Skip to main content

AVANCES EN LA MEJORA DE LA SANDIA Y EL MELON PARA LA RESISTENCIA A VIRUS Y ESTRES DE SUELO CAUSADO POR HONGOS PATOGENICOS Y DEFICIT HIDRICO

PID2020-116055RB-C21

•
Funding agency name Agencia Estatal de Investigación
Funding agency acronym AEI
Program Programa Estatal de I+D+i Orientado a los Retos de la Sociedad
Call Proyectos de I+D+i (Generación de Conocimiento y Retos Investigación)
Call year 2020
State Plan 2017-2020 Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación
Beneficiary centre UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 3
Encontrada(s) 1 página(s)

RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publication Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Breeding Melons for Resistance to Viral and Fungal Diseases. Exploiting the Multi-Resistant Accession TGR-1551

  • López Martín, María
[ES] Las cucurbitáceas son la segunda familia de hortícolas más importante a nivel mundial, solo por detrás de las solanáceas. Tradicionalmente su cultivo se ha llevado a cabo en las zonas templadas del planeta. Sin embargo, las condiciones de cambio climático, el comercio internacional y los modelos de agricultura intensiva favorecen la aparición de nuevas virosis y enfermedades fúngicas en zonas donde antes no estaban presentes. En este sentido, resulta esencial el monitoreo periódico de las principales zonas productoras, para así poder detectar los virus y hongos emergentes en cada territorio y adaptar los programas de mejora a los objetivos específicos de cada zona. En el caso concreto del melón (Cucumis melo) existe una gran variabilidad intraespecífica que puede servir como fuente de alelos de resistencia frente a estos patógenos. Sin embargo, las fuentes de resistencia suelen encontrarse dentro del germoplasma silvestre, normalmente originario de África o Asia, y en el que el nivel de domesticación es reducido. Para un mejor aprovechamiento de las accesiones resistentes, resulta necesario un estudio del control genético de los caracteres de interés, que permita localizar las regiones asociadas a la resistencia y diseñar marcadores moleculares asociadas a las mismas. Esto facilita los programas de mejora orientados a la introgresión de las resistencias manteniendo el fondo genético de las variedades de interés En la presente tesis doctoral, durante las campañas de verano de 2019 y 2020, se ha llevado a cabo un estudio de la incidencia y diversidad genética de 9 especies virales potencialmente limitantes para el cultivo de cucurbitáceas en el sur este español. Se ha podido observar que los virus transmitidos por pulgones son prevalentes frente a los transmitidos por mosca blanca. Dentro del primer grupo destacó la presencia de watermelon mosaic virus (WMV), cucurbits aphid borne yellows virus (CABYV) y cucumber mosaic virus (CMV), ya que fueron detectados en todas las zonas y cultivos estudiados, apareciendo frecuentemente en infecciones mixtas. Moroccan watermelon mosaic virus (MWMV) y tomato leaf curl New Delhi virus (ToLCNDV) también fueron detectados en algunas zonas, pero con porcentajes de infección más bajos y normalmente en infecciones mixtas con WMV. Los análisis filogenéticos de los distintos aislados encontrados ha permitido la identificación de 7 nuevos perfiles moleculares de WMV y de aislados recombinantes de CMV, lo que es consistente con los resultados obtenidos en otros países y pone de manifiesto la gran variabilidad de estos patógenos. Las accesiones silvestres de melón recogidas en distintos bancos de germoplasma son un valioso recurso para los programas de mejora genética frente a estreses bióticos. La accesión africana TGR-1551 ha sido descrita previamente como resistente a WMV, CYSDV (cucurbit yellow stunting disorder virus), CABYV y el hongo Podosphaera xanthii (Px, razas 1, 2 y 5) agente causal del oídio en melón. Además, es tolerante a la mosca blanca (Bemisia tabaci) y portadora del gen Vat (virus aphid transmission), el cual limita la transmisión de virus por pulgón. Por lo tanto, esta accesión constituye una buena fuente de alelos de resistencia y, al poder utilizar un único parental donante, su uso acortaría los programas de mejora. En el marco de la presente tesis doctoral, mediante el desarrollo de poblaciones segregantes de mapeo y el aprovechamiento de las tecnologías de genotipado masivo se han podido cartografiar los QTLs asociados a la resistencia a CYSDV derivados de esta entrada. En