Pasar al contenido principal

ARNAU DE VILANOVA, ENTRE MEDICINA Y RELIGION: MANUSCRITOS, EDICION Y BASE DE DATOS

PID2023-146830NB-I00

•
Nombre agencia financiadora Agencia Estatal de Investigación
Acrónimo agencia financiadora AEI
Programa Programa Estatal para Impulsar la Investigación Científico-Técnica y su Transferencia
Subprograma Subprograma Estatal de Generación de Conocimiento
Convocatoria Proyectos de I+D+i (Generación de Conocimiento y Retos Investigación)
Año convocatoria 2023
Plan Estatal 2021-2023 Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación
Centro beneficiario UNIVERSIDAD AUTONOMA DE BARCELONA

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 3
Encontrada(s) 1 página(s)

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publicación Artículo preliminar (WorkingPaper)

Un plagi sistemàtic, Pietro Galatino i la Philosophia catholica et divina d'Arnau de Vilanova

  • Mensa i Valls, Jaume|||0000-0002-3750-1226
This paper presents the discovery of an extensive, unacknowledged appropriation by the Franciscan friar Pietro Galatino (c. 1460-c. 1540) of Arnau de Vilanova's "Philosophia catholica et divina" in his treatise "De cognoscendis pestilentibus hominibus". Far from reproducing isolated fragments, Galatino reworks the entire structure and discourse of Arnau's text, integrating large sections almost verbatim, with only minor interpolations or modifications. The textual comparison provided here demonstrates the systematic nature of this appropriation, which constitutes a genuine case of intellectual plagiarism. This finding significantly alters the reception history of Galatino's work and sheds new light on the posthumous legacy of Arnau de Vilanova in early modern Christian thought. Keywords: Arnau de Vilanova, Pietro Galatino, plagiarism, Philosophia catholica et divina, De cognoscendis pestilentibus hominibus, Renaissance, Latin literature, textual appropriation
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

Literatura de propaganda i comunitat beguina: una aproximació a la Lliçó de Narbona d'Arnau de Vilanova

  • March, Robert
  • March, Robert|||/items/86db9158-f1c0-4944-888f-bdba0bcab408
En la literatura espiritual catalana d’Arnau de Vilanova, una de les dèries que preocupa l’autor és el fet de demanar-se per l’actitud de la gent en amar Jesucrist. Perquè allò que sembla realment important per a mestre Arnau és que hom esdevinga un veritable cristià, raó per la qual tendeix a presentar la caritat com a camí amb què dur a terme tal acte, que sol definir en relació amb la veritat evangèlica. En aquest sentit, tot considerant la temàtica de la Lliçó de Narbona (LN, 1305-1308) —entre d’altres aspectes, la pobresa radical, les referències a l’Apocalipsi, la renuncia dels béns materials, una llegenda d’un ermità—, l’obra sembla estar adreçada a una comunitat de beguins, això sí, tot i que els mots beguí o beguina no apareguen enlloc, tal com ocorre explícitament, per exemple, en el Raonament d’Avinyó (RA, 1310). El nostre objectiu és dur a terme una aproximació tant a l’obra de la LN com al context polític en què fou escrita, caracteritzat per l’existència de nuclis beguins i espirituals a cavall entre els segles XIII i XIV, que podrien ser favorables, s’entén, al pensament d’Arnau de Vilanova i, per tant, contraris a la filosofia hereva de l’escolàstica, que el metge medieval catalogà com a ciència de pagans.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publicación Otros (Other)

La translatio studii i la translatio imperii: paraula, origen i temps finals en Arnau de Vilanova i Francesc Eiximenis, The translatio studii and the translatio imperii: word, origin, and end times in Arnau de Vilanova and Francesc Eiximenis

  • March, Robert
  • March, Robert|||/items/86db9158-f1c0-4944-888f-bdba0bcab408
En aquest article, amb la intenció d’aproximar-nos i reflexionar la translatio studii i la translatio imperii, partim, principalment, de Fritz (2004), Renedo (2010, 2012) i Fenzi (2015), per a entendre com l’intel·lectual medieval hauria influït en la transmissió del saber –pròxima, sovint, a les esferes de poder–, i com aquest s’hauria pensat tot tenint al cap la noció d’un origen. Pel que afecta a la literatura medieval catalana, hem atés algunes aportacions tant d’Arnau de Vilanova com de Francesc Eiximenis. En relació amb el primer, hem considerat la Confessió de Barcelona, en què el metge medieval al·ludeix els temps finals. En canvi, per al segon, Lo Crestià, allà on el franciscà ens presenta la ciutat com a espai per a la consciència i, alhora, com a lloc de comunió.