Skip to main content

EL IMPACTO DE LA COVID-19 EN LOS PROCESOS MIGRATORIOS Y RESIDENCIALES: ESPAÑA EN PERSPECTIVA COMPARADA

PID2020-113665RB-I00

•
Funding agency name Agencia Estatal de Investigación
Funding agency acronym AEI
Program Programa Estatal de I+D+i Orientado a los Retos de la Sociedad
Call Proyectos de I+D+i (Generación de Conocimiento y Retos Investigación)
Call year 2020
State Plan 2017-2020 Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación
Beneficiary centre UNIVERSIDAD AUTONOMA DE BARCELONA

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 13
Encontrada(s) 1 página(s)

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo científico (JournalArticle)

Despoblament rural i urbanització a Catalunya, una aproximació demoespaial (1900-2021), Despoblación rural y urbanización en Cataluña

  • Recaño Valverde, Joaquín|||0000-0002-7105-5768
En aquest article es dibuixa una panoràmica de l'evolució demogràfica i territorial de la població local catalana al període 1900-2021 a partir de diferents escales geogràfiques: una primera que integra els 947 municipis catalans i, una altra, la derivada de la classificació DEGURBA que permet distingir els municipis rurals, les localitats i àrees semi-denses i les ciutats. Els objectius d'anàlisi seran: la despoblació de la Catalunya interior; la consolidació de la Regió Metropolitana de Barcelona gràcies als fluxos d'immigració de la resta d'Espanya; la desconcentració urbana després de l'ocàs de la migració interna; la massiva arribada de la immigració de l'estranger des del començament i del segle xxi i, finalment; els mecanismes de despoblació rural vinculats a l'envelliment. L'estudi d'aquests processos es durà a terme mitjançant l'aplicació de distintes tècniques estadístiques i d'anàlisi espacial que permetran identificar el paper de diferents factors de naturalesa geogràfica i demogràfica en aquestes evolucions., En este artículo se dibuja una panorámica de la evolución demográfica y territorial de la población local catalana en el periodo 1900-2021 a partir de diferentes escalas geográficas: una primera, que integra los 947 municipios catalanes, y, otra, la derivada de la clasificación DEGURBA, que permite distinguir los municipios rurales, las localidades y áreas semidensas y las ciudades. Los objetos de análisis serán: la despoblación de la Cataluña interior, la consolidación de la Región Metropolitana de Barcelona gracias a los flujos de inmigración del resto de España, la desconcentración urbana tras el ocaso de la migración interna, la llegada masiva de inmigrantes procedentes del extranjero desde inicios del siglo xxi y, finalmente, los mecanismos de despoblación rural vinculados al envejecimiento. El estudio de estos procesos se llevará a cabo mediante la aplicación de distintas técnicas estadísticas y de análisis espacial que permitirán identificar el papel de diferentes factores de naturaleza geográfica y demográfica en estas evoluciones.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo científico (JournalArticle)

¿Ha sido la pandemia de COVID-19 un motor de cambio demográfico en las áreas rurales de España?

  • Marbán Martínez, Laura|||0000-0002-1479-7386
  • Recaño Valverde, Joaquín|||0000-0002-7105-5768
La irrupción de la COVID-19 implicó en las áreas rurales de España una inversión de las tendencias migratorias dominantes. En los años de la pandemia, las áreas rurales se caracterizaron por la retención de residentes locales y la llegada de inmigrantes procedentes de las ciudades. Estos cambios auguraban un futuro renacimiento demográfico en esas zonas. Sin embargo, la heterogeneidad que caracteriza el campo español hace pensar que el impacto de la COVID-19 puede haber tenido una respuesta demográfica diversa. El objetivo de este artículo es analizar los efectos de la pandemia sobre la demografía rural. Partiendo de los microdatos del Movimiento Natural, la Estadística de Variaciones Residenciales y el Padrón Continuo del período 2016-2021, hemos creado diferentes categorías de comportamiento demográfico, recogiendo las posibles combinaciones de crecimiento en función de sus componentes y aplicado posteriormente una tipología de municipios desarrollada por Goerlich. Los resultados evidencian un incremento de municipios con crecimiento positivo durante el periodo pandémico producidos por el aumento de inmigrantes internos. Sin embargo, un análisis territorial detallado evidencia una respuesta demográfica coyuntural a la pandemia y matiza la impresión dominante de que los espacios rurales se beneficiaron de forma similar de las salidas de los núcleos urbanos.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo científico (JournalArticle)