el caso de la resistencia a CYSDV, se han detectado dos QTL en el cromosoma 5. El primero de ellos es de efecto mayor y herencia dominante, estando asociado al desarrollo de síntomas. El segundo QTL, de efecto menor y también de herencia dominante, no confiere resistencia por sí mismo y está asociado a la carga viral durante la infección. Siguiendo una estrategia similar se han podido cartografiar y estrecha, [CA] Les cucurbitàcies són la segona família d'hortícoles més important a nivell mundial, només per darrere de les solanàcies. Tradicionalment el seu cultiu s'ha dut a terme a les zones temperades del planeta. No obstant això, les condicions de canvi climàtic, el comerç internacional i els models d'agricultura intensiva afavoreixen l'aparició de noves virosis i malalties fúngiques en zones on abans no estaven presents. En aquest sentit, resulta essencial el monitoratge periòdic de les principals zones productores, per a d'aquesta manera, poder detectar els virus i fongs emergents en cada territori i adaptar els programes de millora als objectius específics de cada zona. En el cas concret del meló (Cucumis melo) existeix una gran variabilitat intraespecífica que pot servir com a font d'al·lels de resistència enfront d'aquests patògens. No obstant això, les fonts de resistència solen trobar-se dins del germoplasma silvestre, normalment originari d'Àfrica o Àsia, i en el qual el nivell de domesticació és reduït. Per a un millor aprofitament de les accessions resistents, resulta necessari un estudi del control genètic dels caràcters d'interés, que permeta localitzar les regions associades a la resistència i dissenyar marcadors moleculars associats a aquestes. Això facilita els programes de millora orientats a la introgressió de les resistències mantenint el fons genètic de les varietats d'interés. En la present tesi doctoral, durant les campanyes d'estiu de 2019 i 2020, s'ha dut a terme un estudi de la incidència i diversitat genètica de nou espècies virals potencialment limitants per al cultiu de cucurbitàcies en el sud-est espanyol. S'ha pogut observar que els virus transmesos per pugons són prevalents enfront dels transmesos per mosca blanca. Dins del primer grup va destacar la presència de watermelon mosaic virus (WMV), cucurbits aphid born yellows virus (CABYV) i cucumber mosaic virus (CMV), ja que van ser detectats en totes les zones i cultius estudiats, apareixent sovint en infeccions mixtes. Moroccan watermelon mosaic virus (MWMV) i tomatoleaf curl New Delhi virus (ToLCNDV) també van ser detectats en algunes zones, però amb percentatges d'infecció més baixos i normalment en infeccions mixtes amb WMV. Les anàlisis filogenètiques dels diferents aïllats trobats ha permés la identificació de set nous perfils moleculars de WMV i d'aïllats recombinants de CMV, la qual cosa és consistent amb els resultats obtinguts en altres països i posa de manifest la gran variabilitat d'aquests patògens. Les accessions silvestres de meló recollides en diferents bancs de germoplasma són un valuós recurs per als programes de millora genètica enfront d'estressos biòtics. L'accessió africana *TGR-1551 ha sigut descrita prèviament com a resistent a WMV, CYSDV (cucurbit yellow stunting disorder virus), CABYV i el fong Podosphaera xanthii (Px, races 1, 2 i 5) agent causal de l'oïdi en meló. A més, és tolerant a la mosca blanca (Bemisia tabaci) i portadora del gen Vat (virus aphid transmission), el qual limita la transmissió de virus per pugó. Per tant, aquesta accessió constitueix una bona font d'al·lels de resistència i, en poder utilitzar un únic parental donant, el seu ús acurtaria els programes de millora. En el marc de la present tesi doctoral, mitjançant el desenvolupament de poblacions segregants de mapatge i l'aprofitament de les tecnologies de genotipat massiu s'ha pogut cartografiar els QTLs associats a la resistència a CYSDV derivats d'aquesta entrada. En el cas de la resistència a CYSDV, s'han detectat dues QTL en el cromosoma cinc. El primer d'ells és d'efecte major i herència dominant, estant associat al desenvolupament de símptomes. El segon QTL, d'efecte menor i també d'herència dominant, no confereix resistència per si mateix i està associat a la càrrega viral durant la infecció. Seguint una estratègia similar s'han pogut cartografiar i estrényer els *QTLs de resistència enfront de Px. En aquest cas es tracta d'una epistàsia dominant-re, [EN] Cucurbits represent the