Skip to main content

MEJORA DE LA SOSTENIBILIDAD, SEGURIDAD Y RESILIENCIA DE LA CONEXION ENTRE VIGAS SEGMENTADAS PREFABRICADAS DE HORMIGON MEDIANTE EL USO DE NUEVOS MATERIALES.

RTI2018-099091-B-C21

•
Funding agency name Agencia Estatal de Investigación
Funding agency acronym AEI
Program Programa Estatal de I+D+i Orientado a los Retos de la Sociedad
Call Proyectos I+D+i Retos de Investigación
Call year 2018
State Plan 2017-2020 Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación
Beneficiary centre UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 2
Encontrada(s) 1 página(s)

RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publication Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Shear behaviour of castellated dry joints in precast segmental beams made of special concretes. Influence of compression forces, with and without eccentricity, Comportamiento resistente a cortante de juntas secas conjugadas entre vigas segmentadas prefabricadas con hormigones especiales. Influencia de los esfuerzos de compression, con o sin excentricidad

  • Traver Abella, Celia
[ES] La construcción de puentes mediante elementos segmentados prefabricados de hormigón se ha consolidado como una alternativa constructiva eficiente y versátil, debido principalmente a la notable reducción de los plazos de ejecución y a la menor incidencia de las condiciones ambientales durante el proceso constructivo. Las juntas entre segmentos generan regiones de discontinuidad que deben ser capaces de transmitir esfuerzos de compresión y cortante para asegurar la rigidez, la capacidad y la estabilidad de la estructura. En la actualidad, los puentes segmentados prefabricados de hormigón con pretensado exterior y juntas secas conjugadas constituyen la tipología más empleada. Las juntas secas conjugadas han sido objeto de numerosos ensayos experimentales. Sin embargo, la literatura científica se centra principalmente en el estudio de juntas sometidas a cortante directo y fabricadas con hormigón convencional. La industria de la prefabricación utiliza actualmente otros materiales, como el hormigón autocompactante, por la ventaja de su trabajabilidad; el hormigón de alta resistencia; y la incorporación de fibras de acero. Asimismo, las juntas entre segmentos están sometidas en servicio a esfuerzos combinados de axil, flexión y cortante, una situación que ha sido estudiada de forma muy limitada. Como consecuencia, las formulaciones de diseño existentes no contemplan adecuadamente ni el empleo de nuevos materiales ni la influencia de estados tensionales asociados a esfuerzos combinados. La presente tesis doctoral tiene como objetivo analizar el comportamiento y la resistencia de juntas secas conjugadas sometidas a esfuerzos combinados de axil, flexión y cortante, fabricadas con diferentes tipos de hormigón. Para ello, se ha diseñado un ensayo experimental capaz de reproducir estos estados de carga en especímenes tipo push-off, y se ha desarrollado un amplio programa experimental compuesto por especímenes push-off monolíticos, de junta plana y con llaves conjugadas de cortante. Los especímenes se fabricaron empleando hormigón autocompactante de resistencia convencional y de alta resistencia, con y sin incorporación de fibras de acero. En total, se ensayaron 98 especímenes, sometidos a cortante directo y a esfuerzos combinados. Para cada uno de los ensayos, se analizan el patrón de fisuración, el comportamiento carga-desplazamiento, el modo de fallo y las cargas de fisuración, última y residual. A partir de los resultados obtenidos, se evalúa la bondad de las formulaciones existentes y se analiza la influencia de los parámetros estudiados. Asimismo, se propone una nueva formulación empírica para estimar la resistencia a cortante de las juntas secas conjugadas bajo diferentes condiciones de carga y de materiales. Los resultados de esta investigación contribuyen a ampliar el conocimiento sobre el comportamiento de las juntas secas conjugadas en puentes segmentados prefabricados, aportando una extensa base de datos experimental y una evaluación crítica de los parámetros de diseño más relevantes. Además, establecen fundamentos sólidos para el desarrollo de futuras formulaciones de diseño que contemplan tanto el empleo de materiales avanzados como la acción de esfuerzos combinados., [EN] The construction of precast concrete segmental bridges (PCSBs) has become a versatile and efficient alternative, mainly due to significant reductions in construction time and the mitigation of environmental impacts during construction. Segmental joints constitute regions of structural discontinuity that must be capable of transmitting compressive and shear forces to ensure the stiffness, load-carrying capacity, and stability of the structure. Currently, externally prestressed PCSBs with castellated dry joints represent the most widely used bridge typology. Castellated dry joints have been studied in numerous experimental investigations. However, the