Skip to main content

Origen de la domesticación animal en el Próximo Oriente. El uso innovador del microdesgaste dental

FJC2021-046527-I

•
Funding agency name Agencia Estatal de Investigación
Funding agency acronym AEI
Program Programa Estatal para Desarrollar, Atraer y Retener Talento
Subprogram Subprograma Estatal de Formación
Call Juan de la Cierva Formación
Call year 2021
State Plan 2021-2023 Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación
Beneficiary centre AGENCIA ESTATAL CONSEJO SUPERIOR DE INVESTIGACIONES CIENTIFICAS (CSIC)

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 3
Encontrada(s) 1 página(s)

DIGITAL.CSIC. Repositorio Institucional del CSIC
Publication Artículo científico (JournalArticle)

Assessing diet and animal mobility in Iron Age Languedoc, southern France: New insights from a multiproxy approach

  • Jiménez-Manchón, Sergio
  • Valenzuela-Lamas, Silvia
  • Rivals, Florent
  • Nieto-Espinet, Ariadna
  • Bosch, Delphine
  • Patris, Nicolas
  • Gardeisen, Armelle
The societies living in the present-day Languedoc region during the Iron Age (7th-2nd c. BC) experienced a series of progressive transformations, including a demographic growth and an increase in social differentiation, affecting their economic, social and political structure. This context certainly influenced economic organisation, including farming strategies. However, the relationship between animal husbandry and the economical and political context is not completely understood in Iron Age Languedoc. Two key issues – the feeding strategies and the animal mobility in the hinterlands of Languedoc – are poor known. With the aim of providing new insights into our understanding of animal diet and mobility, we combined zooarchaeology (species representation and mortality profiles), dental microwear, dental mesowear and isotopes –strontium (Sr/Sr), oxygen (δO) and carbon (δC)– on domestic ungulates from five major Iron Age sites: Cayla de Mailhac, La Ramasse, Le Cailar, La Monédière and Lattara. The combination of these approaches enabled us to support the hypothesis of a local breeding of livestock, the animal pasture in nearby areas to the site, and the different animal management between caprines and cattle., This project has been supported by LabEx ARCHIMEDE, University Paul Valéry, Montpellier 3 (“Investissement d’Avenir” program ANR-11-LABX-0032-01), the ERC-StG ZooMWest (ERC-StG 716298) and a Grant (FJC2021-046527-I) funded by MCIN/AEI/ 10.13039/501100011033 and European Union NextGenerationEU/PRTR., Peer reviewed
DIGITAL.CSIC. Repositorio Institucional del CSIC
Publication Artículo científico (JournalArticle)

Pràctiques ramaderes i consum carnial jaciment ibèric (segles V-II a.n.e.) de l’Assut (Tivenys, Baix Ebre): l’estudi arqueozoològic del recinte A16/A17, Livestock practices and meat consumption between the 5th and 2nd centuries B.C.E. at the Iberian site of Assut (Tivenys, Baix Ebre): an archaeozoological study of enclosure A16/A17

  • Jiménez Manchón, Sergio
  • Cáceres, Isabel
  • Diloli Fons, Jordi
[CAT] El jaciment ibèric (s. VII-I a.n.e.) de l’Assut (Tivenys, Baix Ebre) és un dels assentaments protohistòrics amb una seqüència cronològica més àmplia del curs inferior de l’Ebre i un exponent clau per comprendre l’evolució de les dinàmiques socials, polítiques i econòmiques en aquesta regió. Les pràctiques ramaderes, tot i ser la base de les estratègies de subsistència juntament amb l’agricultura, són encara avui dia mal conegudes en aquest context geogràfic i històric. En aquest treball, hem analitzat 414 restes arqueozoològiques de dues fases cronològiques (s. V-III a.n.e. i s. II a.n.e.) del recinte A16/A17 de l’Assut per comprendre millor les estratègies ramaderes i les pràctiques relacionades amb el consum carni de les societats ibèriques d’aquest territori. Els resultats d’aquest estudi mostren un ramat format principalment per ovelles i cabres als s. V-III a.n.e. destinat majoritàriament per a productes secundaris. Pel que fa al consum carni, la identificació de pràcticament tot el procés de carnisseria suggereix que es duia a terme al mateix jaciment. A la fase posterior (s. II a.n.e.), tot i el menor nombre de restes, s’hi observa un canvi, tant en la representació taxonòmica com en les pràctiques culinàries, que pot estar relacionat amb les transformacions socials, econòmiques i polítiques que es produeixen en aquest territori a partir de la presència romana, a inicis del s. II a.n.e., [FR] Le site ibérique (VIIe-Ier s. av. n. è.) de l’Assut (Tivenys, Baix Ebre) est l’un des établissements protohistoriques avec une des plus longues séquence chronologique dans le cours inférieur de l’Èbre, un élément clé pour comprendre l’évolution des dynamiques sociales, politiques et économiques dans cette région tout au long de la Protohistoire. Les pratiques pastorales, bien qu’étant à la base des stratégies de subsistance avec l’agriculture, sont encore mal connues dans ce contexte géographique et historique. Dans cette étude, nous avons analysé 414 restes archéozoologiques de deux phases chronologiques (Ve-IIIes. av. n. è. et IIe-Ier s. av. n. è.) de l’enceinte A16/A17 de l’Assut a finde mieux comprendre les stratégies pastorales et les pratiques liées à la consommation de viande des sociétés ibériques de ce territoire. Les résultats de cette étude montrent un troupeau composé principalement de moutons et de chèvres au Ve-IIIe s. av. n. è., majoritairement destiné à des produits secondaires. En ce qui concerne la consommation de viande, l’identification de pratiquement tout le processus de boucherie suggère qu’il était réalisé sur le site même. Dans la phase postérieure, malgré le plus faible nombre de restes, on observe un changement, tant dans la représentation taxonomique que dans les pratiques culinaires, qui pourrait être lié aux transformations sociales, économiques et politiques qui ont eu lieu dans ce territoire à partir de la présence romaine au début du IIe s. av. n. è., Aquest treball ha estat possible gràcies al contracte Juan de la Cierva-Formación (FJC2021-046527-I) finançat per MCIN/AEI/ 10.13039/501100011033 i European Union NextGenerationEU/PRTR. La recerca ha rebut el suport dels projectes 2021 SGR 01238 (AGAUR) i 2023 PFR-URV-01238 (URV). Els treballs al jaciment arqueològic de l’Assut es desenvolupen actualment en el marc del projecte quadriennal de recerca en arqueologia promogut pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2022-2025) Evolució de l’ocupació del territori al curs inferior de l’Ebre durant la protohistòria (ARQ001SOL-149-2022)., Peer reviewed
DIGITAL.CSIC. Repositorio Institucional del CSIC
Publication Artículo científico (JournalArticle)