Explorando los componentes del crecimiento demográfico reciente de los municipios del sur de Europa, España e Italia en perspectiva comparada, Exploring the components of recent population growth in southern European municipalities

  • Marbán Martínez, Laura|||0000-0002-1479-7386
  • Recaño Valverde, Joaquín|||0000-0002-7105-5768
  • Reynaud, Cecilia
España e Italia son dos países con fuertes desequilibrios territoriales en el crecimiento demográfico y sus componentes. El objetivo de este artículo es identificar los factores demográficos que han intervenido a escala local en el crecimiento reciente de la población de ambos países y analizar los patrones geográficos de estos componentes utilizando técnicas de econometría espacial. Los datos empleados proceden del Padrón Continuo (España) y del Anagrafe della popolazione residente (Italia) de los años 2011 y 2021, las estadísticas vitales y los movimientos migratorios (internos e internacionales) del periodo 2011-2020. Se han calculado tasas locales de crecimiento real, natural y migración neta con las que se ha elaborado una tipología de crecimiento demográfico que recoge todos los patrones de crecimiento posibles en función de las combinaciones de los componentes. Los resultados muestran que: (i) ambos países comparten tendencias demográficas similares: el crecimiento natural es el factor más influyente en las pérdidas de población; mientras que el crecimiento positivo depende íntegramente de la migración neta; (ii) que la situación demográfica de España es más crítica y heterogénea que la italiana; (iii) y que las tasas de crecimiento real, natural y migración neta presentan una clara dependencia espacial en ambos países., Spain and Italy are two countries characterized by significant territorial imbalances in demographic growth and its components. This article aims to identify the demographic factors influencing recent population growth at the local scale in both countries and to analyze the geographic patterns of these components using spatial econometrics techniques. The data used were drawn from the Padrón Continuo (Spain) and the Anagrafe della popolazione residente (Italy) for the years 2011 and 2021, along with vital statistics and migration flows (both internal and international) for the period 2011- 2020. Local rates of real growth, natural increase, and net migration have been calculated to develop a typology of demographic growth that includes all possible growth patterns based on the combinations of these components. The findings reveal that: (i) both countries share similar demographic trends, with natural increase being the main driver of population decline, while positive growth depends entirely on net migration; (ii) Spain's demographic situation is more critical and heterogeneous compared to Italy's; and (iii) real growth rates, natural increase rates, and net migration rates exhibit clear spatial dependence in both countries.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo científico (JournalArticle)

¿Éxodo urbano y renacimiento rural?, las migraciones de las ciudades y el mundo rural durante la pandemia de Covid-19 en España, Urban exodus and rural renaissance?