second most important horticultural family worldwide, second only the Solanaceae family. Traditionally, their cultivation has been concentrated in temperate regions across the globe. However, climate change conditions, international trade, and intensive agricultural practices are contributing to the emergence of new viral and fungal diseases in regions where they were previously absent. In this regard, it is crucial to regularly monitor major production areas to detect emerging viruses and fungi specific to each region. This monitoring allows for the adaptation of breeding programs to the unique goals of each area. In the case of melon (Cucumis melo), it exists significant intraspecific variability that can serve as a source of resistance alleles against these pathogens. However, sources of resistance are often found within wild germplasm, typically originating from Africa or Asia, and characterized by limited domestication. To better utilize these resistant accessions, a study of the genetic control of desirable traits is necessary. This study aims to locate regions associated with resistance and design molecular markers linked to these regions. Such an approach streamlines breeding programs focused on introgressing resistance traits while preserving the genetic background of the desired varieties. During the summer campaigns of 2019 and 2020, this doctoral thesis conducted a study on the incidence and genetic diversity of nine viral species potentially affecting cucurbit cultivation in southeastern Spain. It was observed that viruses transmitted by aphids were more prevalent than those transmitted by whiteflies. Within the first group, the presence of watermelon mosaic virus (WMV), cucurbits aphid borne yellows virus (CABYV), and cucumber mosaic virus (CMV) stood out, as they were detected in all the studied areas and crops, often in mixed infections. Moroccan watermelon mosaic virus (MWMV) and tomato leaf curl New Delhi virus (ToLCNDV) were also detected in some areas but with lower infection percentages, typically in mixed infections with WMV. Phylogenetic analyses of the found isolates have identified seven new molecular profiles of WMV and recombinant CMV isolates, which is consistent with results from other countries, highlighting the extensive variability of these pathogens. Wild melon accessions preserved in various germplasm banks represent a valuable resource for breeding programs against biotic stresses. The African accession TGR-1551 has been previously described as resistant to WMV, CYSDV (cucurbit yellow stunting disorder virus), CABYV, and the fungus Podosphaera xanthii (Px, races 1, 2, and 5), which causes powdery mildew in melons. Additionally, it is tolerant to whiteflies (Bemisia tabaci) and carries the Vat gene (Virus Aphid Transmission), limiting virus transmission by aphids. Therefore, this accession constitutes as an excellent source of resistance alleles, and its use, as a single donor parent, can expedite breeding programs. Within the scope of this doctoral thesis, through the development of segregating mapping populations and the utilization of high-throughput genotyping technologies, the QTLs associated with CYSDV resistance from this accession have been mapped. In the case of CYSDV resistance, two QTLs have been detected on chromosome 5. The first of these, with major effects and dominant inheritance, is associated with symptom development. The second QTL, with minor effects and also dominant inheritance, does not confer resistance by itself and is linked to viral load during infection. A similar strategy was employed to map and narrow down the QTLs for resistance against Px. In this case, it involves a dominant-recessive epistasis, with the recessive gene located on chromosome 12 and the dominant gene on chromosome 5, specifically in the same region where the major CYSDV resistance QTL is located. Regarding resistance against WMV, previous studies conducted by the research, This research was funded by the Spanish Ministerio de Ciencia e Innovación (MCIN/AEI/10.13039/501100011033), grant number PID2020-116055RB (C21 and C22), and by the Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana, grant number PROMETEO/2021/072 (to promote excellence groups, cofinanced with FEDER funds). M.L. is a recipient of a predoctoral fellowship (PRE2018-083466) of the Spanish Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades co-financed with FSE funds.