A combined approach to reconstructing livestock managementin Iron Age north-eastern Iberia: estimating the season of deathand palaeodiet using cementochronology and dental micro- andmesowear analyses

  • Jiménez-Manchón, Sergio
  • Rivals, Florent
  • Gourichon, Lionel
  • Prad, Gabriel de
  • Codina, Ferran
  • Castanyer, Pere
  • Tremoleda, Joaquim
  • Santos, Marta
  • Gardeisen, Armelle
[EN] Two major settlements were established in the Empordà region (north-easternIberian Peninsula) in the Iron Age (6 th-2nd centuries BC), 15 km from each other: the Greekcolony of Empúries and the Iberian city of Ullastret. This coexistence of two different ethnicentities in the same region ¿ and the same environment ¿ presents an opportunity to shed lighton the variability of livestock practices in these settlements, as well as their relationship withthe environment. For this purpose, in addition to traditional zooarchaeological approaches, wereconstructed the animal palaeodiet and seasonality of death using three different proxies: dentalmeso- and microwear analyses, and cementum analysis. The results of the study, conductedon caprine and bovine teeth from both sites, support the hypothesis proposed in previousworks, namely that the environment was exploited differently depending on livestock species.Caprinae (sheep and goats) were fed in marginal areas and less suitable areas for agriculturewhile, in contrast, cattle grazed on rich grassland and/or in wetland areas. The combination ofcementochronology and dental microwear suggests a lower consumption of grasses in summerfor Caprinae and cattle. Seasonality results show that Caprinae were mainly slaughtered duringspring and summer., [ES] En la región del Empordà (noreste de la Península Ibérica) se establecieron dos importantes asentamientos, situados a 15 km el uno del otro, en la Edad del Hierro (s. VI-II a.C): la colonia griega de Empúries y la ciudad ibérica de Ullastret. La coexistencia de dos entidades étnicas diferentes en la misma región –y en un mismo entorno– hace que nos preguntemos por la variabilidad de las prácticas ganaderas en estos asentamientos, así como su relación con el entorno. Para ello, además del análisis zooarqueológico tradicional, hemos reconstruido la paleodieta de los animales y la estacionalidad de muerte. Para ello, se han combinado tres proxies: el análisis del meso- y microdesgaste dental, y la cementocronología. Los análisis realizados en dientes de caprinos y bovinos de los yacimientos de Empúries y Ullastret (s. VI-IV a.C.) apoyan la hipótesis propuesta en trabajos anteriores sobre el uso diferente del medio según las especies: los caprinos (ovejas y cabras) se alimentaron en áreas marginales y menos aptas para la agricultura. Por el contrario, el ganado vacuno se alimentó en pastos y en zonas húmedas. La combinación entre la cementocronología y el microdesgaste sugiere un consumo menor de herbáceas en los meses de verano. Y en cuanto a la estacionalidad, los resultados han mostrado que los caprinos fueron principalmente sacrificados entre los meses de primavera y verano., This project has been supported by LabEx ARCHIMEDE, University Paul Valéry, Montpellier 3 (“Investissement d’Avenir” program ANR-11-LABX-0032-01), and a Grant FJC 2021-046527-I funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033 and “European Union NextGenerationEU/PRTR”., Peer reviewed