Pasar al contenido principal

Resultados relacionados

Resultados totales (Incluyendo duplicados): 8
Encontrada(s) 1 página(s)

RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Sex Differences and Cross-Disease Molecular Mechanisms in Multiple Sclerosis: Insights from Transcriptomics and Metagenomics Analyses

  • Soler Sáez, Irene
[ES] El sistema nervioso central (SNC) integra funciones motoras, sensoriales y autónomas. Su disfunción da lugar a diferentes condiciones neurológicas. Esta tesis contribuye a su caracterización con tres estudios diferentes: identificación de alteraciones diferenciales por sexo en la esclerosis múltiple (EM) mediante el análisis de datos de 1) transcriptómica de célula única y 2) metagenómica, y 3) cómo la caracterización de la EM, junto con otras enfermedades neurodegenerativas, proporciona información sobre la neurobiología de tumores cerebrales. La EM es una enfermedad crónica, autoinmune y neurodegenerativa que típicamente progresa desde episodios agudos, dirigidos por inflamación, hasta etapas progresivas dominadas por neurodegeneración. Las mujeres presentan mayor riesgo y una actividad inflamatoria más pronunciada, mientras que los hombres son más susceptibles a una neurodegeneración rápida y severa. En este trabajo, analizamos datos de transcriptómica de célula única del SNC y de células mononucleares de sangre periférica, representando los diferentes cursos clínicos de la EM. Identificamos genes, procesos funcionales, rutas de señalización e interacciones célula-célula en tipos celulares del SNC del subtipo secundario progresivo por los que las mujeres podrían activar respuestas protectoras, mientras que los hombres presentarían mayor vulnerabilidad. En la EM remitente-recurrente, las células inmunitarias femeninas mostraron un aumento en la expresión de genes relacionados con la inflamación. Mientras tanto, los hombres exhibieron un aumento en la expresión de genes vinculados al deterioro mitocondrial. Las mayores diferencias se identificaron en las células T CD8+ de la forma primaria progresiva, donde las mujeres presentaron mayor expresión de genes que podrían favorecer la homeostasis y los hombres exhibieron perfiles citolíticos. Con los resultados de la sangre periférica de ambos subtipos de EM, definimos una firma diferencial por sexo de 67 genes relacionados con respuestas a estímulos. Ampliamos la caracterización de las diferencias por sexo en EM explorando la microbiota intestinal mediante la integración de datos de secuenciación de ARNr 16S. Realizamos análisis individuales de cada estudio, seguidos de metaanálisis con comparaciones por pares definidas considerando la presencia o ausencia de enfermedad y el sexo. Nuestro estudio reveló taxones asociados al sexo de forma consistente (por ejemplo, Eggerthella, Eisenbergiella y Flavonifractor más abundantes en mujeres con EM; Prevotella en hombres con EM). Estos géneros se han relacionado con la modulación inmune y la producción de ácidos grasos de cadena corta, por lo que podrían influir en las respuestas inmunológicas asociadas a la enfermedad. La parte final amplió el estudio de la EM al campo de la neurobiología tumoral. Las metástasis cerebrales de melanoma (MCM) son una condición clínica agresiva con opciones de tratamiento limitadas y mal pronóstico. Dado que los melanocitos se originan a partir de células de la cresta neural, estudios previos han sugerido que MCM puede exhibir patrones de expresión neuronales. En este trabajo, exploramos si MCM comparte patrones transcriptómicos con la EM, la enfermedad de Alzheimer y la enfermedad de Parkinson. Como resultado, identificamos más de 200 genes comúnmente desregulados, algunos de ellos involucrados en procesos como la organización de la matriz extracelular, el desarrollo y la remodelación de la cromatina. Estos genes destacan posibles asociaciones entre neurodegeneración y progresión tumoral. Todos los análisis se realizaron in silico analizando datos disponibles públicamente, y los resultados son accesibles mediante herramientas web interactivas. En conjunto, esta tesis contribuye a una mejor caracterización de los mecanismos moleculares diferenciales por sexo en EM y de las características neurodegenerativas de MBM, lo que puede fomentar futuras investigaciones que promuevan aplicaciones traslacionales., [CA] El sistema nerviós central (SNC) integra funcions motores, sensorials i autònomes. La seua disfunció dona lloc a diferents condicions neurològiques. Aquesta tesi contribueix a la seua caracterització mitjançant tres estudis diferents: identificació d'alteracions diferencials per sexe en l'esclerosi múltiple (EM) analitzant dades de 1) transcriptòmica de cèl·lula única i 2) metagenòmica, i 3) com la caracterització de l'EM, juntament amb altres malalties neurodegeneratives, proporciona informació sobre la neurobiologia de tumors cerebrals. L'EM és una malaltia crònica, autoinmune i neurodegenerativa que típicament progressa des d'episodis aguts, dominats per inflamació, fins a etapes progressives on predomina la neurodegeneració. Les dones presenten major risc i una activitat inflamatòria més pronunciada, mentre que els homes són més susceptibles a una neurodegeneració ràpida i severa. En aquest treball, analitzàrem dades de transcriptòmica de cèl·lula única del SNC i de cèl·lules mononuclears de sang perifèrica, representant els diferents cursos clínics de l'EM. Vam identificar gens, processos funcionals, rutes de senyalització i interaccions cèl·lula-cèl·lula en tipus cel·lulars del SNC del subtip secundari progressiu pels quals les dones podrien activar respostes protectores, mentre que els homes presentarien major vulnerabilitat. En l'EM remitent-recurrent, les cèl·lules immunitàries femenines van mostrar un augment en l'expressió de gens relacionats amb la inflamació. Mentrestant, els homes van mostrar un augment en l'expressió de gens vinculats al deteriorament mitocondrial. Les majors diferències es van identificar en les cèl·lules T CD8+ de la forma primària progressiva, on les dones presentaren major expressió de gens que podrien afavorir l'homeòstasi i els homes van mostrar perfils citolítics. Amb els resultats de la sang perifèrica de tots dos subtipus d'EM, vam definir una signatura diferencial de sexe de 67 gens relacionats amb respostes a estímuls. Ampliàrem la caracterització de les diferències per sexe en EM explorant la microbiota intestinal mitjançant la integració de dades de seqüenciació d'ARNr 16S. Vam realitzar anàlisis individuals de cada estudi, seguits de metaanàlisis amb comparacions per parelles definides considerant la presència o absència de malaltia i el sexe. El nostre estudi va revelar taxons associats al sexe de forma consistent (per exemple, Eggerthella, Eisenbergiella i Flavonifractor més abundants en dones amb EM; Prevotella en homes amb EM). Aquests gèneres s'han relacionat amb la modulació immune i la producció d'àcids grassos de cadena curta, pel que podrien influir en les respostes immunològiques associades a la malaltia. La part final de la tesi amplià l'estudi de l'EM al camp de la neurobiologia tumoral. Les metàstasis cerebrals de melanoma (MCM) constitueixen una condició clínica agressiva amb opcions de tractament limitades i mal pronòstic. Donat que els melanòcits s'originen a partir de cèl·lules de la cresta neural, estudis previs han suggerit que MCM pot exhibir patrons d'expressió neuronals. En aquest treball, vam explorar si MCM comparteix patrons transcriptòmics amb l'EM, la malaltia d'Alzheimer i la malaltia de Parkinson. Com a resultat, vam identificar més de 200 gens desregulats en MCM i alguna malaltia neurodegenerativa, alguns d'ells implicats en processos com l'organització de la matriu extracel·lular, el desenvolupament i la remodelació de la cromatina. Aquests gens destaquen possibles associacions entre neurodegeneració i progressió tumoral. Tots els anàlisis es van realitzar in silico analitzant dades disponibles públicament, i els resultats són accessibles mitjançant web interactives. En conjunt, aquesta tesi contribueix a una millor caracterització dels mecanismes moleculars diferencials per sexe en EM i de les característiques neurodegeneratives de MCM, el que pot fomentar futures investigacions que, en última instància, promoguen aplicacions translacionals., [EN] The central nervous system (CNS) integrates motor, sensory, and autonomic functions. Its dysfunction gives rise to a diverse range of neurological disorders. This thesis contributes to their understanding through three different studies: identifying sex-differential alterations in multiple sclerosis (MS) analyzing 1) single-cell transcriptomics and 2) metagenomics data, and 3) examining how the characterization of MS, together with other neurodegenerative diseases, provides insights into the neurobiology of brain tumors. MS is a chronic autoimmune and neurodegenerative condition that progresses from acute, inflammation-driven episodes to progressive stages dominated by neurodegeneration. Females exhibit higher risk and more pronounced inflammatory activity, while males are more susceptible to rapid and severe neurodegeneration. We analyzed single-cell transcriptomic datasets from the CNS and the peripheral blood mononuclear cells, which represented the different clinical courses of MS. Our analyses identified candidate genes, functional processes, pathways and inferred cell-cell interactions in secondary-progressive CNS cell types through which females may activate protective responses, while males may display greater vulnerability. In relapsing-remitting MS, female immune cells showed increased expression of inflammation-related genes. Meanwhile, males exhibited increased expression of genes linked to mitochondrial impairment. Larger differences were reported in CD8+ T cells from primary progressive MS, with females presenting increased expression of genes that may favor homeostasis and males exhibiting cytolytic profiles. With the peripheral blood results from both MS subtypes, we defined a sex-differential signature of 67 genes related to stimuli responses. We extended the characterization of sex differences in MS by exploring the gut microbiota through the integration of 16S rRNA sequencing datasets. Individual analyses were conducted for each study, followed by meta-analyses based on pairwise comparisons that accounted for disease status and sex. Our study revealed consistent sex-associated microbial taxa (e.g., Eggerthella, Eisenbergiella, and Flavonifractor more abundant in MS females; Prevotella in MS males). These genera have been previously linked to immune modulation and short-chain fatty acid production, which may contribute to the immune responses involved in the disease. The final part broadened the study of MS into the field of tumor neurobiology. Melanoma brain metastases (MBM) is an aggressive clinical condition with limited treatment options and poor prognosis. Since melanocytes originate from neural crest cells, previous studies have suggested that MBM may exhibit neuron-like expression patterns. In this work, we explored whether MBM shares transcriptomic patterns with MS, Alzheimer's disease, and Parkinson's disease. As a result, we identified more than 200 common dysregulated genes, some of which are involved in extracellular matrix organization, development, and chromatin remodeling processes. These genes highlight potential links at the intersection between neurodegeneration and tumor progression. All analyses were performed in silico using publicly available datasets, and results are accessible through interactive web tools. Collectively, this thesis contributes to a better characterization of the molecular sex-differential mechanisms in MS and the neurodegenerative features of MBM, which may foster future research that ultimately promotes translational applications., The development of this work was made possible thanks to the funding provided by the Formación de Profesorado Universitario program (FPU20/03544) of the Spanish Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades. Moreover, between September and November 2024, the doctoral candidate undertook a research stay at the Institute of Medical Microbiology and Hygiene in the University Medical Center of Johannes Gutenberg University in Mainz, Germany. This stay was conducted in the Mucosal Microbiology and Immunology laboratory led by Dr. Sara Vieira-Silva, and was supported by the EMBO Scientific Exchange Grant (SEG10845).