  • Recaño Valverde, Joaquín|||0000-0002-7105-5768
  • Marbán Martínez, Laura|||0000-0002-1479-7386
En este artículo analizamos los efectos de la pandemia de COVID-19 sobre las migraciones internas y exteriores en los espacios urbanos y rurales de España. La investigación aborda la evolución de las migraciones durante tres períodos: la etapa prepandémica (2016-2019), la fase más intensa de la pandemia (2020-2021) y, por vez primera, el período posterior a la pandemia (2022). Uno de los objetivos que planteamos es responder a la pregunta de si, tras la alteración de la intensidad y estructura espacial que registran los flujos durante la fase más álgida de la crisis sanitaria, las migraciones internas vuelven en 2022 a la normalidad prepandémica. Los datos empleados proceden de una explotación inédita de los microdatos de la Estadística de Variaciones Residenciales (EVR) del período 2016-2021 y de los datos agregados de la nueva Estadística de Migraciones y Cambios de Residencia (EMCR) que ha incorporado el INE en 2023 en sustitución de la EVR. Empleamos una clasificación de los municipios españoles en seis categorías que permiten reducir la elevada variabilidad municipal y para las que calculamos diferentes indicadores migratorios netos por edad como el índice sintético de migración. Los resultados de nuestro trabajo muestran que, aunque tras la pandemia la tendencia general de las migraciones internas retoma comportamientos previos a la crisis sanitaria, los espacios rurales más accesibles mantienen un cierto atractivo, mientras que el nuevo motor del crecimiento en todas las áreas analizadas, incluidas las áreas del rural remoto, es la inmigración exterior, que adquiere un ritmo de entradas sin precedentes., In this article we analyse the effects of the COVID-19 pandemic on internal and external migration in urban and rural areas of Spain. The research addresses the evolution of migrations during three periods: the pre-pandemic stage (2016-2019), the most intense phase of the pandemic (2020-2021) and, for the first time, the post-pandemic period (2022). One of our objectives is to answer the question of whether, after the alteration in the intensity and spatial structure of flows during the peak phase of the health crisis, internal migration returns to pre-pandemic normality in 2022. The data used come from an unpublished exploitation of the microdata of the Residential Variation Statistics (RVS) for the period 2016-2021 and from the aggregate data of the new Statistics on Migrations and Changes of Residence (EMCR) that the INE has incorporated in 2023 to replace the RVS. We use a classification of Spanish municipalities into six categories that allow us to reduce the high municipal variability and for which we calculate different age-specific migration indicators such as Gross Migraproduction Rate (GMR). The results of our study show that, although after the pandemic the general trend of internal migration returns to pre-pandemic behaviour, the more accessible rural areas maintain a certain attractiveness, while the new engine of growth in all the areas analysed, including the remote rural areas, is external immigration, which is acquiring an unprecedented rate of inflows.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo científico (JournalArticle)

De cadenas migratorias a aventuras individuales, el papel de las familias en las migraciones interregionales en España, From migratory chains to individual journeys

  • Miguel Luken, Veronica De|||0000-0003-0092-314X
  • Recaño Valverde, Joaquín|||0000-0002-7105-5768
A pesar de la existencia de literatura que incide en la importancia de la familia en la toma de decisiones y en las estrategias migrato-rias, son escasas las contribuciones que, para las migraciones internas, se han centrado en el caso español. A partir de la definición de tres tipos de emigración (familiar, en cadena y en solitario), en el siguiente trabajo se analizan las migraciones interregionales con respecto a la familia con datos de la Encuesta Sociodemográfica de 1991. Los resultados muestran como las condiciones más adversas suelen favorecer la emigración en cadena, mientras que las más favorables aumentan la probabilidad de la realizada de forma individual. La emigración familiar, por su parte, estaría más afectada por la etapa del ciclo de vida. En términos geográficos, y aun controlando las variables individuales, se distingue una España septentrional, donde la emigración en cadena y la individual están sobrerrepresentadas, y una España meridional, con mayor impacto relativo de la emigración familiar., Despite the existence of literature emphasizing the importance of the family in decision-making and migration strategies, there are few contributions that focus on the Spanish case for internal migrations. Based on the definition of three types of migration (family, chain, and individual), this paper analyzes interregional migrations, with regards to the family, using data from the 1991 Sociodemographic Survey. The results show that more adverse conditions tend to favor chain migration, while more favorable conditions increase the probability of individual migration. Family migration, on the other hand, is more affected by the life cycle stage. Geographically, and even when controlling for individual variables, a distinction can be made between northern Spain, where chain and individual migration are overrepresented, and southern Spain, where family migration has a relatively greater impact.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo preliminar (WorkingPaper)

Canvis de residència en temps de COVID-19: una mica d'oxigen per al despoblament rural, Cambios de residencia en tiempos de COVID-19: un poco de oxígeno para el despoblamiento rural, Changes of residence in times of COVID-19: a small respite from rural depopulation