existing scientific literature has primarily focused on joints subjected to direct shear and fabricated with conventional concrete. In contrast, the precast concrete industry increasingly employs alternative materials, such as self-compacting concrete due to its superior workability; high-strength concrete; and steel fibre-reinforced concrete. Furthermore, segmental joints are subjected in service to combined axial, bending, and shear forces, a loading condition that has received only limited attention in the literature. Consequently, existing design formulations do not adequately account for either the use of advanced concrete materials or the influence of stress states associated with combined loading conditions. The main objective of this doctoral thesis is to investigate the behaviour and shear capacity of castellated dry joints subjected to combined axial, bending, and shear forces and fabricated with different concrete materials. To this end, an experimental setup capable of reproducing these loading conditions in push-off specimens was designed, and an extensive experimental programme was carried out. The programme included monolithic, flat, and castellated dry joints in push-off specimens manufactured using self-compacting concrete of both normal and high strength, with and without steel fibres. A total of 98 specimens were tested under direct shear and combined loading conditions. For each test, the cracking pattern, load-displacement response, failure mode, and cracking, ultimate, and residual loads were analysed. Based on the experimental results, the validity of existing design formulations is assessed, and the influence of the investigated parameters is examined. In addition, a new empirical formulation is proposed to predict the shear capacity of castellated dry joints under various loading conditions and material configurations. The findings of this research contribute to expanding the current knowledge of the behaviour of castellated dry joints in PCSBs by providing an extensive experimental database and a comprehensive assessment of the most relevant design parameters. Furthermore, the results establish a solid foundation for the development of future design formulations that account for both advanced concrete materials and combined loading conditions., [CA] La construcció de ponts mitjançant elements segmentats prefabricats de formigó s'ha consolidat com una alternativa constructiva eficient i versàtil, degut principalment a la notable reducció dels terminis d'execució i a la menor incidència de les condicions ambientals durant el procés constructiu. Les juntes entre segments generen regions de discontinuïtat que han de ser capaces de transmetre esforços de compressió i tallant per a assegurar la rigidesa, la capacitat i l'estabilitat de l'estructura. En l'actualitat, els ponts segmentats prefabricats de formigó amb pretesat exterior i juntes seques conjugades constituïxen la tipologia més empleada. Les juntes seques conjugades han sigut objecte de nombrosos assajos experimentals. No obstant això, la literatura científica se centra principalment en l'estudi de juntes sotmeses a tallant directe i fabricades amb formigó convencional. La indústria de la prefabricació utilitza actualment altres materials, com el formigó autocompactant, per l'avantatge de la seua traballabilitat; el formigó d'alta resistència; i la incorporació de fibres d'acer. Així mateix, les juntes entre segments estan sotmeses en servici a esforços combinats d'axial, flexió i tallant, una situació que ha sigut estudiada de forma molt limitada. Com a conseqüència, les formulacions de disseny existents no contemplen adequadament ni l'ús de nous materials ni la influència d'estats tensionals associats a esforços combinats. La present tesi doctoral té com a objectiu analitzar el comportament i la resistència de juntes seques conjugades sotmeses a esforços combinats d'axial, flexió i tallant, fabricades amb diferents tipus de formigó. Per a això, s'ha dissenyat un assaig experimental capaç de reproduir estos estats de càrrega en espècimens tipus push-off, i s'ha desenrotllat un ampli programa experimental compost per espècimens push-off monolítics, de junta plana i amb claus conjugades de tallant. Els espècimens es van fabricar emprant formigó autocompactant de resistència convencional i d'alta resistència, amb i sense incorporació de fibres d'acer. En total, es van assajar 98 espècimens, sotmesos a tallant directe i a esforços combinats. Per a cada un dels assajos, s'analitzen el patró de fissuració, el comportament carrega-desplaçament, el mode de fallada i les càrregues de fissuració, última i residual. A partir dels resultats obtinguts, s'avalua la bondat de les formulacions existents i s'analitza la influència dels paràmetres estudiats. Així mateix, es proposa una nova formulació empírica per a estimar la resistència a tallant de les juntes seques conjugades sota diferents condicions de càrrega i de materials. Els