Skip to main content

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 5
Encontrada(s) 1 página(s)

Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo científico (JournalArticle)

Factores de la evolución de la fecundidad en España en los últimos 30 años

  • Devolder, Daniel|||0000-0003-0812-3585
  • Cabré, Anna|||0000-0001-9824-3817
La evolución del índice de fecundidad en España en las últimas décadas se caracteriza por el rápido descenso del número medio de hijos por mujer durante los años 1980 y la primera mitad de los 1990, seguido de una recuperación lenta hasta la actualidad. Este descenso a finales del siglo pasado fue tan intenso que situó a España en el año 1995 como el país con el nivel de fecundidad del momento más bajo a nivel mundial, junto con San Marino. En este trabajo se analizan algunos factores de este descenso hasta la segunda mitad de los años 1990, notablemente el aumento de la edad a la maternidad y de la proporción de mujeres sin hijos. Se prestará también especial atención a la evolución de los últimos años, marcada por un aumento lento del índice de fecundidad de momento y por el impacto de la inmigración extranjera.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo preliminar (WorkingPaper)

The use of population censuses to correct the distribution of births by order of the vital registration system. Application to spanish data in the 1975-2005 period

  • Devolder, Daniel|||0000-0003-0812-3585
  • Merino, Marta
  • Treviño, Rocío|||0000-0002-5420-5728
The availability of accurate birth statistics by order and duration is a requisite for the application of new fertility measures proposed in the last fifty years, which provide better estimates of the mean number of children women have than the Total Fertility Rate. These alternate measures also allow the calculation of fertility indices by order, which is useful in the light of the recent evolution in most European countries characterized by an increase in childlessness levels. For example the proportion of women childless reaches 18% for younger generations in Spain, and more than 20% in several Central European Countries and other Mediterranean countries like Italy. Working extensively with this kind of data for different countries, we were able to observe that the classification of birth by order is not always accurate, due to the relative complexity of the form or methodological problems at the National Statistical Institutes when applying correction or imputation algorithms. In this work we use population censuses in order to check the series of births and to estimate new national and regional yearly series of births classified by order for Spain, applying a method similar to the so-called 'own-children method'. Using the three most recent Spanish population censuses, we are able to show that there are severe problems in these data, and that around 8% of the births classified at the first order are indeed of higher order. This leads us to obtain new estimates of the childlessness levels in Spain, which are significantly higher than those calculated with the official national statistics.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo preliminar (WorkingPaper)

To form a union without having a child, The lengthening of the initial period of life in union before parenthood. A study based on European FFS data, Unions sense fills, Uniones sin hijos

  • Devolder, Daniel|||0000-0003-0812-3585
  • Galizia, Francesca
The authors of the Second Demographic Transition scheme single out the postponement of the age at first childbearing as the main effect of the changes in habits of young adults associated with this transition. This postponement is accompanied by an increase in the length of the initial period of life in partnership when the couple has no plan yet to have children. This change is made possible by the use of contraceptive means by people living in partnerships in order to delay first childbearing. This is in sharp contrast with the First Demographic Transition, which was also characterized by the extension of the use of contraceptive means, but only after the birth of children. So contraception was used then to control fertility, when it is used nowadays to extend the period of life when no irreversible decisions, like having a child, have been made yet. In this work, we study various dimensions of this postponement of childbearing by couples. First, we try to quantify the magnitude of the increase in the duration of this initial period, when the couple delays parenthood. Second we have a look at the way this change in fertility behaviours in the first years of union change the duration model that was typical at the end of the First Demographic Transition. Finally, we investigate the possible determinants of the increase of this initial period using data on time spent by women studying and working, and of the transition from cohabitation to marriage. We use data from Fertility and Families Surveys for 17 countries and apply life table techniques and proportional hazard modelling., Un dels principals canvis associats a la Segona Transició Demogràfica és el retard en l'edat de tenir el primer fill, allargant-se el període d'unió sense plans de tenir-los. El retard és possible gràcies a la utilització dels mitjans anticonceptius, fet que contrasta amb la Primera Transició Demogràfica, a on els mitjans anticonceptius s'empraven després del naixement dels fills. En aquest estudi s'analitzen les diverses dimensions d'aquest ajornament. En primer lloc, es quantifica l'augment temporal d'aquest període inicial sense fills; en segon lloc s'analitza la forma en què aquest canvi modifica el model de la Primera Transició Demogràfica; finalment, s'apunten possibles determinants, emprant dades sobre el temps dedicat per les dones a estudiar i a treballar, i de la transició de la cohabitació al matrimoni. La font bàsica d'informació és la Fertility and Families Surveys , per a 17 països., Uno de los principales cambios asociados a la Segunda Transición Demográfica, es el aplazamiento en la edad de tener el primer hijo, ampliándose el período de unión sin planes de tenerlos. La demora es posible gracias a la utilización de los medios anticonceptivos, hecho que contrasta con la Primera Transición Demográfica, donde los medios anticonceptivos se utilizaban después del nacimiento de los hijos. En este estudio se analizan las dimensiones de este aplazamiento. En primer lugar, se cuantifica el aumento temporal de esta etapa inicial sin hijos; en segundo lugar, se analiza la forma en que este cambio modifica el modelo de la Primera Transición Demográfica; finalmente, se apuntan posibles determinantes utilizando datos sobre el tiempo dedicado por las mujeres a estudiar y a trabajar, y de la transición de la cohabitación al matrimonio. La fuente básica de información es la Fertility and Families Surveys, para 17 países.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo preliminar (WorkingPaper)