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Photonic Transceivers for 6G mmW-based Radio Access Networks

  • Botella-Campos, Marta|||0000-0002-1317-286X
[ES] Esta Tesis Doctoral se centra en el modelado, la implementación y la validación experimental de arquitecturas de enlace frontal fotónico reconfigurables para comunicaciones en banda de ondas milimétricas (mmW) en entornos interiores. La investigación se centra en en técnicas habilitadoras que aporten eficiencia energética, bajo coste y escalabilidad para sistemas de quinta generación (5G) y posteriores. Con este fin, este trabajo aprovecha el potencial de la fotónica de microondas para abordar los retos centrales de capacidad, latencia y heterogeneidad en las redes de nueva generación, demostrando que las señales mmW generadas fotónicamente, mediante modulación de intensidad (IM) y modulación de fase (PM), proporcionan una base práctica y escalable para enlaces frontales avanzados. Empleando la tecnología de radio-sobre-fibra analógica (ARoF), la Tesis Doctoral desarrolla y valida soluciones orientadas al despliegue de las futuras redes, conectando la teoría con la implementación a gran escala, impulsando técnicas habilitadoras tanto a nivel de transceptor como de arquitectura de red. El trabajo establece los principios fundamentales de la generación de señales mmW mediante modulación externa con supresión de portadora bajo esquemas IM y PM, obteniendo señales mmW sintonizables y de alta pureza espectral aptas para formatos de modulación avanzados. La formulación analítica y validación experimental de enlaces basados en un láser modulado directamente (DML) con un modulador Mach-Zehnder polarizado en portadora suprimida (CS-MZM) muestra hasta 23 dB de ganancia mmW relativa sobre 35 km de enlace de fibra gracias a la interacción entre el chirp del láser y la dispersión de la fibra e identifica las fronteras de transición entre regímenes de pequeña y gran señal, poniendo de relieve los equilibrios entre ganancia y linealidad. A partir de estos resultados, se proponen esquemas de transceptor basados en un mezclador y que no requieren precodificación para reducir el número de componentes y el coste preservando la operación de banda ancha y el cumplimiento de estándares. Además, se demuestra una arquitectura asistida por PM que habilita la multiplicación de frecuencia óptica, alcanzando 20 dB de ganancia mmW relativa en un enlace de 10 km. Este enfoque explota el filtrado óptico y la dispersión de la fibra para la conversión fase-intensidad, garantizando estabilidad de punto de polarización (bias), compatibilidad de multiplexor por división de onda densa (DWDM) y operación con componentes comerciales. Asimismo, una comparación amplia entre IM y PM concluye la ventaja de PM en cuanto a robustez frente a derivas de polarización y menores pérdidas de inserción. En las futuras redes de comunicaciones, la Tesis Doctoral aporta avances significativos para el desarrollo de redes heterogéneas convergentes y bidireccionales. Se demuestra un enlace frontal dúplex completo centralizado basado en PM con reutilización de portadora y distribución remota del oscilador local (LO), reduciendo la complejidad de la unidad de radio remota (RRH) y preservando la reconfigurabilidad y la compatibilidad DWDM. El sistema transporta señales 5G New Radio (NR) a 41 GHz/40 GHz en bajada/subida dentro de una red fibra-inalámbrica. Una evaluación comparativa de implementaciones dúplex completas IM y PM sobre enlaces híbridos fibra-óptica en espacio libre-radio demuestra rendimiento de extremo a extremo conforme a especificaciones estándar, pone de manifiesto diferencias de robustez y valida la reutilización centralizada de portadora de subida y la entrega remota de LO como mecanismos para simplificar los nodos de borde., [CA] Aquesta Tesi Doctoral se centra en el modelatge, la implementació i la validació experimental d'arquitectures de enllaç frontal fotònic reconfigurables per a comunicacions en banda d'ones mil·limètriques (mmW) en entorns interiors. La recerca posa l'èmfasi en tècniques habilitadores que aporten eficiència energètica, baix cost i escalabilitat per a sistemes de cinquena generació (5G) i més enllà. Amb aquest objectiu, el treball aprofita el potencial de la fotònica de microones per abordar els reptes nuclears de capacitat, latència i heterogeneïtat en les xarxes de nova generació, demostrant que les senyals mmW generades fotònicament, mitjançant modulació d'intensitat (IM) i modulació de fase (PM), proporcionen una base pràctica i escalable per a enllaços frontals avançats.\par Amb un enfocament en ràdio sobre fibra analògica (ARoF), la Tesi Doctoral desenvolupa i valida solucions orientades al desplegament que connecten la teoria amb la implementació a gran escala, impulsant tècniques habilitadores tant a nivell de transceptor com d'arquitectura de xarxa. El treball estableix els principis fonamentals de la generació de senyals mmW mitjançant modulació externa amb supressió de portadora sota esquemes IM i PM, obtenint senyals mmW sintonitzables i de gran puresa espectral aptes per a formats de modulació avançats. Una formulació analítica i la seua validació experimental d'enllaços basats en làser de modulació directa (DML) amb modulador Mach-Zehnder polaritzat amb supressió de portadora (CS-MZM), considerant la interacció entre el chirp del làser i la dispersió de la fibra, mostren fins a 23 dB de guany mmW relatiu al llarg de 35 km d'enllaç de fibra, i identifiquen les fronteres de transició entre règims de petita i gran senyal, posant de relleu els equilibris entre guany i linealitat.\par A partir d'aquests resultats, es proposen esquemes de transceptor sense precodificació i assistits per mesclador per reduir el nombre de components i el cost mantenint l'operació de banda ampla i el compliment d'estàndards. A més, es demostra una arquitectura assistida per PM que habilita la multiplicació de freqüència òptica, assolint 20 dB de guany mmW relatiu en un enllaç de 10 km. Aquest enfocament explota el filtrat òptic i la dispersió de la fibra per a la conversió fase¿intensitat, garantint estabilitat del punt de polarització (bias), compatibilitat DWDM (multiplexació per divisió densa en longitud d'ona) i operació amb components comercials. Així mateix, una comparació exhaustiva entre IM i PM conclou la superioritat de PM pel que fa a robustesa davant derivas de bias i menors pèrdues d'inserció. Pel que fa als aspectes d'arquitectura de xarxa, la Tesi Doctoral aporta avenços significatius cap al desenvolupament de xarxes heterogènies convergents i bidireccionals. Es demostra un enllaços frontal dúplex complet centralitzat basat en PM amb reutilització de portadora i distribució remota de l'oscil·lador local (LO), reduint la complexitat de la capçalera de ràdio remota (RRH) alhora que es preserven la reconfigurabilitat i la compatibilitat DWDM. El sistema transporta senyals 5G New Radio (NR) a 41 GHz/40 GHz en baixada/pujada dins d'una xarxa fibra-sense fils. Una avaluació comparativa d'implementacions dúplex completes IM i PM sobre enllaços híbrids fibra-FSO-ràdio demostra rendiment d'extrem a extrem conforme a especificació, posa de manifest diferències de robustesa i valida la reutilització centralitzada de portadora d'uplink i la distribució remota de LO com a mecanismes per simplificar els nodes de vora.\par, [EN] This Thesis focuses on modeling, implementing, and experimentally validating reconfigurable photonic fronthaul architectures for millimeter wave (mmW) indoor communications. The research emphasizes enabling techniques that deliver energy-efficient, cost-effective, and scalable access for fifth generation (5G) and beyond systems. To this end, this work harnesses the potential of microwave photonics to address the core challenges of capacity, latency, and heterogeneity in next-generation networks, demonstrating that photonically generated mmW signals, via intensity and phase modulation (IM and PM, respectively), provide a practical and scalable foundation for advanced fronthaul networks. Concentrating on analog radio-over-fiber (ARoF), the Thesis develops and validates deployment-oriented solutions that bridge theory and large-scale implementation, advancing enabling techniques at both the transceiver and network-architecture levels. The work establishes the fundamental principles of mmW signal generation using carrier-suppressed external modulation under IM and PM schemes, yielding tunable and spectrally pure mmW signals suitable for transmitting advanced modulation formats. The analytical formulation and experimental validation of directly modulated laser (DML)-based carrier-suppressed Mach-Zehnder modulator (CS-MZM) links demonstrates up to 23 dB relative mmW gain over 35 km of fiber link due to the interplay between the laser chirp and fiber dispersion; and also identifies the transition boundaries between small and large signal regimes, highlighting the trade-offs between gain and linearity. Based on this work, novel precoding free, mixer-assisted transceiver schemes are proposed to reduce component count and cost while preserving wideband operation and standards-compliant performance. Moreover, a PM-assisted architecture enabling optical frequency multiplication is demonstrated, achieving 20 dB relative mmW gain over a 10 km fiber link. This approach exploits optical filtering and fiber dispersion for phase-to-intensity conversion, ensuring bias stability, dense wavelength division multiplexer (DWDM) compatibility, and operation with commercial components. Furthermore, a comprehensive comparison between IM and PM approaches leads to the assessment of the superiority of the latter in terms of robustness against bias drift and insertion losses. With respect to network-level aspects, the Thesis delivers significant advances toward the development of future bidirectional and convergent heterogeneous networks. A centralized PM-based full-duplex fronthaul with carrier reuse and remote local oscillator (LO) delivery is demonstrated, reducing remote radio head (RRH) complexity while preserving reconfigurability and DWDM compatibility. The system enables 5G New-Radio (NR) standard signals over 41 GHz/40 GHz for downlink/uplink connectivity in a fiber-wireless network. A comparative evaluation of IM and PM full-duplex implementations across fiber-free space optics-radio hybrid links demonstrates specification-compliant end-to-end performance, stating robustness differences, and validating centralized uplink carrier reuse and remote LO delivery as mechanisms to simplify edge nodes. In addition, convergence is advanced through a dual-band fronthaul capable of simultaneously transporting baseband and mmW services over one fiber with clean post-detection separation and data rates up to 50 Mb/s and 100 Mb/s, respectively. The Thesis also demonstrates a unified fronthaul for a heterogeneous wireless access network that simultaneously delivers services by visible light communication (VLC) and mmW radio links achieving throughputs of 70 Mb/s for VLC and 400 Mb/s for mmW with negligible mutual interference under standardized test conditions., This research has been made possible through the support of several projects and institutions: • Predoctoral contract for University Teacher Training through Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades (FPU20/04717). • Project Grant PID2021-126514OBI00 “Sustainable optical technologies for millimeterwave and visible light communications access in 6G networks (OPTIMISE)” through MCIN/AEI and ERDF “A way of making Europe”. • Project PROMETEO 2021/015 “Disruptive Photonics Technologies for 2030” (Generalitat Valenciana). • European COST action CA19111 "Network on future generation optical wireless communication technologies (NEWFOCUS)".
