Memoria de tesis doctoral presentada por Tomás Azcárate García para obtener el título de Doctor en Marine Sciences por la Universitat de Barcelona (UB), realizada bajo la dirección de la Dra. Blanca Figuerola del Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) y la Dra. Conxita Ávila Escartín de la Universitat de Barcelona (UB).-- 347 pages, [EN] Global change is threatening benthic ecosystems and the organisms that inhabit them, particularly in rapidly changing regions such as Antarctica. Increasing anthropogenic CO2 emissions are driving ocean warming (OW) and acidification (OA), processes that can alter the mineralogy of Antarctic marine calcifiers, especially those with high-magnesium (Mg) skeletons such as echinoderms and crustose coralline algae (CCA), and affect the synthesis of key biomolecules in primary producers. Chemical contamination adds another layer of environmental pressure. Despite this, our understanding of how Antarctic benthic organisms respond to these stressors, individually or in combination, remains limited. To help fill this gap, this thesis examines how variations in environmental conditions, especially changes in seawater temperature and pH linked to latitudinal, hydrothermal, and depth gradients along the West Antarctic Peninsula (WAP), influence the skeletal Mg content of Antarctic echinoderms and CCA, as well as the biochemical profiles (fatty acids, pigments, and elemental composition) of Antarctic seaweeds. Additionally, we evaluated the accumulation of organic pollutants in echinoderms and sediments along the WAP, as an additional dimension of responses to changing environmental conditions. Our results suggest that Antarctic echinoderms may reduce their skeletal Mg content under OW and OA, as a potential strategy to minimize dissolution, a pattern consistent with observations in hydrothermal environments. Lower seawater temperatures associated with latitudinal and depth gradients also led to decreased Mg levels in certain echinoderm classes (Ophiuroidea and Echinoidea) and in CCA, respectively. In Antarctic seaweeds, decreases in the synthesis of key compounds such as polyunsaturated fatty acids, particularly omega-3, and pigments, along with increases in C:N ratios under hydrothermal warming and acidification, suggest a potential decline in their nutritional value under future OW and OA scenarios. Such changes could cascade through higher trophic levels. With regard to pollution, our results show that Antarctic echinoderms accumulate organic contaminants, along the WAP, with both biological traits and local environmental conditions influencing contaminant loads. Taken together, this thesis provides valuable insights into the responses of key Antarctic benthic organisms, including echinoderms and seaweeds, to multiple factors of global change. These responses may ultimately lead to broader ecosystem-level shifts. However, the pronounced species-specific variability observed highlights the need for further research to better understand how Antarctic benthic organisms will cope with present and future environmental change, [CAT] El canvi global amenaça els ecosistemes bentònics i els organismes que els habiten, especialment en regions sotmeses a transformacions ràpides com l’Antàrtida. L’augment de les emissions antropogèniques de CO₂ impulsa l’escalfament oceànic (OW) i l’acidificació (OA), processos que poden alterar la mineralogia dels calcificadors marins antàrtics, sobretot aquells amb esquelets rics en magnesi (Mg), com els equinoderms i les algues coral·lines (CCA), i afectar la síntesi de biomolècules clau dels productors primaris. A aquesta pressió s’hi suma la contaminació orgànica, un altre factor ambiental que pot modular de manera significativa les respostes fisiològiques i ecològiques dels organismes bentònics. Tot i així, el coneixement sobre cóm aquests estressors, actuant de manera individual o conjunta, afecten la biologia dels organismes antàrtics continua sent limitat. Per contribuir a omplir aquest buit, aquesta tesi examina com les variacions ambientals, especialment els canvis de temperatura i pH de l’aigua marina associats a gradients latitudinals, hidrotermals i de profunditat al llarg de la Península Antàrtica Occidental (WAP), modulen el contingut de Mg esquelètic dels equinoderms i de les CCA, així com els perfils bioquímics (àcids grassos, pigments i composició elemental) de les macroalgues antàrtiques. Addicionalment, s’ha avaluat l’acumulació de contaminants orgànics en equinoderms i sediments al llarg de la WAP, com una dimensió complementària de les respostes davant factors ambientals canviants. Els resultats indiquen que els equinoderms antàrtics poden reduir el contingut de Mg esquelètic sota OW i OA, possiblement per minimitzar la dissolució del carbonat, un patró coherent amb el de zones hidrotermals. Les temperatures marines més baixes associades als gradients latitudinals i de profunditat també comporten una disminució del contingut de Mg en determinades classes d’equinoderms (Ophiuroidea i Echinoidea) i en les CCA, respectivament. Pel que fa a les macroalgues, la disminució en la síntesi d’àcids grassos poliinsaturats, especialment omega-3, i de pigments, juntament amb l’augment de les ràtios C:N sota escalfament i acidificació d’origen hidrotermal, suggereix un possible declivi nutricional en futurs escenaris d’OW i OA, amb repercussions potencials en cascada per als nivells tròfics superiors. En relació amb la contaminació orgànica, els equinoderms antàrtics acumulen contaminants al llarg de tota la WAP, un procés influït tant per factors biològics com per les condicions ambientals locals. En conjunt, aquesta tesi aporta noves evidències sobre les respostes de dos grups clau d’organismes bentònics antàrtics, els equinoderms i les macroalgues, davant múltiples dimensions del canvi global. Aquestes respostes podrien derivar en transformacions més àmplies a escala d’ecosistema. Tanmateix, la forta variabilitat específica observada subratlla la necessitat d’investigacions addicionals per comprendre millor com afrontaran els organismes bentònics antàrtics les condicions ambientals actuals i futures, Tomás Azcárate García acknowledges financial support by a Severo Ochoa FPI predoctoral grant (PRE2020-096185) of the Spanish government through the “Severo Ochoa Centre of Excellence” Institute of Marine Sciences (ICM-CSIC) of Barcelona (CEX2024-001494-S), and by a contract through the additional resources of a Ramón y Cajal grant (RYC2022-036268-I funded by MICIU/AEI/10.13039/501100011033 and FSE+) awarded to Dr. Blanca Figuerola.
The present thesis was funded by the projects ACTIQUIM (CGL2007-65453/ANT funded by MICIU/AEI/10.13039/501100011033), DISTANTCOM (CTM2013-42667/ANT funded by MICIU/AEI/10.13039/501100011033), BLUEBIO (CTM2016-78901/ANT funded by MICIU/AEI/10.13039/501100011033), CHALLENGE (PID2019-107979RB-100 funded by MICIU/AEI/10.13039/501100011033) and CHALLENGE-2 (PID2022-141628NB-I00 funded by MICIU/AEI/10.13039/501100011033 and ERDF, EU) led by Prof. Conxita Avila, and by the project MedCalRes (PID2021-125323OAI00 funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033) led by Dr. Blanca Figuerola, Peer reviewed