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publication Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Selection of Traditional Varieties and Breeding of New Cucurbit Varieties Adapted to Organic Production

  • Flores-León, Alejandro
[ES] El melón (Cucumis melo L.) es uno de los principales cultivos pertenecientes a la familia de las cucurbitáceas, del cual España representa uno de los centros secundarios de diversificación, donde todavía se cultivan melones no dulces (Flexuosus) y dulces (Ibericus). En la actualidad, un gran número de variedades tradicionales de melón se han ido sustituyendo por variedades comerciales F1 de los subgrupos Piel de Sapo y Amarillo. Una forma de fomentar y recuperar el cultivo de estas variedades seria mediante prácticas de cultivo ecológico. Existen una serie de factores limitantes para el cultivo de estas variedades tradicionales, entre las que se incluyen factores bióticos y abióticos. EL uso de injertos podría suponer un método para ayudar frente a estos estreses. Tanto el uso de injertos como el estrés salino pueden afectar a los distintos parámetros de calidad de los frutos. Es por ello que en la presente tesis doctoral se ha analizado la genética, morfología y el perfil de ácidos, azucares y volátiles de una colección de variedades tradicionales de melones españoles, tanto dulces como no dulces. Además, se ha visto el efecto sobre factores agronómicos, morfológicos y metabólicos, tanto de la salinidad como de diferentes patrones. Los análisis genéticos diferenciaron entre los materiales exóticos, las accesiones de Flexuosus e Ibericus. En el caso de los Ibericus no fue posible encontrar una clara distinción entre los distintos subgrupos. Se encontró así mismo diferencias morfológicas entre las distintos Subgrupos entre sí y dentro de los mismos. Los principales compuestos orgánicos volátiles (VOCs) detectados en los frutos no dulces fueron aldehídos y alcoholes, siendo capaces de diferenciar entre ellos. En cuanto a los VOCs de los Ibericus dulces, se observó un alto nivel de variabilidad. El desempeño tanto de los cultivares de alficoz y melones dulces injertados, se evaluó bajo condiciones de cultivo ecológico. En ambos casos se encontró que los principales factores limitantes fueron los patógenos de suelo y virus. En cuanto a los virus, el principal fue el virus del mosaico de la sandía (WMV), seguido por el virus del mosaico amarillo del calabacín (ZYMV), virus del rizado del tomate de Nueva Delhi (ToLCNDV) y virus del amarilleo de las cucurbitáceas, transmitido por pulgón (CABYV). En cuanto a los hongos de parte aérea, el principal fue el oídio, causado por Podosphaera xanthii. En cuanto a los hongos patógenos de suelo, tanto Macrophomina phaseolina como las especies de Fusarium, Neocosmospora keratoplastica y N. falciformis, redujeron los rendimientos, en sinergia con la alta salinidad. En este caso los patrones de Cucurbita tuvieron un peor desempeño que los de Cucumis. Así mismo, los patrones de Cucumis obtuvieron características de fruto similares a los frutos sin injertar o mejoraron la calidad de algunos parámetros. Así mismo se ha evaluado la resistencia de una variedad de alficoz español a 4 patógenos (M. phaseolina, Monosporascus cannonballus, N. keratoplastica y N. falciformis). En cuanto al efecto sobre los metabolitos, el uso de injertos afectó a los perfiles de ácidos, azúcares y VOCs de alficoz. Esto perjudicó la percepción durante las catas, dando como resultado sabores extraño, especialmente en los injertados en Cucurbita, mientras que los patrones de Cucumis no dieron sabores raros, sino más bien parecidos a los sin injertar. En el caso de los melones dulces, el principal factor que cambiaba los perfiles de metabolitos fue la el cultivar, tanto para ácidos como de azúcares. El efecto del uso de injerto fue mínimo, mientras que la salinidad si tuvo un efecto mayor. El efecto sobre los VOCs también resultó muy dependiente de la combinación patrón-variedad, con el mismo patrón presentando diferentes efectos dependiendo de la variedad sobre la que se encontrase., [CA] El meló (Cucumis melo L.) és un dels principals cultius pertanyents a la família de les cucurbitàcies. Espanya representa un dels centres secundaris de la seua diversificació, on encara es cultiven melons no dolços (Flexuosus) i dolços (Ibericus). Actualment, un gran nombre de varietats tradicionals de meló ha sigut substituït per varietats comercials F1 dels subgrups "Piel de Sapo" i Groc. Una manera de fomentar i recuperar el cultiu d'aquestes varietats seria mitjançant pràctiques de cultiu ecològic. Existeixen una sèrie de factors biòtics i abiòtics. L'ús d'empelts podria suposar un mètode per ajudar front a estos estressos. Tant l'ús d'empelts com l'aparició d'estressos associats a la salinitat poden afectar als distints paràmetres de qualitat dels fruits. És per això que en