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Decoding the Genetic Basis of Inherited Retinal Dystrophies for Precision Medicine

  • Barberán Martínez, Pilar
[ES] Las distrofias hereditarias de la retina (DHR) constituyen un grupo de enfermedades raras caracterizadas por la degeneración progresiva de las células retinianas y la consecuente pérdida visual. Presentan una elevada heterogeneidad clínica y genética, con más de 400 genes asociados a formas sindrómicas y no sindrómicas. A pesar del uso de distintas estrategias de secuenciación de nueva generación (NGS), aproximadamente un 30-40% de los pacientes permanecen sin diagnóstico genético. Esta tesis doctoral se centró en el estudio genético de familias con diagnóstico clínico de DHR mediante diferentes aproximaciones basadas en NGS, combinadas con estudios funcionales para evaluar la patogenicidad de variantes de significado incierto y mejorar la interpretación clínica. En la primera parte del trabajo se realizó la secuenciación del exoma clínico (Clinical Exome Sequencing, CES) en 143 familias, alcanzando una tasa de diagnóstico genético del 68,53%. Se identificaron 35 genes causales distintos, con predominio del patrón de herencia autosómico recesivo (AR), así como 45 variantes noveles, ampliando el espectro mutacional conocido de las DHR. Posteriormente, en los casos no resueltos mediante CES u otras estrategias de NGS previas, se realizó la secuenciación del genoma completo (Whole Genome Sequencing, WGS). Este estudio permitió identificar mecanismos patogénicos que escapan a las técnicas convencionales en 16 familias, incluyendo tres variantes intrónicas profundas y una variante estructural compleja en PRPF31, caracterizada mediante PCRs y secuenciación de lectura larga. Además, la WGS permitió detectar variantes en genes no incluidos en análisis previos, así como en regiones previamente estudiadas, pero no identificadas debido a limitaciones técnicas o analíticas, como ORF15 del gen RPGR. En determinados casos, los hallazgos genéticos se complementaron con estudios funcionales para demostrar la patogenicidad de variantes que afectan al splicing. Se realizó un ensayo de minigen para la variante ABCA4: c.1299A>G detectada mediante CES, así como estudios de ARNm en sangre periférica o células epiteliales nasales en pacientes analizados mediante WGS, con variantes intrónicas profundas en los genes CHM, BBS4 y CEP78. Los resultados confirmaron su efecto sobre el procesamiento del ARNm, en concordancia con las predicciones bioinformáticas de SpliceAI. La integración de los resultados clínicos, genéticos y funcionales permitió además la reclasificación clínica de algunos pacientes e identificar nuevas asociaciones genotipo-fenotipo, como FAM161A con distrofia de conos-bastones y GUCY2D con enfermedad de Stargardt. De especial relevancia, este trabajo ha permitido asociar por primera vez el gen POMT2 con retinosis pigmentaria (RP) AR no sindrómica, gen de la vía de O-manosilación previamente asociado principalmente a distrofias musculares. En esta tesis se diagnosticaron ocho familias con RP y variantes bialélicas en este gen, todas portadoras de las variantes p.Val660Phe o p.Tyr662His en homocigosis o heterocigosis compuesta. Estudios estructurales in silico localizaron estas variantes en el sitio activo de la proteína, mientras que ensayos funcionales in vitro demostraron una pérdida parcial de la actividad enzimática, apoyando su efecto hipomórfico. Estos hallazgos podrían explicar la afectación retiniana aislada y amplían el conocimiento de la vía de O-manosilación en las enfermedades retinianas. En conjunto, los resultados de esta tesis demuestran que la aplicación de estrategias genómicas avanzadas, especialmente la WGS, incrementan el rendimiento diagnóstico en enfermedades altamente heterogéneas como las DHR. Asimismo, evidencian que la combinación de estudios genéticos, clínicos y funcionales es fundamental para establecer el papel patogénico de nuevas variantes y descubrir relaciones genotipo-fenotipo no descritas, fortaleciendo la comprensión global de estas enfermedades y avanzando hacia una medicina de precisión en las DHR., [EN] Inherited retinal dystrophies (IRDs) constitute a group of rare diseases characterized by the progressive degeneration of retinal cells and the consequent loss of vision. These disorders are distinguished by marked clinical and genetic heterogeneity, with more than 400 associated genes described to date, encompassing both syndromic and non-syndromic forms. Despite the implementation of various next-generation sequencing (NGS) strategies, approximately 30-40% of patients remain without a genetic diagnosis. This doctoral thesis focused on the genetic study of families with a clinical diagnosis of IRDs using different NGS-based approaches, combined with functional studies to evaluate the pathogenicity of variants of uncertain significance and improve clinical interpretation. In the first part of the work, clinical exome sequencing (CES) was performed in 143 families, achieving a genetic diagnostic yield of 68.53% and identifying 35 different causal genes, with a predominance of the autosomal recessive (AR) inheritance pattern. The study also described 45 novel variants (26.47% of the total), expanding the known mutational spectrum of IRDs. Subsequently, in cases unsolved by CES or other previous NGS strategies, whole genome sequencing (WGS) was performed. This study allowed the identification of pathogenic mechanisms that escape conventional techniques in 16 families. These findings included three deep intronic variants and a complex structural variant in the PRPF31 gene, which was fully characterized using PCR and long-read sequencing. WGS also enabled the detection of variants in genes not included in previous analyses, as well as in previously studied genes and regions that were not identified due to technical or analytical limitations, including the highly repetitive ORF15 region of the RPGR gene. In certain cases, the genetic findings were complemented with functional studies to demonstrate the pathogenicity of variants affecting splicing. These included a minigene assay for the ABCA4: c.1299A>G variant detected by CES, as well as mRNA studies in peripheral blood or nasal epithelial cells from patients who underwent WGS, where deep intronic variants were detected in the CHM, BBS4, and CEP78 genes. The results confirmed the impact on mRNA processing, consistent with SpliceAI predictions, thereby supporting the classification of these variants as causal. The integration of clinical, genetic, and functional results also allowed the clinical reclassification of some patients and the identification of new genotype-phenotype associations, such as FAM161A associated with cone-rod dystrophy and GUCY2D associated with Stargardt disease. Notably, this work establishes the first association of the POMT2 gene with non-syndromic AR retinitis pigmentosa (RP). Until now, POMT2 has been predominantly linked with muscular dystrophies, as a component of the O-mannosylation pathway. In this thesis, eight families (nine patients) with RP and biallelic variants in this gene were molecularly diagnosed, all carrying the p.Val660Phe or p.Tyr662His variants in either homozygous or compound heterozygous states. In silico structural studies revealed the location of these variants in the protein's active site, while in vitro functional assays demonstrated a partial loss of enzymatic activity, supporting a hypomorphic effect. These findings may explain the isolated retinal involvement and expand knowledge of the O-mannosylation pathway in the context of retinal diseases. Overall, the results of this thesis demonstrate that the use of advanced genomic strategies, especially WGS, increases diagnostic yield in highly heterogeneous diseases such as IRDs. Furthermore, they highlight the importance of integrating genetic, clinical, and functional studies to establish the pathogenic role of novel variants and uncover previously undescribed genotype-phenotype relationships, enhancing our understanding of these diseases and advancing precision medicine in IRDs., [CA] Les distròfies hereditàries de la retina (DHR) constitueixen un grup de malalties rares caracteritzades per la degeneració progressiva de les cèl·lules retinianes i la consegüent pèrdua visual. Es distingeixen per la seua elevada heterogeneïtat clínica i genètica, amb més de 400 gens associats a formes sindròmiques i no sindròmiques. Malgrat la implementació de diferents estratègies de seqüenciació de nova generació (NGS), aproximadament un 30-40% dels pacients continuen sense diagnòstic genètic. Aquesta tesi doctoral s'ha centrat en l'estudi genètic de famílies amb diagnòstic clínic de DHR mitjançant diferents aproximacions basades en NGS, combinades amb estudis funcionals per a avaluar la patogenicitat de variants de significat incert i millorar la interpretació clínica. En la primera part del treball es va realitzar la seqüenciació de l'exoma clínic (Clinical Exome Sequencing, CES) en 143 famílies, assolint una taxa de diagnòstic genètic del 68,53%. Es van identificar 35 gens causals, amb predomini de l'herència autosòmica recessiva (AR), i 45 variants noves, ampliant l'espectre mutacional conegut en les DHR. Posteriorment, en aquells casos no resolts mitjançant CES o altres estratègies de NGS prèvies, es va dur a terme la seqüenciació del genoma complet (Whole Genome Sequencing, WGS). Aquest estudi va permetre identificar mecanismes patogènics que escapen a les tècniques convencionals en 16 famílies. Entre aquestes troballes s'inclouen tres variants intròniques profundes i una variant estructural complexa en PRPF31, caracteritzada mitjançant PCRs i seqüenciació de lectura llarga. La WGS també va permetre detectar variants en gens no inclosos en anàlisis prèvies, així com en gens i regions prèviament estudiades però no identificades per limitacions tècniques o analítiques, com ORF15 del gen RPGR. En alguns casos, les troballes genètiques es van complementar amb estudis funcionals per a demostrar la patogenicitat de variants que afecten el splicing. Es va dur a terme un assaig de minigen per a la variant ABCA4: c.1299A>G detectada mitjançant CES, així com estudis d'ARNm en sang perifèrica o cèl·lules epitelials nasals de pacients analitzats mitjançant WGS, amb variants intròniques profundes en els gens CHM, BBS4 i CEP78. Els resultats van confirmar l'efecte sobre el processament de l'ARNm, en concordança amb les prediccions bioinformàtiques de SpliceAI. La integració dels resultats clínics, genètics i funcionals va permetre també la reclasificació clínica d'alguns pacients i la identificació de noves associacions genotip-fenotip, com FAM161A amb distròfia de cons-bastons i GUCY2D amb Stargardt. De particular rellevància, aquest treball ha permès associar per primera vegada el gen POMT2 amb retinosi pigmentària (RP) AR no sindròmica, gen que forma part de la via d'O-manosilació i que s'ha relacionat principalment amb distròfies musculars. En aquesta tesi es van diagnosticar vuit famílies amb RP i variants bial·lèliques en aquest gen, tots portadors de les variants p.Val660Phe o p.Tyr662His en homozigosi o heterozigosi composta. Estudis estructurals in silico van localitzar aquestes variants en el lloc actiu de la proteïna, mentre que assaigs funcionals in vitro van mostrar una pèrdua parcial de l'activitat enzimàtica, recolzant el seu efecte hipomòrfic. Aquestes troballes podrien explicar l'afectació retiniana aïllada i amplien el coneixement de la via d'O-manosilació en el context de les malalties retinianes. En conjunt, els resultats d'aquesta tesi posen de manifest que l'aplicació d'estratègies genòmiques avançades, especialment la WGS, incrementa el rendiment diagnòstic en malalties altament heterogènies com les DHR. Així mateix, evidencien que la combinació d'estudis genètics, clínics i funcionals resulta fonamental per a establir el paper patogènic de noves variants i descobrir relacions genotip-fenotip no descrites, reforçant la comprensió global d'aquestes malalties i avançant cap a una medicina de precisió en les DHR, Supported by grants from Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) (PI22/00213 and AC21_2/00022) and FORT23/00021 co-funded by the European Union (J.M.M.), grant CIPROM/2023/26 from Conselleria de Educación, Cultura, Universidades y Empleo (J.M.M.); grants FPU20/04736 (P.B.M.) and FPU22/01124 (M.B.) from Ministerio de Universidades; and grants from ISCIII (CP22/00028 and PI22/01371), co-funded by the European Union (G.G.-G.).