  • González-Leonardo, Miguel|||0000-0003-2508-7977
  • López Gay, Antonio|||0000-0001-8892-2816
  • Recaño Valverde, Joaquín|||0000-0002-7105-5768
  • Rowe, Francisco|||0000-0003-4137-0246
Després de la irrupció de la pandèmia de COVID-19, diverses veus, sobretot des d'àmbits no acadèmics, van especular sobre un potencial èxode urbà cap a les àrees rurals. Malgrat això, aquesta hipòtesi no ha pogut ser corroborada fins ara a causa de la manca de dades amb el detall territorial adequat. En aquest Perspectives Demogràfiques es mostren els principals resultats d'una recerca del Centre d'Estudis Demogràfics i la Universitat Autònoma de Barcelona, que analitza les migracions internes entre les ciutats, els espais periurbans i les àrees rurals durant l'any 2020, i les compara amb els quatre anys que precedeixen la pandèmia. Per a l'anàlisi, s'utilitzen les microdades de l'Estadística de Variacions Residencials (EVR) de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que contenen tots els canvis de residència entre els 8.131 municipis espanyols. Els resultats de 2020 mostren alteracions remarcables, que es van plasmar principalment en un descens dels moviments cap a les ciutats i en un augment en les sortides des d'elles, especialment cap a municipis rurals. Aquests fluxos de persones van tenir un notable impacte demogràfic en les àrees rurals. Tanmateix, i malgrat els canvis observats, la major part de les migracions internes van ser majoritàriament entre ciutats, tal i com passava abans de la pandèmia, i tot apunta que es va tractar d'un fet conjuntural., After the outbreak of the COVID-19 pandemic, several commentators, especially from non-academic fields, speculated about a potential exodus from urban to rural areas. However, this hypothesis has not been confirmed due to a lack of data with information capturing changes of residence at local level. This issue of Perspectives Demogràfiques offers the main results of a study led by the Centre for Demographic Studies and the Autonomous University of Barcelona which analyses internal migration between cities, suburbs, and rural areas in 2020, compared to migration patterns during the four years preceding the pandemic. The analysis used microdata from the Residential Variation Statistics (EVR) of the Spanish Statistical Office (INE) which cover all changes of residence in the country's 8,131 municipalities. The results show significant changes in internal migration patterns during 2020. Inmigration to cities decreased, while out-migration increased, especially to rural areas. The latter flow had an important demographic impact on country villages. Despite these changes, internal migratory movements between and within urban areas dominated, as they did prior to the pandemic. At the same time, monthly data suggest that the changes are likely a temporary outcome., Tras la irrupción de la pandemia de COVID-19, diversas voces, sobre todo desde ámbitos no académicos, especularon acerca de un potencial éxodo urbano hacia las áreas rurales. Sin embargo, esta hipótesis no ha podido ser corroborada hasta ahora debido a la falta de datos con el detalle territorial adecuado. En este Perspectives Demogràfiques se muestran los principales resultados de una investigación liderada por el Centre d'Estudis Demogràfics y la Universidad Autónoma de Barcelona, analizando las migraciones internas entre las ciudades, los espacios periurbanos y las áreas rurales durante el año 2020, comparando con los cuatro años que preceden a la pandemia. Para el análisis, se utilizan los microdatos de la Estadística de Variaciones Residenciales (EVR) del Instituto Nacional de Estadística (INE), que contienen todos los cambios de residencia entre los 8.131 municipios españoles. Los resultados muestran alteraciones reseñables en 2020, que se plasmaron principalmente en un descenso de los movimientos hacia las ciudades y en un aumento en las salidas desde ellas, especialmente hacia municipios rurales. Estos flujos de personas tuvieron un notable impacto demográfico en las áreas rurales. No obstante, a pesar de los cambios observados, la mayor parte de las migraciones internas fueron mayoritariamente entre ciudades, al igual que antes de la pandemia, y todo apunta a que se trató de un hecho coyuntural.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo científico (JournalArticle)

Understanding patterns of internal migration during the COVID-19 pandemic in Spain