la present tesi doctoral s'ha analitzat la genètica, morfologia i el perfil d'àcids, sucres i volàtils d'una col·lecció de varietats tradicionals de melons espanyols, tant dolços como no dolços. A més, s'ha vist l'efecte sobre factors agronòmics, morfològics i metabòlics, tant de la salinitat com de diferents patrons. Les anàlisi genètiques varen diferenciar entre els materials exòtics, les accessions de Flexuosus i les d'Ibericus. En els cas dels Ibericus no va ser possible trobar una clara diferència entre els diferents subgrups. Així mateix, es varen trobar diferències morfològiques en els diferents subgrups entre si mateix i dins dels mateixos. Els principals compostos orgànics volàtils (VOCs) detectats en els fruits no dolços varen ser aldehids i alcohols, sent diferenciables entre ells. Quant als VOCs dels Ibericus dolços, es va observar un alt nivell de variabilitat. El comportament dels cultivars d'alficòs i melons dolços empeltats es va avaluar sota les condicions del cultiu ecològic. En ambdós casos es va trobar que els principals factors limitants varen ser els patògens del sòl i els virus. Quant als virus, el principal va ser el virus del mosaic del meló d'Alger (WMV), seguit pel virus del mosaic groc del carabassí (ZYMV), el virus de l'arrissat de la tomaca de Nova Delhi (ToLCNDV) i el virus de l'engroguiment de les cucurbitàcies, transmés pels àfids (CABYV). Quant als fongs de les parts aèries, el principal va ser l'oïdi, causat per Podosphaera xanthii. Quant als fongs patògens del sòl, tant Macrophomina phaseolina com les espècies de Fusarium, Neocosmospora, keratoplastica i N. falciformis, varen reduir els rendiments, establint una sinèrgia amb l'alta salinitat. En aquest cas els patrons de Cucurbita varen tindre un pitjor comportament que els de Cucumis. Així mateix, els patrons de Cucumis varen obtindre característiques del fruit similars als fruits sense empeltar o varen millorar la qualitat d'alguns paràmetres. També s'ha avaluat la resistència d'una varietat d'alficòs espanyol a 4 patògens (M. phaseolina, Monosporascus cannonballus, N. keratoplastica i N. falciformis). Quant a l'efecte sobre els metabòlits, l'ús d'empelts va afectar als perfils d'àcids, sucres i VOCs de l'alficòs. Aquest fet va perjudicar la percepció durant el tast, la qual cosa va donar com a resultat uns sabors estranys, especialment en els alficossos empeltats en Cucurbita, mentre que els patrons de Cucumis no varen donar sabors estranys, sinó més bé semblants als sense empeltar. En el cas dels melons dolços, el principal factor que va provocar un canvi en els perfils dels metabòlits va ser el del cultivar, tant per a àcids com per a sucres. L'efecte de l'ús de l'empelt va ser mínim, mentre que la salinitat sí va tindre un efecte més elevat. L'efecte sobre el VOCs també va resultar molt dependent de la combinació patró-varietat, presentant el mateix patró diferents efectes depenent de la varietat sobre la que estigués empeltat., [EN] Melon (Cucumis melo L.) is one of the main crops belonging to the Cucurbitaceae family, of which Spain represents one of the secondary centres of diversification, where unsweet (Flexuosus) and sweet (Ibericus) melons are still cultivated. Nowadays, cultivation of traditional melon landraces has been replaced by commercial F1 varieties of the Piel de Sapo and Amarillo subgroups. In order to promote and recover these traditional landraces, would be through organic farming. There are a number of factors which limit the cultivation of these traditional landraces, both biotic and abiotic factors. The use of grafting could be a method to help with these stresses. Grafting and abiotic stresses can have an effect different quality fruit parameters. For this reason, the genetics, morphology and acid, sugar and volatile profiles of a collection of traditional Spanish melon landraces, both sweet and non-sweet, have been analysed in this doctoral thesis. In addition, the effect of salinity and different rootstocks on agronomic, morphological and metabolic factors has been studied. Genetic analyses differentiated between exotic materials, Flexuosus and Ibericus accessions. In the case of Ibericus, it was not possible to find a clear distinction between the different subgroups. Morphological differences between and within subgroups were also found. The main volatile organic compounds (VOCs) detected in the non-sweet fruits (Flexuosus and Chate) were aldehydes and alcohols, being able to differentiate between them. A high level of variability was observed in the VOCs profile of sweet Ibericus. The performance of both grafted alficoz and grafted sweet melon cultivars was evaluated under organic farming conditions. In both cases, soil pathogens and viruses were found to be the main limiting factors. Regarding viruses, the main one was Watermelon Mosaic Virus (WMV), followed by Zucchini Yellow Mosaic Virus (ZYMV), Tomato Leaf Curl New Delhi Virus (ToLCNDV) and Cucurbit aphid-borne yellows virus (CABYV). The main airborne fungus detected was powdery mildew caused by Podosphaera xanthii. As for soilborne pathogenic fungi, Macrophomina phaseolina and Fusarium species, Neocosmospora keratoplastica and N. falciformis, reduced yields, in synergy with high salinity. In this case, Cucurbita rootstocks performed worse than Cucumis rootstocks. Likewise, Cucumis rootstocks obtained fruit characteristics similar to ungrafted fruit or improved the quality of some parameters. The resistance of a Spanish alficoz variety to four pathogens (M. phaseolina, Monosporascus cannonballus, N. keratoplastica and N. falciformis) has also been evaluated. Regarding the effect on metabolites, the use of grafting affected the acid, sugar and VOCs profiles of alficoz. Cucurbita grafted fruits resulted in lower perception during tasting, due to odd flavours, while Cucumis did not have that effect, resulting in similar scores to ungrafted fruits. In sweet Ibericus melons, the main factor changing the metabolite profiles was the cultivar, both for acids and sugars. The effect of grafting was minimal, whereas salinity had a greater effect. The effect on VOCs was also highly dependent on the rootstock-variety combination, with the same rootstock showing different effects depending on the variety on which it was grown., The present work has been supported by grants PROMETEO/2017/078 and PROMETEO/2021/072 (to promote excellence groups) funded by Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports (Generalitat Valenciana, Spain), grant PID2020-116055RB-C21 funded by Spanish Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades, Agencia Estatal de Investigación (AEI) 10.13039/501100011033 and AGL2017-85563-C2-1-R-AR funded by Spanish Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades, Agencia Estatal de Investigación (AEI) 10.13039/501100011033 and “ERDF: A way of making Europe”, RTA2017-00061-C03-03 (INIA) cofunded by the Spanish Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades and FEDER funds
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publication Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Introgression of virus and fungal resistance into traditional genetic backgrounds of melon and Cucurbita spp.

  • Pérez Moro, Clara
[ES] La familia de las cucurbitáceas representa uno de los grupos hortícolas más extensos y ampliamente cultivados. En ella se incluyen especies de gran relevancia económica a nivel mundial, como el melón y el calabacín, entre otras. Sin embargo, su producción se ve gravemente amenazada por numerosos estreses bióticos, entre ellos virus como el Tomato leaf curl New Delhi virus (ToLCNDV). Este virus ha emergido en los últimos años como uno de los principales problemas fitosanitarios que afectan a las cucurbitáceas en regiones mediterráneas y asiáticas. Este begomovirus, transmitido principalmente por la mosca blanca (Bemisia tabaci), causa amarilleo, mosaico y acucharado en las hojas y en algunas especies puede producir deformaciones en los frutos y detención en el crecimiento de la planta, reduciendo drásticamente el rendimiento y la calidad de los cultivos. En la presente tesis se ha abordado la mejora genética de distintas especies de cucurbitáceas para conferirles resistencia a ToLCNDV y a otros patógenos relevantes, sin comprometer las características organolépticas propias de las variedades tradicionales. Para ello, en primer lugar, se ha profundizado en el conocimiento del control genético de las resistencias y se han desarrollado marcadores moleculares asociados a las mismas. En concreto, en el caso de melón se ha trabajado con la resistencia derivada de las entradas de origen indio WM-7 (grupo kachri) y PI 414723 (grupo momordica). La resistencia de la entrada WM-7 había sido caracterizada en trabajos previos del grupo de investigación. El análisis de poblaciones segregantes en el marco de la tesis ha permitido estrechar la región candidata del cromosoma 11 asociada a la resistencia derivada de esta entrada. En el caso de la entrada PI 414723 se ha comprobado que la región asociada a la resistencia es solapante con la identificada en la entrada WM-7. En ambos casos, la región contiene el gen que codifica la subunidad grande de la DNA primasa, gen propuesto en estudios previos como principal candidato para la resistencia a ToLCNDV. Además, mediante análisis BSR-seq combinado con análisis de expresión diferencial, se han identificado otros genes del cromosoma 2 potencialmente implicados en la resistencia derivada de PI 414723. Los marcadores moleculares desarrollados a partir de la información de estos trabajos han permitido acelerar los programas de mejora de introgresión de resistencia a ToLCNDV en variedades tradicionales de melón. Paralelamente, se han empleado marcadores moleculares previamente