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Deep Learning Strategies for Overcoming Diagnosis Challenges with Limited Annotations

  • del Amor, Rocío
[ES] En los últimos años, el aprendizaje profundo (DL) se ha convertido en una de las principales áreas de la inteligencia artificial (IA), impulsado principalmente por el avance en la capacidad de procesamiento. Los algoritmos basados en DL han logrado resultados asombrosos en la comprensión y manipulación de diversos tipos de datos, incluyendo imágenes, señales de habla y texto. La revolución digital del sector sanitario ha permitido la generación de nuevas bases de datos, lo que ha facilitado la implementación de modelos de DL bajo el paradigma de aprendizaje supervisado. La incorporación de estos métodos promete mejorar y automatizar la detección y el diagnóstico de enfermedades, permitiendo pronosticar su evolución y facilitar la aplicación de intervenciones clínicas de manera más efectiva. Una de las principales limitaciones de la aplicación de algoritmos de DL supervisados es la necesidad de grandes bases de datos anotadas por expertos, lo que supone una barrera importante en el ámbito médico. Para superar este problema, se está abriendo un nuevo campo de desarrollo de estrategias de aprendizaje no supervisado o débilmente supervisado que utilizan los datos disponibles no anotados o débilmente anotados. Estos enfoques permiten aprovechar al máximo los datos existentes y superar las limitaciones de la dependencia de anotaciones precisas. Para poner de manifiesto que el aprendizaje débilmente supervisado puede ofrecer soluciones óptimas, esta tesis se ha enfocado en el desarrollado de diferentes paradigmas que permiten entrenar modelos con bases de datos débilmente anotadas o anotadas por médicos no expertos. En este sentido, se han utilizado dos modalidades de datos ampliamente empleadas en la literatura para estudiar diversos tipos de cáncer y enfermedades inflamatorias: datos ómicos e imágenes histológicas. En el estudio sobre datos ómicos, se han desarrollado métodos basados en deep clustering que permiten lidiar con las altas dimensiones inherentes a este tipo de datos, desarrollando un modelo predictivo sin la necesidad de anotaciones. Al comparar el método propuesto con otros métodos de clustering presentes en la literatura, se ha observado una mejora en los resultados obtenidos. En cuanto a los estudios con imagen histológica, en esta tesis se ha abordado la detección de diferentes enfermedades, incluyendo cáncer de piel (melanoma spitzoide y neoplasias de células fusocelulares) y colitis ulcerosa. En este contexto, se ha empleado el paradigma de multiple instance learning (MIL) como línea base en todos los marcos desarrollados para hacer frente al gran tamaño de las imágenes histológicas. Además, se han implementado diversas metodologías de aprendizaje, adaptadas a los problemas específicos que se abordan. Para la detección de melanoma spitzoide, se ha utilizado un enfoque de aprendizaje inductivo que requiere un menor volumen de anotaciones. Para abordar el diagnóstico de colitis ulcerosa, que implica la identificación de neutrófilos como biomarcadores, se ha utilizado un enfoque de aprendizaje restrictivo. Con este método, el coste de anotación se ha reducido significativamente al tiempo que se han conseguido mejoras sustanciales en los resultados obtenidos. Finalmente, considerando el limitado número de expertos en el campo de las neoplasias de células fusiformes, se ha diseñado y validado un novedoso protocolo de anotación para anotaciones no expertas. En este contexto, se han desarrollado modelos de aprendizaje profundo que trabajan con la incertidumbre asociada a dichas anotaciones. En conclusión, esta tesis ha desarrollado técnicas de vanguardia para abordar el reto de la necesidad de anotaciones precisas que requiere el sector médico. A partir de datos débilmente anotados o anotados por no expertos, se han propuesto novedosos paradigmas y metodologías basados en deep learning para abordar la detección y diagnóstico de enfermedades utilizando datos ómicos e imágenes histológicas., [CA] En els últims anys, l'aprenentatge profund (DL) s'ha convertit en una de les principals àrees de la intel·ligència artificial (IA), impulsat principalment per l'avanç en la capacitat de processament. Els algorismes basats en DL han aconseguit resultats sorprenents en la comprensió i manipulació de diversos tipus de dades, incloent-hi imatges, senyals de parla i text. La revolució digital del sector sanitari ha permés la generació de noves bases de dades, la qual cosa ha facilitat la implementació de models de DL sota el paradigma d'aprenentatge supervisat. La incorporació d'aquests mètodes promet millorar i automatitzar la detecció i el diagnòstic de malalties, permetent pronosticar la seua evolució i facilitar l'aplicació d'intervencions clíniques de manera més efectiva. Una de les principals limitacions de l'aplicació d'algorismes de DL supervisats és la necessitat de grans bases de dades anotades per experts, la qual cosa suposa una barrera important en l'àmbit mèdic. Per a superar aquest problema, s'està obrint un nou camp de desenvolupament d'estratègies d'aprenentatge no supervisat o feblement supervisat que utilitzen les dades disponibles no anotades o feblement anotats. Aquests enfocaments permeten aprofitar al màxim les dades existents i superar les limitacions de la dependència d'anotacions precises. Per a posar de manifest que l'aprenentatge feblement supervisat pot oferir solucions òptimes, aquesta tesi s'ha enfocat en el desenvolupat de diferents paradigmes que permeten entrenar models amb bases de dades feblement anotades o anotades per metges no experts. En aquest sentit, s'han utilitzat dues modalitats de dades àmpliament emprades en la literatura per a estudiar diversos tipus de càncer i malalties inflamatòries: dades ómicos i imatges histològiques. En l'estudi sobre dades ómicos, s'han desenvolupat mètodes basats en deep clustering que permeten bregar amb les altes dimensions inherents a aquesta mena de dades, desenvolupant un model predictiu sense la necessitat d'anotacions. En comparar el mètode proposat amb altres mètodes de clustering presents en la literatura, s'ha observat una millora en els resultats obtinguts. Quant als estudis amb imatge histològica, en aquesta tesi s'ha abordat la detecció de diferents malalties, incloent-hi càncer de pell (melanoma spitzoide i neoplàsies de cèl·lules fusocelulares) i colitis ulcerosa. En aquest context, s'ha emprat el paradigma de multiple instance learning (MIL) com a línia base en tots els marcs desenvolupats per a fer front a la gran grandària de les imatges histològiques. A més, s'han implementat diverses metodologies d'aprenentatge, adaptades als problemes específics que s'aborden. Per a la detecció de melanoma spitzoide, s'ha utilitzat un enfocament d'aprenentatge inductiu que requereix un menor volum d'anotacions. Per a abordar el diagnòstic de colitis ulcerosa, que implica la identificació de neutròfils com biomarcadores, s'ha utilitzat un enfocament d'aprenentatge restrictiu. Amb aquest mètode, el cost d'anotació s'ha reduït significativament al mateix temps que s'han aconseguit millores substancials en els resultats obtinguts. Finalment, considerant el limitat nombre d'experts en el camp de les neoplàsies de cèl·lules fusiformes, s'ha dissenyat i validat un nou protocol d'anotació per a anotacions no expertes. En aquest context, s'han desenvolupat models d'aprenentatge profund que treballen amb la incertesa associada a aquestes anotacions. En conclusió, aquesta tesi ha desenvolupat tècniques d'avantguarda per a abordar el repte de la necessitat d'anotacions precises que requereix el sector mèdic. A partir de dades feblement anotades o anotats per no experts, s'han proposat nous paradigmes i metodologies basats en deep learning per a abordar la detecció i diagnòstic de malalties utilitzant dades *ómicos i imatges histològiques. Aquestes innovacions poden millorar l'eficàcia i l'automatització en la detecció precoç i el seguiment de malalties., [EN] In recent years, deep learning (DL) has become one of the main areas of artificial intelligence (AI), driven mainly by the advancement in processing power. DL-based algorithms have achieved amazing results in understanding and manipulating various types of data, including images, speech signals and text. The digital revolution in the healthcare sector has enabled the generation of new databases, facilitating the implementation of DL models under the supervised learning paradigm. Incorporating these methods promises to improve and automate the detection and diagnosis of diseases, allowing the prediction of their evolution and facilitating the application of clinical interventions with higher efficacy. One of the main limitations in the application of supervised DL algorithms is the need for large databases annotated by experts, which is a major barrier in the medical field. To overcome this problem, a new field of developing unsupervised or weakly supervised learning strategies using the available unannotated or weakly annotated data is opening up. These approaches make the best use of existing data and overcome the limitations of reliance on precise annotations. To demonstrate that weakly supervised learning can offer optimal solutions, this thesis has focused on developing different paradigms that allow training models with weakly annotated or non-expert annotated databases. In this regard, two data modalities widely used in the literature to study various types of cancer and inflammatory diseases have been used: omics data and histological images. In the study on omics data, methods based on deep clustering have been developed to deal with the high dimensions inherent to this type of data, developing a predictive model without requiring annotations. In comparison, the results of the proposed method outperform other existing clustering methods. Regarding histological imaging studies, the detection of different diseases has been addressed in this thesis, including skin cancer (spitzoid melanoma and spindle cell neoplasms) and ulcerative colitis. In this context, the multiple instance learning (MIL) paradigm has been employed as the baseline in all developed frameworks to deal with the large size of histological images. Furthermore, diverse learning methodologies have been implemented, tailored to the specific problems being addressed. For the detection of spitzoid melanoma, an inductive learning approach has been used, which requires a smaller volume of annotations. To address the diagnosis of ulcerative colitis, which involves the identification of neutrophils as biomarkers, a constraint learning approach has been utilized. With this method, the annotation cost has been significantly reduced while achieving substantial improvements in the obtained results. Finally, considering the limited number of experts in the field of spindle cell neoplasms, a novel annotation protocol for non-experts has been designed and validated. In this context, deep learning models that work with the uncertainty associated with such annotations have been developed. In conclusion, this thesis has developed cutting-edge techniques to address the medical sector's challenge of precise data annotation. Using weakly annotated or non-expert annotated data, novel paradigms and methodologies based on deep learning have been proposed to tackle disease detection and diagnosis in omics data and histological images. These innovations can improve effectiveness and automation in early disease detection and monitoring., The work of Rocío del Amor to carry out this research and to elaborate this dissertation has been supported by the Spanish Ministry of Universities under the FPU grant FPU20/05263.