  • González-Leonardo, Miguel|||0000-0003-2508-7977
  • López Gay, Antonio|||0000-0001-8892-2816
  • Newsham, Niall|||0000-0002-2613-271X
  • Recaño Valverde, Joaquín|||0000-0002-7105-5768
  • Rowe, Francisco|||0000-0003-4137-0246
Existing empirical work has analysed the impacts of COVID-19 on mortality, fertility and international migration. Less is known about the ways in which the COVID-19 pandemic has influenced the patterns of internal migration. Anecdotal reports of mass migration from large cities to less populated areas have emerged, but lack of data has prevented empirically assessing this hypothesis. Drawing on geographically granular administrative population register data, we aim to analyse the extent of change in the patterns of internal migration across the urban hierarchy in Spain during 2020. Our results show a decline of 2.5% in the number of internal migration moves, particularly during the early stages of the pandemic, returning to pre-pandemic levels in late 2020. Results also reveal unusually large net migration losses in core cities and net migration gains in rural areas. Net migration losses in cities and gains in rural areas particularly accumulated following the elimination of the strict lockdown measures in June. Yet, these net losses and gains trended to pre-pandemic levels in late 2020, and movements between cities, and between cities and suburbs, continued to dominate the internal migration system. Thus, while the COVID-19 pandemic exerted notable changes in the geographic balance of internal migration flows, these changes appear to have been temporary and did not significantly alter the existing structures of the national migration system.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo científico (JournalArticle)

The impact of Covid-19 on demographic components in Spain, 2020-31, a scenario approach

  • González-Leonardo, Miguel|||0000-0003-2508-7977
  • Spijker, Jeroen|||0000-0002-3957-9553
While considerable attention has been paid to the impact of Covid-19 on mortality and fertility, few studies have attempted to evaluate the pandemic's effect on international migration. We analyse the impact of Covid-19 on births, deaths, and international migration in Spain during 2020, comparing observed data with estimated values assuming there had been no pandemic. We also assess the consequences of three post-pandemic scenarios on the size and structure of the population to 2031. Results show that in 2020, excess mortality equalled 16.2 per cent and births were 6.5 per cent lower than expected. Immigration was the most affected component, at 36.0 per cent lower than expected, while emigration was reduced by 23.8 per cent. If net migration values recover to pre-pandemic levels in 2022, the size and structure of the population in 2031 will be barely affected. Conversely, if levels do not recover until 2025, there will be important changes to Spain's age structure.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo preliminar (WorkingPaper)

La demanda d'habitatge. Quo vadis?, La demanda de vivienda. ¿Quo vadis?, Housing demand