Factores de la evolución de la fecundidad en España, en los últimos 30 años, Factors de l'evolució de la fecunditat a Espanya, en els últims 30 anys, Factors in fertility rates in Spain over the last thirty years

  • Devolder, Daniel|||0000-0003-0812-3585
  • Cabré, Anna|||0000-0001-9824-3817
La evolución del índice de fecundidad en España en las últimas décadas, se caracteriza por el rápido descenso del número medio de hijos por mujer durante los años 80 y la primera mitad de los 90, seguido de una recuperación lenta hasta la actualidad. Este descenso, a finales del siglo pasado, fue tan intenso que situó a España, en el año 1995, como el país con el nivel de fecundidad del momento más bajo a nivel mundial, junto con San Marino. En este trabajo se analizan algunos factores de este descenso hasta la segunda mitad de los años 90, el aumento de la edad a la maternidad y de la proporción de mujeres sin hijos. Se prestará también especial atención a la evolución de los últimos años, marcada por un aumento lento del índice de fecundidad de momento y por el impacto de la inmigración extranjera., L'evolució de l'índex de fecunditat a Espanya, en les últimes dècades, es caracteritza pel ràpid descens del nombre mitjà de fills per dona durant els anys 80 i la primera meitat dels 90, seguit d'una recuperació lenta fins a l'actualitat. Aquest descens, a finals del segle passat, va ser tan intens que va situar a Espanya, a l'any 1995, com el país amb el nivell de fecunditat del moment més baix a nivell mundial, juntament amb San Marino. En aquest treball s'analitzen alguns factors d'aquest descens fins a la segona meitat dels anys 90, l'augment de l'edat a la maternitat i de la proporció de dones sense fills. Es farà també especial atenció a l'evolució dels darrers anys, marcada per un augment lent de l'índex de fecunditat del moment i per l'impacte de la immigració estrangera., Fertility rates in Spain in recent decades are notable for a sharp decline in the average number of births per woman in the 1980s and the first half of the 1990s. This was followed by a slow recovery which has continued to the present. The drop in the fertility rate was so acute that by 1995 Spain and San Marino shared the bottom position on the worldwide scale. This study analyses some of the factors causing the decline until the mid-1990s, the rise in average age of first-time mothers and the rising proportion of childless women in the population. Special attention will also be given to changes in recent years, which are marked, for the moment, by a slow rise in the fertility rate and the impact of foreign immigration.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Publication Artículo preliminar (WorkingPaper)

The role of involuntary factors in explaining the gap between desired and realized fertility in developed countries, An analysis using a microsimulation model, El rol dels factors involuntaris per explicar el decalaix entre la fecunditat desitjada i la real, en els països desenvolupats, El rol de los factores involuntarios para explicar el sesgo entre la fecundidad deseada y la real, en los países desarrollados

  • Devolder, Daniel|||0000-0003-0812-3585
Desired family size in low fertility countries is generally higher than the Total Fertility Rate, even after accounting for tempo changes that bias the period fertility levels downward. We use Bongaarts' framework to analyze the role of involuntary factors in the explanation of this gap. Two kinds of factors will be studied. On one hand biological factors (sterility, low fecundability, risk of miscarriage, etc.) may explain why a proportion of women who want children will remain childless or have less children than planned. On another hand social factors associated with family formation and separation risks, may also explain why final fertility levels are lower than desired one. We use data from FFS surveys and a microsimulation model in order to estimate the role of these involuntary factors in the explanation of the gap between observed and desired fertility levels., El tamany desitjat de la família en els països de baixa fecunditat, és generalment més gran que la taxa global de fecunditat, fins i tot tenint en compte els canvis de calendari que esbiaixen a la baixa, els nivells de fecunditat del període. En aquesta recerca s'utilitza el model de Bongaarts per analitzar el paper dels factors involuntaris en l'explicació d'aquesta diferència. Dos tipus de factors seran analitzats: els factors biològics (com l'esterilitat, la baixa fecundabilitat, el risc d'avortament involuntari, entre altres) que poden explicar per què una proporció de dones que desitgen tenir fills, es quedaran sense o en tindran menys dels desitjats; i els factors socials associats amb la formació de la família i els riscos de separació, que també poden explicar per què els nivells finals de fecunditat són més baixos que els desitjats inicialment. S'utilitzen les dades de les enquestes FFS i un model de microsimulació per calcular el rol d'aquests factors involuntaris en l'explicació de les diferències entre els nivells de fecunditat observada i desitjada., El tamaño deseado de la familia en los países de baja fecundidad es generalmente mayor que la tasa global de fecundidad, incluso teniendo en cuenta los cambios de calendario que sesgan los niveles de fecundidad del período, a la baja. Se utiliza el modelo de Bongaarts para analizar el papel de los factores involuntarios en la explicación de esta diferencia. Dos tipos de factores serán estudiados: los factores biológicos (como la esterilidad, la baja fecundabilitat, el riesgo de aborto involuntario, entre otros), que pueden explicar por qué una proporción de mujeres que desean tener hijos, se quedarán sin ellos o bien tendrán menos de los deseados; y los factores sociales asociados con la formación de la familia y los riesgos de separación, que también puede explicar por qué los niveles finales de fecundidad son más bajos que los deseados inicialmente. Se ha utilizado los datos de las encuestas de la FFS y un modelo de microsimulación para calcular el rol de estos factores involuntarios en la explicación de las diferencias entre los niveles de la fecundidad observada y la deseada. Fecunditat desitjada i observada, tamany de la família, model de microsimulació, països desenvolupats.