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Computational Analysis of the Hemodynamics within Left Ventricular Assist Devices

  • Mares-Bou, Andrea|||0000-0002-3720-6710
[ES] La última generación de Dispositivos de Asistencia al Ventrículo Izquierdo (LVAD) está compuesta por bombas centrífugas que utilizan sistemas de levitación magnética para posicionar el rotor asegurando una holgura entre partes móviles y estáticas. A pesar del uso en aumento de estos dispositivos como terapia de destino en pacientes en fases avanzadas de fallo cardiaco, todavía existen complicaciones en el largo plazo relacionadas con su hemocompatibilidad que hace referencia al daño a la sangre asociado a dispositivos médicos con superficies en contacto con la sangre. En este proyecto, se investigan las prestaciones de los principales LVAD de última generación, haciendo uso de la herramienta de mecánica de fluidos computacional (CFD) y considerando tanto la hemodinámica (salto de presión, potencia mecánica en el eje, eficiencia hidráulica) como el daño a la sangre asociado (hemólisis, sangrado, trombosis). Los dispositivos estudiados son HeartWare VAD (HVAD) y HeartMate 3 (HM3). El primero utiliza un sistema híbrido para el posicionamiento axial del rotor que combina levitación hidrodinámica y magnética. Como consecuencia de los requerimientos para producir levitación hidrodinámica, incorpora un rotor de álabes anchos con gran superficie en contacto con la holgura axial que, además, tiene una altura del orden de diez glóbulos rojos. El segundo, en cambio, utiliza un sistema de levitación puramente magnético, hace uso de álabes convencionales y sus holguras tanto axiales como radiales son del orden de cien glóbulos rojos. Los modelos CFD de ambos dispositivos se validan experimentalmente, y se comparan diversas metodologías computacionales con el fin de construir el modelo más apropiado. Los diferentes diseños de los dispositivos considerados conllevan a prestaciones notablemente desiguales: HM3 presenta mayor eficiencia hidráulica y tiene asociado un daño a la sangre menor que HVAD, debido a la forma de sus álabes y al diseño de las holguras. La finalidad de este proyecto es estudiar a fondo la hemodinámica de los LVAD más recientes para posteriormente construir y evaluar un nuevo diseño con prestaciones y hemocompatibilidad mejoradas., [CA] La darrera generació de Dispositius d'Assistència al Ventricle Esquerre (LVAD) es compon de bombes centrífugues que utilitzen sistemes de levitació magnètica per a posicionar el rotor assegurant una folgança entre parts mòbils i estàtiques. Malgrat l'ús en augment d'aquests dispositius com a teràpia de destí en pacients en fases avançades de fallada cardiaca, encara existeixen complicacions en el llarg termini relacionades amb la seua hemocompatibilitat que fa referència al dany a la sang associat a dispositius mèdics amb superfícies en contacte amb la sang. En aquest projecte, s'investiguen les prestacions dels principals LVAD d'última generació, fent ús de la ferramenta de mecànica de fluids computacional (CFD) i considerant tant l'hemodinàmica (salt de pressió, potència mecànica en l'eix, eficiència hidràulica) com el dany a la sang associat (hemòlisi, sagnat, trombosi). Els dispositius estudiats són HeartWare VAD (HVAD) i HeartMate 3 (HM3). El primer utilitza un sistema híbrid per al posicionament axial del rotor que combina levitació hidrodinàmica i magnètica. Com a conseqüència dels requeriments per a produir levitació hidrodinàmica, incorpora un rotor amb àleps amplis amb gran superfície en contacte amb la folgança axial que, a més, té una altura de l'ordre de deu glòbuls rojos. El segon, en canvi, utilitza un sistema de levitació purament magnètic, fa ús d'àleps convencionals i les seues folgances tant axials com radials són de l'ordre de cent glòbuls rojos. Els models CFD d'ambdós dispositius es validen experimentalment, i es comparen diverses metodologies computacionals amb la finalitat de construir el model més apropiat. Els diferents dissenys dels dispositius considerats comporten a prestacions notablement desiguals: HM3 presenta major eficiència hidràulica i té associat un dany a la sang menor que HVAD, degut a la forma dels seus àleps i al disseny de les folgances. La finalitat d'aquest projecte és estudiar en profunditat l'hemodinàmica dels LVAD més recents per a posteriorment construir i avaluar un nou disseny amb prestacions i hemocompatibilitat millorades., [EN] The latest generation of Left Ventricular Assist Devices (LVAD) consists of centrifugal blood pumps that employ magnetic levitation systems to position the impeller ensuring a gap between moving and static parts. Despite its growing use as destination therapy for patients suffering from advanced stages of heart failure, long-term complications related to the hemocompatibility of the devices still exist. Hemocompatibility refers to the blood damage associated with blood-contacting medical devices. In this project, the performance of the main LVADs of the latest generation is investigated using Computational Fluid Dynamics (CFD), considering both the hemodynamic performance (pressure head, mechanical shaft power, hydraulic efficiency) and the associated blood damage (hemolysis, bleeding, thrombosis). The studied devices are HeartWare VAD (HVAD) and HeartMate 3 (HM3). The former uses a hybrid system for the axial positioning of the impeller, combining hydrodynamic and magnetic levitation. As a consequence of the requirements for producing hydrodynamic lift, it incorporates a wide-blade impeller with large areas in contact with the axial gap which, in turn, has a clearance of the order of ten red blood cells. The latter, on the contrary, uses a purely magnetic levitation system, employs conventional blades, and incorporates both axial and radial gap clearances of the order of a hundred red blood cells. The CFD models of both devices are experimentally validated, and several computational methodologies are compared in order to construct the most appropriate model. The different designs of the considered devices lead to notably distinct performance: HM3 presents higher hydraulic efficiency and lower associated blood damage compared to HVAD, as a result of the shape of blades and gap design. The purpose of this project is to study in depth the hemodynamics of the most recent LVADs in order to construct subsequently and evaluate a new design that entails better hemodynamic performance and hemocompatibility., I want to thank the Spanish Ministry of Science, Innovation, and University for funding this project through the University Faculty Training program with reference FPU20/07393
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Smart Nanoparticles for Enhanced Melanoma Therapy: From Controlled Drug Release to Self-Propelled Nanomotors

  • Esteve-Moreno, Juan José|||0000-0002-1259-7663
[ES] La presente tesis doctoral, titulada "Nanopartículas inteligentes para una terapia mejorada contra el melanoma: desde la liberación controlada de fármacos a los nanomotores autopropulsados", se centra en el desarrollo de estrategias terapéuticas innovadoras frente al melanoma mediante nanopartículas inteligentes. En concreto, aborda la síntesis, caracterización y evaluación de nanodispositivos para la liberación controlada de fármacos. Estos sistemas buscan superar barreras características del melanoma, como la evasión inmunitaria, la matriz extracelular tumoral y la degradación prematura de los fármacos, reduciendo los efectos adversos sobre tejidos sanos. El primer capítulo presenta una introducción al cáncer y, especialmente, al melanoma, describiendo sus principales características biológicas, mecanismos de metástasis y evasión inmune. Asimismo, revisa la evolución de las estrategias terapéuticas y las limitaciones que condicionan su eficacia. Posteriormente, se introduce la nanotecnología aplicada a la medicina y sus principales aplicaciones oncológicas. Finalmente, se analizan los sistemas de liberación controlada de fármacos, las profármacos y los estímulos capaces de desencadenar su activación, con especial atención a las nanoestrellas de oro y a las nanopartículas mesoporosas de sílice como plataformas prometedoras para el tratamiento del melanoma. El capítulo segundo se exponen los objetivos de la tesis. El tercer capítulo describe una plataforma nanoterapéutica bioortogonal basada en nanoestrellas de oro para la fotoactivación controlada de profármacos de doxorrubicina mediante luz infrarroja cercana (NIR). Se desarrollaron dos estrategias complementarias: una prodroga de doxorrubicina inactivada mediante grupos 2-nitrobencilo y la misma molécula anclada covalentemente a la superficie de las nanoestrellas. La irradiación NIR induce la liberación controlada de la doxorrubicina activa. Ambas formulaciones mostraron elevada estabilidad en condiciones fisiológicas y activación exclusivamente tras irradiación. Además, se demostró la activación intracelular del profármaco en células de melanoma y cáncer de cuello uterino minimizando los efectos fototérmicos. Los estudios in vitro e in vivo en modelos murinos de melanoma evidenciaron una liberación eficiente del fármaco, una inhibición significativa del crecimiento tumoral y una actividad terapéutica selectiva únicamente bajo irradiación NIR. El cuarto capítulo se centra en el desarrollo de nanomotores autopropulsados para mejorar la distribución de fármacos en regiones profundas del tumor. El sistema se basa en nanopartículas Janus de platino funcionalizadas con lactato oxidasa y cargadas con doxorrubicina. Estas aprovechan el lactato del microambiente tumoral como combustible endógeno, proporcionando propulsión autónoma y depleción metabólica. Los nanomotores mostraron movimiento autónomo y liberación específica del fármaco en condiciones fisiológicas. En células de melanoma produjeron una marcada reducción de la viabilidad celular a bajas