  • Módenes Cabrerizo, Juan Antonio|||0000-0003-3049-7495
Un dels temes més importants de debat polític i social a Catalunya i Espanya dels últims anys ha estat el mal funcionament del mercat de l'habitatge. A partir del cas de Catalunya, proposem diverses explicacions d'origen demogràfic per a aquest fet. Primer, hi ha un problema creixent de desajust entre la demanda demogràfica d'habitatges i la nova oferta disponible. Segons les nostres estimacions, en el període expansiu 2014-2020 l'estoc de llars catalanes es va incrementar en 222.000 unitats fins als 3,1 milions, mentre que només es van finalitzar 50.000 habitatges. El 2019, el dèficit de nou habitatge, mesurat com la diferència entre saldo net de llars i habitatges finalitzats, va ser de 35 mil. Segon, la demanda demogràfica ja no és estable sinó cíclica i incerta. El 2013 es van afegir unes 9 mil llars a l'estoc, el 2019 45 mil. Disparitats similars estan succeint al conjunt d'Espanya. En aquest Perspectives Demogràfiques, mostrem com ha canviat la distribució dels components demogràfics de la demanda cap a un pes més gran dels factors menys estables com ara la immigració, que va explicar el 93% del creixement net de llars el 2019, i l'evolució de l'estructura de les llars, que explicava més de 10 mil llars addicionals anuals en els primers anys 2000. A continuació, analitzem l'existència d'una desconnexió entre l'oferta i la demanda d'habitatges. Per últim, suggerim que un dels principals desafiaments de la demografia aplicada és ser útil per al disseny de noves polítiques d'habitatge, que tinguin en compte l'impacte cíclic de les conjuntures, la no-linealitat de les tendències i la incertesa., Uno de los mayores temas de debate político y social en Cataluña y España de los últimos años ha sido el mal funcionamiento del mercado de la vivienda. A partir del caso de Cataluña, proponemos varias explicaciones de origen demográfico para esta cuestión. Primero, existe un problema creciente de desajuste entre la demanda demográfica de viviendas y la nueva oferta disponible. Según nuestras estimaciones, en el periodo expansivo 2014-2020 el stock de hogares catalanes se incrementó en 222 mil unidades hasta los 3,1 millones, mientras que solo se finalizaron 50 mil viviendas. En 2019, el déficit de nueva vivienda, medido como la diferencia entre saldo neto de hogares y viviendas finalizadas, fue de 35 mil. Segundo, la demanda demográfica ya no es estable sino cíclica e incierta. En 2013 se añadieron unos 9 mil hogares al stock, en 2019 45 mil. Desajustes similares están sucediendo en el conjunto de España. En este Perspectives Demogràfiques, mostramos cómo ha cambiado la distribución de los componentes demográficos de la demanda hacia un mayor peso de los factores menos estables como la inmigración, que explicó el 93% del crecimiento neto de hogares en 2019, y la evolución de la estructura de los hogares, que explicaba más de 10 mil hogares adicionales anuales en los primeros años 2000. A continuación, analizamos la existencia de una desconexión entre la oferta y la demanda de viviendas. Por último, sugerimos que uno de los principales desafíos de la demografía aplicada es ser útil para el diseño de nuevas políticas de vivienda, que tengan en cuenta el impacto cíclico de las coyunturas, la no linealidad de las tendencias y la incertidumbre., One of the major issues of political and social discussion in Catalonia and Spain in recent years has been the malfunctioning of the housing market. Using the case of Catalonia, I suggest that there are several explanations of demographic origin for this. First, there is a growing mismatch between the demographic demand for housing and the new supply available. I estimate that in the period 2014-2020 the Catalan household stock increased by 222 thousand units to 3.1 million, while only 50 thousand dwellings were completed. In 2019, the deficit of new housing, measured as the difference between net household growth and completed dwellings, was 35 thousand. Second, demographic demand is no longer stable but cyclical and uncertain. In 2013 some 9 thousand households were added to the stock and, in 2019, 45 thousand. Similar mismatches are happening in Spain as a whole. In this issue of Perspectives Demogràfiques, I show how the distribution of the demographic components of demand has changed, tending to a greater weight of less stable factors like immigration, which accounted for 93% of net household growth in 2019, or the evolution of household structure, which explained more than 10 thousand additional households per year in the early 2000s. Next, I draw attention to the growing housing supply-demand mismatch. Finally, I suggest that one of the main challenges of applied demography is how to contribute towards new housing policies that consider the cyclical impact of conjunctures, non-linearity of trends, and uncertainty.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo científico (JournalArticle)

La viabilidad demográfica de la España rural, Demographic viability of rural Spain

  • Recaño Valverde, Joaquín|||0000-0002-7105-5768
En este artículo analizamos la demografía de los 4.925 municipios españoles que tenían menos de 1.000 habitantes en 2016, entidades que, por su escasa dimensión demográfica, muestran un mayor riesgo de despoblación. Realizamos un análisis de componentes principales (ACP) con 21 variables de naturaleza demográfica y geográfica. Posteriormente, construimos una tipología que identifica tres grupos de municipios, que revelan diversos grados de despoblación y para los que analizamos la evolución de su dinámica y estructura demográfica. Los resultados muestran las grandes dificultades de supervivencia demográfica futura de un amplio número de entidades municipales de los sectores rurales españoles., In this article we analyse the demographics of the 4,925 Spanish municipalities with less than 1,000 inhabitants in 2016, entities that, due to their small demographic size, show a higher risk of depopulation. We performed a principal component analysis (ACP) with 21 variables of a demographic and geographical nature. We then constructed a typology that identifies three groups of municipalities, which reveal varying degrees of depopulation and for which we analysed the evolution of their demographic dynamics and structure. The results show the great difficulties for the future demographic survival of a large number of municipalities in the Spanish rural sectors.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo científico (JournalArticle)