resultats d'esta investigació contribuïxen a ampliar el coneixement sobre el comportament de les juntes seques conjugades en ponts segmentats prefabricats, aportant una extensa base de dades experimental i una avaluació crítica dels paràmetres de disseny més rellevants. A més, establixen fonaments sòlids per al desenrotllament de futures formulacions de disseny que contemplen tant l'ús de materials avançats com l'acció d'esforços combinats., This doctoral thesis would not have been possible without the financial support of the Ministerio de Ciencia e Innovación (MCIN) through Grants PID2021–126397OBI00 funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033 and by “ERDF A way of making Europe”, RTI2018–099091-B-C21-AR funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033 and by “ERDF A way of making Europe”, and TED2021–129358B-I00 funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033 and by the European Union NextGeneration EU/PRTR. I am also thankful for the support of the Spanish Ministry of Universities through Grant FPU18/03310. This research was undertaken at the Concrete Science and Technology University Institute (ICITECH) of the Universitat Politècnica de València (UPV, Spain). Funding for open access charge: CRUE–Universitat Politècnica de València.
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publication Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Experimental Assessment of the Shear Resistant Behaviour of Precast Concrete Beams with Top Cast-in-Place Concrete Slab

  • Rueda-García, Lisbel|||0000-0002-2061-1656
[ES] La construcción con elementos prefabricados de hormigón es un sector en alza por la aceleración del proceso constructivo, el ahorro de costes derivados de la obra in situ y la mejora de la calidad y acabados, entre otros. En la construcción prefabricada de estructuras de ingeniería civil como puentes y edificios es frecuente el empleo de vigas prefabricadas de hormigón. La construcción con estas vigas requiere el vertido de una capa de hormigón in situ sobre las mismas tras su emplazamiento, que sirve como elemento integrador para garantizar la unidad estructural. Los elementos estructurales que se obtienen de esta forma son conocidos como vigas compuestas de hormigón. En vigas compuestas, aspectos como la resistencia a rasante de la interfaz entre hormigones han sido estudiados en numerosas publicaciones. No obstante, su comportamiento a cortante no ha sido, por el momento, analizado en profundidad. En consecuencia, existe muy poca información, tanto en la literatura existente como en los códigos de diseño actuales, acerca de la resistencia a cortante de estos elementos, de cómo influye la presencia de una interfaz entre los hormigones en la resistencia a cortante o de cómo contribuye la losa hormigonada in situ a dicha resistencia. La presente tesis doctoral tiene como objetivo estudiar la resistencia a cortante de vigas compuestas de hormigón. Para ello, se desarrolla un extenso programa experimental compuesto por vigas monolíticas y compuestas con y sin armadura transversal, con sección transversal rectangular o en forma de T y con hormigones de diferentes calidades en la viga prefabricada y en la losa hormigonada in situ. Se ensaya a cortante un total de 69 vigas de hormigón armado con el fin de analizar las diferentes variables de interés en la resistencia a cortante. A partir de los resultados experimentales, se propone un modelo mecánico de predicción de la resistencia a cortante de vigas compuestas de hormigón con sección transversal rectangular y en forma de T, que también es de aplicación a vigas monolíticas en T. Además, como apoyo al estudio experimental y al modelo mecánico, se modelan numéricamente algunos especímenes del programa experimental. Con todo ello, se busca incrementar el estado actual del conocimiento en este campo, mediante el aporte de un gran número de resultados experimentales y el análisis de los parámetros de diseño, así como sentar las bases para el desarrollo de una formulación de diseño de estructuras compuestas y de evaluación de las ya existentes globalmente aceptada por la comunidad científica., [CA] La construcció amb elements prefabricats de formigó és un sector en alça per l'acceleració del procés constructiu, l'estalvi de costos derivats de l'obra in situ i la millora de la qualitat i acabats, entre altres. En la construcció prefabricada d'estructures d'enginyeria civil com a ponts i edificis és freqüent l'ús de bigues prefabricades de formigó. La construcció amb aquestes bigues requereix l'abocament d'una capa de formigó in situ sobre les bigues després del seu emplaçament, que serveix com a element integrador per a garantir la unitat estructural. Els elements estructurals que s'obtenen d'aquesta forma són coneguts com a bigues compostes de formigó. En bigues compostes, aspectes com la resistència a rasant de la interfície entre formigons han sigut estudiats en nombroses publicacions. No obstant