DIGITAL.CSIC. Repositorio Institucional del CSIC
Publication
Artículo científico (JournalArticle)
La continuidad de la justicia dictatorial hasta los años ochenta. Las diferentes vidas de la Causa General, The continuity of dictatorial justice until the 1980s. The different lives of the General Cause., La continuïtat de la justícia dictatorial fins als anys 80. Les diferents vides de la Causa General.
[ES] Este artículo analiza la Causa General como dispositivo judicial, documental y represivo del franquismo, prestando especial atención a su dimensión temporal. A través de una revisión crítica de la cronología institucional ofrecida por el Portal de Archivos Españoles (PARES) y la historiografía, y a través del estudio directo de las piezas procesales, se argumenta que la actividad de la Causa General se extendió más allá de las fechas comúnmente aceptadas (1967 o 1969), manteniéndose activa hasta al menos 1982. Esta continuidad pone en evidencia no solo la persistencia burocrática del aparato institucional represivo de la dictadura, sino también su arraigo ideológico, aún después de la muerte de Franco, la Ley de Amnistía de 1977, la Constitución de 1978 y las primeras elecciones constitucionales. Lejos de ser un simple archivo postbélico, la Causa General funcionó como una herramienta estructural de represión, legitimación del poder dictatorial y producción de “verdad jurídica”. Su carácter de “documento del perpetrador” exige una lectura crítica que contemple tanto su contenido como sus múltiples funciones y temporalidades. Así, este artículo expondrá una vigencia temporal del documento judicial mucho más prolongada, que pretende sumar a la reflexión sobre las de las continuidades de las instituciones represivas de la dictadura., [EN] This article analyses the Causa General as a judicial, documentary, and repressive mechanism of Franco's regime, paying special attention to its temporal dimension. Through a critical review of the institutional chronology offered by the Portal de Archivos Españoles (PARES) and the historiography, and through the direct study of the judicial documentation, it is argued that the activity of the Causa General extended beyond the commonly accepted dates (1967 or 1969), remaining active until at least 1982. This continuity highlights not only the bureaucratic persistence of the repressive institutional apparatus of the dictatorship but also its ideological roots, even after Franco's death, the 1977 Amnesty Law, the 1978 Constitution and the first constitutional elections. Far from being a simple post-war archive, the Causa General functioned as a structural tool of repression, the legitimisation of dictatorial power, and the production of “legal truth.” Its character as a “document of the perpetrator” demands a critical reading that contemplates both its content and its multiple functions and temporalities. Thus, this article will expose a much longer temporal validity of the judicial document, which aims to add to the reflection on the continuities of the repressive institutions of Franco's regime., [CA] Aquest article analitza la Causa General com a dispositiu judicial, documental i repressiu del franquisme, prestant especial atenció a la seva dimensió temporal. A través d'una revisió crítica de la cronologia institucional oferta pel Portal de Archivos Españoles (PARES) i la historiografia, i a través de l'estudi directe de les peces processals, s'argumenta que l'activitat de la Causa General es va estendre més enllà de les dates comunament acceptades (1967 o 1969), mantenint-se activa fins almenys 1982. Aquesta continuïtat posa en evidència no sols la persistència burocràtica de l'aparell institucional repressiu de la dictadura, sinó també el seu arrelament ideològic, encara després de la mort de Franco, la Llei d'Amnistia de 1977, la Constitució de 1978 i les primeres eleccions constitucionals. Lluny de ser un simple arxiu postbèl·lic, la Causa General va funcionar com una eina estructural de repressió, legitimació del poder dictatorial i producció de “veritat jurídica”. El seu caràcter de “document del perpetrador” exigeix una lectura crítica que contempli tant el seu contingut com les seves múltiples funcions i temporalitats. Així, aquest article exposarà una vigència temporal del document judicial molt més prolongada, que pretén sumar a la reflexió sobre les de les continuïtats de les institucions repressives del franquisme., Esta investigación se encuentra en el marco del proyecto “Historiar El Giro Forense: 25 Años De Exhumaciones En La España Contemporánea y su impacto historiográfico, cultural, material y social (PID2024-159223NB-I00 Universitat de Barcelona) y del contrato JDC2023-052490-I, financiado por MICIU/AEI /10.13039/501100011033 y por el FSE+., Peer reviewed