Skip to main content

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 4
Encontrada(s) 1 página(s)

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Perfil demográfico de la población extranjera en España

  • Domingo i Valls, Andreu|||0000-0003-3270-1939
  • Recaño Valverde, Joaquín|||0000-0002-7105-5768
El año 2006 presenta tres novedades destacadas en materia de inmigración. La primera de ellas la constituye los más de cuatro millones de extranjeros empadronados a 1 de enero de 2006, datos que confi rman la consolidación del crecimiento experimentado en los últimos años y su papel creciente en la sociedad española, donde este colectivo representa un valor próximo al diez por ciento de la población. Esta cifra, menor que la resultante de sumar a la población extranjera a 1 de enero de 2005 las 682.000 entradas y las 48.000 salidas de extranjeros, nos conduce a la segunda de las novedades: la puesta en marcha del proceso administrativo de bajas por caducidad del Padrón Continuo prevista en el Reglamento de Extranjería, del que aún no disponemos de informaciones detalladas, pero que en los próximos años nos deparará una mayor convergencia con el otro registro principal de población extranjera: los permisos de residencia. Precisamente, esta última fuente logra, a 31 de diciembre de 2006, batir otra marca histórica, la barrera de los tres millones de permisos de residencia, resultado estrechamente ligado al proceso de normalización de trabajadores realizado en 2005, con 561.241 extranjeros regularizados, y a otros factores como reagrupación familiar que se deriva de esa regularización.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Capítulo o parte de un libro (BookPart)

Inserción laboral de la población latinoamericana inmigrada en España

  • Domingo i Valls, Andreu|||0000-0003-3270-1939
  • Gil-Alonso, Fernando|||0000-0002-8910-1881
En el presente texto nos proponemos como objetivo prioritario abordar la inserción laboral de la población latinoamericana en España en el periodo 2000-2005, es decir, el quinquenio que ha sido testigo del crecimiento exponencial de su número.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Capítulo o parte de un libro (BookPart)

La natalitat i la fecunditat dels estrangers a Catalunya

  • Devolder, Daniel|||0000-0003-0812-3585
En aquest treball s'analitzen els efectes de l'augment molt ràpid del pes de la població estrangera sobre la natalitat a Catalunya i s'estudien les pautes de fecunditat d'aquesta població, comparant-la amb la de la població de nacionalitat espanyola. S'observa que el pes creixent de la població estrangera va acompanyat d'una tendència a l'endogàmia, en la mesura que augmenta més ràpidament la proporció de naixements amb ambdós pares estrangers que la proporció de naixements amb un dels pares estranger i l'altre de nacionalitat espanyola. S'observa també que el percentatge de naixements de mare estrangera (19% el 2004) és notablement més elevat -aproximadament el doble- que la proporció de població femenina estrangera sobre la població femenina total (8,5%). L'explicació no és igual per a totes les nacionalitats i s'observa que, en el cas dels nacionals de l'Àfrica, això és degut a una fecunditat entre tres i quatre vegades superior a la dels nacionals d'Espanya i, en canvi, en el cas dels nacionals d'Amèrica Central i del Sud, el factor principal és l'elevada proporció de dones en edat fecunda. Destaca també el fet que les dones de nacionalitat espanyola tenen fills a una edat entre 4 i 5 anys més tardana que les dones originàries de l'Àfrica, l'Amèrica Central i del Sud i Àsia i Oceania.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Capítulo o parte de un libro (BookPart)

L'evolució recent de la població estrangera a Catalunya

  • Gil-Alonso, Fernando|||0000-0002-8910-1881
  • Domingo i Valls, Andreu|||0000-0003-3270-1939
Aquest article sintetitza l'evolució recent dels immigrants estrangers a Catalunya i quines en són les característiques demogràfiques principals. El seu nombre ha augmentat de manera molt important durant el darrer quinquenni i actualment frega el milió de persones (pels volts del 13% de la població total catalana), encara que aquestes xifres varien en funció de les fonts estadístiques utilitzades i del criteri que s'utilitzi com a element discriminador (la nacionalitat o el lloc de naixement). Després de la primera part, centrada en la qüestió de la magnitud d'aquesta població, les dues parts següents es focalitzen en l'anàlisi de la seva estructura, per sexe i edat, i segons el seu origen geogràfic. A grans trets, es tracta d'una població jove i cada vegada més masculinitzada que procedeix majoritàriament de països llatinoamericans, del Marroc i, més recentment, de països de l'Europa de l'Est, comunitats seguides a certa distància per la població provinent de l'Àfrica subsahariana i d'Àsia. Continua existint, però, un flux migratori rellevant procedent dels països comunitaris, amb unes característiques demogràfiques força diferents, en què tenen un pes remarcable les persones en edat de jubilació. Finalment, la darrera part del text analitza la distribució geogràfica de la població immigrada en el territori català. Encara que els immigrants estrangers tenen predilecció per establir-se a Barcelona i les altres comarques metropolitanes i litorals, on trobem en nombres absoluts el volum més gran de població de nacionalitat estrangera, aquesta nova onada procedent de fora d'Espanya s'ha establert per tot Catalunya, i ha assolit percentatges significatius de la població en municipis i comarques de l'interior, del Pirineu i de les Terres de l'Ebre, contrades que fins ara tenien poca tradició immigratòria.