Presentació, Població, territori i COVID-19, Presentation, Presentación, Presentació

  • Recaño Valverde, Joaquín|||0000-0002-7105-5768
  • Sánchez Aguilera, Dolores|||0000-0002-4022-491X
  • Esparcia, Javier|||0000-0002-5334-913X
Presentación del volumen 70/3., Presentació del volum 70/3., Presentation of the volume 70/3.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo científico (JournalArticle)

Les pertorbacions de la nupcialitat a Espanya durant la pandèmia de COVID-19, The repercussions of COVID-19 on marriage in Spain, Las perturbaciones de la nupcialidad durante la pandemia de COVID-19 en España, Les répercussions du COVID-19 sur le mariage en Espagne

  • Recaño Valverde, Joaquín|||0000-0002-7105-5768
En este artículo se analizan los efectos de la pandemia de COVID-19 sobre la nupcialidad en España distinguiendo tres períodos: la «normalidad» prepandémica (2016-2019), la fase más intensa de la pandemia (2020-2021) y el año 2022, cuando la vacunación se había generalizado y las restricciones sociales habían desaparecido. El análisis se realiza con los microdatos de matrimonios de los años 2016-2022, los padrones de población, el censo de 2021 y el microcenso de 2023, con los que se han construido diferentes indicadores demográficos. El artículo aborda el efecto de la pandemia sobre diferentes dimensiones de la nupcialidad: la variación temporal y territorial, el perfil por edades y sexo de las tasas y la composición de los matrimonios por estado civil, sexo, nivel educativo y tipo de celebración. Los resultados muestran un impacto diferencial de la pandemia sobre la nupcialidad que afecta tanto a la composición por estado civil como al nivel de estudios y a la distribución geográfica., En aquest article s'hi analitzen els efectes de la pandèmia de COVID-19 sobre la nupcialitat a Espanya distingint-ne tres períodes: la «normalitat» prepandèmica (2016-2019), la fase més intensa de la pandèmia (2020-2021) i l'any 2022 , quan la vacunació s'havia generalitzat i les restriccions socials havien desaparegut. L'anàlisi es realitza amb les microdades de matrimonis dels anys 2016-2022, els padrons de població, el cens del 2021 i el microcens del 2023, amb els quals s'han construït diferents indicadors demogràfics. L'article aborda l'efecte de la pandèmia sobre diferents dimensions de la nupcialitat: variació temporal i territorial, perfil per edats i sexe de les taxes i composició dels matrimonis per estat civil, sexe, nivell educatiu i tipus de celebració. Els resultats mostren un impacte diferencial de la pandèmia sobre la nupcialitat que afecta tant la composició per estat civil com el nivell d'estudis i la distribució geogràfica., This article analyses the effects of the COVID-19 pandemic on marriage rates in Spain, defining three periods: the pre-pandemic "normality" (2016-2019), the most intense phase of the pandemic (2020-2021) and the year 2022, when vaccination was generalised, and social restrictions disappeared. The analysis was carried out using microdata on marriages for the years 2016-2022, the Population Register, the 2021 Census and the 2023 microcensus, with which different demographic indicators have been constructed. The article addresses the effect of the pandemic on different dimensions of nuptiality: temporal and regional variation, age and sex profile of marriage rates and the composition of marriages by marital status, sex, educational level and type of celebration. The results show a differential impact of the pandemic on nuptiality that affects both the composition by marital status, level of education and geographical distribution., Cet article analyse les effets de la pandémie de COVID-19 sur la nuptialité en Espagne, en distinguant trois périodes : la « normalité » prépandémique (2016-2019), la phase la plus intense de la pandémie (2020-2021) et l'année 2022, lorsque la vaccination est généralisée et que les restrictions sociales ont disparu. L'analyse est réalisée à l'aide de microdonnées sur les mariages pour les années 2016-2022, du registre de la population, du recensement de 2021 et du microrecensement de 2023, à partir desquels différents indicateurs démographiques ont été construits. L'article aborde l'effet de la pandémie sur différentes dimensions de la nuptialité : la variation temporelle et territoriale, le profil d'âge et de sexe des taux de mariage et la composition des mariages par état matrimonial, sexe, niveau d'éducation et type de célébration. Les résultats montrent un impact différentiel de la pandémie sur la nuptialité qui affecte à la fois la composition selon l'état matrimonial, le niveau d'éducation et distribution géographique.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo científico (JournalArticle)