descritos para introgresar resistencia frente a otros virus como WMV, ZYMV, CMV, y frente a hongos como el oídio, con el fin de generar nuevas líneas multirresistentes de melón adaptadas a la agricultura sostenible. En el caso del programa de mejora de calabacín, se ha estudiado la resistencia derivada de dos entradas de Cucurbita moschata, la entrada india PI 381814 y la variedad tradicional española AN-CU-45. Se ha confirmado que la resistencia derivada de ambas fuentes tiene un control genético común, estando implicado el gen de Cucurbita moschata ortólogo del gen de melón que codifica la subunidad grande de la ADN primasa. Los marcadores moleculares descritos asociados a la resistencia serán de utilidad en el desarrollo de programas de mejora. Además, la entrada AN-CU-45 tiene especial interés por su adaptación al clima mediterráneo y su compatibilidad con C. pepo. Estos estudios se han completado con la identificación de marcadores moleculares asociados a otras características de interés en calabacín. Por una parte, se ha comparado la distribución de variantes genómicas en tres accesiones de calabacín con diferente respuesta frente a ZYMV y oídio. Además, se ha realizado una búsqueda de variantes en genes candidatos asociados a caracteres de calidad, con especial atención a la identificación de genes candidatos relacionados con la arquitectura de la planta, forma del fruto, forma de la hoja y color de la piel del fruto., [CA] La família de les cucurbitàcies representa un dels grups hortícoles més extensos i àmpliament cultivats. Inclou espècies de gran rellevància econòmica a escala mundial, com ara el meló i el carabassí, entre altres. Tanmateix, la seua producció es veu greument amenaçada per nombrosos estressos biòtics, entre els quals destaquen els virus com el Tomato leaf curl New Delhi virus (ToLCNDV). Aquest virus ha emergit en els últims anys com un dels principals problemes fitosanitaris que afecten les cucurbitàcies en regions mediterrànies i asiàtiques. Aquest begomovirus, transmés principalment per la mosca blanca (Bemisia tabaci), causa engroguiment, mosaic i arrissament en les fulles, i en algunes espècies pot produir deformacions en els fruits i atur en el creixement de la planta, la qual cosa redueix dràsticament el rendiment i la qualitat dels cultius. En la present tesi s'ha abordat la millora genètica de diferents espècies de cucurbitàcies per conferir-los resistència a ToLCNDV i a altres patògens rellevants, sense comprometre les característiques organolèptiques pròpies de les varietats tradicionals. Per a això, en primer lloc, s'ha aprofundit en el coneixement del control genètic de les resistències i s'han desenvolupat marcadors moleculars associats a aquestes. En concret, en el cas del meló s'ha treballat amb la resistència derivada de les entrades d'origen indi WM-7 (grup kachri) i PI 414723 (grup momordica). La resistència de l'entrada WM-7 havia sigut caracteritzada en treballs previs del grup d'investigació. L'anàlisi de poblacions segregants en el marc de la tesi ha permés acotar la regió candidata del cromosoma 11 associada a la resistència derivada d'aquesta entrada. En el cas de l'entrada PI 414723 s'ha comprovat que la regió associada a la resistència és solapant amb la identificada en l'entrada WM-7. En ambdós casos, la regió conté el gen que codifica la subunitat gran de la DNA primasa, gen proposat en estudis previs com a principal candidat per a la resistència a ToLCNDV. A més, mitjançant l'anàlisi BSR-seq combinat amb l'anàlisi d'expressió diferencial, s'han identificat altres gens del cromosoma 2 potencialment implicats en la resistència derivada de PI 414723. Els marcadors moleculars desenvolupats a partir de la informació d'aquests treballs han permés accelerar els programes de millora per a la introgressió de la resistència a ToLCNDV en varietats tradicionals de meló. Paral·lelament, s'han emprat marcadors moleculars prèviament descrits per a introgressar resistència davant altres virus com WMV, ZYMV, CMV, i davant fongs com l'oïdi, amb la finalitat de generar noves línies multiresistents de meló adaptades a l'agricultura sostenible. En el cas del programa de millora del carabassí, s'ha estudiat la resistència derivada de dues entrades de Cucurbita moschata: l'entrada índia PI 381814 i la varietat tradicional espanyola AN-CU-45. S'ha confirmat que la resistència derivada d'ambdues fonts té un control genètic comú, i hi està implicat el gen de Cucurbita moschata ortòleg del gen de meló que codifica la subunitat gran de la DNA primasa. Els marcadors moleculars descrits associats a la resistència seran útils en el desenvolupament de programes de millora. A més, l'entrada AN-CU-45 és d'especial interés per la seua adaptació al clima mediterrani i la seua compatibilitat amb C. pepo. Aquests estudis s'han completat amb la identificació de marcadors moleculars associats