- Garrell Zulueta, Anais|||0000-0002-4629-0723
- Pino Bastida, Iván del|||0000-0003-0516-7443
- Santamaria Navarro, Àngel|||0000-0002-6328-1423
- Sanfeliu Cortés, Alberto|||0000-0003-3868-9678
Collaborative Transport Robots (CTRs) are not yet a frequent or well-known reality for many urban stakeholders, including city agents, transportation planners, policymakers, construction professionals, service providers, and other relevant participants in the urban mobility ecosystem. This lack of familiarity presents a significant barrier to the development and implementation of novel, adaptive, and creative urban mobility solutions. It also hinders the integration of CTRs into already-existing transport networks, systems, and physical infrastructure. CTRs represent a broad, versatile, and rapidly evolving category of robotic systems designed specifically for deployment in urban environments. These robots are typically equipped with an array of advanced sensors, artificial intelligence technologies, and connectivity features. These tools enable them to operate autonomously, navigate complex urban landscapes, and interact safely and efficiently with humans, vehicles, and other robotic systems in real time. Moreover, CTRs hold the potential to significantly increase the efficiency, sustainability, and safety of urban transit systems. They can help reduce congestion, streamline last-mile delivery, enhance pedestrian experiences, and offer novel mobility options for individuals who face transportation barriers, such as the elderly or those with disabilities. In addition, CTRs may contribute to reducing carbon emissions and improving air quality through the automation of low-emission mobility tasks. As the technology behind CTRs continues to develop, urban decision-makers and stakeholders must become more aware of and engaged with these innovations. A better understanding of CTR capabilities and applications will be essential for shaping future cities that are more accessible, resilient, and responsive to the needs of all residents., Els Robots de Transport Col·laboratius (CTR) encara no són una realitat freqüent ni ben coneguda per a molts agents urbans, incloent planificadors de transport, responsables polítics, professionals de la construcció, proveïdors de serveis i altres participants rellevants en l'ecosistema de mobilitat urbana. Aquesta manca de familiaritat representa una barrera important per al desenvolupament i implementació de solucions de mobilitat urbana noves, adaptatives i creatives. També dificulta la integració dels CTR en xarxes, sistemes i infraestructures físiques de transport ja existents. Els CTR representen una categoria ampla, versàtil i en ràpida evolució de sistemes robòtics dissenyats específicament per al desplegament en entorns urbans. Aquests robots solen estar equipats amb una varietat de sensors avançats, tecnologies d'intel·ligència artificial i funcions de connectivitat. Aquestes eines els permeten operar de manera autònoma, navegar per paisatges urbans complexos i interactuar de manera segura i eficient amb humans, vehicles i altres sistemes robòtics en temps real. A més, els CTR tenen el potencial d'augmentar significativament l'eficiència, sostenibilitat i seguretat dels sistemes de trànsit urbà. Poden ajudar a reduir la congestió, optimitzar l'última milla de distribució, millorar l'experiència dels vianants i oferir noves opcions de mobilitat per a persones que enfronten barreres de transport, com els ancians o persones amb discapacitat. Addicionalment, els CTR podrien contribuir a reduir les emissions de carboni i millorar la qualitat de l'aire mitjançant l'automatització de tasques de mobilitat de baixes emissions. A mesura que la tecnologia dels CTR continua desenvolupant-se, els responsables de decisions urbanes i les parts interessades han d'adquirir més consciència i implicar-se amb aquestes innovacions. Una millor comprensió de les capacitats i aplicacions dels CTR serà essencial per configurar ciutats futures més accessibles, resilients i sensibles a les necessitats de tots els residents., Los Robots de Transporte Colaborativo (CTRs, por sus siglas en inglés) aún no son una realidad frecuente ni ampliamente conocida para muchos actores urbanos, incluidos agentes municipales, planificadores de transporte, responsables políticos, profesionales de la construcción, proveedores de servicios y otros participantes relevantes en el ecosistema de movilidad urbana. Esta falta de familiaridad representa una barrera significativa para el desarrollo e implementación de soluciones de movilidad urbana novedosas, adaptativas y creativas. También dificulta la integración de los CTRs en redes de transporte, sistemas e infraestructuras físicas ya existentes. Los CTRs representan una categoría amplia, versátil y en rápida evolución de sistemas robóticos diseñados específicamente para su implementación en entornos urbanos. Estos robots suelen estar equipados con una variedad de sensores avanzados, tecnologías de inteligencia artificial y funciones de conectividad. Estas herramientas les permiten operar de forma autónoma, navegar por paisajes urbanos complejos e interactuar de manera segura y eficiente con personas, vehículos y otros sistemas robóticos en tiempo real. Además, los CTRs tienen el potencial de aumentar significativamente la eficiencia, sostenibilidad y seguridad de los sistemas de transporte urbano. Pueden ayudar a reducir la congestión, optimizar la entrega de última milla, mejorar la experiencia peatonal y ofrecer nuevas opciones de movilidad para personas que enfrentan barreras de transporte, como los adultos mayores o personas con discapacidades. Asimismo, los CTRs pueden contribuir a la reducción de emisiones de carbono y a la mejora de la calidad del aire mediante la automatización de tareas de movilidad de bajas emisiones. A medida que la tecnología detrás de los CTRs sigue avanzando, los responsables de la toma de decisiones urbanas y otros actores deben familiarizarse más con estas innovaciones. Comprender mejor las capacidades y aplicaciones de los CTRs será esencial para dar forma a ciudades futuras más accesibles, resilientes y receptivas a las necesidades de todos los residentes., This work has been partially supported by Horizon Europe under the grant agreement No. 101189557 (TORNADO); by the Spanish Ministry of Science and Innovation under the project LENA (PID2022-142039NA-I00, funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033 and by "ERDF A way of making Europe"); by the BotNet project (23S06128-00), funded by the Ajuntament de Barcelona and Fundació la Caixa; and by the Consolidated Research Group RAIG (2021 SGR 00510) of the Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya., Peer Reviewed