concentraciones, mientras que en esferoides tumorales alcanzaron una penetración intratumoral superior a la de sistemas pasivos. Los estudios in vivo demostraron una reducción significativa del tamaño tumoral y un aumento de la infiltración de linfocitos CD8+, sugiriendo una disminución de la evasión inmunitaria asociada al metabolismo del lactato. Finalmente, los capítulos quinto y sexto recogen la discusión general, las perspectivas futuras y las conclusiones. En conjunto, los resultados demuestran la versatilidad de las nanoestrellas plasmónicas y de los nanomotores impulsados por metabolitos como plataformas para terapias antitumorales innovadoras. Estas estrategias combinan activación controlada de profármacos, propulsión autónoma y remodelación del microambiente tumoral para mejorar la administración de fármacos frente al melanoma y otros tumores accesibles., [EN] The present doctoral thesis, entitled "Smart nanoparticles for improved melanoma therapy: from controlled drug release to self-propelled nanomotors", focuses on the development of innovative therapeutic strategies against melanoma through the use of smart nanoparticles. Specifically, it addresses the synthesis, characterization, and evaluation of nanodevices for controlled drug release. These systems are designed to overcome key barriers associated with melanoma, such as immune evasion, the tumor extracellular matrix, and premature drug degradation, while reducing adverse effects on healthy tissues. The first chapter provides an introduction to cancer, and especially to melanoma, describing its main biological features, mechanisms of metastasis, and immune evasion. It also reviews the evolution of therapeutic strategies and the limitations that affect their efficacy. Subsequently, the application of nanotechnology in medicine and its main oncological applications are introduced. Finally, controlled drug delivery systems, prodrugs, and the stimuli capable of triggering their activation are analyzed, with special attention to gold nanostars and mesoporous silica nanoparticles as promising platforms for melanoma treatment. The second chapter presents the objectives of the thesis. The third chapter describes a bioorthogonal nanotherapeutic platform based on gold nanostars for the controlled photoactivation of doxorubicin prodrugs using near-infrared (NIR) light. Two complementary strategies were developed: a doxorubicin prodrug inactivated by 2-nitrobenzyl groups and the same molecule covalently anchored to the surface of the nanostars. NIR irradiation induces the controlled release of active doxorubicin. Both formulations showed high stability under physiological conditions and were activated only upon irradiation. In addition, intracellular activation of the prodrug was demonstrated in melanoma and cervical cancer cells, minimizing photothermal effects. In vitro and in vivo studies in murine melanoma models showed efficient drug release, significant inhibition of tumor growth, and selective therapeutic activity only under NIR irradiation. The fourth chapter focuses on the development of self-propelled nanomotors to improve drug distribution in deep tumor regions. The system is based on platinum Janus nanoparticles functionalized with lactate oxidase and loaded with doxorubicin. These nanoparticles exploit lactate from the tumor microenvironment as an endogenous fuel, providing autonomous propulsion and metabolic depletion. The nanomotors showed self-propulsion and specific drug release under physiological conditions. In melanoma cells, they produced a marked reduction in cell viability at low concentrations, while in tumor spheroids they achieved greater intratumoral penetration than passive systems. In vivo studies demonstrated a significant reduction in tumor size and an increase in CD8+ lymphocyte infiltration, suggesting a decrease in immune evasion associated with lactate metabolism. Finally, the fifth and sixth chapters present the general discussion, future perspectives, and conclusions. Overall, the results demonstrate the versatility of plasmonic nanostars and metabolite-driven nanomotors as platforms for innovative anticancer therapies. These strategies combine controlled prodrug activation, autonomous propulsion, and remodeling of the tumor microenvironment to improve drug delivery against melanoma and other accessible tumors., [CA] La present tesi doctoral, titulada "Nanopartícules intel·ligents per a una teràpia millorada contra el melanoma: des de l'alliberament controlat de fàrmacs fins als nanomotors autopropulsats", se centra en el desenvolupament d'estratègies terapèutiques innovadores contra el melanoma mitjançant l'ús de nanopartícules intel·ligents. En concret, aborda la síntesi, la caracterització i l'avaluació de nanodispositius per a l'alliberament controlat de fàrmacs. Aquests sistemes busquen superar barreres característiques del melanoma, com ara l'evasió immunitària, la matriu extracel·lular tumoral i la degradació prematura dels fàrmacs, reduint els efectes adversos sobre els teixits sans. El primer capítol presenta una introducció al càncer i, especialment, al melanoma, descrivint-ne les principals característiques biològiques, els mecanismes de metàstasi i l'evasió immune. Així mateix, revisa l'evolució de les estratègies terapèutiques i les limitacions que en condicionen l'eficàcia. Posteriorment, s'introdueix la nanotecnologia aplicada a la medicina i les seues principals aplicacions oncològiques. Finalment, s'analitzen els sistemes d'alliberament controlat de fàrmacs, els profàrmacs i els estímuls capaços de desencadenar-ne l'activació, amb una atenció especial a les nanoestrelles d'or i a les nanopartícules mesoporoses de sílice com a plataformes prometedores per al tractament del melanoma. El segon capítol exposa els objectius de la tesi. El tercer capítol descriu una plataforma nanoterapèutica bioortogonal basada en nanoestrelles d'or per a la fotoactivació controlada de profàrmacs de doxorubicina mitjançant llum infraroja pròxima (NIR). Es van desenvolupar dues estratègies complementàries: un profàrmac de doxorubicina inactivat mitjançant grups 2-nitrobenzil i la mateixa molècula ancorada covalentment a la superfície de les nanoestrelles. La irradiació NIR indueix l'alliberament controlat de la doxorubicina activa. Ambdues formulacions van mostrar una elevada estabilitat en condicions fisiològiques i una activació exclusivament després de la irradiació. A més, es va demostrar l'activació intracel·lular del profàrmac en cèl·lules de melanoma i de càncer de coll uterí, minimitzant els efectes fototèrmics. Els estudis in vitro i in vivo en models murins de melanoma van evidenciar un alliberament eficient del fàrmac, una inhibició significativa del creixement tumoral i una activitat terapèutica selectiva únicament sota irradiació NIR. El quart capítol se centra en el desenvolupament de nanomotors autopropulsats per a millorar la distribució de fàrmacs en regions profundes del tumor. El sistema es basa en nanopartícules Janus de platí funcionalitzades amb lactat oxidasa i carregades amb doxorubicina. Aquestes aprofiten el lactat del microambient tumoral com a combustible endogen, proporcionant propulsió autònoma i depleció metabòlica. Els nanomotors van mostrar moviment autònom i alliberament específic del fàrmac en condicions fisiològiques. En cèl·lules de melanoma van produir una reducció marcada de la viabilitat cel·lular a baixes concentracions, mentre que en esferoides tumorals van assolir una penetració intratumoral superior a la dels sistemes passius. Els estudis in vivo van demostrar una reducció significativa de la mida tumoral i un augment de la infiltració de limfòcits CD8+, la qual cosa suggereix una disminució de l'evasió immunitària associada al metabolisme del lactat. Finalment, els capítols cinqué i sisé recullen la discussió general, les perspectives futures i les conclusions. En conjunt, els resultats demostren la versatilitat de les nanoestrelles plasmòniques i dels nanomotors impulsats per metabolits com a plataformes per a teràpies antitumorals innovadores. Aquestes estratègies combinen activació controlada de profàrmacs, propulsió autònoma i remodelació del microambient tumoral per a millorar l'administració de fàrmacs davant del melanoma i altres tumors accessibles., This research was supported by projects PID2021-126304OB-C41, PID2021-128141OB-C22 and PID2024-155683OB-C41, funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033 and by the European Regional Development Fund (ERDF) – A way of doing Europe; by the Generalitat Valenciana (Project PROMETEO CIPROM/2021/007); by Project MFA/2022/049 from the Advanced Materials programme, funded by the European Union NextGenerationEU (PRTR-C17.I1); and by the Generalitat Valenciana and the European Research Council (ERC) via Advanced Grant 101052997 (EDISON). This research was also supported by CIBER – Consorcio Centro de Investigación Biomédica en Red – (CB06/01/2012), Instituto de Salud Carlos III, Ministerio de Ciencia e Innovación. J.J.E.-M. thanks the AECC Scientific Foundation, and especially the AECC Council of Valencia, for their PhD grant (PRDVA21651ESTE). P.D. thanks the AECC Scientific Foundation for their postdoctoral grant (INVES246470DIEZ). O.F.S. acknowledges the support from the Provincial Council of Gipuzkoa under the Fellows Gipuzkoa programme. F.J.H. thanks MIU for his FPU grant (FPU20/06021). V.S.-A. thanks MIU for his FPI grant (PRE2022-103714). A.G-F. and P.D. thank the Instituto de Salud Carlos III and the European Social Fund for their "Miguel Servet" contracts (CP25/00067 and CP24/00043). The authors thank the UPV Electron Microscopy Service and the CIPF Confocal and Electron Microscopy Services for their technical support. The U26 NMR: Biomedical Applications II platform from NANBIOSIS (ICTS "NANBIOSIS", Research Infrastructures & Services of CIBER-BBN) is also gratefully acknowledged.
