Skip to main content

ESTUDIO PALEOGRAFICO, LINGUISTICO Y FUNCIONAL DEL CORPUS EPIGRAFICO IBERICO

PID2019-106606GB-C33

•
Funding agency name Agencia Estatal de Investigación
Funding agency acronym AEI
Program Programa Estatal de I+D+i Orientado a los Retos de la Sociedad
Call Proyectos de I+D+i (Generación de Conocimiento y Retos Investigación)
Call year 2019
State Plan 2017-2020 Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación
Beneficiary centre UNIVERSIDAD DE BARCELONA

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 2
Encontrada(s) 1 página(s)

RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante
Publication Otros (Other)

L’epigrafia ibèrica del Cabeço de Mariola (Alfafara, Alacant; Bocairent, València), The Iberian epigraphy of El Cabeço de Mariola (Alfafara, Alicante; Bocairent, Valencia)

  • Ferrer i Jané, Joan
  • Grau Mira, Ignasi
  • Grau Mira, Ignasi|||/items/39fd8fdc-78c9-4312-9059-22bf198dae14
En aquest treball s’estudien les vuit inscripcions ibèriques procedents del Cabeço de Mariola. Una és la petita làmina de plom amb escriptura sud­oriental, ja coneguda des de fa més d’un segle, tot i que sense context, mentre que les més significatives de la resta són, principalment, àmfores itàliques i ibèriques de les excavacions modernes amb inscripcions nord­orientals que corresponen al moment final del jaciment en el primer quart del s. I a.n.e. Cal destacar que proposem una nova lectura del text de la làmina de plom que permetria identificar tres numerals lèxics ibèrics, ban (1), bin (2) i ilur (3) i els seus equivalents simbòlics I, II i III, tot i que una interpretació estrictament antroponímica no es pot descartar completament: banbi+[­­­] i ilu[­­­]. En el cas de les àmfores s’hi identifiquen noms de persona, plausiblement, els propietaris: bele i beleśbi[n], que haurien d’identificar a la mateixa persona, atès que les dues corresponen al rebost 6000, i seŕtuni de la casa 21000.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo científico (JournalArticle)

Los iberos en la Cerdanya, arqueología y epigrafía, The Iberians in Cerdanya

  • Ferrer i Jané, Joan|||0000-0002-6596-7437
  • Olesti, Oriol|||0000-0003-2184-5312
La lengua de las más de 180 inscripciones rupestres en escritura ibérica de la Cerdanya es la ibérica, confirmando la ibericidad de los ceretanos, que alguna vez se había puesto en cuestión. En la Cerdanya se identifican dos grandes escuelas epigráficas, la dual y la no-dual, siendo ligeramente mayoritaria la dual, que correspondería a las más antiguas, probablemente del s. III a. C. o anteriores, mientras que las no-duales deberían ser las más modernas. Esta cronología epigráfica encajaría con las dos fases del poblamiento ibérico en la Cerdanya que se deriva de las últimas excavaciones arqueológicas, la ceretana, de principios del s. IV a. C. hasta mediados del s. II a. C. y la ceretano-republicana desde esta cronología hasta el tercer cuarto del s. I a.C., The language of the more than 180 rock inscriptions in Iberian script in Cerdanya is Iberian, confirming the Ibericity of the Ceretans, which had once been questioned according to their archaeological culture. In Cerdanya, two large epigraphic schools can be identified, the dual and the non-dual, the dual being slightly the majority, which would correspond to the oldest, probably from the s. 3rd c. BC or earlier, while the non-dual should be the most modern. This epigraphic chronology would fit with the two phases of the Iberian settlement in Cerdanya that derives from the latest archaeological excavations, the Ceretan phase, from the beginning of the s. 4th c. BC until the middle of the s. 2nd c. BC and the Ceretano-Republican phase from this chronology to the third quarter of the s. 1st c. BC.