Skip to main content

OUT OF CONTROL. ANALYSING PRECARITY AND ITS EFFECT ON THE PSYCHOLOGICAL WELLBEING OF YOUTH UNDER AN INTERSECTIONAL PERSPECTIVE (OUTIP)

PID2023-147403NB-I00

•
Funding agency name Agencia Estatal de Investigación
Funding agency acronym AEI
Program Programa Estatal para Impulsar la Investigación Científico-Técnica y su Transferencia
Subprogram Subprograma Estatal de Generación de Conocimiento
Call Proyectos de I+D+i (Generación de Conocimiento y Retos Investigación)
Call year 2023
State Plan 2021-2023 Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación
Beneficiary centre UNIVERSIDAD AUTONOMA DE BARCELONA

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 1
Encontrada(s) 1 página(s)

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo científico (JournalArticle)

Transiciones juveniles, precariedad y bienestar, un análisis de las formas y efectos de la precariedad en el bienestar emocional de las personas jóvenes, Transicions juvenils, precarietat i benestar, Youth transitions, precarity and well-being

  • Bolíbar, Mireia|||0000-0001-9525-0907
  • Padrosa, Eva|||0000-0001-6367-4860
Este artículo aborda los factores laborales, sociales y económicos de la salud mental juvenil. Concretamente, analiza el efecto de la precariedad laboral sobre el bienestar emocional de las personas jóvenes. Mediante un Análisis de Correspondencias y de Clúster, creamos una tipología de configuraciones socioeconómicas juveniles que identifica cómo la precariedad laboral interacciona con otros determinantes sociales de la salud mental como la inseguridad económica y los procesos de emancipación y transición familiar, configurando realidades que, en su conjunto, protegen o dificultan el bienestar emocional de las personas jóvenes. Los resultados muestran que las situaciones laborales adversas (tanto condiciones de empleo desfavorables como desempleo y exclusión del mercado de trabajo) se asocian con un peor malestar emocional entre los jóvenes, sobre todo cuando la precariedad se cronifica en la trayectoria laboral y si la posición de clase y la estrategia familiar-residencial no evitan que vaya de la mano de inseguridad económica. El artículo concluye remarcando la necesidad de intervenir en el plano estructural de los derechos y seguridades sociales para mejorar la salud mental juvenil., Aquest article aborda els factors laborals, socials i econòmics de la salut mental juvenil. Concretament, analitza l'efecte de la precarietat laboral sobre el benestar emocional de les persones joves. Mitjançant una Anàlisi de Correspondències i de Clúster, creem una tipologia de configuracions socioeconòmiques juvenils que identifica com la precarietat laboral interacciona amb altres determinants socials de la salut mental com la inseguretat econòmica i els processos d'emancipació i transició familiar, configurant realitats que, en conjunt, protegeixen o dificulten el benestar emocional de les persones joves. Els resultats mostren que les situacions laborals adverses (tant condicions d'ocupació desfavorables com desocupació i exclusió del mercat de treball) s'associen amb un pitjor malestar emocional entre els joves, sobretot quan la precarietat es cronifica en la trajectòria laboral, i si la posició de classe i l'estratègia familiar-residencial no eviten que vagi acompanyat d'inseguretat econòmica. L'article conclou remarcant la necessitat d'intervenir en el pla estructural dels drets i les seguretats socials per millorar la salut mental juvenil., This article addresses the labor, social, and economic factors affecting youth mental health. Specifically, it examines the effect of employment precarity on the emotional well-being of young people.We develop a typology of youth socioeconomic configurations applying Multiple Correspondence and Cluster Analysis to identify how employment precarity interacts with other social determinants of mental health, such as economic insecurity and the processes of emancipation and family transition, shaping realities that protect or hinder the emotional well-being of young people. The results show that adverse labor situations (both unfavorable employment conditions and unemployment or exclusion from the labor market) are associated with greater emotional distress among young people, especially when precarity becomes chronic in their work trajectory and if class position and family-residential strategies fail to prevent it from being accompanied by economic insecurity. The article concludes by emphasizing the need to intervene structurally in the realm of social rights and securities to improve youth mental health.