[ES] Los sistemas tradicionales de seguimiento ornitológico enfrentan restricciones presupuestarias y de personal que limitan su capacidad de documentar la avifauna a escalas espaciotemporales amplias. Las plataformas participativas emergen como alternativa prometedora, aunque requieren validación científica rigurosa antes de su adopción en programas oficiales de conservación. Este estudio examina la fiabilidad y utilidad de eBird para el seguimiento de aves en ecosistemas mediterráneos, evaluando simultáneamente su potencial para informar estrategias de turismo de naturaleza basado en datos. La investigación procesó más de 1,4 millones de observaciones ciudadanas de fauna ornitológica valenciana recopiladas desde 2021 hasta principios de 2025, integrando datos meteorológicos sincronizados y aplicando técnicas de análisis temporal, geoespacial y modelado predictivo. Las metodologías incluyeron corrección específica de sesgos participativos mediante análisis de autocorrelación, descomposición de series temporales y validación cruzada espacialmente explícita. El conjunto documenta 434 especies con diversidad alfa comparable a inventarios profesionales (Shannon = 4,90). La distribución espacial muestra concentración efectiva en áreas protegidas (88 % de cobertura) e identifica vacíos funcionales en paisajes agrícolas periurbanos. Los patrones fenológicos replican ciclos migratorios documentados, con máximos primaverales y otoñales separados por depresiones estivales del 60 %. El análisis cuantifica sesgos sistemáticos: incrementos del 70 % durante fines de semana y reducción del 17 % bajo condiciones meteorológicas adversas. Los modelos predictivos demuestran capacidad útil para planificación turística (errores del 24-30 % períodos estables) aunque con degradación durante eventos migratorios excepcionales, indicando predominancia de factores comportamentales humanos sobre señales ecológicas directas. Los resultados confirman que las plataformas de ciencia ciudadana constituyen fuentes válidas para monitoreo regional cuando se aplican protocolos rigurosos. El estudio establece metodologías transferibles y proporciona fundamentos empíricos para herramientas de gestión territorial y turismo de naturaleza basadas en participación ciudadana., [EN] Traditional ornithological monitoring systems face budgetary and personnel constraints that limit their capacity to document avifauna at broad spatiotemporal scales. Participatory platforms emerge as a promising alternative, although they require rigorous scientific validation before their adoption in official conservation programs. This study examines the reliability and utility of eBird for bird monitoring in Mediterranean ecosystems, simultaneously evaluating its potential to inform data-driven nature tourism strategies. The research processed over 1.4 million citizen observations of Valencian ornithological fauna collected from 2021 to early 2025, integrating synchronized meteorological data and applying temporal, geospatial analysis and predictive modeling techniques. Methodologies included specific correction of participatory biases through autocorrelation analysis, time series decomposition, and spatially explicit cross-validation. The dataset documents 434 species with alpha diversity comparable to professional inventories (Shannon = 4.90). Spatial distribution shows effective concentration in protected areas (88% coverage) and identifies functional gaps in periurban agricultural landscapes. Phenological patterns replicate documented migratory cycles, with spring and autumn maxima separated by 60% summer depressions. Analysis quantifies systematic biases: 70% increases during weekends and 17% reduction under adverse meteorological conditions. Predictive models demonstrate useful capacity for tourism planning (24-30% errors in stable periods) although with degradation during exceptional migratory events, indicating predominance of human behavioral factors over direct ecological signals. Results confirm that citizen science platforms constitute valid sources for regional monitoring when rigorous protocols are applied. The study establishes transferable methodologies and provides empirical foundations for territorial management tools and nature tourism based on citizen participation., [CA] Els sistemes tradicionals de seguiment ornitològic s’enfronten a restriccions pressupostàries i de personal que limiten la seua capacitat de documentar l’avifauna a escales espaciotemporals àmplies. Les plataformes participatives emergixen com alternativa prometedora, encara que requerixen validació científica rigorosa abans de la seua adopció en programes oficials de conservació. Aquest estudi examina la fiabilitat i utilitat d’eBird per al seguiment d’aus en ecosistemes mediterranis, avaluant simultàniament el seu potencial per informar estratègies de turisme de natura basat en dades. La investigació processà més d’1,4 milions d’observacions ciutadanes de fauna ornitològica valenciana recopilades des del 2021 fins a principis del 2025, integrant dades meteorològiques sincronitzades i aplicant tècniques d’anàlisi temporal, geoespacial i modelatge predictiu. Les metodologies inclogueren correcció específica de biaixos participatius mitjançant anàlisi d’autocorrelació, descomposició de sèries temporals i validació encreuada espacialment explícita. El conjunt documenta 434 espècies amb diversitat alfa comparable a inventaris professionals (Shannon = 4,90). La distribució espacial mostra concentració efectiva en àrees protegides (88% de cobertura) i identifica buits funcionals en paisatges agrícoles periurbans. Els patrons fenològics repliquen cicles migratoris documentats, amb màxims primaverencs i tardorencs separats per depressions estivals del 60%. L’anàlisi quantifica biaixos sistemàtics: increments del 70% durant caps de setmana i reducció del 17% sota condicions meteorològiques adverses. Els models predictius demostren capacitat útil per a planificació turística (errors 24-30% períodes estables) encara que amb degradació durant esdeveniments migratoris excepcionals, indicant predominança de factors comportamentals humans sobre senyals ecològics directes. Els resultats confirmen que les plataformes de ciència ciutadana constituïxen fonts vàlides per al monitoratge regional quan s’apliquen protocols rigorosos. L’estudi establix metodologies transferibles i proporciona fonaments empírics per a eines de gestió territorial i turisme de natura basades en participació ciutadana.