Redes de intercambios migratorios de la población de nacionalidad española en el exterior, Migration exchange networks of the Spanish nationality population abroad, Redes de intercâmbio migratório da população de nacionalidade espanhola no exterior

  • Miguel Luken, Veronica De|||0000-0003-0092-314X
  • Recaño Valverde, Joaquín|||0000-0002-7105-5768
En el siguiente trabajo se parte de la perspectiva teórica de los sistemas migratorios para explicar la evolución y las dinámicas de los flujos de españoles y españolas en el exterior, flujos entre países que no incluyen España ni como origen ni como destino. Para ello, se emplean datos del Padrón de Españoles Residentes en el Extranjero, desde 2011 hasta 2022, y se aplican los modelos dinámicos DyNAM, del análisis de redes, distinguiendo por lugar de nacimiento (fuera o dentro de España). Los resultados descriptivos muestran una tendencia hacia redes de flujos migratorios cada vez más complejas y diversas en los nodos emisores y receptores. Los modelos señalan una tendencia a la reciprocidad y a la inercia en los flujos. Además, los destinos escogidos en el pasado siguen siendo lugares de referencia para la emigración más actual de españoles, sobre todo aquellos que son fronterizos al país de origen, con elevados valores del producto nacional bruto, bajas tasas de desempleo, alta presencia de españoles, mayores tamaños poblacionales e inglés o español como lenguas oficiales. Los coeficientes estimados, en general, manifiestan una mayor fuerza explicativa en el modelo de emigrantes de nacionalidad española no nacidos en España., In this paper, we study the evolution and dynamics of the transnational migration flows of Spaniards, from the perspective of the Migration Systems Theory. Spain is not origin neither destination of these flows. We used data from the Register of Spaniards Living Abroad (Padrón de Españoles Residentes en el Extranjero-PERE), from 2011-2022, and dynamic network actor models (DyNAM) were applied, distinguishing by place of birth (Spain or another country). The descriptive results show the evolution to more diverse and complex flow networks over time, both in terms of sending and receiving nodes. The models highlight the tendency towards reciprocity and inertia in the existence of flows among nodes. Furthermore, former destinations remain as preferred receiving countries for the most recent emigration of Spaniards, mostly those that are contiguous to the sender country, with higher GNI values, lower unemployment rates, higher presence of Spaniards, larger in population size and where English and to a lesser extent Spanish are official languages. The estimated coefficients are in general larger in the model for the Spanish emigrants not born in Spain., No presente trabalho, partimos da perspectiva teórica dos sistemas migratórios para explicar a evolução e a dinâmica dos fluxos de homens e mulheres espanhóis no exterior, fluxos entre países que não incluem Espanha nem como origem nem como destino. Para tal, são utilizados dados do Registo de Espanhóis Residentes no Estrangeiro, de 2011 a 2022, e aplicados os modelos dinâmicos DyNAM de análise de redes, distinguindo por local de nascimento (fora ou dentro de Espanha). Os resultados descritivos mostram uma tendência para redes de fluxos migratórios cada vez mais complexas e diversificadas nos nós emissores e receptores. Os modelos indicam uma tendência à reciprocidade e à inércia nos fluxos. Além disso, os destinos escolhidos no passado continuam a ser locais de referência para a mais actual emigração de espanhóis, especialmente aqueles que fazem fronteira com o país de origem, com elevados valores do produto nacional bruto, baixas taxas de desemprego, elevada presença de espanhóis , populações maiores e inglês ou espanhol como línguas oficiais. Os coeficientes estimados, em geral, apresentam maior força explicativa no modelo dos emigrantes de nacionalidade espanhola não nascidos em Espanha.