiu reial d’acord amb una actualització del nombre de focs de la vila. Així mateix, enmig d’aquell ambient, una facció del patriciat alzireny obtindrà del rei una modificació del sistema d’elecció dels càrrecs públics, que encara produirà majors tensions locals. Una jerarquia d’interessos de les elits locals que es projecten a través dels diferents posicionaments i discursos, els quals acaben incidint en la capacitat de resolució política dels estaments i en els ritmes de la recaptació fiscal de la Generalitat Valenciana.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

¿Palabras vanas? Nobleza y conflictos de honor en Valencia durante el reinado de Martín I (1396-1410), Empty words? Nobility and honor conflicts in the city of Valencia during the reign of Martin I (1396-1410)

  • Galán Campos, Luis
El honor era un elemento central de la cultura de la nobleza europea de la baja edad media, ya que en él se apoyaba en buena medida su discurso como clase dirigente y porqué daba forma a las relaciones que mantenían entre ellos y con el resto de los elementos de la sociedad. La necesidad de salvaguardar el honor era uno de los motores de los conflictos de la nobleza, puesto que no solo se convertía en algo que los enemigos buscaban destruir en las guerras privadas, sino que incluso marcaba la vía para resolver las disputas: por las armas. En este artículo exploraremos el papel que tenía la defensa del honor en los conflictos de la nobleza valenciana entre finales del siglo XIV y principios del siglo XV. Un periodo marcado por la lucha de los bandos entre las familias de los Centelles y de los Vilaragut y de los Soler, la cual tuvo una marcada importancia en la evolución del reino de Valencia y la Corona de Aragón, puesto que fue determinante para la explicar la llegada al trono de los Trastámara en 1412. Primero, definiremos en qué consistía el honor para la nobleza valenciana de finales del siglo XIV, el cual coincidía con los ideales de la caballería. En segundo lugar, analizaremos las diferentes maneras de vulnerar el honor, desde palabras injuriantes y desafíos públicos hasta gestos simbólicos. En tercer lugar, examinaremos las formas de conducir los conflictos de honor, principalmente por la vía del combate singular, pero también el papel que jugaron los bandos en la resolución de estas desavenencias y el peso que tuvieron los conflictos de honor en las guerras privadas de las élites políticas de la ciudad y del reino de Valencia. Por último, investigaremos la actuación de la monarquía aragonesa en los conflictos de honor. La administración real potenció las ceremonias y duelos caballerescos para evitar las manifestaciones más violentas de la guerra privada dado que, aunque no era la única causa de la guerra privada, las exigencias del honor eran determinantes para la forma y el desarrollo de los conflictos nobiliarios.
Repositori Obert UdL
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

A exemple e terror dels altres: perseguits i castigats públicament per la justícia en la València del segle d’or (1400-1449), A exemple e terror dels altres: persecuted and publicly punished by justice in Golden Age Valencia (1400-1449)

  • Barber Blasco, Alberto
Estudi de diferents aspectes relacionats amb la justícia municipal de la ciutat de València. A partir de l’anàlisi dels registres econòmics del Justícia Criminal, complementades amb la documentació municipal i literària, presentem una aproximació al nombre de càstigs públics realitzats durant la primera meitat del segle XV. Es donen possibles respostes als pics anuals d’aplicació de sentències, s’examinen i identifiquen les tipologies punitives més aplicades, les causes que s’atribuïren, els espais on es realitzaren i els llocs on els condemnats foren exposats. A partir d’episodis concrets, s’analitzen les diferents pautes d’acció de la cort criminal, els temps en fer efectiu els processos de cerca, captura i execució dels delinqüents, així com alguns dels seus recorreguts geogràfics. Es posen de relleu tant els xocs, obstaculitzacions i superposicions entre els diferents tribunals per una banda i, per altra banda, els episodis de col·laboració i cooperació dels mateixos. Finalment, s’hi inclou un quadre en l’apèndix amb la identificació de tots aquells individus que foren castigats durant la primera meitat del segle XV., This is a study of different aspects related to municipal justice in the city of Valencia. Based on an analysis of the economic records of Criminal Justice, and complemented with municipal and literary documentation, an estimate of the number of public punishments carried out during the first half of the fifteenth century is presented. Possible explanations for the annual peaks in the application of sentences are given; similarly, the most commonly applied types of punishment, the causes that were attributed, the spaces where they were carried out, and the places where the condemned were exposed are examined and identified. Based on specific episodes, the different stages in the activity of the criminal court, the time required to search for, capture and execute criminals, as well as some of the geographical routes followed, are all analysed. The clashes, obstacles and overlaps between the different courts as well as the episodes of collaboration and cooperation between them are highlighted. Finally, an appendix is included with the identification of all those individuals who were punished during the first half of the fifteenth century., Aquest article s’emmarca dins la borsa d’estudis "Països Catalans" atorgada per l’Institut d’Estudis Catalans, vinculada amb el projecte "Els crims a la ciutat: la criminalitat urbana a la Corona d’Aragó durant la Baixa Edat Mitjana"; i dins dels projectes "Mercados, instituciones e integración económica en el Mediterráneo Occidental (siglos XIII-XVI)", ref. PID2021128038NB-I00 del Ministerio de Ciencia e Innovación; "Rompiendo jerarquías. Movilidad social, dinamismo económico y desarrollo institucional en el Mediterráneo Occidental (siglos XIII- XVI)", ref. CIPROM/2022/46 de la Generalitat Valenciana; "Más allá de la Peste Negra. Epidemias y crisis de mortalidad en el nordeste peninsular, siglos XI-XVI: reconstrucción de ciclos, medición de efectos y análisis de respuestas - EPIDEMED", ref. PID2020-117839GB-I00; i en el si del grup d’investigació "ARQHISTEC - Economies alimentàries i dinàmiques de població a la Mediterrània occidental: grup d’arqueologia i història de les societats premodernes" (2021 SGR 01607).
Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya
Publicación Artículo científico (JournalArticle)