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Advancing the application of viral vectors for CRISPR/Cas genome editing and virus-induced gene silencing in plants

  • García-Pérez, Arcadio|||0009-0001-6425-2317
[ES] El considerable aumento de la población mundial, unido a los efectos causados por el cambio climático, ponen de manifiesto la urgente necesidad de incrementar la producción y la productividad agrícola. Para ello, el ser humano tiene a su alcance una amplia gama de herramientas biotecnológicas, que permiten modificar los cultivos casi a nuestro antojo. Dentro de esta gama de herramientas, desataca la tecnología CRISPR/Cas, un sistema derivado de un mecanismo de defensa natural presente en bacterias y arqueas que ha sido adaptado para la edición genómica de diferentes organismos, entre los que se encuentran las plantas. Esta herramienta, puede combinarse con el uso de vectores virales para expresar en planta, los componentes necesarios para la edición. El objetivo general de esta tesis doctoral ha sido profundizar en el uso de vectores virales y su aplicación en el campo de la edición genómica vegetal (mediante el sistema CRISPR/Cas), así como en el campo del silenciamiento génico ("virus-induced gene silencing", VIGS), herramienta ampliamente utilizada en estudios de genómica funcional. Para lograr este objetivo, primeramente, se desarrolló un vector derivado del virus X de la patata (PVX), para expresar guías de RNA (gRNA) en plantas de tomate del cultivar Micro-Tom que expresaban de manera constitutiva la nucleasa SpCas9. Con este sistema, se consiguió obtener porcentajes de edición de hasta un 46% en tejido sistémico. Se regeneraron mutantes sólidos a partir de tejido infectado, y una vez analizada la progenie de estas plantas, se confirmó que las mutaciones generadas podían heredarse. Estos resultados se pudieron transferir a cultivares tradicionales de tomate. Para ampliar la gama de vectores virales utilizados para expresar los componentes de edición en planta, se desarrolló un vector derivado del virus del grabado del tabaco (TEV) para expresar gRNAs en plantas de Nicotiana benthamiana que expresaban de manera constitutiva la nucleasa LbCas12a. En este caso, se consiguieron plantas editadas en la siguiente generación sin necesidad de recurrir al cultivo de tejidos. La validez de este vector viral para expresar gRNAs e inducir mutaciones somáticas, también fue contrastada en cultivos de interés agronómico como el tomate y el tabaco. De esta manera, se consiguieron expresar por primera vez en planta los gRNAs mediante un vector derivado de un potyvirus. La tecnología VIGE se ha ampliado recientemente a una gran cantidad de cultivos de interés agronómico, aunque aún no ha podido ser empleada en un cultivo tan relevante como el melón. Por ello, en este trabajo desarrollamos una plataforma que combina la transformación estable mediada por Agrobacterium tumefaciens, con la expresión de gRNAs por medio de vectores virales, en diferentes variedades de melón. Pese a no conseguir ningún evento de edición, se han hecho ciertos avances en esta plataforma, y se han conseguido obtener plantas transgénicas con una eficiencia de transformación relativamente alta (0.95%). Con el propósito de seguir explotando y mejorando la conocida metodología de VIGS, se desarrolló una estrategia de silenciamiento utilizando un vector derivado del virus del cascabel del tabaco (TRV). Se minimizó el tamaño del inserto homólogo al gen a silenciar, simplificando de esta manera el proceso de clonación y obtención del vector viral. Se demostró que es posible producir silenciamiento génico que da lugar a alteraciones fenotípicas en plantas de N. benthamiana utilizando insertos de tan solo 24 nt. Además se verificó que el sistema desarrollado es transferible a especies de interés agronómico como el tomate y la berenjena escarlata (Solanum aethiopicum). En conjunto, los avances realizados en esta tesis doctoral expanden la aplicación de los vectores virales en técnicas de edición genética (VIGE) y de silenciamiento génico (VIGS), para contribuir en estudios de genética funcional no solo en plantas modelo, sino también en plantas de interés agronómico., [CA] El considerable augment de la població mundial, unit als efectes causats pel canvi climàtic, posen de manifest la urgent necessitat d'incrementar la producció i la productivitat agrícola. Per això, l'ésser humà té al seu abast una àmplia gamma de ferramentes biotecnològiques, que ens permeten modificar els cultius quasi al nostre antull. Dins d'esta gamma de ferramentes, desataca la tecnologia CRISPR/Cas, un sistema derivat d'un mecanisme de defensa natural present en bacteris i arqueges que ha sigut adaptat per a l'edició genòmica de diferents organismes, entre els quals es troben les plantes. Esta valuosa ferramenta, pot combinar-se amb l'ús de vectors virals per a expressar en planta, els components necessaris per a l'edició. L'objectiu general d'esta tesi doctoral ha sigut aprofundir en l'ús de vectors virals i la seua aplicació en el camp de l'edició genòmica vegetal (mitjançant el sistema CRISPR/Cas), així com en el camp del silenciament gènic ("virus-induced gene silencing", VIGS), ferramenta àmpliament utilitzada en estudis de genòmica funcional. Per a aconseguir este objectiu, primerament, es va desenrotllar un vector derivat del virus X de la creïlla (PVX), per a expressar guies d'RNA (gRNA) en plantes de tomaca del cultivar Micro-Tom que expressaven de manera constitutiva la nucleasa SpCas9. Amb este sistema, es va aconseguir obtindre percentatges d'edició de fins a un 46% en teixit sistèmic. Es van regenerar mutants sòlids a partir de teixit infectat, i una vegada analitzada la progènie d'estes plantes, es va confirmar la heredabilidad de les mutacions generades. Estos resultats es van poder transferir a cultivars tradicionals de tomaca. Amb l'objectiu d'ampliar la gamma de vectors utilitzats per a expressar els components d'edició en planta, es va desenrotllar un vector derivat del virus del gravat del tabac (TEV) per a expressar gRNAs en plantes de Nicotiana benthamiana que expressaven de manera consitutiva la nucleasa LbCas12a. En este cas, es van aconseguir plantes editades en la següent generació després d'autofecundar les plantes inoculades, sense necessitat de recórrer al cultiu de teixits. La validesa d'este vector viral per a expressar gRNAs i induir mutacions somàtiques, també va ser contrastada en cultius d'interés agronòmic com la tomaca i el tabac. D'esta manera, es van aconseguir expressar per primera vegada en planta els gRNAs mitjançant un vector derivat d'un potyvirus. La tecnologia VIGE s'ha ampliat a una gran quantitat de cultius d'interés agronòmic, malgrat que encara no ha pogut ser emprada en un cultiu com el meló. Per això, en este treball hem desenrotllat una plataforma que combinara la transformació estable mediada per Agrobacterium tumefaciens, amb l'expressió de gRNAs per mitjà de vectors virals, en diferents varietats de meló. Malgrat no aconseguir cap esdeveniment d'edició, s'han fet uns certs avanços en esta plataforma, i s'han aconseguit obtindre plantes transgèniques amb una eficiència de transformació relativament alta (0.95%). Amb el propòsit de continuar explotant la coneguda metodologia de VIGS, es va desenrotllar una estratègia de silenciament utilitzant un vector derivat del virus del cascavell del tabac (TRV). Es va aconseguir minimitzar la grandària de la inserció homòloga al gen a silenciar, simplificant d'esta manera el procés de clonació i obtenció del vector viral. Es va demostrar que és possible produir silenciament gènic que dona lloc a alteracions fenotípiques en plantes de N. benthamiana utilitzant insercions de tan sols 24nt. A més es va verificar que el sistema desenrotllat és transferible a espècies d'interés agronòmic com la tomaca i l'albergínia escarlata (Solanum aethiopicum). En conjunt, els avanços realitzats en esta Tesi doctoral amplien l'aplicació dels vectors virals en tècniques d'edició genètica (VIGE) i de silenciament gènic (VIGS), per a contribuir en estudis de genètica funcional no sols en plantes model, sinó també en plantes d'interés agronòmic., [EN] The considerable increase in the world population, coupled with the effects of climate change, highlights the urgent need to increase agricultural production and productivity worldwide. To this end, humans have at their disposal a wide range of biotechnological tools that allow them to modify crops almost at will. Among these tools, CRISPR/Cas technology stands out. This system is derived from a natural defence mechanism present in bacteria and archaea that has been adapted for genome editing in different organisms, including plants. This valuable tool can be combined with the use of viral vectors to express the necessary components for gene editing in plants. The overall objective of this doctoral thesis has been to delve deeper into the use of viral vectors and their application in the field of plant genome editing (using the CRISPR/Cas system), as well as in virus-induced gene silencing (VIGS), a tool widely used in studies of functional genomics. To achieve this goal, a vector derived from potato virus X (PVX) was first developed to express guide RNAs (gRNAs) in Micro-Tom tomato plants that constitutively expressed the SpCas9 nuclease. Using this system, editing efficiencies of up to 46% were achieved in systemic tissue. Solid mutants were regenerated from infected tissue, and once the progeny of these plants had been analysed, the heritability of the mutations generated was confirmed. These results were also transferred to traditional tomato cultivars. With the aim of expanding the range of viral vectors used to express editing components in plants, a vector derived from tobacco etch virus (TEV) was developed to express gRNAs in Nicotiana benthamiana plants that constitutively expressed the LbCas12a nuclease. In this case, edited plants were obtained in the next generation after self-pollinating the inoculated plants, without the need of tissue culture regeneration. The validity of this viral vector for expressing gRNAs and inducing somatic mutations was also verified in crops of agronomical interest, such as tomato and tobacco. In this way, gRNAs were successfully expressed in plants for the first time using a potyviral vector. VIGE technology has recently been extended to a large number of crops of agronomical interest, although it has not yet been possible to use it in a crop of economic importance, such as melon. Therefore, in this Thesis, we developed a platform that combines stable transformation mediated by Agrobacterium tumefaciens with the expression of gRNAs using viral vectors in different melon varieties. Although no editing events were achieved, certain advances have been made in this platform, and transgenic plants with a relatively high transformation efficiency (0.95%) have been obtained. With the aim of continuing to exploit and improve the well-known VIGS methodology, a silencing strategy was developed using a vector derived from tobacco rattle virus (TRV). The size of the insert homologous to the gene to be silenced was minimised, thereby simplifying the process of cloning and obtaining the viral vector. It was demonstrated that it is possible to produce gene silencing that leads to phenotypic alterations in N. benthamiana plants using inserts of only 24 nt. In addition, it was verified that the system developed is transferable to species of agronomical interest such as tomato and scarlet eggplant (Solanum aethiopicum). Overall, the advances made in this doctoral thesis expand the application of viral vectors in VIGE and VIGS techniques, contributing to functional genomics studies not only in model plants, but also in plants of agronomical interest., This work was supported by the Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades (MICIU, Spain) through the Agencia Estatal de Investigación (AEI) under grants PID2020-114691RB-I00, PID2023-146418OB-I00, RTC-2017-6023-2, CPP2021-008712 and RYC2023-045411-I, with co-funding from the European Regional Development Fund (ERDF, EU) and the European Union NextGenerationEU/Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia (PRTR), as applicable, and by the Generalitat Valenciana through the PROMETEO program (CIPROM/2022/21). Additional support was received from the European Commission through Horizon 2020 (HARNESSTOM, grant 101000716) and the Marie Skłodowska-Curie Actions (HORIZON-MSCA-2022-PF-01-101110621), as well as from CIAPOS/2021/316 (Generalitat Valenciana and European Social Fund). A.G. was supported by a predoctoral FPU contract (FPU20/05477) from MICIU, and F.P. by a Juan de la Cierva Incorporación contract (IJC2019-039970-I). Computational resources were provided by ELIXIR-IIB (Cineca, Italy), the Red Española de Supercomputación (BCV-2023-1-0021) and the Centro de Supercomputación de Galicia (CESGA, Spain). We thank Dr. Diego Orzáez for providing the N. benthamiana LbCas12a line, C. Gómez-Mena for helpful discussions, S. García-Martínez and J.J. Ruiz for materials, and C. Mallor Giménez for supplying S. aethiopicum seeds.
RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia
Publicación Tesis doctoral (DoctoralThesis)

Design, development and evaluation of computer vision-based techniques for automation of C. elegans assays

  • García-Garví, Antonio|||0000-0002-3676-8287
[ES] Caenorhabditis elegans (C. elegans) es un modelo animal ampliamente utilizado para la investigación biomédica, gracias a su simplicidad, bajo coste y relevancia biológica. No obstante, en la mayoría de laboratorios, los ensayos aún se realizan manualmente, lo que conlleva importantes limitaciones en términos de tiempo, precisión y reproducibilidad. Por ello, resulta clave incorporar soluciones automatizadas. Esta tesis aborda desafíos clave del procesamiento de imagen en la automatización de los principales ensayos con C. elegans: esperanza de vida (lifespan), calidad de vida (healthspan) y cribado de fármacos (screening). Para ello, se aplican técnicas avanzadas de visión por computador y aprendizaje automático. En los ensayos de lifespan se contabilizan periódicamente los nematodos vivos para generar curvas de supervivencia de poblaciones expuestas a distintas condiciones experimentales. Esta tarea es laboriosa, y se complica en los últimos días del experimento, cuando los C. elegans permanecen casi inmóviles, dificultando su clasificación visual. Para resolver este problema, se desarrolló un método basado en redes neuronales artificiales capaz de distinguir nematodos vivos de muertos. Además, se propuso una estrategia de aumento de datos mediante imágenes sintéticas. Esta técnica permitió alcanzar una alta precisión a pesar de entrenar el modelo con un número limitado de datos reales. Para evitar la necesidad de etiquetar manualmente grandes volúmenes de datos, se propuso una segunda aproximación basada en redes neuronales profundas capaces de predecir la curva de supervivencia a partir de secuencias de imágenes de la placa completa. Este enfoque transforma las imágenes reales a un dominio visual simplificado, lo que permite entrenar el modelo utilizando un simulador sencillo y reducir de forma significativa la necesidad de datos anotados. Los ensayos de lifespan requieren su ejecución hasta la muerte del último individuo, lo que supone un consumo prolongado de tiempo y recursos. Para anticipar el resultado y acortar los experimentos, se desarrolló una red neuronal bimodal que combina información visual y recuentos diarios para estimar la curva de supervivencia desde los primeros días. Además, se incorporó un mecanismo de estimación de incertidumbre que permite determinar de forma confiable cuándo finalizar el ensayo. Las variaciones entre sistemas de captura (cámaras, iluminación, fondo) afectan la fiabilidad de los modelos de detección de C. elegans. Esta falta de robustez complica la transferencia de herramientas entre laboratorios. Para resolverlo, se desarrolló un modelo de detección basado en redes neuronales que se adapta a distintas condiciones mediante transferencia de estilo, generación de datos sintéticos y autoetiquetado supervisado. En los ensayos de healthspan, una métrica clave para evaluar la calidad de vida es el comportamiento locomotor, ya que su deterioro se asocia con el envejecimiento y diversas patologías. Sin embargo, los métodos tradicionales basados en la extracción de esqueletos presentan limitaciones ante posturas complejas, lo que dificulta una clasificación precisa. Para superar esta dificultad, se desarrolló un modelo de aprendizaje profundo capaz de clasificar directamente, a partir de vídeos, los patrones de movimiento (coordinado vs no coordinado). Además, se analizó el impacto de la resolución espacial y temporal sobre el rendimiento del modelo, lo que permite optimizar el uso de recursos sin perder precisión. En los ensayos de cribado de fármacos, los análisis estadísticos convencionales tienen limitaciones para detectar efectos sutiles, lo que puede llevar al descarte prematuro de compuestos potencialmente eficaces. Para superar esta limitación, se propuso una metodología basada en machine learning que cuantifica la recuperación fenotípica en C. elegans modelo de enfermedad tras el tratamiento con un fármaco., [EN] Caenorhabditis elegans (C. elegans) is a widely used animal model for biomedical research, due to its simplicity, low cost, and biological relevance. However, in most laboratories, assays are still performed manually, which leads to significant limitations in terms of time, accuracy, and reproducibility. Therefore, it is essential to incorporate automated solutions. This doctoral thesis addresses key challenges in image processing for the automation of the main C. elegans assays: lifespan, healthspan, and drug screening. To this end, advanced computer vision and machine learning techniques are applied. In lifespan assays, live nematodes are counted periodically to generate survival curves for populations exposed to different experimental conditions. This task is laborious and becomes particularly challenging in the final days of the experiment, when C. elegans remain almost immobile, making visual classification difficult. To address this, a neural network-based method was developed to automatically distinguish between live and dead nematodes. In addition, a data augmentation strategy using synthetic images was proposed, allowing high accuracy to be achieved even when training the model on a limited number of real data. To eliminate the need for manually labeled large-scale datasets, a second approach was proposed based on deep neural networks capable of predicting the survival curve from full-plate image sequences. This method transforms real images into a simplified visual domain, enabling the use of a basic simulator for model training and significantly reducing annotation requirements. Lifespan assays must typically be carried out until the death of the last individual, which entails substantial time and resource consumption. To anticipate results and shorten the duration of experiments, a bimodal neural network was developed that combines visual data with daily counts to estimate the survival curve from early stages. An uncertainty estimation mechanism was also incorporated to reliably determine when the assay can be terminated. Variability across imaging systems (e.g., cameras, lighting, background) affects the reliability of C. elegans detection models, complicating the transfer of tools between laboratories. To overcome this, a detection model based on neural networks was developed, capable of adapting to diverse conditions through style transfer, synthetic data generation, and supervised self-labeling. In healthspan assays, a key metric for assessing quality of life is locomotor behavior, as its deterioration is associated with aging and various pathologies. However, traditional skeleton-based methods face limitations when dealing with complex postures, making accurate classification difficult. To address this challenge, a deep learning model was developed to directly classify movement patterns (coordinated vs. uncoordinated) from video data. In addition, the impact of spatial and temporal resolution on model performance was analyzed, enabling resource optimization without loss of accuracy. In drug screening assays, conventional statistical analyses are often limited in their ability to detect subtle effects, which can lead to the premature dismissal of potentially effective compounds. To overcome this limitation, a machine learning-based methodology was proposed to quantify phenotypic recovery in disease-model C. elegans following drug treatment., [CA] Caenorhabditis elegans (C. elegans) és un model animal àmpliament utilitzat per a la investigació biomèdica, gràcies a la seua simplicitat, sota cost i rellevància biològica. No obstant això, en la majoria de laboratoris, els assajos encara es realitzen manualment, la qual cosa comporta importants limitacions en termes de temps, precisió i reproducibilidad. Per això, resulta clau incorporar solucions automatitzades. Esta tesi aborda desafiaments clau del processament d'imatge en l'automatització dels principals assajos amb C. elegans: esperança de vida (lifespan), qualitat de vida (healthspan) i cribratge de fàrmacs (cribratge). Per a això, s'apliquen tècniques avançades de visió per computador i aprenentatge automàtic. En els assajos de lifespan es comptabilitzen periòdicament els nematodes vius per a generar corbes de supervivència de poblacions exposades a diferents condicions experimentals. Esta tasca és laboriosa, i es complica en els últims dies de l'experiment, quan els C. elegans romanen quasi immòbils, dificultant la seua classificació visual. Per a resoldre este problema, es va desenrotllar un mètode basat en xarxes neuronals artificials capaç de distingir nematodes vius de morts. A més, es va proposar una estratègia d'augment de dades mitjançant imatges sintètiques. Esta tècnica va permetre aconseguir una alta precisió malgrat entrenar el model amb un nombre limitat de dades reals. Per a evitar la necessitat d'etiquetar manualment grans volums de dades, es va proposar una segona aproximació basada en xarxes neuronals profundes capaces de predir la corba de supervivència a partir de seqüències d'imatges de la placa completa. Este enfocament transforma les imatges reals a un domini visual simplificat, la qual cosa permet entrenar el model utilitzant un simulador senzill i reduir de manera significativa la necessitat de dades anotades. Els assajos de lifespan requerixen la seua execució fins a la mort de l'últim individu, la qual cosa suposa un consum prolongat de temps i recursos. Per a anticipar el resultat i acurtar els experiments, es va desenrotllar una xarxa neuronal bimodal que combina informació visual i recomptes diaris per a estimar la corba de supervivència des dels primers dies. A més, es va incorporar un mecanisme d'estimació d'incertesa que permet determinar de manera de confiança quan finalitzar l'assaig. Les variacions entre sistemes de captura (càmeres, il·luminació, fons) afecten la fiabilitat dels models de detecció de C. elegans. Esta falta de robustesa complica la transferència de ferramentes entre laboratoris. Per a resoldre-ho, es va desenrotllar un model de detecció basat en xarxes neuronals que s'adapta a diferents condicions mitjançant transferència d'estil, generació de dades sintètiques i autoetiquetatge supervisat. En els assajos de healthspan, una mètrica clau per a avaluar la qualitat de vida és el comportament locomotor, ja que la seua deterioració s'associa amb l'envelliment i diverses patologies. No obstant això, els mètodes tradicionals basats en l'extracció d'esquelets presenten limitacions davant postures complexes, la qual cosa dificulta una classificació precisa. Per a superar esta dificultat, es va desenrotllar un model d'aprenentatge profund capaç de classificar directament, a partir de vídeos, els patrons de moviment (coordinat vs no coordinat). A més, es va analitzar l'impacte de la resolució espacial i temporal sobre el rendiment del model, la qual cosa permet optimitzar l'ús de recursos sense perdre precisió. En els assajos de cribratge de fàrmacs, les anàlisis estadístiques convencionals tenen limitacions per a detectar efectes subtils, el que pot portar al descarte prematur de compostos potencialment eficaços. Per a superar esta limitació, es va proposar una metodologia basada en machine learning que quantifica la recuperació fenotípica en C. elegans model de malaltia després del tractament amb un fàrmac., The work of Antonio García Garví to carry out this research and elaborate this dissertation has been supported by Ministerio de Universidades (FPU20/02639). A 3 month research stay at the MRC LMS Imperial College London was funded by Ministerio de Universidades (EST24/00169).