això, el seu comportament a tallant no ha sigut, de moment, analitzat en profunditat. En conseqüència, existeix molt poca informació, tant en la literatura existent com en els codis de disseny actuals, sobre la resistència a tallant d'aquests elements, de com influeix la presència d'una interfície entre els formigons en la resistència a tallant o de com contribueix la llosa formigonada in situ a aquesta resistència. La present tesi doctoral té com a objectiu estudiar la resistència a tallant de bigues compostes de formigó. Per a això, es desenvolupa un extens programa experimental compost per bigues monolítiques i compostes amb armadura transversal i sense, amb secció transversal rectangular o en forma de T i amb formigons de diferents qualitats en la biga prefabricada i en la llosa formigonada in situ. S'assaja a tallant un total de 69 bigues de formigó armat amb la finalitat d'analitzar les diferents variables d'interés en la resistència a tallant. A partir dels resultats experimentals, es proposa un model mecànic de predicció de la resistència a tallant de bigues compostes de formigó amb secció transversal rectangular i en forma de T, que també és aplicable a bigues monolítiques en T. A més, com a suport a l'estudi experimental i al model mecànic, es modelen numèricament alguns espècimens del programa experimental. Amb tot això, es pretén incrementar l'estat actual del coneixement en aquest camp, mitjançant l'aportació d'un gran nombre de resultats experimentals i l'anàlisi dels paràmetres de disseny, així com establir les bases per al desenvolupament d'una formulació de disseny d'estructures compostes i d'avaluació de les ja existents globalment acceptada per la comunitat científica., [EN] Construction with precast concrete elements is a booming sector due to the acceleration of the construction process, the saving of costs arising from the on-site construction and the quality and finish improvement, among others. Precast concrete beams are frequently used in the precast construction of civil engineering structures such as bridges and buildings. Construction with these beams requires the pouring of a cast-in-place concrete layer on top of the beams after their placement, which works as a unifying element to ensure structural integrity. Structural elements obtained in this way are known as concrete composite beams. In composite beams, some aspects such as the shear strength of the interface between concretes have been studied in multiple publications. However, their shear behaviour has not yet been analysed in depth. Consequently, there is very little information, both in the existing literature and in current design codes, about the shear strength of these elements, how the presence of an interface between the concretes influences the shear strength or how the cast-in-place concrete slab contributes to the shear strength. The aim of this doctoral thesis is to study the shear strength of concrete composite beams. For this purpose, an extensive experimental programme is developed, consisting of monolithic and composite beams with and without transverse reinforcement, with rectangular or T-shaped cross-section and with concretes of different qualities in the precast beam and in the slab. A total of 69 reinforced concrete beams are tested under shear forces in order to analyse the different variables of interest in shear strength. Based on the experimental results, a mechanical model for predicting the shear strength of concrete composite beams with rectangular and T-shaped cross-section is proposed, which is also applicable to monolithic T-beams. In addition, to support the experimental study and the mechanical model, some specimens of the experimental programme are numerically modelled. All in all, the aim is to improve the current state of knowledge in this field by providing a large number of experimental results and analysing the design parameters, as well as to lay the foundations for the development of a formulation for the design of existing structures and the assessment of existing ones that is globally accepted by the scientific community., The present doctoral thesis would not have been possible without the financial support of the Ministerio de Ciencia e Innovación (MCIN) and the Agencia Estatal de Investigación (AEI) through Grants BIA2015-64672-C4-4-R and RTI2018- 099091-B-C21-AR, both funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033 and by the “ERDF A way of making Europe”. I am thankful as well for their support through Grant BES-2016-078010 funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033 and by the “ESF Investing in your future”. The project was also supported by the Regional Government of Valencia through Project AICO/2018/250. And finally, thanks to the Concrete Science and Technology University Institute (ICITECH) of the Universitat Politècnica de València (UPV; Spain) in which this research project has been developed, and to our concrete supplier Caplansa.