A exemple e terror dels altres: perseguits i castigats públicament per la justícia en la València del segle d’or (1400-1449), A exemple e terror dels altres: persecuted and publicly punished by justice in Golden Age Valencia (1400-1449)

  • Barber Blasco, Alberto
Estudi de diferents aspectes relacionats amb la justícia municipal de la ciutat de València. A partir de l’anàlisi dels registres econòmics del Justícia Criminal, complementades amb la documentació municipal i literària, presentem una aproximació al nombre de càstigs públics realitzats durant la primera meitat del segle XV. Es donen possibles respostes als pics anuals d’aplicació de sentències, s’examinen i identifiquen les tipologies punitives més aplicades, les causes que s’atribuïren, els espais on es realitzaren i els llocs on els condemnats foren exposats. A partir d’episodis concrets, s’analitzen les diferents pautes d’acció de la cort criminal, els temps en fer efectiu els processos de cerca, captura i execució dels delinqüents, així com alguns dels seus recorreguts geogràfics. Es posen de relleu tant els xocs, obstaculitzacions i superposicions entre els diferents tribunals per una banda i, per altra banda, els episodis de col·laboració i cooperació dels mateixos. Finalment, s’hi inclou un quadre en l’apèndix amb la identificació de tots aquells individus que foren castigats durant la primera meitat del segle XV., This is a study of different aspects related to municipal justice in the city of Valencia. Based on an analysis of the economic records of Criminal Justice, and complemented with municipal and literary documentation, an estimate of the number of public punishments carried out during the first half of the fifteenth century is presented. Possible explanations for the annual peaks in the application of sentences are given; similarly, the most commonly applied types of punishment, the causes that were attributed, the spaces where they were carried out, and the places where the condemned were exposed are examined and identified. Based on specific episodes, the different stages in the activity of the criminal court, the time required to search for, capture and execute criminals, as well as some of the geographical routes followed, are all analysed. The clashes, obstacles and overlaps between the different courts as well as the episodes of collaboration and cooperation between them are highlighted. Finally, an appendix is included with the identification of all those individuals who were punished during the first half of the fifteenth century., Aquest article s’emmarca dins la borsa d’estudis "Països Catalans" atorgada per l’Institut d’Estudis Catalans, vinculada amb el projecte "Els crims a la ciutat: la criminalitat urbana a la Corona d’Aragó durant la Baixa Edat Mitjana"; i dins dels projectes "Mercados, instituciones e integración económica en el Mediterráneo Occidental (siglos XIII-XVI)", ref. PID2021128038NB-I00 del Ministerio de Ciencia e Innovación; "Rompiendo jerarquías. Movilidad social, dinamismo económico y desarrollo institucional en el Mediterráneo Occidental (siglos XIII- XVI)", ref. CIPROM/2022/46 de la Generalitat Valenciana; "Más allá de la Peste Negra. Epidemias y crisis de mortalidad en el nordeste peninsular, siglos XI-XVI: reconstrucción de ciclos, medición de efectos y análisis de respuestas - EPIDEMED", ref. PID2020-117839GB-I00; i en el si del grup d’investigació "ARQHISTEC - Economies alimentàries i dinàmiques de població a la Mediterrània occidental: grup d’arqueologia i història de les societats premodernes" (2021 SGR 01607).