a altres característiques d'interés en carabassí. D'una banda, s'ha comparat la distribució de variants genòmiques en tres accessions de carabassí amb diferent resposta davant ZYMV i oïdi. A més, s'ha realitzat una cerca de variants en gens candidats associats a caràcters de qualitat, amb especial atenció a la identificació de gens candidats relacionats amb l'arquitectura de la planta, la forma del fruit, la forma de la fulla i el color de l'epidermis del fruit., [EN] The Cucurbitaceae family is one of the largest and most widely cultivated groups of horticultural crops. It includes species of major global economic importance, such as melon (Cucumis melo) and zucchini (Cucurbita pepo), among others. However, their cultivation is seriously threatened by numerous biotic stresses, including viruses such as Tomato leaf curl New Delhi virus (ToLCNDV). This virus has emerged in recent years as one of the main phytosanitary threats to cucurbits in the Mediterranean and Asian regions. ToLCNDV, a begomovirus mainly transmitted by the whitefly (Bemisia tabaci), causes leaf yellowing, mosaic, and curling symptoms. In some species, it also leads to fruit malformations and stunted plant growth, drastically reducing crop yield and quality. This thesis focuses on breeding different cucurbit species to carry resistance to ToLCNDV and other important pathogens, without compromising the organoleptic qualities of traditional varieties. To this purpose, the first step was to get a deeper knowledge of the genetic control of resistance traits and developing molecular markers linked to them. Specifically, in the case of melon, research focused on resistance derived from two Indian accessions: WM-7 (kachri group) and PI 414723 (momordica group). Resistance from WM-7 had already been characterized in previous studies by the research group. The analysis of segregating populations in this thesis allowed for the narrowing down of the candidate region on chromosome 11 associated with resistance from this accession. For PI 414723, the resistance-associated region was confirmed to overlap with that identified in WM-7. In both cases, the region contains the gene encoding a DNA primase large subunit, which has been proposed in previous studies as the main candidate for ToLCNDV resistance. Moreover, through BSR-seq combined with differential expression analysis, additional genes on chromosome 2 were identified as potentially involved in the resistance derived from PI 414723. The molecular markers developed from these studies have allowed the acceleration of breeding programs aimed at introgressing ToLCNDV resistance into melon landraces. In parallel, previously described molecular markers were employed to introgress resistance to other viruses such as Watermelon mosaic virus (WMV), Zucchini yellow mosaic virus (ZYMV), and Cucumber mosaic virus (CMV), as well as to the fungal pathogen Podosphaera xanthii (powdery mildew). The ultimate goal is to develop new multi-resistant melon lines adapted to sustainable agriculture. For the zucchini breeding program, resistance derived from two Cucurbita moschata accessions, the Indian PI 381814 and the traditional Spanish variety AN-CU-45, was investigated. It was confirmed that resistance from both sources is controlled by the same genetic mechanism, involving the C. moschata ortholog of the melon gene encoding the DNA primase large subunit. The associated molecular markers will be valuable tools for future breeding efforts. Notably, AN-CU-45 is of particular interest due to its adaptation to the Mediterranean climate and crossability with C. pepo. These studies were further complemented by the identification of molecular markers associated with other traits of interest in zucchini. On the one hand, the distribution of genomic variants was compared among three zucchini accessions with different responses to ZYMV and powdery mildew. In addition, candidate gene variants were explored for quality-related traits, focusing on genes linked to plant architecture, fruit shape, leaf morphology, and rind color. These markers represent a valuable resource for preserving key quality traits throughout the breeding process., Clara Pérez Moro is a recipient of the predoctoral fellowship “Programa de Ayudas de Investigación y Desarrollo (PAID-01-19)” from Universitat Politècnica de València and the mobility grant “Programa para la Formación de Personal investigador (FPI) de la Universitat Politècnica de València (UPV)”. This work was supported by the grant PID2021-125787OR-C33, funded by MICIU/AEI/10.13039/501100011033; the ‘FEDER UE’ PROMETEO/2021/072 project for excellence groups Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació (Generalitat Valenciana, Spain); grant /10.13039/501100011033 and PID2020-116055RB-C21 project funded RTC-2017-6023-2, MICIU/AEI/10.13039/501100011033 and by FEDER ‘A way of making Europe’.